Com es declaren les factures d’IVA NIF (N) i les factures d'IVA NIF (W)?

Imatge principal a portada: 
Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Alejandra Cariñanos
Resum: 

El número d'identificació fiscal de les entitats estrangeres comença per N i per als establiments permanents d'entitats no residents en territori espanyol per W.

Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu i no pas les factures de les entitats amb NIF (W). La Inversió del Subjecte Passiu (ISP) o reverse charge (en termes anglosaxons) en l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és una figura que suposa el traspàs de la qualitat de subjecte passiu de l'IVA de qui realitza l'operació subjecta a l'impost (emissor de la factura) cap al destinatari de l'operació (pagador de la factura).

Imatges secundàries: 
Les factures de les entitats amb NIF (N) suposaran una aplicació d'inversió del subjecte passiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
NIF (W): Establiment permanent d'entitat no resident
Com es declaren les factures d’IVA NIF (W) en el model 303?
NIF (N): Entitats estrangeres
Com es declaren les factures d’IVA amb inversió del subjecte passiu (NIF N) en el model 303?
Continguts: 

Les entitats amb NIF (W) disposen d'un establiment permanent en territori espanyol a través del qual desenvolupen l'activitat de prestacions de serveis o venda de béns.

El Reglament 282/2011, CE, d'execució de la directiva assenyala que haurà d'entendre's per establiment permanent "qualsevol establiment, diferent de la seu de l'activitat econòmica (...) que es caracteritzi per un grau suficient de permanència i una estructura adequada en termes de mitjans humans i tècnics que li permetin rebre i utilitzar els serveis que es prestin per a les necessitats pròpies d'aquest establiment".

L'article 84 de la Llei de l'IVA, dota un concepte més actiu d'establiment permanent. Es tracta del criteri de la 'intervenció' en la realització de l'operació. D'aquesta forma, una operació s'entendrà realitzada des d'un determinat establiment permanent si aquest establiment ha intervingut realment en la realització de l'operació. Si no ha estat així, l'entitat tindrà la consideració de no establerta, almenys per a aquesta determinada operació.

Les factures dels proveïdors amb NIF (W) reflectiran l'IVA corresponent a les quotes que estiguin subjectes als béns o serveis. Les entitats sense afany de lucre que hagin de presentar declaracions d'IVA ho reflectiran com a qualsevol altra operació interior corrent.

En el model 303, a l'IVA deduible del règim general, a la casella 28 'per quotes suportades en operacions interiors corrents' (la base imposable) i a la casella 29 (la quota corresponent).

Als lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats per un no resident sense establiment permanent, és a dir, una entitat estrangera amb NIF (N) s'aplica la regla d'inversió del subjecte passiu, per la qual cosa és la persona adquirent/receptora la que ha de procedir a autorrepercutir-se l'IVA i deduir-l'hi. Aquestes entitats amb NIF (N) no tenen residència fiscal a Espanya, però operen en territori espanyol i tributen per les vendes i prestacions de serveis realitzats aquí.

L'article 164, apartat 1, de la Llei 37/1992, estableix que els subjectes passius de l'impost (entitat emissora de la factura) estaran obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament a:

  • 2n. Sol·licitar de l'administració el número d'identificació fiscal i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s'estableixin.
  • 3r. Expedir i lliurar factura de totes les seves operacions, ajustada al que es determini reglamentàriament.

La factura haurà de recollir que hi ha inversió de subjecte passiu o reverse charge.

Cal tenir en compte com a consideracions que:

  • S'aplica la inversió del subjecte passiu només en operacions entre persones empresàries.
  • La regla general és que els béns i serveis tributin en territori de la persona destinatària per aquesta inversió del subjecte passiu.

Les factures del proveïdor amb NIF (N) no portaran IVA, només tindran els preus dels béns o serveis. No obstant això, les entitats sense afany de lucre que hagin de presentar els models 303, d'autoliquidació d'IVA, tenen l'obligació de reflectir simultàneament l'IVA espanyol que li correspongui a aquest bé o servei, com a IVA suportat i com a IVA repercutit.

En el model 303, a l'IVA reportat, a la casella 12 "altres operacions amb inversió del subjecte passiu" (la base imposable) i a la casella 13 (la quota corresponent).

En el model 303, a l'IVA deduible, a la casella 28 "per quotes suportades en operacions interiors corrents" (la base imposable) i a la casella 29 (la quota corresponent).

No s'haurà de presentar la declaració del model 349.

field_vote: 

Com omplir i presentar el model 190?

Imatge principal a portada: 
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Autor/a: 
Alejandra Cariñanos
Resum: 

El model 190 és la declaració informativa on s’indiquen les retencions i ingressos a compte que s’han realitzat durant l’exercici.

El model 190 és el resum anual de retencions de rendiments de treball, rendiments d’activitats professionals, premis i altres guanys patrimonials, per aquelles entitats que han presentat un o més

Imatges secundàries: 
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats que hagin realitzat retencions han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Qui està obligat a presentar el model?
Quan i com s’ha de presentar?
Informació del declarant (I)
Informació del declarat (II)
Informació del declarat (III)
Obtenció dels certificats
Continguts: 

Qualsevol entitat sense afany de lucre que durant algun trimestre de l’any hagi retingut imports corresponents a nòmines de personal assalariat, factures a professionals, rebuts o minutes a persones col·laboradores i altres casos menys comuns, com els premis de jocs i concursos, i els drets d’imatge. Les entitats que hagin realitzat retencions per algun o diversos d'aquests conceptes, han d'haver presentat el model 111 cada trimestre o en algun trimestre de l’any.

El model 190 fa referència a les quantitats retingudes durant l’any natural anterior i es presenta entre l’1 i el 31 de gener de cada any. És a dir, el model 190 de l’any 2019 es presentarà entre l’1 i el 31 de gener de 2020.

Les entitats no lucratives hauran de presentar en línia la declaració mitjançant formulari web a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària amb el certificat electrònic de representant de persona jurídica o també la podrà presentar una tercera persona que actuï en el seu nom, ja sigui un/a col·laborador/a social o un apoderat/da a fer el tràmit.

A la primera finestra del formulari web es troben les dades del 'declarant i resum de la declaració'. És necessari emplenar les caselles marcades amb asterisc, ja que són obligatòries.

Les dades del declarant són:

  • NIF de l'entitat
  • Raó social de l'entitat
  • Dades de la persona amb qui relacionar-se (telèfon, nom i cognoms, i adreça electrònica)

Les caselles dels camps 'resum de la declaració' s'autoemplenen amb les dades introduïdes en l'apartat 'perceptors'.

