El reciclatge arriba a l'armari de casa

  • Una noia redissenyant un jersei durant el taller de reciclatge de roba a la UAB.

    Una noia redissenyant un jersei durant el taller de reciclatge de roba a la UAB.

  • Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

    Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

  • Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

    Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

  • Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

    Participants del taller de reciclatge de roba a la UAB.

  • Algunes peces de roba tretes de la deixalleria de la UAB i donades per Engrunes.

    Algunes peces de roba tretes de la deixalleria de la UAB i donades per Engrunes.

  • Voluntàries de l'Acadèmia Llongueras pentinant una de els participants.

    Voluntàries de l'Acadèmia Llongueras pentinant una de els participants.

  • Desfilada final amb les peces de roba reciclada creades.

    Desfilada final amb les peces de roba reciclada creades.

Anualment, cada català llença una mitjana de 16 kg de roba i només el 9% del total de deixalles tèxtils es recicla. Per donar un gir a la situació, han nascut tendències de moda alternativa basades en la reutilització. Anna Estany és una de les exponents d'aquest corrent a Catalunya.

Anna Estany és professora d'art i impulsora d'un corrent de moda (o no-moda tal i com ella mateixa l'anomena) basada en la reutilització. Com a referent que és d'aquest corrent a Catalunya, Estany organitza tallers de reciclatge tèxtil i creació de moda per difondre aquesta tendència en la qual sostenibilitat ambiental i moda són termes compatibles.

L'objectiu dels tallers i del corrent en si és sensibilitzar entorn al consum desmesurat de roba que existeix en la nostra societat tot presentant una alternativa ambientalment sostenible –el reciclatge– que permet tenir un armari igual o més variat que si es composés íntegrament de roba comprada en botigues.

El 2006, cada català gastava de mitjana 70 euros mensuals en roba i calçat. El 2011, aquesta xifra s'havia reduït fins als 52 euros al mes. Així ho indiquen les dades extretes de l'Enquesta de pressupostos familiars feta per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Tot i aquesta reducció d'aproximadament el 25%, a Catalunya es segueixen llençant milers de tones de roba cada any; l'Agència de Residus de Catalunya calcula que anualment cada persona compra 24 peces de roba i en llença 16 kg. De tota aquesta roba que va a parar als abocadors i a les deixalleries, tan sols se'n recicla al voltant d'un 9%, la resta es crema.

El consum mitjà dels catalans en roba i calçat es va reduir aproximadament un 25% entre el 2006 i el 2011.

Davant aquesta situació, cada cop sembla més evident que cal un canvi de model que passi, per una banda, per la reducció del consum i per l'altra, per polítiques i accions de reciclatge tèxtil, ja sigui destriant les matèries primes (cotó, llana, acrílics...) i utilitzant-les des de zero per a una nova confecció o redissenyant les peces (tallant mànigues, cosint complements, pintant-hi a sobre...).

 

Moda sostenible, econòmica i única

Prenent com a punt de partida aquest darrer aspecte, a poc a poc van sorgint noves tendències de moda alternativa basades en el reciclatge de roba pur i dur. És el cas de Modatrash, un corrent que ha arribat a Catalunya de la mà precisament de l'artista i professora Anna Estany i que centra la creativitat en la roba vella i busca trencar amb els estereotips de la moda creant peces completament diferents al que es troba a les botigues.

El reciclatge permet, segons Estany, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" sense preocupar-se pels diners.

Segons Anna Estany, i tal i com van demostrar els i les participants a un dels seus tallers, "es pot crear roba nova sense gastar diners", la qual cosa permet, segons l'artista, "renovar sempre i poder canviar cada dia de model" perquè no estàs lligat als diners dels quals disposes.

 

Un taller molt "salvatge"

Els participants dels tallers tallen i estripen roba vella per donar-li un toc més desenfadat i dissimular, en alguns casos, alguns signes de vellesa i deteriorament; a pintar-la per donar-li vida i a unir diverses peces de roba per canviar la imatge, per exemple, d'una samarreta llisa i convencional i convertir-la així en una peça exclusiva.

"S'ha de buscar el que cadascú vol, ser atrevit i fugir de les inseguretats i els estereotips", afirma amb contundència Anna Estany. Seguint aquestes premisses, el resultat no podia ser altre que el d'unes peces de roba desenfadades, plenes de color i de talls.

"Al principi no saps per on començar quan veus tanta roba però només cal que et fixis en el que més et crida l'atenció i un cop ho tens tot triat, deixar fer a la creativitat", explica Paula Ferran, una de les participants al taller. "Sobta veure que hi ha tanta roba que està en bon estat i que la tirem només perquè és de fa dues o tres temporades", reflexionava Ariadna Fortich tot i reconèixer que té força roba al seu armari i que li agrada renovar-la.

 

Una altra alternativa: els mercats d'intercanvi

Els mercats d'intercanvi venen d'antic. Molt abans que existís el dòlar, l'euro, la pesseta o qualsevol moneda pròpiament dita, el consum es basava en l'intercanvi de productes, el que popularment i en castellà es coneix com a "trueque". Existien i segueixen existint moltes modalitats de bescanvi, algunes més simples i altres més complexes.

El nou auge dels mercats d'intercanvi es pot explicar per dos factors: els estralls de la crisi i la creixent responsabilitat ambiental de la població.

Des de fa un temps estan tornant a agafar força els mercats d'intercanvi al nostre país. Segons alguns, aquest fet s'explica pels estralls que està provocant la crisi econòmica i financera i que ha generat la necessitat de reinventar el model de consum per tal que tothom pugui cobrir les seves necessitats bàsiques.

No obstant, l'auge d'aquestes trobades pot tenir també una segona explicació evident: la societat pren consciencia progressivament del dany que genera al planeta la producció de residus i la seva necessària destrucció. En aquest sentit, els mercats d'intercanvi contribueixen clarament en la reducció de residus gràcies a la filosofia de donar segons usos als objectes que un ja no necessita i té intenció de llençar; el que un no vol ho reutilitza un altre.

 

Reciclatge, una sortida laboral

Segons Roba Amiga, cooperativa dedicada a la gestió integral dels residus tèxtils catalans i que busca la reinserció laboral de persones en risc d'exclusió, el reciclatge de roba podria arribar a generar fins a 18.000 llocs de treball a Espanya i al mateix temps es reduiria considerablement la contaminació generada per l'eliminació dels milers de tones de residus tèxtils als quals actualment no se'ls hi dóna un segon ús.

Afegeix un comentari nou