Eleccions: com afecta la jornada electoral a la plantilla de l’entitat?

Imatge principal a portada: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
Resum: 

La celebració d'eleccions pot repercutir en el desenvolupament de la feina de les entitats, tot i que els comicis siguin en diumenge.

El dia de les eleccions locals, autonòmiques o estatals és una jornada amb particularitats que, tot i desenvolupar-se habitualment en diumenge, afecta les entitats (sobretot les que tenen personal contractat). Les persones que aquest dia hagin de treballar tenen certs drets per tal de poder exercir el seu vot. A més a més, si alguna de les persones que hagi de treballar ha de ser a la mesa electoral, cal veure com això afecta en l’organització de les entitats sense ànim de lucre el dia dels comicis i l'endemà.

Imatges secundàries: 
Les entitats han de tenir en compte els permisos per a les persones electores i que treballen el dia de les eleccions. Font: Canva.
La normativa planteja que hi hagi permisos retribuïts i no recuperables en certs casos. Font: Canva.
Subtitols: 
Com es gestiona el permís per anar a votar?
Què cal fer si algú que ha de treballar és membre de la mesa electoral?
Altres qüestions a tenir en compte
Continguts: 

Les entitats han de donar un permís retribuït i no recuperable a les persones que el dia de les eleccions hagin de treballar, en cas que la jornada laboral coincideixi més de dues hores amb l’horari dels col·legis electorals. En aquest sentit, ha de ser “un permís de fins a quatre hores dins la jornada laboral que els correspongui”, si l’horari de feina i el de votació coincideixen quatre hores o més. En canvi, si la coincidència és de més de dues hores i menys de quatre, el permís només haurà de ser de dues hores. A més a més, si el dia de les eleccions la persona treballadora fa una jornada inferior a l’habitual, també s’ha de reduir la durada del permís.

L’horari de feina i de votació no coincideixen.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 2 hores o menys.

No s’ha de donar el permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen més de 2 i menys de 4 hores.

2 hores de permís.

L’horari de feina i de votació coincideixen 4 hores o més.

4 hores de permís.

Si la persona treballadora vol votar per correu, l’entitat també li ha de donar un permís de fins a quatre hores en cas de tenir la feina lluny del domicili o si hi ha altres dificultats per poder votar.

També cal tenir present que és l’entitat la qual ha de determinar en quin moment concedeix les hores. Tot i això, és recomanable parlar i pactar-ho entre l’entitat i les persones treballadores per tal d’organitzar la jornada de la millor manera i que comporti els mínims perjudicis per a les dues parts.

En aquest punt, cal recordar que per gaudir d'algun d’aquests permisos i, per tant, rebre el corresponent salari cal presentar a l’entitat el justificant de votació, que s’ha de demanar a la mesa electoral quan es vota.

Les entitats han de donar el permís -i retribuir-lo- corresponent a tota la jornada electoral, de 9 a 20 h el 12 de maig, a les persones que haurien de treballar, però que no ho poden fer per haver estat escollides membres de la mesa electoral o ser interventores. En cas de treballar en el torn de nit el dia immediatament anterior a les eleccions, l’entitat ha de canviar el torn per garantir el seu descans, sempre que la persona afectada ho hagi demanat.

Cal tenir en compte que, a més, totes les persones treballadores per compte d’altri escollides per formar part de la mesa electoral o interventores -haguessin de treballar el dia de les eleccions o no- disposen d’un “permís corresponent a les cinc primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior” a la jornada electoral. Per tant, les organitzacions han de tenir present que això pot afectar les seves plantilles l’endemà dels comicis.

Pel que fa a les persones apoderades, les organitzacions han de concedir un permís retribuït i no recuperable per al dia de les eleccions, sempre que aquesta condició s’acrediti.

Les entitats han de retribuir aquests permisos (que no són recuperables). En aquest sentit, cal que les persones afectades presentin el justificant pertinent, per tal de poder-se beneficiar.

D’altra banda, per calcular el sou que han de percebre les persones treballadores que gaudeixin del permís cal tenir present si reben una part del salari en prima o incentiu. En cas de ser així, la normativa estableix: “La part a percebre s'ha de calcular d'acord amb la mitjana pagada als treballadors i treballadores pel mateix concepte en els sis mesos immediatament anteriors treballats”.

Cal que les entitats tinguin present totes aquestes indicacions que marca la normativa, per tal de garantir els drets de les persones treballadores i poder organitzar de la millora manera la feina.

field_vote: 

Sequera: com afecta la normativa al sector del lleure educatiu?

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundesplai
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
Resum: 

La situació de sequera i escassetat hídrica es manté a Catalunya i el govern ha aprovat un llistat de mesures per afrontar-los. Ara bé, què passa amb el lleure educatiu?

La situació climàtica actual fa que l’ús de l’aigua s’hagi hagut de regular, segons l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres, la sequera i l’episodi d’escassetat hídrica és un greu problema al que s’ha de fer front abans que comenci la sequera.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundesplai
 Font: Fundesplai
Subtitols: 
Quines afectacions hi ha al sector del lleure educatiu?
Quines limitacions al consum d’aigua hi ha?
Què passa amb les piscines?
Es pot fer servir aigua d’una dessaladora privada?
Continguts: 

L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.

Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.

Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.

Segons la normativa actual, a Catalunya hi ha diverses fases d’emergència per les quals les persones poden patir limitacions o multes per l’excés de l’ús de l’aigua. Aquests són:

  1. Fase 1 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 200 litres al dia per habitant.
  2. Fase 2 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 180 litres per habitant al dia un cop les reserves d’aigua se situen per sota del 10,95%.
  3. Fase 3 d’emergència: el consum es limita a, màxim, 160 litres per persona i dia un cop arribem a estar per sota del 5,4% de les reserves.

