L'activitat voluntària a Europa varia d’un Estat a un altre. Alguns casos, com els de l'Europa Oriental (Bulgària, República Txeca, Letònia, Lituània, Polònia, Romania, Eslovàquia i Eslovènia), gaudeixen d'una llarga tradició d'activitat voluntària. En d'altres, el fenomen encara s'hi està arrelant i creix poc a poc.

Segons el darrer sondeig de l'Eurobaròmetre publicat l'any 2011, "Voluntariat i solidaritat intergeneracional", prop d'una quarta part de la ciutadania europea realitza alguna activitat de voluntariat, ja sigui regularment o ocasionalment. Per reconèixer la tasca de 100 milions d’europeus que ja aleshores participaven en activitats voluntàries, la Comissió Europea (CE) va crear l’Any Europeu del Voluntariat, amb l'objectiu de reforçar aquestes persones i d'encoratjar les que encara no eren vinculades al fenomen del voluntariat.

A banda de la celebració i els nous repte de la tasca voluntària, la CE, a través d'eines com "Joventut en acció", ha buscat impulsar i potenciar el voluntariat entre el jovent i, en particular, del voluntariat de joves entre estats europeus.

El voluntariat de joves a Europa

Segons les dades publicades pel Portal Europeu de Joventut, l'any 2007 hi havia 96 milions de joves a la Unió Europea d'entre 15 i 29 anys involucrades en activitats voluntàries. Tot i això, les xifres no es reparteixen de manera homogènia a tot Europa.

D'una banda, cal tenir en compte la tradició històrica i la costum del voluntariat com a tal, on per exemple, a l'Estat espanyol hi és fortament arrelada. D'altra, hi ha països amb poblacions més joves, com ara Irlanda, Xipre, Eslovàquia i Polònia. Composició demogràfica que facilita, doncs, que a més joves, més possibilitat de tenir joves fent voluntariat.

El programa Servei Voluntari Europeu (SVE)

Amb l'objectiu, doncs, de potenciar que el jovent europeu s'involucri en activitats voluntàries intracomunitàries, la Comissió Europea va crear el 1996, el Servei Voluntari Europeu. El programa SVE depèn de la Comissió de Joventut de la CE i el defineixen com un "procés personal de formació no reglada del voluntari o voluntària, al llarg del qual, adquiriran una sèrie d'habilitats i coneixements de gran importància en el context personal i professional".

El programa SVE requereix d’una organització d’enviament i d’una d’acollida, paper que a avui a l'Estat espanyol exerceixen fundacions, associacions, ajuntaments i diferents universitats catalanes i espanyoles, com ara la Universitat d'Alacant, Universitat de Salamanca o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les entitats, ja siguin les que envien, les que reben, o les que coordinen; han de ser associacions no governamentals o entitats i iniciatives locals sense ànim de lucre. El seu finançament es basa en el principi de cofinançament entre les organitzacions participants i els fons de la Unió Europea.

Les estades a l'estranger a través del voluntariat poden durar de dos a dotze mesos i les línies d’actuació dels projectes específics van de qüestions mediambientals fins a treball per a crear societats cooperadores, passant pel combat contra el racisme, el tracte inclusiu de persones amb discapacitats, feina per la coexistència pacífica en zones conflictives, etc.

Els joves que hi participen i que decideixen traslladar-se a un altre estat de la UE per col·laborar amb una tasca com a voluntaris reben el suport i la formació necessàries per desenvolupar el projecte en el qual prendran part.

La Joana Cabral és una jove de Portugal que, a través del programa SVE, ha arribat al voluntariat de justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). La Pauline Wittekind, d'Alemanya, és també a la FAS col·laborant com a voluntària al programa CROMA, destinat a l'ajuda de nenes i nens de centres educatius de primària i secundària.

Per raons diferents (ja sigui la dificultat de trobar una feina a Portugal o la voluntat d'experimentar i créixer), l'empenta les a dutes a Catalunya i a fer feina desinteressadament en benefici d’altres persones. Segons la Pauline, "l'acollida a la FAS ha estat enorme" i el programa SVE ofereix una molt bona oportunitat amb "un procés fàcil i senzill".

La Joana, per la seva banda, explica que el fet d'entrar en contacte amb persones que viuen en altres circumstàncies diferents a les personals i a altres països, "trenca els amb els prejudicis culturals i les jerarquies socials". El voluntariat, diu, "ajuda més a una mateixa que als altres".

En la mateixa línia, el voluntari Abtin Mohtadi, d'Alemanya, explica que "el voluntariat ajuda a créixer com a persona i a viure noves experiències". L'Abtin és, amb la Vasiliki Stoumpou, de Grècia, voluntari al servei de persones amb discapacitat PIUNE, de la UAB.

Segons ell, fer de voluntari significa "posar-se a l'altra banda de la societat, mirar-la amb uns altres ulls". A més, és clar, del factor amb el qual la Vasiliki també coincideix que suposa anar a un altre país, amb una cultura i, sobretot, un (o en el cas de Catalunya), dos idiomes diferents.

Voluntariat Universitari de les Naciones Unides (PNUV)

Paral·lelament a l'impuls del voluntariat exercit per la Comissió Europea, les Nacions Unides també posen el seu granet de sorra a través del Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides (PNUV). Aquest voluntariat dura 6 mesos i a dia d'avui 28 universitats espanyoles formen part de la xarxa, coordinades per la Universidad Autónoma de Madrid.

A nivell català, són sis les universitats que, ja sigui a través del SVE o del PNUV, ofereixen l'oportunitat al seu estudiantat de participar de la xarxa d'intercanvi de voluntaris a nivell europeu. L'Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la de Lleida (UdL), la Politècnica de Catalunya (UPC), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV).

Les oportunitats de moure's per Europa a través i gràcies a les portes que obre la universitat són moltes. Com a voluntari o voluntària, però també amb altres projectes específics de cada centre i fins i tot cada facultat que gestionen les pròpies universitats. Si ets estudiant universitari o universitària, no te'ls perdis!