Després de complimentar les dades del declarant, des de la pestanya 'Apartats', s'ha d'accedir als perceptors.

En l'apartat 'Perceptors' es troba una opció on es pot donar d'alta, baixa i navegar entre ells. Per donar d'alta una persona perceptora cal prémer la icona 'Nou registre', identificat per un full en blanc amb el signe '+' en verd.

Cal emplenar les dades de cada persona perceptora, que són les següents:

  • NIF del perceptor/a
  • Cognoms i nom o denominació del preceptor/a
  • Codi de província
  • Clau (tipus de retribució) i subclau (en cas necessari)
  • Import de les percepcions
  • Import de les retencions practicades

Els camps marcats amb asteriscs són obligatoris.

Cal revisar i comprovar si s'han d'afegir més dades a la pestanya 'dades addicionals'. Això s'ha de fer en algunes de les claus, com ara la relativa a rendiments del treball per contractes laborals.

Una vegada complimentats els camps corresponents, des d'aquesta mateixa finestra es poden donar d'alta més perceptors/es, esborrar el registre i moure'ls entre ells o tornar a la llista de perceptors/es des del botó 'tornar a la llista de perceptors'.

En la llista de perceptors/es hi ha habilitada la columna 'estat' on es podran comprovar els registres correctes i incorrectes per la icona que es mostra.

A continuació es detallen les claus i subclaus més comunes per a les entitats:

Clau A. Es consignaran sota aquesta clau els rendiments de treball per compte d'altre, és a dir, les retribucions incloses a les nòmines.
Clau F. Retribucions per realitzar conferències, seminaris, cursos i elaboració d'obres científiques o literàries.

  • Subclau 01. Quan les percepcions corresponguin a un premi literari, científic o artístic no exempt de l'impost.
  • Subclau 02. Aquelles percepcions de la clau F que no hagin d'incloure's en la subclau 01.

Clau G. Rendiments per activitats professionals, el cas més comú.

  • Subclau 01. Cas general. Actualment, del 15%.
  • Subclau 03. Tipus de retenció reduïda de l'article 95.1 del Reglament de l'Impost, actualment del 7%.

Clau H. Rendiments d'activitats professionals agrícoles, ramaderes i forestals en règim d'estimació objectiva.

Clau I. Rendiments de les següents activitats econòmiques: explotació de la propietat intel·lectual, drets d'imatge, assistència tècnica, arrendament de béns mobles i mines entre altres.

  • Subclau 01. Cessió drets d'imatge
  • Subclau 02. Resta de casos

Clau K. Premis i guanys patrimonials de la comunitat veïnal derivades dels aprofitaments forestals en muntanyes públiques.

  • Subclau 01. Premis que, per a la seva participació, impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.
  • Subclau 02. Resta de casos.
  • Subclau 03. Premis que, per a la seva participació, no impliquen realitzar un desemborsament econòmic o pèrdua patrimonial.

Des de la llista de perceptors/es és possible emetre certificats individuals o col·lectius, sempre que la declaració no contingui errors.

Per comprovar si hi ha errors en la declaració s'ha de prémer el botó 'validar'. Si conté errors o avisos s'habilitarà la pestanya 'errors' amb la descripció de l'error o l'avís, i el botó 'anar a l'error' o 'anar a l'avís', per tal de modificar o complimentar, segons correspongui.

Si es desitja seleccionar tots els perceptors s'ha de clicar en el signe '+', (es podrà desmarcar la selecció amb la icona del signe '-'). Una vegada s'hagin assenyalat, s'ha de prémer 'emetre certificats' en la part superior. Per obtenir més informació, es pot consultar l'ajuda tècnica: 'com emetre certificats del model 190'.

Es recomana generar els certificats just abans de presentar la declaració, ja que un cop presentada, no serà possible generar-los sense recuperar prèviament el fitxer presentat.

field_vote: 

Com començar una comptabilitat oficial?

Imatge principal a portada: 
Diners en equilibri Font: Font:pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

Quan una entitat decideix fer el pas de deixar de controlar els seus comptes amb un full de càlcul i començar a fer-ho pel sistema de doble partida, cal saber per on començar.

El recurs dona a conéixer per què s'ha de portar una comptabilitat oficial i aspectes claus com l'assentament d'obertura, quins imports han d'anar al deure i a l'haver i com quadrar l'assentament d'obertura.

Imatges secundàries: 
Documents comptables i bolígrafs Font: Font:pixabay
Calculadora i documents comptables Font: Font:Pixabay
Subtitols: 
Per què portar una comptabilitat oficial?
L'assentament d'obertura: el punt de partida
Quins imports han d'anar al deure?
Quins imports han d'anar a l'haver?
Com quadrar l'assentament d'obertura?
Enllaços relacionats
Continguts: 

Segons la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les associacions i fundacions han de portar una comptabilitat ordenada, diligent, adequada a la seva activitat, que la reflecteixi fidelment i que les permeti fer el seguiment cronològic de les operacions i elaborar els comptes anuals.

Han de portar un llibre diari, un llibre d'inventaris i comptes anuals, excepte les associacions que no estiguin obligades a presentar la declaració de l'impost de societats, que poden portar, a canvi, un llibre de caixa en el qual detallin els ingressos i les despeses.

Per tant, una gran part de les entitats no lucratives estan obligades a portar una comptabilitat oficial, pel mètode de doble partida, simplement per obligació legal.

Tot i així, encara que l'entitat no estigués obligada, portar la comptabilitat per aquest sistema comporta un millor control i reflecteix molt millor com va la seva economia del que ho pot fer un llibre de caixa. Al sistema de caixa, el criteri de registre dels moviments té a veure amb el moment en el qual es produeix l'entrada o sortida dels diners.

En canvi, en una comptabilitat oficial, el registre es fa aplicant el criteri de meritació (quan es produeix efectivament l'ingrés o la despesa, independentment de si s'ha cobrat o pagat, respectivament), que s'ajusta molt més a la realitat.

Tota comptabilitat ha de partir d'un punt inicial, que ha de coincidir amb el tancament de l'any anterior, però quan una comptabilitat oficial s'inicia a partir d'altres sistemes i criteris de registre, sovint és complex saber quins són els saldos que reflecteixen de forma correcta la realitat.

Si s'aconsegueix, es tindrà una bona base per començar el registre oficial.