Actualment, no estem patint els efectes més greus de la sequera. Així i tot, hi ha municipis que es troben en diferents fases i és important prendre mesures. La Generalitat ha preparat un mapa en el qual es pot veure com està afectat cada poble o cada ciutat, menys aquells que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Cal destacar que altres sectors, com l’agrícola o ramader, també pateixen restriccions de consum i la seva tasca diària també es veu afectada.

Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.

La Generalitat ha confirmat que es podran omplir piscines amb aigua provinent de dessaladores privades, sempre que s’hagin finançat amb diners privats i sense ajudes de cap administració. Aquesta aigua és un nou recurs amb el qual no es comptava, però és important no dependre de macro-infraestructures que suposen un elevat cost energètic.

Aquesta producció d'aigua, però, ha de complir amb alguns requisits.

  1. S’ha de tenir una concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic i totes les normatives associades (per exemple, l’autorització d’abocament de salmorra que pot malmetre ecosistemes sencers).
  2. La piscina que s’ha omplert amb aigua dessalada ha de servir per mantenir l’activitat econòmica de l’establiment o equipament i dels llocs de treball.
  3. L’aigua sobrant s’oferirà a les explotacions agrícoles i ramaderes que tinguin problemes de subministrament.
  4. L’ACA ha de rebre, per part de les persones titulars de l’activitat, un pla d’estalvi d’aigua. Han d’estalviar el mateix que produeixen i utilitzen amb les dessaladores.
field_vote: 

Com contractar a través de les xarxes socials

Imatge principal a portada: 
Buscar persones candidates a partir de les xarxes socials pot ser una estratègia efectiva, però requereix una planificació i execució adequada. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Contractar personal a través de les xarxes socials pot ser una estratègia poderosa per a les organitzacions que busquen trobar talent de manera eficient i innovadora.

Actualment, les xarxes socials han esdevingut eines essencials per a moltes organitzacions en el procés de reclutament de personal. A través d'aquestes plataformes, les entitats poden arribar a un ampli públic de candidates potencials de manera eficient i efectiva.

Imatges secundàries: 
Buscar persones candidates a partir de les xarxes socials pot ser una estratègia efectiva, però requereix una planificació i execució adequada. Font: Canva.
Crear contingut interessant i rellevant relacionat amb el sector de l’entitat ajuda a augmentar el compromís i l'interès de les potencials candidates. Font: Canva.
Subtitols: 
Primers passos
Plataformes i continguts
Fomentar la participació i la interacció
Claus legals que s’han de tenir present
Continguts: 

Contractar personal a través de les xarxes socials ofereix una sèrie d'avantatges, com ara la possibilitat de mostrar la cultura de l'organització, connectar amb professionals qualificades i promoure les vacants de feina àmpliament i ràpidament. Tanmateix, és crucial tenir presents les següents qüestions:

  • Definir objectius: abans de començar, cal establir els objectius que es volen aconseguir, l’estratègia que se seguirà, quins són els públics objectius, els canals de xarxes socials més adequats que es faran servir i com s’avaluarà i es farà seguiment de les estratègies i les accions plantejades.
  • Optimitzar els perfils de l'entitat: és fonamental que els perfils de les xarxes socials de l’organització estiguin actualitzats i reflecteixin la cultura i els valors corporatius. Això ajudarà a captar candidates que s’identifiquin i relacionin amb l’entitat.
  • Segmentar el públic: cada xarxa social es dirigeix a públics diferents, cal analitzar quina és la més adequada per arribar a les persones candidates que es busquen.
  • Analitzar les tendències: cal tenir present que les xarxes socials estan en constant evolució, per tant, és crucial estar al dia amb les últimes tendències i funcionalitats per assegurar-se que s’està aprofitant al màxim les oportunitats de reclutament que ofereixen.

Per contractar personal eficaçment a través de les xarxes socials, és crucial identificar les plataformes més adequades segons el sector i tipus de feina que cal cobrir.

Així mateix, un factor clau per atraure candidats qualificats és crear continguts i anuncis atractius i rellevants. Utilitzar imatges i vídeos de qualitat per destacar les vacants de feina i la cultura de l'entitat pot ajudar a destacar sobre la competència.

Pel que fa al text, és recomanable fer descripcions clares i completes sobre els llocs de feina, amb les tasques, els requisits, les condicions i els beneficis, per reduir candidatures que finalment no encaixaren i donar una imatge de transparència. Una altra qüestió important és incorporar paraules claus i rellevants en les publicacions per millorar la visibilitat.

Finalment, és crucial fer avaluacions de les estratègies i continguts que es publiquen per ajustar el que calgui i obtenir millors resultats.

Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat d’interactuar amb les possibles candidates i construir relacions amb elles abans del procés d'entrevistes. És important respondre a les preguntes i comentaris proactivament i fomentar la participació de les persones seguidores, invitant a donar visibilitat al procés de selecció. Una altra eina que ofereixen les xarxes socials són els missatges directes per establir un contacte personal amb potencials candidats, ja sigui perquè s’han apuntat a l’oferta o perquè l’entitat té interès en el fet que participi en el procés de selecció.

La interacció activa amb les possibles candidates demostra compromís i interès per part de l'organització, creant una impressió positiva i fomentant la confiança de les candidates en el procés de reclutament.

Finalment, s’ha de tenir present el moment de tancar els processos de selecció. Tenint en compte que les persones que han participat en la selecció han destinat part del seu temps, és d’agraïment donar resposta a aquelles que no hagin sigut seleccionades. D’aquesta manera, es té cura de la imatge corporativa de l’entitat i no es tanca la porta a possibles relacions amb candidates que en un futur poden encaixar en l’organització.

