La Covid-19 ha posat a prova l’empenta i la resiliència de la cooperació internacional a Catalunya. Ja fa gairebé un any i mig que l’adveniment del virus va obligar moltes entitats a repensar la seva tasca i cercar noves formes de dur-la a terme per adaptar-se a un món sotmès al jou de la pandèmia i les seves conseqüències.

Avui, passat aquest temps, és innegable que la situació derivada de la Covid ha posat en escac moltes entitats de cooperació internacional, que segueixen tenint moltes dificultats per resistir l’embat de la pandèmia. Les restriccions a l’hora de viatjar, les creixents dificultats per trobar finançament o l’obligació d’adaptar els projectes a les circumstàncies actuals són només alguns dels obstacles que han complicat la tasca de les entitats.

Children of Africa és una associació formada per voluntaris que, des del 2010, lluita per millorar la situació de l’educació, la salut i l’autonomia a pobles rurals de Kènia, a la zona de Kinango. La Susanna Gómez, presidenta i cofundadora d’aquesta ONG nascuda a Figueres, explica com la vida de l’associació va fer un tomb el març del 2020. “Ens ha afectat molt, som una ONG petita i depeníem molt dels esdeveniments que organitzàvem per recaptar fons, així com de les ajudes públiques, i la pandèmia ho va aturar tot”, assegura a Xarxanet.

Font: Children of Africa.

Buscar alternatives per no aturar-se

Com a exemple d’aquesta afectació, van haver de cancel·lar els viatges de les persones voluntàries a Kènia l’estiu passat, i també el d’enguany. De fet, la Susanna explica que aquest any, després de dubtar-ho molt i esperar fins a l’últim moment, finalment van decidir tornar a suspendre els viatges del voluntariat.

“Tot era molt inestable, amb noves onades i l’arribada de la variant delta, i vam considerar que no seria responsable fer-ho perquè era posar en risc a la gent d’allà, on el virus està força controlat, i també a les nostres persones voluntàries, atès que si passava qualsevol cosa allà no hi ha mitjans, ni UCI ni respiradors. No ens la volíem jugar”, assenyala.

Ara bé, malgrat totes les dificultats causades per la pandèmia, Children of Africa no s’ha aturat. Ben al contrari, l’entitat ha cercat alternatives i noves maneres de fer per adaptar-se al context actual i tirar endavant. Un exemple d’això és un dels esdeveniment estrella de l’entitat, la cursa solidària Barañain-Tsunza, que l’equip de voluntariat de l'entitat organitza cada any, amb gran èxit de participació. L’any passat no van poder celebrar la cinquena edició i enguany van decidir buscar noves estratègies per organitzar l’esdeveniment.

Font: Children of Africa.

“No ho volíem parar tot dos anys per tota la gent que ens ha anat seguint i vam optar per canviar el format de la cursa i fer-la virtual, això va permetre obrir la participació a més persones i la veritat és que vam quedar gratament sorpresos per la gran implicació de moltíssima gent que es va animar a participar; al final vam aconseguir aplegar prop de 600 persones i recollir uns 5.000 euros”, relata la Susanna, que assegura que l’èxit els va animar molt perquè van veure que hi havia alternatives per seguir fent coses.

Educació, salut i dones com a eixos centrals

Els beneficis obtinguts gràcies a la cursa s’han destinat a projectes que l’entitat duu a terme a Kènia, que han seguit funcionant tot i la situació de pandèmia. Aquests es vertebren sobre tres eixos centrals. Per una banda, l’educació, un àmbit en què l’ONG dóna suport a la construcció d’escoles -com la Cape of Good Hope, al poblat rural de Tsunza, o la Mbandy Primary School, a Mbandy- i envia material per a l’alumnat, entre altres.

En l’àmbit de la salut, Children of Africa presta suport i cobreix les necessitats de centres mèdics de les poblacions de la zona. A Tsunza, juntament amb l’ONG italiana Maisha Safi, van ajudar a construir de zero el centre mèdic del poblat, que es va inaugurar el 2013. D’aleshores ençà, ofereix suport per ajudar a millorar-ne els serveis, instal·lacions i equipaments.