L'assentament d'obertura s'haurà de construir a partir de la informació de què disposem, però també d'un petit procés de reflexió. L'entitat haurà de plantejar-se quina era la seva situació a la data inicial de l'exercici. En les entitats que funcionen amb any natural (en alguns casos caldrà consultar els estatuts per estar-ne segurs) aquesta data és l'1 de gener de l'any en què van començar la comptabilitat oficial. Caldrà que faci un inventari de tot allò que té, i de tot allò que deu.

En el sistema de comptabilitat de doble partida, les partides considerades com a actius de l'entitat es registren en el deure de cada assentament.

Per tant, l'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus actius a la data d'obertura. Correspon a aquesta definició tot allò que l'entitat té, i també tot allò que representi un dret, com ara tots els deutes que tingui pendents de cobrar. Les partides més habituals que representen actius són les següents:

  • Elements que corresponguin a immobilitzats (mobiliaris, equips informàtics, vehicles, maquinària, locals...). El valor, serà el del cost de compra, i s'haurà de tenir en compte el temps que hagi passat des d'aquella compra i calcular i registrar també (en negatiu) la correcció de valor que representi l'amortització que pertoqui a cada element.
  • Inversions financeres, com ara inversions a termini o accions.
  • Existències que es tinguin inventariades, normalment només en el cas que l'entitat faci venda de productes.
  • Deutes pendents de cobrar, procedents d'exercicis anteriors: part de subvencions o factures emeses pendents de cobrar, quotes de persones sòcies o usuàries, avançaments o bestretes que s'hagin fet a proveïdors/es per factures i serveis a rebre a l'exercici que s'inicia, diners que s'hagin deixat a alguna persona o entitat...
  • Saldos de tresoreria que l'entitat tingui en bancs i entitats financeres, o en efectiu.
  • Despeses que s'hagin avançat en exercicis anteriors, però que siguin per activitats que s'hagin de dur a terme a l'exercici que s'inicia.

Les partides considerades com a passius i les de patrimoni net de l'entitat es registren a l'haver de cada assentament.

L'entitat haurà de cercar i valorar quins són els seus passius i partides de patrimoni a la data d'obertura. Són passius tots els deutes que l'entitat tingui pendent de pagar, els avançaments que hagi rebut a compte de futures facturacions i els ingressos avançats. Les principals partides de patrimoni net són els resultats d'anys anteriors i les subvencions concedides en exercicis anteriors per la part que no hagi imputat encara a resultats.

Les partides més habituals que s'han de registrar a l'haver són les següents:

  • Capital pendent de retornar per préstecs obtinguts de terceres persones (bancs o qualsevol altra persona o entitat que hagi deixat diners a l'entitat), separant la part que s'hagi de retornar dins de l'any que s'inicia i la que s'hagi de retornar en anys successius.
  • Deutes amb proveïdors/es i altres creditors/es, generats en anys anteriors i que no s'havien liquidat a la data d'inici de l'exercici (per compres, per Seguretat Social, IRPF, IVA o altres impostos, per beques o ajuts a abonar, nòmines de personal...)
  • Imports cobrats per avançat de quotes o d'altres deutors/es, principalment, facturacions.
  • Ingressos avançats: són els que, estant facturats en exercicis anteriors, corresponguin imputar a ingressos de l'exercici que s'inicia.
  • Resultat de l'exercici anterior (ingressos menys despeses), normalment el que hagi estat aprovat per l'assemblea de l'entitat, si aquesta ja s'ha celebrat.
  • Subvencions de capital i/o pluriannuals, per la part de l'import atorgat que encara no s'hagi considerat ingrés d'exercicis anteriors.
  • Fons dotacionals o capital que figuri en escriptures. Normalment, només es dona el cas en la forma jurídica de fundació. En les associacions no és habitual.

En una comptabilitat de doble partida, el total dels moviments del deure i de l'haver de cada assentament ha de quadrar; és a dir, ha de sumar el mateix import.

Un cop l'entitat hagi valorat i registrat a l'assentament d'obertura tots els saldos de què disposi a la data d'inici d'actiu, passiu i patrimoni net, molt probablement es trobarà amb que deure i haver no quadrin.

Això succeeix perquè s'ha deixat una partida important: el fons social o romanent que l'entitat hagi pogut generar des de la seva creació.

Aquest fons o romanent es va generant a causa d'una de les principals característiques de les associacions, i que no és altra que la seva manca d'afany de lucre. Com que les entitats van generant petits excedents en la seva activitat i aquests no es poden repartir entre les persones sòcies, es van acumulant de mica en mica per dotar-les de solidesa econòmica i permetre-les anar creixent.

Si no es sap amb certesa quin és aquest romanent o fons social, aquest es calcularà per diferències: total del deure menys total de l'haver, i es colocarà al l'haver.

Habitualment, tindrà signe positiu, però també pot donar-se que hi hagi pèrdues acumulades en exercicis anteriors, i s'hagi de registrar amb signe negatiu.

A partir de l'assentament d'obertura ja quadrat, es podrà iniciar el registre de tots els moviments econòmics conforme es vagi produint. D'aquesta manera s'inicia així el cicle comptable que s'haurà de mantenir en endavant.

field_vote: 

L'activitat de bingo en les associacions

Imatge principal a portada: 
Bingo Font: Font:Pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

És habitual que les entitats organitzin sorteigs i rifes per captar recursos. En el cas dels bingos, al febrer de 2019 s'ha publicat per part de la Generalitat una instrucció que canvia les regles del joc.

La instrucció 1/2019 de la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya respon al compliment d'una resolució del mes de gener del Parlament de Catalunya, que instava la Generalitat a regular la pràcti

Imatges secundàries: 
Bingo Font: Font:Pixabay
Bingo Font: Font:Pixabay
Subtitols: 
Què cal fer si l'entitat vol organitzar una rifa o una tómbola?
Modalitats de tómboles
S'ha de tributar per aquesta activitat?
Si el que es vol organitzar és un bingo, estem en el mateix cas?
Quines condicions s'han de complir?
Continguts: 

En general, les rifes i jocs d'apostes les ha de controlar i autoritzar la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat. Per poder celebrar-ne una, caldria comunicar-ho a aquest organisme.

S'entèn com a rifa la modalitat de joc que consisteix a sortejar un bé o servei, o diversos béns o serveis, prèviament determinats, i mai en metàl·lic, entre diverses persones que han adquirit un bitllet o una participació d'import únic i cert. Els bitllets han de seguir una numeració correlativa o un sistema d'ordenació o de diferenciació de qualsevol altra mena.