En qualsevol procés de selecció s’ha de tenir en compte les següents legislacions:

Per una banda, complir amb la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

  • S’ha d’obtenir el consentiment explícit de les persones candidates per a la recollida i tractament de les seves dades personals.
  • Cal informar clarament sobre la finalitat del tractament de les dades, els drets pertinents i com es poden exercir.
  • S’ha de tenir les mesures de seguretat tècniques i organitzatives necessàries per protegir les dades personals.

Per l’altre, assegurar-se de complir amb la normativa laboral vigent, el Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors.

  • Cal redactar un contracte de treball que reculli totes les condicions laborals de la persona contractada, com la jornada laboral, el salari o les vacances, entre d’altres.
  • Formalitzar la contractació d'acord amb la normativa vigent.
field_vote: 

Què s’ha de saber sobre les juntes a les associacions?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla i Montse Agudo
Resum: 

Les entitats s’han de gestionar de manera adequada, d’acord amb la llei i també amb els seus estatuts. És per això que la figura de la Junta directiva és de vital importància.

Les entitats s’han de gestionar correctament, sempre ’acord amb la llei i també amb els seus estatuts. És per això que la figura de la Junta directiva és de vital importància, igual que la de l'assemblea general.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva
 Font: Canva
Subtitols: 
Com és una Junta directiva?
Les persones que formen la Junta poden cobrar?
Com es renova una Junta?
Com incorporar noves persones a la Junta en cas de baixes?
Quin paper poden tenir les persones menors d’edat?
Continguts: 

La Junta directiva ha de tenir una composició mínima de tres persones amb els càrrecs obligatoris de presidència i secretaria. La tercera persona pot encarregar-se de la tresoreria, però també pot ocupar la vicepresidència o una vocalia de l’entitat.

La presidència, la secretaria i la tresoreria, juntament amb les vocalies, s’encarreguen de la gestió diària de l’entitat i del seu correcte funcionament. Són les persones encarregades de dur a terme tots els tràmits administratius, però també les responsables legals en cas que hi hagi qualsevol problema.

Aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntària, és a dir, sense cap retribució econòmica, ja que únicament es poden rescabalar les despeses justificades (desplaçaments, dietes, etc.) d’acord amb l’activitat que s’hagi dut a terme.

La Llei 4/2008 de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques regula que les persones que formen part de la Junta directiva no poden obtenir cap retribució a raó del seu càrrec, però estableix la possibilitat de poder ser contractades per l’entitat sempre que l’activitat que duguin a terme no tingui cap relació amb la seva tasca com a membre de l’òrgan de govern.

Així i tot, existeix una limitació: el total dels membres de la junta directiva contractat per l’entitat no pot superar el 50% del nombre d’integrants de l’òrgan de govern. En cas de dubte per aquesta qüestió, o qualsevol altre, es pot accedir als serveis d'assessorament per transmetre els dubtes.

La renovació de la Junta és un dels tràmits més freqüents en el dia a dia d’una entitat i s’ha de dur a terme per votació en assemblea general. S’hi poden presentar candidatures diferents, que hauran de ser votades per les persones sòcies. Un cop escollida la nova Junta, s’haurà de fer el traspàs de responsabilitats i comunicar-la al Registre d’entitats.

En algunes ocasions, el procés electoral (de presentació de candidatures, terminis i votacions) està descrit de manera detallada als estatuts o reglament de règim intern de l’entitat, essent aquest procés d’obligat compliment per part de l’associació.

Les persones que ocupen càrrecs a la Junta directiva poden ser reelegides, sempre que els estatuts no ho prohibeixin. Una vegada s’ha aprovat la nova Junta, s’ha de presentar el certificat de renovació de membres al Registre d’entitats. És un tràmit gratuït que s’ha de fer telemàticament.

Per diferents motius, una entitat pot necessitar cobrir la baixa d’una persona sòcia que ocupa un càrrec a la Junta, és una qüestió important donat que és l'òrgan de govern. La mateixa junta pot designar la persona que farà la substitució, però aquesta ocuparà el càrrec en funcions i caldrà la seva ratificació en el termini més breu possible per part de l’assemblea general, si no és així es mantindrà en el càrrec fins a la següent renovació o fins que alguna de les dues parts decideixi que no ha de continuar. Altrament, el estatuts també poden descriure què fer en aquests casos (sempre en el marc de la llei).

Si el càrrec no està ratificat per l’assemblea general de persones sòcies, no es podrà dur a terme la seva inscripció al Registre d’Entitats Jurídiques.

Segons descriu la mateixa Llei 4/2008, existeix la possibilitat que les entitats tinguin socis i sòcies menors d’edat.

A més, les persones menors d’edat també poden constituir associacions juvenils o d’alumnes. En aquest cas, en poden formar part, tant com a socis i sòcies de l’entitat i també com a membres de l’òrgan de govern de l’entitat.

En el cas que no hi hagi cap persona major d’edat a la junta de l’associació, hi haurà un òrgan adjunt que s’encarregarà de dur a terme aquelles accions per les quals es requereix majoria d’edat. Aquest òrgan adjunt ha d’estar format, com a mínim, per dues persones adultes.

field_vote: 

Quins són els tràmits més freqüents a les associacions?

Imatge principal a portada: 
S'han de guardar els documents dels tràmits realitzats. Font: Pixabay
Autor/a: 
Montse Agudo
Resum: 

Durant el dia a dia d'entitats i associacions, hi ha certs tràmits habituals que s'han de fer amb el Registre d'entitats i es poden agilitzar fàcilment.

A les associacions hi ha certes situacions que es donen de manera freqüent, les quals s’han de tramitar i inscriure al Registre d'associacions.

Entre els tràmits més habituals es troben el canvi de nom de l’entitat, la renovació de la Junta directiva, la modificació dels estatuts, el canvi de domicili i l’obertura de comptes i disposició de fons.

