El Voluntariat per la llengua és un programa de cohesió social que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics de català (aprenents) amb persones que el parlen de manera habitual (voluntaris) per tal que puguin parlar en un context real, sent un instrument per a la població nouvinguda.

Els aprenents són persones entre 30 i 39 anys, majoritàriament d’origen estranger: un 64% provenen de diferents punts d’Amèrica del Sud i, en menor mesura, de Nord d’Àfrica, de la Unió Europea i de l’Amèrica Central. Un 23% són de l’Estat Espanyol, un 8,2% de Catalunya i un 8,2% no especifica el seu origen.

Pel que fa el perfil dels voluntaris tenen una mitjana d’edat entre 50 i 65 anys i són catalans en la seva majoria, tot i que un 6,7% són de l’Estat Espanyol i un 3,6%, d’origen estranger. Segons els impulsors, en els últims anys s’ha observat la participació de persones que van començar com a aprenents i actualment fan de voluntaris.

El programa de Voluntariat per la llengua va ser una iniciativa pionera a Catalunya que, amb el temps, s’ha portat a d’altres territoris. Les Illes Balears, al País Valencià, a Andorra i a la Vall d’Aran per a l’occità ja han adaptat un model semblant. També ha tingut ressò internacional amb propostes similars a la província de Bolzano (Itàlia) i a la regió de Flandes (Bèlgica).

De fet, l'any 2005, el programa Voluntariat per la llengua va ser reconegut per la Comissió Europea com una de les 50 millors pràctiques de reforç per a l’aprenentatge d’una llengua que s’estaven portant a terme a la Unió Europea.