En el cas de les tómboles, es sortegen de forma simultània diversos béns mobles que estan exposats al públic. Per tant, el premi tampoc pot ser mai en metàl·lic. Amb un bitllet o papereta d'import únic, existeix la possibilitat d'adquirir qualsevol dels objectes sortejats.

En ambdos casos, el valor del total de les participacions o els bitllets emesos ha de cobrir, com a mínim, el preu o valor dels objectes, béns o serveis sortejats.

Les rifes i tómboles amb premis que no superin, en el seu conjunt, els 3.000€, no requereixen autorització administrativa, però sí que se n'ha d'informar a l'administració, mitjançant una comunicació abans de la celebració.

Si superen aquest import, s'ha de sol·licitar una autorització un mes abans de posar a la venda els bitllets de participació. A més del document de sol·licitud, caldrà adjuntar una declaració del responsable que inclogui:

La sol·licitud comportarà una taxa de 59,10€ en concepte de gestió de l'examen de l'expedient d'autorització de tómboles.

Hi ha diverses modalitats de tòmboles:

  • Benèfiques: són les organitzades per institucions públiques o privades, ens locals o altres corporacions o entitats, en les quals l'import dels beneficis obtinguts es destina a satisfer necessitats primàries d'establiments benèfics.
  • D'utilitat pública: són les organitzades per les institucions, ens i corporacions citats en l'apartat anterior, en les quals l'import dels beneficis obtinguts es destina a finalitats de reconeguda utilitat pública.
  • Tómboles que se celebren amb motiu de fires o festes locals: s'han d'ajustar al que estableix la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

L'autorització per celebrar les tòmboles que es celebren amb motiu de fires o de festes locals les han de concedir diversos organismes, en funció del territori que abastin:

  • En les que es celebrin dins de l'àmbit territorial competència d'una delegació del govern de la Generalitat, la persona titular de l'esmentada delegació.
  • En les que es celebrin superant l'àmbit territorial d'una delegació territorial del govern, per la persona titular de la direcció general competent en matèria de joc i apostes.
  • En les que es celebrin amb motiu de fires o festes locals, l'alcalde o alcaldessa del municipi on es celebren.

Les rifes i tómboles que requereixin autorització comportaran el pagament d'una taxa. La base imposable la composará l'import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts. A falta de suport físic, serà l'import total dels ingressos obtinguts.

Si el que s'ha de celebrar és l'organització de rifes, tómboles i combinacions aleatòries que es facin en l'àmbit autonòmic i que tinguin finalitats publicitàries, la base de tributació serà el valor dels premis oferts.

El tipus de tributació es fixa anualment a la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, i actualment és de:

  1. Rifes i tómboles:
    • Tipus general: 20%.
    • Tipus corresponents a rifes i tòmboles declarades d'utilitat pública o benèfica: 7%.
  2. Combinacions aleatòries: 10%.

La quota a pagar s'obté multiplicant la base pel tipus de gravament.

L'ingrés del tribut s'ha de fer mitjançant la presentació d'una autoliquidació, el model 040.

En el cas de la pràctica de joc de bingo que es fa als casals de persones grans, llars de jubilats, centres de dia i residències geriàtriques i centres de dia i residències de persones discapacitades, la instrucció 1/2019 conclou que, quan s'acompleixen determinades condicions, no estarien subjectes a cap tributació ni caldria comunicar la seva pràctica a cap òrgan administratiu.

El motiu és que la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc, exclou de forma expressa del seu àmbit d'aplicació aquelles activitats de joc "de lleure i esbarjo constitutius d'usos socials de caràcter tradicional o familiar en els casos en què no es produeixen transferències econòmiques entre els jugadors o quan aquestes són d'escassa importància, sempre que els jugadors o les persones alienes a aquests no en facin objecte d'explotació lucrativa".

Les condicions que s'han de complir són les que, objectivament, es considera que compleixen amb la definició de jocs d'esbarjo en els esmentats tipus de centre, amb una finalitat lúdica, de relació social i d'entreteniment.

Els que s'han fixat com a tals són:

  • Les persones participants han de ser usuàries d'aquests centres.
  • L'activitat s'ha de desenvolupar en l'àmbit de lleure i esbarjo.
  • L'import de les transferències econòmiques entre jugadors han de ser d'escassa importància (aposta màxima per jugador i partida no superior a 0,20€ i total de l'import jugat a la partida no superior a 20€).
  • Que la pràctica del joc no suposi una explotació econòmica lucrativa.

Per tant, sempre que es compleixi amb les condicions objectives necessàries, la pràctica del joc de bingo es podrà dur a terme sense cap requisit, i no podrà ser objecte de sanció segons la normativa reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

field_vote: 

Nou format dels Llibres Registre de l'IVA

Imatge principal a portada: 
L'Agència Tributària permet presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

L'AEAT estableix un nou format de presentació dels Llibres Registre de l'IVA.

L'Agència Tributària (AEAT) ha creat un nou model del Llibre Registre de l'IVA en format electrònic, en el qual es podran presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla i clara.

Imatges secundàries: 
L'Agència Tributària permet presentar els llibres de factures emeses i de factures rebudes de l'IVA de forma més senzilla. Font: Unsplash. Font: Unsplash
Els objetius del nou Llibre són homegenitzar el format i agilitzar la tramitació de les comprovacions. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Per a qui és obligatori?
Format electrònic dels Llibres Registre de l'IVA (I)
Format electrònic dels Llibres Registre de l'IVA (II)
Principals modificacions (Disseny Registres)
Llibre Registre de Factures Expedides
Llibre Registre de Factures Rebudes
Continguts: 

Aquest nou format de presentació electrònica és obligatori per tots aquells subjectes passius de l'IVA que no tinguin l'obligació de portar els seus Llibres Registre de l'IVA a través de la seu electrònica de l'AEAT, mitjançant el Subministrament Immediat d'Informació de l'IVA (SII).

Per tant, afecta a totes aquelles entitats sense afany de lucre que no estiguin inscrites en el Registre de Devolució Mensual de l'IVA (REDEME) o que no tinguin una facturació superior a 6.010.121,04€ durant l'any.

L'AEAT pot reclamar els Llibres Registre de l'IVA en els processos de comprovació de l'IVA i requerirà que aquests s'aportin electrònicament. Es podran presentar en qualsevol dels següents formats:

  • XLS.
  • CSV. Els valors han d'estar separats per punt i coma.
  • Format SII.