Imatges secundàries: 
S'han de guardar els documents dels tràmits realitzats. Font: Pixabay
S'ha de certificar i signar els acords Font: pixabay
Subtitols: 
Canvi de nom
Renovació de la Junta directiva
Modificació d’estatuts
Canvi de domicili
Obertura de comptes i disposició de fons
Certificat digital
Continguts: 

La denominació d’una associació sempre haurà de contenir el tipus de persona jurídica a què es refereix, per tant, haurà de figurar la paraula 'Associació', seguida de la resta de la denominació concreta.

També és important que el nom de l’entitat no coincideixi amb un altre ja existent, ja que en aquest cas no es podria inscriure al Registre d’associacions. Es pot incloure un acrònim en cas que es vulgui, però sempre s’ha de fer constar el nom complet i, a continuació, l’acrònim.

Per procedir a la modificació del nom de l’entitat, s’ha d’aprovar en assemblea general amb una majoria qualificada, la que es determini per a la modificació dels estatuts.

Una vegada aprovada la nova denominació, s’ha d’estendre un certificat on consti l’acord d’assemblea amb el canvi de nom aprovat per la majoria necessària i ha d’estar signat per les persones que ocupen el càrrec de presidència i secretaria de l'entitat. A continuació, s’ha de presentar al Registre d’associacions per a la seva inscripció.

Aquest és un tràmit que s'ha de fer telemàticament al web del Registre d'associacions.

La Junta directiva, com a òrgan col·legiat, sempre ha d’estar format per un mínim de tres persones amb dos càrrecs obligatoris, que són el de presidència i secretaria.

La seva composició i durada ha d’estar determinada en els estatuts de l’entitat i, una vegada fineix la vigència del mandat, s’ha de procedir a la renovació de les persones membres de junta directiva.

S’ha de tenir en compte que les persones que ocupen càrrecs a l’òrgan de govern, sempre que els estatuts no ho prohibeixin, poden ser reelegides. Tot i això, és obligatori procedir a la seva renovació al final del seu mandat.

La nova Junta s’ha d’escollir en assemblea general, moment en el qual totes les persones sòcies han de tenir opció de votar el que considerin més adient.

Hi ha entitats que funcionen amb candidatures en bloc i d’altres amb candidatures individuals. En ambdós casos, les persones sòcies han de disposar prèviament de la informació de les candidatures que es presenten per poder triar amb més facilitat.

Una vegada aprovada la nova Junta directiva, s'ha de presentar al Registre d’entitats el certificat de renovació dels membres; és un tràmit gratuït que es pot fer telemàticament.

Una qüestió que pot succeir és que hi hagi una baixa da persona que formi part de la Junta abans de terminar el seu mandat. En aquest cas, per acord de l’òrgan de govern, es podria cobrir aquesta vacant i posteriorment ratificar aquesta decisió per assemblea general. S’ha de tenir en compte que el Registre d’Entitats no inscriu els càrrecs provisionals acordats per la Junta fins que no són ratificats per l’assemblea.

Una situació habitual a les entitats és que s’hagi de fer alguna modificació d’estatuts, bé sigui per canviar alguna qüestió concreta o per desenvolupar algun tema que prèviament només s’havia esmentat o no s’havia detallat prou. Alguna de les qüestions freqüents que se solen modificar són les següents:

  • Ampliació o variació de les activitats que du a terme l’entitat per assolir les seves finalitats.
  • Classificació de les persones sòcies i dels drets i deures que afecten cada grup.
  • Règim electoral i delegació de vot.
  • Forma en la qual es procedeix a la convocatòria de l’assemblea general.
  • Composició de la junta directiva.
  • Canvi de tancament de l’exercici comptable.
  • Regulació del conflicte d’interessos.

Totes les modificacions d’estatuts s’han d’aprovar en assemblea general per la majoria que determinen, la qual sempre és qualificada. És a dir, no n’hi ha prou amb majoria simple.

Una vegada aprovades per l’assemblea, s’ha de presentar una còpia al Registre d’entitats juntament amb un certificat de l’aprovació signat per la persona que ocupa el càrrec de president/a i secretari/ària. Aquest tràmit es pot fer telemàticament i s'ha d'abonar una taxa.

Una qüestió a tenir en compte quan l’associació vol procedir al desenvolupament d’algun punt és valorar si cal fer-ho al text dels estatuts o si és millor regular-ho en un reglament de règim intern.

El domicili de l’entitat sol coincidir amb el lloc on l’associació té la seu social o desenvolupa la seva activitat. Tot i això, podria ser que en el moment de la constitució de l’entitat, encara no s’hagi determinat el lloc físic on aquesta s’establirà i es faci constar als estatuts un domicili de notificacions que podria ser, inclús, el domicili d’una de les persones membres de la Junta directiva.

Tan aviat com hi hagi un domicili definitiu de l’entitat és convenient procedir al canvi en els estatuts i la seva inscripció al Registre d’associacions. El canvi de domicili es pot aprovar tant per acord de Junta directiva com per acord d’assemblea, en funció del que recullin els estatuts de l’associació.

Aquest tràmit no té taxa administrativa, només cal presentar el certificat de l’acord al Registre, signat per les persones que ocupen presidència i secretaria.

Una situació en la qual es troben habitualment les entitats és que el seu funcionament intern, pel que fa als comptes de l’entitat, no correspon al que es descriu als estatuts.

Aquest fet succeeix perquè en el moment de la constitució de l’entitat, quan es redacten els estatuts, no es coneix el desenvolupament futur de l’associació. Per aquest motiu, en moltes ocasions els estatuts contemplen diverses signatures per obrir comptes i disposar de fons, fet que, en el dia a dia, no facilita l’agilitat de la gestió.

