El primer pas per a instal·lar un hort comunitari és aconseguir una terra on fer les plantacions. Si l’entitat ja disposa d’un terreny, això no serà un problema, però si es tracta, per exemple, d’una associació urbana, caldrà que es pregunti per les dimensions i tipologia de l’hort i valorar si instal·lar-lo a la seva terrassa i balcó o cercar un espai a banda. Per fer això últim, hi ha tres vies: aconseguir la cessió d’un sòl en desús (negociant amb la propietat i presentant un projecte per escrit), optar a un dels espais buits del districte, i llogar o comprar el terreny.

Un cop escollit l’espai, caldrà definir algunes qüestions. Una d’elles és el format que prendrà l’hort. Per a una instal·lació d’aquestes característiques, hi ha cinc modalitats que s’hauran d’escollir segons l’espai de què es disposi i el tipus de cultius que es volen plantar.

Per a entitats de tipus més urbà, la primera opció són les taules de cultiu, que són taules elevades de diferents mides ideals per a espais reduïts o pavimentats. Per a aquestes necessitats també es pot optar per un hort vertical, que s’instal·la en parets o estructures i que alhora funcionen com a elements de decoració. Són idonis per terrasses i balcons, però no serveixen per a plantes de gran volum o arrel profunda.

Si l’entitat disposa de més espai, pot optar per plantacions de terra, que, tanmateix, necessiten coneixements més extensos per a ser instal·lades. D’aquesta tipologia, la modalitat per a l’espai més reduït són els bancals elevats, calaixos d’un metre d’amplada i llargada variable que es posen a terra. Una segona opció són les parades en crestall, on s’instal·len quatre parades o bancals delimitats per cordills i estaques, en un sistema de cultiu rotatiu de quatre anys. Finalment, hi ha la manera tradicional, que és l’hort en solcs, cultivant la terra directament. És idònia per a espais oberts, però caldrà preparar prèviament la terra.

Un cop s’ha escollit la modalitat d’hort, caldrà tenir en compte qüestions sobre el seu manteniment, com el tipus de reg, la fertilització i l’encoixinament.

La fertilització és imprescindible per a que l’hort tingui èxit, i és una garantia del caràcter cíclic del projecte i un impuls a la sostenibilitat de l’entitat. Això es deu al fet que, si ve es pot optar per anar a buscar fems a una granja o comprar adob a empreses o plantes de reciclatge, el més aconsellable és generar adob de la brossa orgànica de l’entitat i del barri i de les restes de poda i collita.

Una altra acció d’aquest tipus que és necessària per a que l’hort funcioni és l’encoixinament, que ve a ser una capa protectora de fins a cinc centímetres, feta de palla, branques, suro, encenalls d’escorça o cartó, i que s’ha de renovar cada 6 – 12 mesos. Aquesta tècnica protegeix la terra, conserva la humitat, suavitza els contrastos de temperatura, disminueix l’assecament de la terra pel vent i la insolació, evita la compactació del sòl i redueix el creixement d’herbes no desitjables.

Per a treballar un hort calen eines. Aquestes es poden aconseguir demanant-les a granges i pagesos o comprant-les amb fons captats d’altres activitats. Alguns d’aquests materials són: la forca, l’aixadell, el rasclet, el cultivador, la pala de trasplantar, el plantador, l’escombra metàl·lica i les tisores de podar.

A banda de les eines, caldrà comptar amb altres recursos que facilitaran molt la feina de plantació, manteniment i recol·lecció: cubells, xarxes, carretons...