Cada Llibre Registre de l'IVA es podrà presentar en un fitxer diferent, el nom del qual ha d'estar format per la concatenació dels següents camps i en el següent ordre:

1) Exercici
2) NIF
3) Tipus del Llibre Registre de l'IVA que conté el fitxer, mitjançant un dels següents valors:
E: Factures Emeses
R: Factures Rebudes
4) Nom o Raó social
5) Tipus de fitxer XLS, CSV o SII segons el format emprat per a la seva confecció

També es podran presentar els Llibres Registre de l'IVA en un sol fitxer Excel (XLS), en aquest cas, en la posició del tipus de llibre s'haurà de consignar el valor C, corresponent a la presentació conjunta de tots dos llibres. Caldrà incloure les factures expedides en una pestanya denominada Expedides i les factures rebudes en una altra pestanya denominada Rebudes.

En el format CSV s'hauran d'incloure les capçaleres amb el nom que apareix en els dissenys de registre; és a dir, cal indicar el mateix nom del fitxer CSV.

En el format Excel no s'han d'incloure fórmules ni es poden fer combinacions de cel·les.

Per poder atendre el requeriment s'han d'annexar tots els fitxers a la contestació que es presenti a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària.

Cal indicar que ja existien unes pautes mínimes per a la confecció dels Llibres Registre de l'IVA en format excel. Les novetats del nou format són:

• Es reordenen diverses columnes per facilitar la seva revisió visual, tant en els llibres de factures expedides, com en els llibres de factures rebudes:

  • Tipus i Codi País, del 'NIF destinatari' i del 'NIF expedidor'.
  • Clau Operació.
  • Total Factura.

• Es creen les columnes ‘Tipus de Recàrrec Eq.’ i ‘Quota Recàrrec Eq.’ en el llibre de registre de factures rebudes.
• Es canvia l'ús del guió (-) per la diagonal (/) com a separador en els camps de data, perquè quedi d'aquesta manera: (dd/mm/*yyyy).
• Es combinen les columnes ‘Sèrie’ i ’Número’ del grup ‘Identificació Factura de l'Expedidor’ del llibre de factures rebudes per a evitar el problema que li planteja a la persona destinatària d'una factura quan ha de registrar-la sense conèixer l'estructura de numeració que utilitza l'expedidor/a de la factura.
• S'afegeixen les columnes ‘Número Final’ per a facilitar el resum global, tant de les factures expedides com les rebudes.
• S'afegeix la columna ‘Factura Substitutiva’ perquè aquells obligats/des que vinguin emetent factures en substitució de factures simplificades puguin anotar-les fent un càlcul correcte de l'IVA meritat i no hagin de fer una anotació negativa.

Format factures rebudes

field_vote: 

Com saber quin és l’epígraf de l’IAE més adient?

Imatge principal a portada: 
Lupa amb diners i ordinador Font: Freepik
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

L'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) no acostuma a comportar una despesa per a l'entitat. Tot i això, si es desenvolupa activitat econòmica, és obligatori estar-hi donat d'alta.

Sovint, la principal dificultat per fer-ho és trobar quina és la clau d'activitat que cal indicar. Amb la finalitat de facilitar la tasca de seleccionar l'epígraf d'activitat econòmica més adeqüat, l'Agència Tributària ha creat una eina que pot ser molt útil per a les entitats que s'hagin de donar d'alta.

Imatges secundàries: 
Lupa amb diners i ordinador Font: Freepik
Dona cercant a l'ordinador Font: Yanalya - freepik
Subtitols: 
Qui s'ha de donar d'alta en IAE?
Com es gestionen les altes en aquest impost?
Trobar l'epígraf adequat
Quina informació aporta l'eina de cerca?
Activitat dins o fora d'un local determinat
Continguts: 

L'Impost d'activitats econòmiques (IAE) és un impost que grava el fet de fer una activitat econòmica.

Hisenda entén que es fa aquest tipus d'activitat quan una persona, empresa o entitat disposa d'una sèrie de recursos (personals o materials) i els organitza de tal manera que el resultat final sigui una venda de productes i/o de serveis.

Per tant, totes les entitats que facin venda de productes o que cobrin per participar en els serveis que presten s'han de donar d'alta en aquest impost.

Existeixen moltes possibles exempcions que fan que, en la major part dels casos, no s'hagi de pagar res per aquest concepte. Cal tenir en compte que el tràmit formal de comunicar les altes, baixes i variacions en el desenvolupament de les activitats, sí que s'ha de fer.

Per a totes les entitats que no hagin de pagar res en concepte d'IAE, el tràmit de l'alta és força senzill.

S'ha de comunicar a l'Agència Tributària presentant una declaració censal, model 036, marcant a la pàgina 1 la casella 127 (modificació de dades relatives a activitats econòmiques i locals), i indicant, a la pàgina 4, casella 403, el codi d'activitat A03 (Resta empresarials) i a la casella 402 seleccionar la clau o epígraf de l'IAE que s'ajusti més a l'activitat que es vol desenvolupar.

Si s'ha de donar d'alta més d'una activitat, i aquesta no es pot incloure al mateix epígraf, s'haurà de donar d'alta també: tants epígrafs com activitats diferenciades es desenvolupin. Per fer-ho, crearem tantes pàgines 4 complementàries com s'escaiguin al model 036 que s'estigui utilitzant per gestionar les altes.

La dificultat més gran en la gestió d'aquest impost és la de trobar quin és l'epígraf més adequat a l'activitat a desenvolupar. La llista completa i descripció dels epígrafs la podem trobar al Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre.

Per tal de facilitar l'elecció, l'Agència Tributària ha desenvolupat recentment un cercador d'activitats econòmiques a on, a partir d'una paraula clau, el sistema proposa diversos epígrafs que podrien correspondre's amb ella, així com el codi estadístic de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques (CNAE) que hi aniria lligat.

Es tractaria d'introduir una paraula relacionada amb l'activitat i pulsar la icona amb la lupa (cercar). El sistema retorna una primera proposta de possibles epígrafs, similar a aquesta:

Si s'entra a la pantalla de "veure detall", obtenim més informació:

Caldrà anar entrant en cadascun dels detalls de les diferents propostes per determinar quin és el que pensem que s'adequa més a l'activitat que desenvolupa la nostra entitat.

Cal fixar-se, sobretot, en la descripció extensa, les preguntes freqüents (INFORMA AEAT) i les consultes de la Direcció General de Tributs que mostra com a vinculades.

També ens pot orientar amb quin dels codis de CNAE vincula l'activitat.

Un cop decidit quin és l'epígraf adient, el darrer pas en l'alta és indicar si l'activitat es desenvolupa o no dins d'un local determinat.