És molt important que la redacció d’aquest punt en els estatuts sigui coincident amb la realitat de l'operativa diària, ja que l’associació podria tenir problemes a l’hora de fer qualsevol gestió amb una entitat financera si no hi ha una correspondència, fins al punt de trobar-se en una situació de bloqueig fins que no es faci una modificació d’aquest punt.

Així doncs, l’entitat ha de determinar quines persones de la junta directiva seran les encarregades de disposar dels fons de l’associació i fer-ho constar en els estatuts.

Per facilitar la gestió diària, a posteriori, també es pot fer un apoderament en favor d'una persona que ocupi el càrrec de direcció, coordinació o gerència.

Els certificats digitals permeten agilitzar molts tràmits que des d'entitats i associacions s'han de fer amb freqüència. Per exemple, permet a persones, entitats o associacions i empreses identificar-se de manera ràpida i segura per realitzar tràmits electrònics, però també es pot fer servir per signar documents oficials i identificar-se i autenticar-se.

Altrament, aquest document facilita els tràmits; fins que es va implantar aquest sistema, s'havia d'enviar en paper o anar presencialment per fer qualsevol canvi. Ara, gràcies a eines com el certificat digital, les persones estalvien temps perquè ningú s'ha de desplaçar per portar físicament cap document i es pot fer tot des de casa, però també implica un estalvi econòmic i ambiental per la gran reducció de paper que es fa servir.

En cas de dubte per aquesta qüestió es pot accedir als serveis d'assessorament.

field_vote: 

Què és el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya?

Imatge principal a portada: 
 Font: Canva.
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
Resum: 

L'any 2010 neix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, que dona resposta a moltes necessitats del gran ventall de col·lectius que treballen per millorar el territori.

El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) és un òrgan que assessora el govern en els temes relacionats amb l’associacionisme i el voluntariat. Neix del Decret 69/2010, d’1 de juny, de creació del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Imatges secundàries: 
 Font: Canva.
 Font: Canva.
Subtitols: 
Per a què serveix el CAVC?
Què fa el ple del CAVC?
Qui forma part del CAVC?
Què fa la Comissió Permanent del CAVC?
Com es relaciona amb la Llei 11/2023 de foment de l’associacionisme?
Continguts: 

Les funcions principals del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya que recull el decret són “l’elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat”, així com el fet de desenvolupar programes de foment del teixit associatiu. En definitiva, el CAVC és l’òrgan que fomenta la visibilització, el bon funcionament i la consolidació del teixit associatiu i el voluntariat a Catalunya, fent de nexe entre les entitats i el govern.

A més, cal tenir en compte que la Llei de foment de l’associacionisme, aprovada a inicis de l’any 2024, precisament, reconeix aquest espai de participació i estableix les seves funcions.

El Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya consta del Ple i de la Comissió permanent. Si bé també es poden crear grups de treball per a temes concrets.

El Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya té unes funcions principals, com són l’elaboració i proposició d’informes i projectes d’interès per al teixit associatiu, elaborar estudis i plans, i donar suport a aquelles entitats que volen millorar la gestió interna. En definitiva, és un canal de comunicació i treball bidireccional entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el teixit associatiu.

Com s’ha mencionat, el CAVC dona suport a les entitats, per exemple aquelles que volen millorar en termes tan importants com la gestió interna, la participació o la coordinació amb les administracions.

Pel que fa a la composició, la presidència del Ple està en mans del conseller del Departament de Drets Socials, actualment, Carles Campuzano. La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) exerceix la vicepresidència primera, i la segona i tercera venen designades per les disset vocalies del Consell que representen les entitats.

Altrament, el Departament de Justícia ocupa una vocalia (a través de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques). La resta de vocalies representen la varietat d’entitats del territori, ja que en formen part fins a sis entitats amb un paper significatiu en els diferents àmbits: social, sanitari, educatiu, cultural...; representació sindical; organitzacions empresarials significatives en l’àmbit dels serveis socials; representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i organitzacions de l’àmbit local.

A més a més, el Decret 52/2024, n’afegeix representació de la Federació Catalana de Voluntariat Social, del Consell Nacional de Dones de Catalunya i de la Coordinadora Catalana de Fundacions. D’aquesta manera, un cop entri en vigor aquest decret començarà la renovació de les vocalies.

La Comissió Permanent del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya s’encarrega de dur a terme l’acordat pel Ple, impulsar i avaluar el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat i posar en marxa nous programes de voluntariat, entre altres funcions.

La presidència de la Comissió Permanent la té la persona que ostenta la vicepresidència primera del Ple del CAVC, és a dir, la DGACC. La resta de vocalies són escollides a partir de les vocalies del Ple. La secretaria també és compartida entre el Ple i la Comissió.

El 18 de gener de 2024 va entrar en vigor la Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l'associacionisme. Entre altres moltes mesures d’impuls de la participació ciutadana, com poden ser la constitució d’espais de debat i treball, també es reconeix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i es dona valor a la seva tasca.

Un dels aspectes clau d’aquesta llei és que el CAVC serà l’ens encarregat de vigilar que es compleixen les obligacions de la llei i també es garanteix la constitució de consells de participació territorials.

En cas de dubtes relacionats amb el CAVC o altres qüestions vinculades a l’associacionisme es pot consultar el servei d’assessorament jurídic.

field_vote: 

La Declaració d'Utilitat Pública (DUP)

Imatge principal a portada: 
El marc legal bàsic de la declaració d'utilitat pública el trobem en els articles 32, 33, 34, 35 i 36 de la Llei Orgànica 1/2002. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Les associacions poden sol·licitar ser declarades d'utilitat pública, sempre que hagin estat constituïdes, inscrites i en funcionament almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació d'aquesta sol·licitud.

La Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació estableix que les associacions i federacions que disposin de la Declaració d'Utilitat Pública, a més de tenir un reconeixement social per la tasca realitzada, podran accedir al mateix règim fiscal especial del qual gaudeixen les fundacions.

