El concepte ‘desinformació’ fa referència a una situació paradoxal en el que s’anomena, irònicament, ‘era de la informació’. Les quantitats d’informació a les que es pot accedir a internet no tenen precedents històrics, i els sistemes d’ordenació i classificació que s’han creat amb ànims de facilitar la navegació per aquesta informació, responen en la seva majoria a interessos concrets d’institucions i empreses. Es tracta d’un control poc acusat (en alguns casos), que tot i això pot abordar-se perfectament des de la perspectiva distòpica per a entendre les dinàmiques que genera. Aquestes són algunes novel·les que ho visiten:

• ‘1984’, de George Orwell, no podia faltar en aquest recull. La novel·la retrata una societat on les idees de les persones es controlen mitjançant la censura i la forja d’informació. Una bona referència a la realitat actual, on l’entrada constant d’informació no contradictòria amb els propis pensaments desenvolupa biaixos d’informació en les persones.
• ‘Fahrenheit 451’, de Ray Bradbury, segueix les tendències de l’obra d’Orwell, en una novel·la que retrata el conformisme i en critica les conseqüències.
• La novel·la ‘Un món feliç’, d’Aldous Huxley, dibuixa un paisatge que en el moment de la seva publicació volia alertar sobre els totalitarismes, i que avui permet llegir-hi un retrat sobre la dictadura de la informació, en un context on el soma és una addicció a l’entreteniment constant, i l’enginyeria genètica es tradueix en el solapament de modes i tendències.
• ‘Totes les bèsties de càrrega’, de Manuel de Pedrolo, va ser en el seu moment una al·legoria del franquisme. Avui, però, és una faula que refereix inevitablement a la fredor i l’apatia que resulten del bombardeig constant d’informació.

Moltes de les opressions i desigualtats que tenen lloc en certs països enfonsen les seves arrels en el colonialisme i imperialisme, sigui aquest de fa segles o dècades. Les obres literàries escrites en aquests contextos inclouen en les seves línies un mirall d’aquestes realitats. Algunes d’aquestes novel·les poden ser:

• ‘Neguit permanent’, de Titsi Dangerembga, un clàssic de la literatura africana que critica la natura de les polítiques de descolonització i la negociació constant i fatigant de qüestions com la raça, la classe, el gènere o la cultura que s’hi desenvolupen. L’autora fa això mitjançant una perspectiva íntima on les tendències nervioses d’una jove, que accedeix a una escola de la missió, manifesten el malestar de tot un continent. Es tracta d’una sèrie que compta amb dos llibres més.
• A ‘Tot s’ensorra’, Chinua Achebe fa un acostament molt similar al de Dangerembga, utilitzant la tragèdia personal d’un guerrer orgullós que presencia la ruïna del seu poble com a mitjà per a exhibir el drama col·lectiu.
• ‘Persèpolis’, de Marjane Strapi, és un clàssic de la novel·la gràfica que aborda la revolució islàmica iraniana i la repressió posterior, tot fruit d’un fort imperialisme cultural per part d’occident, des dels ulls d’una nena.
• ‘Las venas abiertas de América Latina’. Aquest llibre d’Eduardo Galeano vol qüestionar les narratives que han envoltat Mesoamèrica i Amèrica del Sud des d’occident, tot mitjançant un retrat històric real que alhora adopta un estil novel·lesc, on s’entrellacen experiències, idees i fets històrics que la història oficial deixa de banda.