S'indicarà que és a dins d'un local quan es dugui a terme en un lloc fix i que l'entitat tingui drets d'ús sobre el local en qüestió (propietat, arrendament, cessió d'ús o usdefruit que estigui documentat, etc.), ja que caldrà indicar la referència cadastral de l'immoble, els metres quadrats dedicats a l'activitat i el percentatge d'afectació a aquesta (és a dir, si l'espai s'utilitza de forma exclusiva en aquella activitat o, si és compartit amb d'altres usos o amb altres entitats, en quina proporció es dedica a l'activitat per la qual s'està gestionant l'alta...).

En cas que no es tingui clar o que l'activitat no es desenvolupi en un lloc concret, es considera que l'activitat es fa fora d'un local determinat i només caldrà consignar al model 036 quina és la localitat més habitual i la província a on aquesta es duu a terme.

field_vote: 

Donar-se d'alta al Registre de Licitadors

Imatge principal a portada: 
Arxivadors Font: kropekk pl en pixabay
Autor/a: 
Dolors Martínez Mendoza
Resum: 

La inscripció al Registre de Licitadors (RELI) és sovint la forma més senzilla d'acreditar la solvència de l'entitat a l'hora d'optar a un contracte públic.

En alguns casos, a més, estar inscrits al RELI serà un requisit necessari per poder optar a licitacions públiques.

Imatges secundàries: 
Arxiu documents Font: Ro Ma en Pixabay
Mans i document Font: Congerdesign en Pixabay
Subtitols: 
Accedir al tràmit telemàtic
Preparar la documentació requerida
Omplir el formulari i adjuntar documentació digitalitzada
Finalització del tràmit d'inscripció
Enllaços relacionats
Continguts: 

Per poder accedir al tràmit de sol·licitud de registre al RELI, el primer que caldrà serà assegurar-se de que l'entitat disposa del certificat digital de representant de persona jurídica en vigor.

El registre només es podrà dur a terme amb aquest tipus de certificat, i no serà possible fer-ho amb el que pugui tenir en l'àmbit particular la persona representant, ni amb el que pugui tenir el/la gestor/a que treballi habitualment amb l'entitat.

Per tant, si no disposem de certificat digital, abans de fer res, ho haurem d'obtenir.

El següent pas serà la preparació de la documentació requerida.

Hi ha una part que és documentació general de l'entitat, i una altra que té relació amb l'acreditació de la solvència d'aquesta.

Els documents generals que cal aportar són:

  1. NIF de l'entitat.
  2. DNI de les persones representants de l'entitat, i de qui signa la sol·licitud.
  3. Si l'entitat no està exempta de l'IAE, document d'alta en els epígrafs corresponents de l'IAE i darrer rebut pagat.
  4. Escriptura pública de constitució i/o darrera adaptació d'estatuts i qualsevol canvi que modifiqui els estatuts o acta fundacional inscrita en el registre oficial que correspongui a l'entitat.
  5. Escriptura pública de nomenament o renovació de càrrecs i/o document d'apoderament notarial d'atorgament de facultats de representació en procediments de licitació i/o certificat de la junta directiva en vigor emès pel registre d'associacions.
  6. Autoritzacions o permisos administratius que calguin per exercir l'activitat, si s'escau.
  7. Certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries emès per l'Agència Tributària, en la modalitat de contractació sector públic.

En relació a la solvència econòmica i financera de l'entitat, caldrà aportar:

  1. Còpia de la pòlissa d'assegurança d'indemnització per riscos professionals (responsabilitat civil) i darrer rebut de pagament (aquest document no és imprescindible en el moment del registre, però si que ho serà en el moment d'accedir a la licitació).
  2. Comptes anuals dipositats en el registre mercantil dels dos darrers exercicis o presentats en altres registres oficials (si l'entitat no està obligada a dipositar comptes, es pot aportar l'informe d'auditoria o, si no es disposa d'aquest, els documents dels comptes anuals aprovats en assemblea).

Finalment, respecte de la solvència tècnica, cal aportar:

  1. Certificats de bona execució de les obres més importants dels darrers 10 anys (*).
  2. Certificats de bona execució dels subministraments (vendes de materials) més importants dels darrers 5 anys (*).
  3. Certificats de bona execució dels serveis de consultoria i assistència més importants dels darrers 5 anys (*).
  4. Certificats de bona execució dels serveis diferents dels del punt anterior més importants dels darrers 5 anys (*).
  5. Certificats de bona execució dels treballs de gestió de servei públic/concessió dels serveis més importants dels darrers 5 anys (*).
  6. Certificats de bona execució dels treballs de concessió d'obra pública més importants dels darrers 5 anys (*).
  7. Certificat emès per la Tresoreria General de la Seguretat Social relatiu al número anual mitjà de les persones treballadores en situació d'alta (només empreses de serveis, les de subministrament no).
  8. Certificacions acreditatives de processos de producció amb qualitat (ISO o equivalent), si se'n disposa.
  9. Certificació de gestió i auditoria ambiental EMAS o equivalent europeu o internacional, si se'n disposa.

Respecte dels punt marcats amb asterisc (*), de l'1 al 6 d'aquest apartat, només s'han d'obtenir les certificacions que pertoqui a l'entitat en funció del tipus d'activitat que dugui a terme (si l'entitat és d'obres, únicament d'obres, si són de serveis, únicament de serveis...). D'altra banda, i respecte d'aquests mateixos punts, en cas que sigui difícil obtenir les certificacions o que no se'n disposi, aquestes es poden substituir per una declaració de responsable, segons el model de document que s'enllaça.

El formulari per donar-se d'alta en el RELI és força llarg, però a priori no és necessari omplir-ho en la seva totalitat. Amb omplir les dades bàsiques de l'entitat i les de solvència econòmica, en principi seria suficient.

Les pantalles que, com a mínim, s'han d'omplir són:

  • Sol·licitud i declaracions diverses:

  • Dades de l'entitat:

  • Adreça de contacte per a notificacions:

  • Designació de persones amb capacitat de representació:

  • Relació dels principals subministraments/serveis/obres realitzats en els cinc anys anteriors:

Un cop omplertes aquestes dades, caldrà adjuntar al formulari la documentació esmentada en l'apartat anterior, en format PDF. La mida total del formulari més la documentació adjunta no podrà sobrepassar els 25 MB.