Imatges secundàries: 
El marc legal bàsic de la declaració d'utilitat pública el trobem en els articles 32, 33, 34, 35 i 36 de la Llei Orgànica 1/2002. Font: Canva.
Les associacions i federacions que disposin de la declaració d'utilitat pública podran accedir al mateix règim fiscal especial que les fundacions. Font: Canva.
Subtitols: 
Requisits per obtenir la declaració
Les obligacions de la utilitat pública
Documentació necessària
Continguts: 

Podran ser declarades d'utilitat pública les organitzacions que compleixin els requisits establerts a l'article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació. Els requisits són els següents:

  • Finalitat de l'entitat. En els estatuts de l'organització cal preveure el fet que d'entre les seves finalitats es tendeixi a promoure l'interès general.
  • Activitats i serveis. L'activitat de l'entitat no ha d'estar restringida exclusivament a beneficiar persones associades.
  • Retribució de la Junta directiva. Ha d’estar disposat als estatuts de l’entitat l’opció de poder retribuir a les persones membres de la Junta directiva per altres tasques desenvolupades a l’organització. En tot cas, aquestes persones que perceben retribucions, no ho podran fer a càrrec de fons o subvencions públiques.
  • Mitjans de l'organització. L'entitat ha de disposar dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per garantir el compliment dels seus fins estatutaris.
  • Antiguitat de l'organització. L'entitat ha d'estar constituïda i inscrita en el registre corresponent, en funcionament i donant compliment efectiu als seus fins estatutaris, ininterrompudament i complint amb tots els requisits anteriors, almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

En contrapartida a les possibles exempcions i beneficis, siguin de caràcter fiscal o econòmic, de la declaració d'utilitat pública, les associacions han de complir un seguit d'obligacions que cal tenir molt presents perquè el seu incompliment pot arribar a produir un procés de revocació de la declaració.

  • Rendició dels comptes anuals de l'exercici anterior en el termini dels sis mesos següents a la seva finalització. Aquests comptes anuals han d'expressar la imatge fidel del patrimoni, dels resultats i de la situació financera, així com l'origen, quantia, destí i aplicació dels ingressos públics rebuts.
  • Presentació d'una memòria descriptiva de les activitats realitzades en l'exercici anterior a l'organisme encarregat de verificar la seva constitució i d'efectuar la seva inscripció en el registre corresponent, en el que quedarà dipositada, juntament amb els comptes anuals.
  • Facilitar a les administracions públiques els informes que siguin requerits, en relació amb les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.
  • Aplicar les normes d'adaptació del 'Pla General de Comptabilitat' a les entitats sense afany de lucre i les normes d'informació pressupostària, aprovades pel Reial decret 776/1998, de 30 d'abril.

S'ha de presentar una sèrie de documents per tal de poder tramitar la sol·licitud de la DUP:

  • Sol·licitud amb data i signatura de la persona representant de l'organització on, en un primer apartat, s'especifiquin de forma clara les raons per les quals l'associació o federació vol ser declarada d'utilitat pública. En un segon apartat, és necessari explicar els objectius de l'entitat que justifiquin que sigui considerada d’utilitat pública, amb una referència especial a les seves activitats d’interès general.
  • Fotocòpia de la targeta acreditativa del número d'identificació fiscal (NIF).
  • Certificat tramitat per la persona secretària i amb l'acord del president/a, que acrediti el vistiplau de l'assemblea general per la qual s'ha aprovat la sol·licitud de la declaració d'utilitat pública i de la composició de la Junta directiva actual, amb els noms i cognoms de cada membre, el domicili, el càrrec que ocupa i la data del nomenament de cada membre.
  • Memòries de les activitats que hagi desenvolupat ininterrompudament l'entitat durant els dos anys precedents a aquell en què es presenta la sol·licitud.
  • Documentació comptable corresponent als dos últims exercicis tancats durant l'exercici en curs. Cadascun d’ells ha d’estar integrat pel balanç de situació, el compte de resultats i la memòria econòmica.
  • El Departament de Justícia comprovarà si l’organització està al corrent de les seves obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Què cal saber sobre la Llei de foment de l’associacionisme?

Imatge principal a portada: 
Amb la nova llei de l’associacionisme es vol donar reconeixement al teixit associatiu català. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

La Llei de foment de l’associacionisme pretén consolidar el teixit associatiu, potenciar el reconeixement i simplificar les relacions entre les organitzacions i les administracions públiques catalanes.

Imatges secundàries: 
Amb la nova llei de l’associacionisme es vol donar reconeixement al teixit associatiu català. Font: Canva.
La Llei de foment de l’associacionisme pretén enfortir i facilitar el creixement del món associatiu català.  Font: Canva.
Subtitols: 
A qui afecta la llei?
Quines són les principals mesures de foment de l’associacionisme?
Millores en la relació amb l’administració
Continguts: 

Les principals organitzacions afectades per la norma són les associacions i, en els casos que així ho determini la llei, les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials que compleixen els requisits que fixa la normativa.

La llei explica quins són els requisits que han de complir les organitzacions, alguns són: tenir finalitats d’enfortiment comunitari o de regir-se per principis i valors com la transparència, el foment de la participació, el funcionament democràtic, la sostenibilitat ambiental, la garantia d’una perspectiva inclusiva i no sexista o el foment de la normalització lingüística del català.

Així mateix, també afecta les administracions públiques catalanes, ja que indica, en funció de l’àmbit de competències, l’obligatorietat de fomentar l’associacionisme.