A més, l’entitat ajuda a organitzar campaments mèdics, en què metges com oftalmòlegs o oncòlegs vinguts de fora, atès que allà no hi ha aquests especialistes, passen una jornada al centre per oferir visites mèdiques i medicines gratuïtes a les persones que s’hi acostin. Aquest mes d’abril, per exemple, en van posar en marxa un especialitzat en el càncer.

Font: Children of Africa.

La tercera pota que desenvolupa l’ONG és la dels grups de dones. L’àmbit de la igualtat de gènere és clau per a l’entitat, per això han treballat per apoderar tres grups de dones que elaboren productes com polseres, motxilles, cintes de cabell o peces de roba que després les persones voluntàries i membres de Children of Africa venen a Catalunya i a la resta de l’Estat.

La pandèmia també ha complicat el seguiment dels projectes per a moltes entitats, però la manera de treballar de Children of Africa no requereix una supervisió constant perquè, com deixar clar la Susanna, són una ONG “que no fa caritat, sinó cooperació internacional, donem suport a projectes ja existents”. A banda, treballen amb una contrapart, l'associació keniana CODAK, que coneix el terreny, els seus problemes i els seus recursos. Així, el pes dels projectes es porta des de Kènia, aquests estan en marxa i l’entitat ajuda en tot el que pot on ells no arriben.

Ara bé, la directora de l’entitat exposa que hi ha projectes que sí que s’han vist molt afectats, com el del grup de dones, atès que els productes que elaboren les dones els recullen els membres de l’ONG i es venen a Catalunya i la resta de l’Estat.

“Aquí sí que ho hem notat molt, el 2019 els vam aportar uns 7.500 euros i el 2020 aquesta xifra va baixar en picat i es va quedar en els 1.400”, diu Gómez, que, no obstant això, admet que enguany sembla que tot s’ha començat a reactivar: “aquest agost farem una entrega de dos mil euros, que hem aconseguit des del gener fins ara, i a finals d’any esperem aconseguir-ne mil o dos mil més”.

Font: Children of Africa.

Un futur que s’ha d’albirar amb esperança

I és que, després de resistir el pitjor de la pandèmia, l’ONG confia remuntar el vol. “Estem contents i esperançats perquè sembla que tot es reactiva, les ajudes públiques que rebíem tornen a arribar de mica en mica, per exemple la de l’Ajuntament d’Uterga, a Navarra, on tenim una seu, o una aportació de l’Ajuntament de Figueres per a construir una aula en una escola”, apunta la Susanna Gómez.

El que no s’ha ressentit en temps de pandèmia han estat les aportacions dels socis, les persones que fa anys que col·laboren amb Chidren of Africa, que, en la seva immensa majoria, han seguit ajudant l’entitat. “Pensàvem que tindríem un munt de baixes, però les persones que col·laboraven amb nosaltres han seguit sent fidels i, excepte algun cas concret de gent que ha perdut la feina o ha passat per moltes dificultats, tothom ha continuat amb les seves aportacions”, subratlla.

Font: Children of Africa.

Per exemple, explica la Susanna, els padrins que ajuden a pagar el material escolar, els uniformes i llibres dels infants que van a l’escola a Kènia van seguir pagant les seves quotes, malgrat que el curs passat es va suspendre gairebé tot el curs per la pandèmia.

Quelcom que també esperen recuperar són les activitats de formació al voluntariat i de sensibilització aquí a Catalunya, com tallers a escoles, una tasca que consideren bàsica per crear consciència i explicar quina és la manera de fer de Children of Africa.

“Fem cooperació responsable, creiem que és molt important trencar amb la idea que hi havia abans sobre ajudar als països del sud, que era més aviat paternalista i s’enfocava més a la caritat que a la cooperació”, raona. Tot això va quedar aturat durant la pandèmia però també s’ha començat a reactivar.

Font: Children of Africa.

Així, malgrat totes les dificultats, a l’ONG veuen el futur amb optimisme i estan satisfets de com estan evolucionant les coses. A banda, de tot s’aprèn, i a Children of Africa han sabut resistir, reinventar-se i buscar alternatives per seguir amb la seva tasca per millorar la situació de les persones que viuen a la regió de Kinango, d’on, de moment, no tenen intenció de moure’s.

“És una de les zones més empobrides de Kènia i quan vam començar ja vam decidir que no ens escamparíem i ens centraríem en aquesta zona fins que no estigués bé en temes de salut i educació”, conclou la directora de l’ONG.