Quan s'ha generat la sol·licitud, el sistema facilita un resguard amb les dades d'identificació de l'empresa, on s'indica si la sol·licitud s'ha generat correctament, amb la data i hora d'entrada al registre telemàtic del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

A partir d'aquest moment, les dades enviades queden bloquejades: no es pot accedir ni modificar res fins que no finalitzi la tramitació de l'expedient d'inscripció de dades al RELI.

Si calgués esmenar o completar alguna de les dades consignades al formulari telemàtic, caldria adreçar-se directament a la secretaria tècnica de la Junta Consultiva de la Contractació Administrativa (JCCA), per tal que la desbloquegin i donin les instruccions per fer les modificacions i tornar a tramitar correctament la sol·licitud.

Un cop el personal tècnic del RELI finalitzi la tramitació de l'expedient, se li enviarà a l'entitat un correu electrònic a l'adreça assenyalada a la sol·licitud, comunicant la seva inscripció en el registre.

L'entitat podrà consultar les dades inscrites a través de la pàgina web del RELI i també podrà instar una nova sol·licitud d'actualització de dades, en cas que es vulgui modificar alguna de les dades inscrites.

field_vote: 

Dies de cortesia per no rebre notificacions d’Hisenda

Imatge principal a portada: 
 Font: verayfernandez.es
Autor/a: 
Cristina Ros
Resum: 

L'Agència Tributària posa a disposició de les persones contribuents 30 dies per no rebre notificacions electròniques.

El recurs posa a disposició de les entitats del Tercer Sector tot el que cal saber sobre els dies de cortesia per no rebre notificacions d'Hisenda, des de qui els pot sol·licitar i els pasos a seguir fins com canviar els dies de cortesia i aspectes a tenrir en compte.

Imatges secundàries: 
 Font: ccma.cat
Es poden sol·licitar si es té apoderat un tercer per rebre les notificacions. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Qui pot sol·licitar els dies de cortesia?
Sol·licitar dies de cortesia: Pas 1
Sol·licitar dies de cortesia: Pas 2
Sol·licitar dies de cortesia: Pas 3
Modificar els dies de cortesia
Coses a tenir en compte
Continguts: 

Les persones tributàries incloses en el Sistema d'Adreça Electrònica Habilitada (DEH) podran assenyalar fins a un màxim de 30 dies en cada any natural durant els quals l'Agència no podrà posar notificacions a la seva disposició en la DEH.

Aquest sistema no s’aplica a les notificacions relatives a ajornaments de pagament que se seguiran rebent tot i haver marcat aquests dies.

Per sol·licitar aquests dies de cortesia, cal accedir al portal 'Les meves notificacions' de la Seu Electrònica i fer clic a l'enllaç 'Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en Adreça Electrònica Habilitada' de la secció 'Subscripcions, sol·licituds i altres consultes'.

En accedir al servei l’aplicació, validarà si el certificat electrònic seleccionat està subscrit al sistema de notificació electrònica i, si és així, es mostrarà un requadre amb uns avisos i el calendari de l’any natural en curs per assenyalar els dies desitjats.

Per poder fer una adequada planificació, s'han de revisar els següents 'avisos':

  1. Els dies de cortesia tenen efecte, exclusivament, en relació amb les notificacions en l'Adreça Electrònica Habilitada, en els termes de l'article 4 de l'Ordre EHA/3552/2011, de 19 de desembre. Durant els mateixos, l'Agència Tributària no posarà notificacions a la seva disposició en l'Adreça Electrònica Habilitada. Les notificacions electròniques posades a la seva disposició anteriorment a l'inici del període de dies de cortesia s'entendran notificades pel transcurs de 10 dies sense accedir a les mateixes.
  2. S'han de marcar també els dissabtes, diumenges i festius.

En cas d'estar subscrits/es de forma voluntària a la recepció de notificacions electròniques, els dies de cortesia només assortiràn efecte respecte a aquells procediments en els quals estiguem subscrits.

Per iniciar la sol·licitud dels dies de cortesia s'han de seguir els següents passos:

  • Premem sobre l'opció 'Modificar'.
  • Seleccionem els dies disponibles. Aquests quedaran marcats en verd.
  • Validar.
  • Signar i enviar.

Es generarà un resguard de sol·licitud amb un Codi Segur de Verificació (CSV) de 16 caràcters i el calendari amb els dies de cortesia seleccionats i actualitzats, a més de la data i hora de la sol·licitud.

Si es vol consultar el rebut de presentació en format PDF caldrà 'Visualitzar el rebut de presentació'.

A la part superior del resguard, es trobarà el CSV per recuperar el justificant a través de l'opció 'Confrontació de documents mitjançant codi segur de verificació' disponible en l'apartat 'Tràmits destacats'.

En cas de voler canviar o anul·lar alguna de les dates assenyalades, cal tornar a utilitzar l'opció 'Modificar' i recordar que per poder modificar, és necessari trobar-se dins dels 7 dies abans de l'inici del període.

A més, si es vol accedir en qualsevol altre moment a la sol·licitud de dies de cortesia, es pot obtenir el PDF corresponent al resguard de l'última assignació utilitzant l'opció 'Visualitzar últim rebut' situada a la part superior.

  • Els dies de cortesia s'han de sol·licitar amb un mínim de 7 dies naturals d'antelació al començament del període desitjat.
  • Els dies sol·licitats no han d’ésser obligatòriament consecutius.
  • Es poden sol·licitar si es té apoderada una tercera persona per rebre les notificacions.
  • S’han de marcar els dissabtes, diumenges i altres dies festius.
  • La sol·licitud realitzada és modificable dins del termini d’antelació esmentat.
  • És important recordar que la suspensió temporal de les notificacions no comporta que s’aturi qualsevol altre procediment que estigui en curs. En aquest cas, s'hauran de fer servir les eines legals disponibles per sol·licitar una pròrroga individualitzada de cada tràmit en curs.
  • Les notificacions electròniques s’entenen com a rebudes quan transcorren 10 dies naturals des del dia següent a l’enviament de la notificació.
  • La concessió dels dies de cortesia és automàtica i instantània.
  • Cal disposar de certificat digital.

field_vote: 

Tot el que cal saber sobre el Balanç Social i el seu contingut

Imatge principal a portada: 
 Font: Foter
Autor/a: 
Maribel Poyo
Resum: 

El Balanç Social ha d'avaluar de manera objectiva i periòdica diferents àmbits de les entitats com la democràcia, la igualtat, la qualitat laboral, el compromís social i el compromís ambiental.

El Balanç Social és una eina de rendició de comptes i mesura d'impacte social, ambiental i de bon govern, que han de fer públic les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública que n'estiguin obligades.