Existeixen diferents àrees de foment de l’associacionisme que es poden veure a continuació:

  • Plans d’acció de foment de l’associacionisme: és una mesura que han d’impulsar les diferents administracions catalanes per fomentar el reconeixement, el creixement i la implantació territorial i social de les associacions.
  • Mesures de reconeixement: tenen a veure amb el reconeixement institucional, formatiu i professional.
  • Mesures d'impuls de la participació: per fomentar la participació de les organitzacions en l’elaboració de les normatives que les afecten. Així mateix, es reconeix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVAC) com un espai estable i participatiu.
  • Mesures de suport: recullen els assessoraments i acompanyaments, accés a formació de qualitat, espais, treball en xarxa o millora dels instruments de finançament públic, entre d’altres.
  • Mesures fiscals i d’estímul del mecenatge: a més de la llei estatal de mecenatge, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat un projecte de llei del mecenatge que, en l'àmbit de les seves competències, reguli els incentius fiscals i el tipus de mecenatge aplicable a les associacions. A més, s’inclou que el govern estableixi la qualificació d'entitat d'interès social i general com a qualificació complementària a la Declaració d'Utilitat Pública (DUP).
  • Mesures de promoció de l'associacionisme i sensibilització: tenen a veure amb l’accés de les associacions, que no de les fundacions, als mitjans de comunicació, per poder sensibilitzar a la societat.

La llei estableix una sèrie de mesures per millorar les relacions amb l’Administració pública catalana. En aquest sentit, estableix la creació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i interoperabilitat entre els diversos registres i censos d'entitats sense ànim de lucre, la titularitat dels quals sigui de la Generalitat de Catalunya per facilitar i simplificar la relació de les organitzacions amb les diferents administracions.

Finalment, la llei preveu la creació de l'Agència catalana de foment de l'associacionisme, l'Observatori de l'associacionisme i un centre de recursos per a les associacions juvenils, i suprimeix el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya de la Llei 25/2015.

Es pot consultar a la guia ‘Aspectes clau de la Llei 11/2023 de foment de l’associacionisme’ que ha creat l’equip jurídic de Suport Tercer Sector de Fundesplai per ampliar la informació.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit laboral o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre la cotització de les persones becàries

Imatge principal a portada: 
Les persones becàries no cotitzen pel mecanisme d’equitat intergeneracional. Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

A partir de l'1 de gener de 2024 les persones becàries, amb caràcter retroactiu, han de cotitzar a la Seguretat Social.

Imatges secundàries: 
Les persones becàries no cotitzen pel mecanisme d’equitat intergeneracional. Font: Canva.
La protecció de les persones becàries la regula el Règim General o el Règim Especial dels Treballadors de la Mar. Font: Canva.
Subtitols: 
Quins contractes de pràctiques es veuen afectats per la reforma?
De quina manera es cotitza per les persones becàries?
Quines cobertures tenen les persones becàries?
Continguts: 

Segons el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, qualsevol persona que realitzi pràctiques formatives (remunerades o no) incloses en programes de formació o pràctiques acadèmiques externes en entitats, empreses o institucions es considera becària. Inicialment, la cotització per elles havia de ser a partir de l’1 d’octubre de 2023, però el Reial Decret 5/2023, de 28 de juny, va posposar la data fins a l'1 de gener de 2024.

La normativa afecta els següents casos:

  • Pràctiques fetes per alumnat universitari: ja siguin per obtenir titulacions oficials de grau, màster o doctorat com per obtenir un títol propi de la universitat.
  • Pràctiques dutes a terme per alumnat de formació professional: sempre que no siguin per a formacions professionals intensives.

Quan una persona faci alguna de les pràctiques abans mencionades, s’ha d’indicar com a treballadora per compte d’altri al Règim General de la Seguretat Social. Com a excepció es troben les pràctiques que es duguin a terme en embarcacions. En aquest cas, s’hauran d’incloure dintre del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar.

En la majoria dels casos serà l'organització on es fan les pràctiques la responsable de la despesa. Només si ho especifica el conveni, es farà càrrec l'entitat o centre de formació que s’encarrega de les pràctiques. Així mateix, en alguns casos, si les pràctiques es fan amb la Generalitat de Catalunya, l'administració se’n farà càrrec. Pel que fa als dies que cotitza la persona becària s'ha de tenir present el següent:

  • Si són pràctiques remunerades: cada dia de pràctiques es considerarà un de cotitzat.
  • Quan són pràctiques no remunerades: cada dia de pràctiques es considerarà 1,61 dies de cotització, sense que la suma mensual pugui superar els trenta dies.

La quantitat de cotització serà de 2,36 € diaris en concepte de contingències comunes i 0,29 € al dia en concepte de contingències professionals. Finalment, cal destacar que la normativa té caràcter retroactiu fins a cinc anys des de la publicació de la norma.

Les persones becàries tenen la protecció que regula el Règim General o el Règim Especial dels Treballadors de la Mar, però no està inclosa la protecció per desocupació ni la cobertura del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) ni la de formació professional.

Pel que fa a les prestacions econòmiques per naixement i cura de menors, risc durant l'embaràs o risc durant la lactància, seran l'entitat gestora o, quan correspongui, la mútua col·laboradora les quals faran front al pagament de les prestacions que siguin necessàries.

Per tenir més informació es pot consultar la guia 'Manual de contractació de persones becàries' creada per l'equip laboral de Suport Tercer Sector de Fundesplai.

En cas de dubtes en referència a aquesta qüestió, altres relacionades amb l'àmbit laboral o relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: 

Com gestionar els riscos psicosocials en l’organització?

Imatge principal a portada: 
Existeixen diferents classes de riscos psicosocials com els relacionats amb l’organització de la feina, les relacions socials o l’entorn laboral.  Font: Canva.
Autor/a: 
María Eugenia Ifer
Resum: 

Per tal de promoure un entorn laboral saludable s’han de prevenir els riscos psicosocials.

