Com elaborar un protocol de desconnexió digital?

Un protocol de desconnexió digital és un document que recull la política interna i les mesures adoptades per una entitat per garantir el dret a la desconnexió digital. Com a dret laboral, la desconnexió digital té l'objectiu de promoure el benestar i la conciliació personal i laboral de les persones treballadores, així com el seu descans.

En aquesta línia, les finalitats principals d'un instrument com el protocol de desconnexió digital són garantir tant el descans com la privacitat digital, incloent-hi la desconnexió de dispositius digitals vinculats a l’àmbit laboral un cop finalitzada la jornada.

El dret a la desconnexió digital està recollit en l’article 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, i indica que les persones treballadores tenen dret a no respondre comunicacions laborals fora de la seva jornada laboral i a desconnectar-se dels dispositius digitals de treball durant els seus períodes de descans, vacances i permisos.

Amb l'article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que ja recollia la desconnexió digital, es va fer efectiu aquest dret l'1 de desembre de 2018.

A l’hora d’elaborar un protocol de desconnexió digital és important tenir en compte els següents elements clau:

• Definició del dret a la desconnexió digital: cal definir clarament el dret a la desconnexió digital, incloent-hi els supòsits en els quals s'aplica, com són els períodes de descans, permisos i vacances.
• Mesures per garantir el dret a la desconnexió digital: especificar correctament quines accions adoptarà l'entitat per garantir aquest dret.
• Excepcions al dret a la desconnexió digital: el document també ha de recollir i detallar excepcions, com poden ser situacions d'urgència o singulars on caldrà que la persona treballadora estigui localitzable.

Algunes accions específiques a adoptar serien:

• La limitació de l’enviament de correus electrònics i missatges fora de l’horari laboral.
• La prohibició de trucades telefòniques quan no sigui necessari.
• La convocatòria de reunions en la franja horària de presència obligatòria.
• L’ús exclusiu d’aquelles plataformes digitals determinades per l’entitat. 

És important remarcar que el protocol s’haurà d’enviar a la plantilla per tal que conegui els seus drets a la desconnexió digital, així com impartir-ne formació i sensibilització. Un cop difós, també serà necessària una negociació col·lectiva i un seguiment i avaluació del compliment de les mesures proposades i pactades.

Totes les entitats del tercer sector amb personal contractat tenen l’obligació de comptar amb un protocol de desconnexió digital, independentment de la seva grandària o de la funció que desenvolupin. En el cas que només participin persones voluntàries en una organització, també és recomanable elaborar un document similar per tenir cura d'elles i garantir el seu temps de descans i desconnexió.

Alguns beneficis que pot comportar aquest instrument per a les persones treballadores i voluntàries són els següents:

• Una millora de la salut mental i física.
• Un augment de la productivitat.
• Una major conciliació laboral i personal.
• Un enfortiment del sentiment de pertinença a l’entitat.