La seva finalitat és exposar les activitats dutes a terme i la seva repercussió social per justificar l'adequat compliment de les funcions de l'entitat i de difondre'n l'activitat.

Imatges secundàries: 
 Font: Morguefile
 Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Missió de l'entitat
Persones
Bon Govern
Medi Ambient
Enllaços relacionats
Continguts: 

Totes les entitats es creen amb una missió i finalitat i s'ha de fer una anàlisi de la finalitat de les actuacions de l'entitat i de les activitats i projectes que es realitzen amb l'objectiu que arribi a les persones beneficiàries.

Aquests, es divideixen en cinc punts:

  1. Missió de l'entitat: per donar a conèixer el fi que persegueix d'acord amb el que s'estableix als seus estatuts així com l'àmbit geogràfic on actua.
  2. Activitats i projectes: per explicar quines són les línies d'actuació principals i les activitats desenvolupades.
  3. Perfil de les persones usuàries i beneficiàries.
  4. En cas d'activitat econòmica, quins productes es venen i quins serveis es presten i el perfil dels clients i persones consumidores.
  5. Col·laboració amb altres organitzacions.

Les entitats que tenen personal contractat i/o voluntariat han d'explicar les accions d'igualtat i qualitat laboral que duen a terme.

S'ha de incloure informació respecte:

  1. El nombre d'homes i de dones que formen part de l'equip directiu i la seva composició segons sexe en percentatge.
  2. Si se disposa de pla d'igualtat i les accions desenvolupades en aquest pla.
  3. Les mesures de conciliació de la vida laboral i privada.
  4. Ràtio salari més alt/salari més baix.
  5. Pla de formació i accions formatives.
  6. Mesures per a la prevenció de riscos laborals.
  7. Canals de comunicació interna.

Les entitats s’han de regir pel principi de bon govern.

S’han d’ajustar a les regles i obligacions sobre la qualitat dels serveis, el funcionament, els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar, amb l’objectiu que aquestes funcionin amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i així garantir una correcta rendició de comptes.

Al balanç social, cal indicar els enllaços a documents i publicacions que hagi realitzat a través dels quals l'entitat ha publicat tota la informació relativa a transparència a què estigui obligada per la normativa vigent en funció de la seva mida.

També s'inclourà informació respecte a la composició dels seus òrgans de govern i estructura així com la informació econòmica i financera indicant els principis i valors que fonamenten les bones pràctiques de govern i gestió.

Avui en dia, hi ha una preocupació dins la societat cada cop més gran respecte a temes de sostenibilitat i de protecció del medi ambient. Les empreses i organitzacions estan implementant sistemes de gestió ambiental per tal de reduir els impactes ambientals i augmentar l'eficiència per aconseguir millores tant econòmiques com ambientals i operatives.

En aquest sentit, al balanç social s'ha d'informar de la gestió dels impactes ambientals i mesures, iniciatives o accions aplicades per part de l'entitat.

field_vote: 

Balanç Social: Què és i a qui afecta?

Imatge principal a portada: 
 Font: Open Photo
Autor/a: 
Maribel Poyo
Resum: 

Les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública sotmeses a la legislació catalana i subjectes a la llei de transparència han de fer públic el seu Balanç Social.

El 12 setembre de 2018, és va publicar l'Ordre JUS/152/2018, que establia quines són les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública sotmeses a la legislació catalana, obligades als instruments de transparència establerts a la Llei 21/2014

Imatges secundàries: 
 Font: Pixabay
 Font: Font: Unsplash.
Subtitols: 
Què és el Balanç Social?
Qui ha de fer públic el seu Balanç Social?
Com fer públic el Balanç Social?
Conseqüències de no fer públic el Balanç Social
Enllaços relacionats
Continguts: 

El Balanç Social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern de les organitzacions.

El seu objectiu principal es poder analitzar i avaluar des de la perspectiva social, els impactes de la gestió de l'activitat en la societat, de manera que permet tenir dades dels estàndards ètics de l'organització.

Dins dels aspectes que pretén analitzar, estan la creació d'ocupació, els conflictes socials, la igualtat de gènere o la contaminació ambiental, entre d'altres.

Segons l’Article 2.1 de l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, el Balanç Social es defineix com “L’instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiàries i les benefactores, en què s’exposen les activitats dutes a terme i la seva repercussió social amb la finalitat de justificar l’adequat compliment de les funcions de l’entitat i de difondre’n l’activitat”.

Segons l'ordre esmentada, als seus articles 8, 9 i 10, estan obligades a publicar el seu Balanç Social totes aquelles fundacions i associacions declarades d'utilitat pública de reduïda, mitjana o gran dimensió, que rebin fons públics en els termes que s’estableix a l’article 2.1 lletra i) de la mateixa ordre.

Aquests termes són el següents:

  • Aquelles entitats en què almenys el 40% dels ingressos provinguin de les administracions públiques per mitjà de subvencions, convenis o qualsevol tipus de contracte de prestació de serveis.
  • Aquelles entitats que hagin rebut ingressos de qualsevol tipus provinents de qualsevol administració pública per un valor superior a 60.000€ en el conjunt de l'exercici.

S'entén que qualsevol de les dues circumstàncies indicades en els paràgrafs anteriors s'ha produït en el darrer exercici econòmic tancat.

L'exercici de referència per a la publicació inicial del Balanç Social de les entitats obligades és el 2017.

El Balanç Social, a diferència dels comptes anuals i les memòries econòmiques i d'activitats, no s'ha de presentar ni al protectorat de fundacions ni al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Al igual que la resta dels instruments de transparència regulats a la Llei 21/2014, esmentada anteriorment, una vegada confeccionat s'ha de fer públic i, per tant, ha de ser fàcilment localitzable en el web de l'entitat i en altres mitjans accessibles als ciutadans, als grups d'interès i a les administracions.

El Balanç Social s'ha de confeccionar anualment i una vegada publicat, s'ha de mantenir com a mínim durant sis anys.

El Títol II de la Llei 21/2014 del 29 de desembre regula l'incompliment de les obligacions en transparència de les entitats i l'aplicació d'un règim sancionador.

El no confeccionar i fer públic el Balanç Social es consideraria una infracció greu per l'incompliment total o parcial del deure de transparència.

Les sancions que es poden imposar per una infracció greu són:

  • Una multa d'entre 1.000 i 4.000 euros.
  • La impossibilitat d’obtenir ajuts i subvencions de l’Administració de la Generalitat durant un any.


field_vote: