Què ha d'incloure un protocol contra l’assetjament sexual?

Aquests protocols són necessaris, principalment, per garantir un entorn segur i respectuós per a tothom i per combatre qualsevol tipus de violència que pugui tenir lloc a les entitats. A més, l’elaboració d’aquest protocol permetrà:

• Fer visibles situacions d’assetjament a l’entorn de l’organització.
• Expressar la desaprovació i l’alerta davant les situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’entitat.
• Manifestar la importància que tothom col·labori per fer front a actituds discriminatòries i violentes i per mantenir el respecte a l’entorn de treball.
• Definir procediments concrets de prevenció i actuació per abordar les situacions d’assetjament.

L’establiment d’aquest tipus de protocol es fonamenta en aquelles normatives internacionals, estatals i autonòmiques relatives a la igualtat de gènere, a la no discriminació i a la no violència. A dia d’avui, l’incompliment d’aquestes directrius per part de les entitats pot comportar l’exigència de responsabilitats administratives, judicials i laborals, per exemple, a través d’inspeccions de treball.

És important que al mateix protocol es defineixin els seus objectius. Generalment, l’objectiu principal és definir uns paràmetres d’actuació davant d’aquestes situacions i promoure les mesures necessàries per tal d’evitar la seva aparició. A part d’això, un protocol d’aquest tipus pretén:

• Informar, sensibilitzar i formar a totes les persones relacionades amb l’entitat sobre qüestions relatives a l’assetjament sexual o per raó de sexe.
• Determinar les pautes a seguir en cas de produir-se un comportament constitutiu d’assetjament sexual o per raó de sexe.
• Vetllar per un entorn segur en el qual tothom mostri respecte mutu envers la seva integritat i dignitat.
• Actuar en els estadis més inicials de la problemàtica.
• Garantir els drets i el tracte just de les persones afectades, així com la confidencialitat i la diligència en el procés de resolució del conflicte.
• Determinar mecanismes per tal de fer un seguiment del compliment del protocol i sistemes de millora d’aquells aspectes que ho necessitin.

El protocol haurà de definir primerament quins són els comportaments a prevenir i abordar, així com les tipologies d’assetjament sexual i/o per raó de sexe en funció de si es condiciona o no un dret (o expectativa de dret) a l’acceptació d’una situació d’assetjament i en funció del tipus de vincle que hi ha entre la persona que assetja i la persona que rep l’assetjament.  

Caldrà considerar també quins són els grups d’especial atenció del protocol, és a dir, els col·lectius que normalment són vulnerabilitzats: infants, persones adolescents, dones i persones d’identitats dissidents. Les eines de prevenció es crearan tenint en compte les causes estructurals de la discriminació i l’opressió que pateixen aquests grups.

Per una altra part, el protocol haurà de contenir una sèrie de principis i garanties per generar confiança en l’aplicació d'aquest, tals com el respecte i la protecció; la confidencialitat; el dret a la informació; el suport de les persones formades en la matèria; la diligència i celeritat; el tracte just; la protecció davant possibles represàlies; la col·laboració; les mesures cautelars i la vigilància de la salut.

El document ha de mostrar també un procediment d’actuació específic, que normalment pot contemplar dues vies de resolució: interna (amb la fase de comunicació i assessorament, la fase de denúncia i investigació i la fase de resolució) i externa (per via administrativa o judicial). A més, és recomanable que el protocol inclogui un esquema d’aquest procediment, com també un glossari de termes.

Tal com es comentava anteriorment, resulta vital que les entitats facin una bona comunicació del seu protocol per tal de donar a conèixer la seva existència, transferir coneixement a les persones que en formen part i ajudar a prevenir situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe.

Aquesta difusió pot fer-se a través de la distribució de còpies entre les persones que formen part de l’entitat i a través de cartells informatius. D’altra banda, es pot oferir informació extra sobre el seu contingut organitzant sessions formatives.

També serà necessari fer un seguiment i avaluació del protocol. Per això hauran de realitzar-se reunions periòdiques on es valori la seva implementació i es detectin possibles incidències. A aquestes reunions haurien d’assistir membres de la direcció de l’entitat, les persones de referència designades i representants del personal.  

Considerant la complexitat d’aquesta problemàtica i la necessitat que al protocol es tinguin en compte les característiques específiques de cada entitat, és recomanable contractar un servei extern i professional que s’encarregui de la seva elaboració o que ofereixi acompanyament i assessorament. El servei jurídic de Xarxanet, per exemple, pot ajudar a gestionar alguns dubtes sobre aquesta i altres qüestions.