Els riscos psicosocials a la feina són els factors relacionats amb les condicions en l’àmbit laboral que poden tenir un impacte sobre la salut mental i el benestar de les persones treballadores. Aquests riscos es deriven de la interacció entre les característiques organitzatives i socials de la feina i les capacitats, necessitats i recursos del personal..

Imatges secundàries: 
Existeixen diferents classes de riscos psicosocials com els relacionats amb l’organització de la feina, les relacions socials o l’entorn laboral.  Font: Canva.
És fonamental avaluar exhaustiva per detectar els riscos psicosocials que té una entitat. Font: Canva.
Subtitols: 
Quins tipus de riscos psicosocials existeixen?
Quins són els impactes dels riscos psicosocials?
Com avaluar els riscos psicosocials?
Com es poden combatre els riscos psicosocials?
Continguts: 

Hi ha diferents classes de riscos psicosocials que s’han de tenir en compte.

En primer lloc, els associats a l’organització de la feina, que s’entén com la distribució, el disseny i l’exigència de l’execució de les tasques. En aquest àmbit són factors de risc les següents situacions:

  • Tenir una divisió de feina desequilibrada entre les persones treballadores que suposi que no hi hagi temps per realitzar-la dins de la jornada laboral o que el temps o el volum per fer les tasques assignades no siguin adequats.
  • Tenir una feina monòtona o que no es tinguin clars els objectius. També quan es designen tasques que no són adequades segons les habilitats de la persona treballadora.
  • Quan la tasca que es desenvolupa està carregada d’emocions.
  • No donar autonomia a la persona per fer la feina establerta o que no pugui compartir les seves opinions o idees per millorar o optimitzar les tasques.

D‘altra banda, estan els riscos ocasionats per les relacions interpersonals pel tracte o la interacció entre les companyes de feina, les caps i l’organització. A continuació, alguns exemples:

  • Desequilibri entre l’esforç i implicació de les treballadores i el reconeixement que reben.
  • Situacions de violència, discriminació o assetjament.
  • Que no hi hagi qualitat de lideratge, que les persones treballadores no sentin que tenen el suport de les persones superiors o que no hi hagi espais participatius.
  • Problemes per aconseguir conciliar la vida laboral amb la social.

Finalment, es poden trobar els riscos causats pels entorns laborals, que, tot i que no s’identifiquen com a riscos psicosocials, poden influir directament en la seva aparició.

  • No tenir els equips adequats per desenvolupar les tasques assignades.
  • No tenir un lloc de treball adequat, sigui per falta d’espai o il·luminació, tenir una temperatura inadequada o un excés de soroll.

És molt important que les entitats redueixin el màxim possible els riscos abans mencionats per millorar la salut i benestar de les persones treballadores, així com, el rendiment i la satisfacció del personal.

Tenir un bon ambient laboral millora la salut mental, perquè redueix l’aparició de malalties mentals com l’ansietat, la depressió, així com, malalties cardiovasculars, immunològiques, gastrointestinals, dermatològiques, sobrepès i efectes com la falta d’atenció, estrès o confusió, entre d’altres.

Així mateix, que les persones no es vegin afectades pels riscos psicosocials té un impacte rellevant sobre les despeses de l’administració respecte a la salut de les persones (atenció sanitària, hospitalitzacions i fàrmacs).

Finalment, cal dir que tenir un ambient lliure de riscos psicosocials té un bon impacte per a les entitats, ja que genera les següents conseqüències:

  • Augment de la productivitat i qualitat.
  • Disminució de l’absentisme i de les baixes laborals.
  • Millor ambient laboral.

Cada entitat i departament és diferent i pot tenir unes característiques o necessitats individuals. Per aquest motiu, és crucial fer una anàlisi profunda de l’organització per detectar els riscos psicosocials als quals poden estar exposades les persones treballadores.

Tot i que existeixen diferents metodologies per avaluar els riscos psicosocials, el Departament d’Empresa i Treball explica que l’avaluació ha de complir amb els següents requisits mínims:

  • Que la metodologia estigui basada en fonaments científics, empírics i legals.
  • Es poden utilitzar eines quantitatives, com qüestionaris, o qualitatives, com entrevistes o dinàmiques de grups.
  • És important que participin les diferents persones de l’organització per tenir una visió global.
  • La responsabilitat de l’avaluació haurà de ser d’una persona o equip qualificat per a la tasca.

A més, s’ha de crear un grup de treball que lideri el procés d’avaluació. Ha de ser paritari perquè estiguin representades totes les persones treballadores. Un cop implementades les mesures que s’explicaran a continuació, s’haurà de fer seguiment i valoració dels resultats per poder ajustar i implementar el que calgui.

Les entitats poden fer servir eines i recursos eficaços per combatre els riscos psicosocials. A continuació, s’ofereixen solucions segons la classe de risc.

Pel que fa als riscos relacionats amb l’organització de la feina:

  • Estudiar que l’organigrama estigui ben desenvolupat.
  • Revisar les exigències i el volum de feina de les persones treballadores.
  • Comprovar que el personal té les eines i recursos necessaris per poder desenvolupar la feina.

Amb relació als riscos ocasionats per les relacions interpersonals:

  • Preveure i comunicar clarament els mecanismes de promoció.
  • Oferir un pla de formació per a les persones treballadores.
  • Garantir la desconnexió laboral i digital i fer les reunions en estricte horari laboral.
  • Oferir horaris flexibles.
  • Incentivar la participació de les persones treballadores.
  • Tenir plans efectius de resolució de conflictes, així com, els protocols d’igualtat i assetjament sexual.

Finalment, pel que fa als riscos relacionats amb l’entorn laboral, cal destacar que és responsabilitat de l’organització tenir un espai de treball segur per a les persones treballadores amb la il·luminació, temperatura i soroll adequats.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

field_vote: