El passat mes de març, el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, va haver de comparèixer davant del Parlament Europeu per rendir comptes sobre la massacre de Melilla del 24 de juny del 2022. Lluny d’assumir alguna responsabilitat per la mort d’almenys trenta-set migrants –vint-i-tres, segons fonts oficials– que intentaven creuar la tanca que separa el Marroc i Espanya, Grande-Marlaska, un cop més, va tornar a defensar sense embuts la intervenció policial va derivar en una matança.

“No haig d'assumir cap responsabilitat perquè l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat va ser proporcional en termes de legalitat atenent a un atac violent”, va assegurar el titular d’Interior a l’Eurocambra sobre l'operació de les forces de seguretat espanyoles i marroquines.

Davant la insistència dels eurodiputats, el ministre va insisitir que “la Fiscalia va concloure que no existien elements que determinessin que els agents policials de l'Estat incorreguessin en cap infracció penal, ni en la seva actuació general durant el desenvolupament d'aquests ni posteriorment en el moment de la materialització dels rebutjos en frontera”.

No ho veu així el Comitè de Nacions Unides contra la Tortura (CAT), qui en un informe sobre Espanya ha denunciat “l'absència d’una investigació efectiva” per part de l’Estat sobre la intervenció de les forces de seguretat espanyoles, que va acabar en una de les pitjors massacres perpetrades a la frontera.

“El comitè urgeix l'Estat a investigar de manera ràpida i imparcial qualsevol possible responsabilitat dels membres de les forces de seguretat durant l'actuació policial”, ha assenyalat l’òrgan, alhora que ha instat Espanya a “prendre totes les mesures necessàries per a garantir que no es repeteixi en el futur una situació similar”.

Més d'un any d'impunitat i opacitat

La declaració del Comitè contra la Tortura de l’ONU, qui supervisa l’aplicació de la Convenció contra la tortura, posant en qüestió l’actuació de l’Estat va en la línia del que han denunciat insistentment nombroses entitats i organitzacions defensores dels drets humans, que han reclamat veritat, reparació i justícia per a les víctimes d’aquell fatídic 22 de juny del 2022.

“El fet que ningú hagi assumit ni una sola responsabilitat per part del Govern espanyol, ni en l’àmbit de la política ni en el de la justícia, llança un missatge demolidor: a partir d’ara, una massacre com aquella no implicarà cap mena de cost per als seus responsables”, declarava a Xarxanet el Youssef, un dels portaveus del moviment que va organitzar les mobilitzacions per reclamar responsabilitats i reparació per a les víctimes un any després de la massacre.

Igualment, el CAT, òrgan de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides integrat per deu persones expertes independents, ha censurat que “la investigació oberta per la Fiscalia va quedar arxivada per no apreciar-se indicis de delicte en l'actuació dels agents espanyols, mentre que la recerca de caràcter disciplinari oberta per la Guàrdia Civil també va ser arxivada per no haver estat possible identificar a cap dels agents que haurien llançat pedres contra els immigrants”.

Preocupació per les expulsions sumàries i les devolucions en calent

En les conclusions de l’informe, el CAT també mostra la seva preocupació per “la persistència de les expulsions sumàries i les devolucions en calent”, fet pel qual reclama a l’Estat “més garanties perquè qualsevol persona sol·licitant d’asil tingui accés a un procediment just i eficaç”.

Davant d’aquestes conclusions, Amnistia Internacional, que ja ha presentat al CAT dos informes al voltant dels fets de Melilla del juny del 2022 i la vulneració del principi de no devolució, ha fet palès que “les declaracions del president del CAT tornen a assenyalar les devolucions en calent com una actuació fora de la legalitat internacional i els drets humans”, en paraules de la investigadora de l’entitat Virginia Álvarez, qui ha afegit que confien que “aquest nou advertiment serveixi per a posar fi a aquesta pràctica en la pròxima legislatura”.

En aquest sentit, el comitè també exigeix a Espanya que asseguri, en la llei i en la pràctica, que “cap persona pugui ser expulsada, retornada o extraditada a un altre Estat quan existeixin motius fundats per creure que pot córrer el risc de ser torturada o maltractada”. Per això, reclama que es consideri “la revisió de la seva legislació i pràctiques en matèria de devolucions a la frontera” i que es publiqui informació estadística completa i desglossada sobre les devolucions executades a la frontera.

L’1-O a Catalunya, el cas Tarajal i el racisme policial

Més enllà de la matança de Melilla, l’informe del CAT sobre Espanya, que abasta el període entre 2015 i 2023, també analitza altres successos com aquells derivats de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya. En aquest punt, el comitè “observa amb preocupació el lent avenç de les investigacions” sobre les càrregues efectuades pels cossos i forces de seguretat espanyoles que es van produir en el marc de la celebració del referèndum de l’1-O.

A més, l'òrgan posa el focus en les nombroses denúncies de “lesions greus, incloses lesions oculars, produïdes com a conseqüència de l’ús de projectils d’impacte cinètic de goma i foam”, tant en el marc de la gestió de manifestacions com en activitats de control de fronteres.

Un altre d’aquests successos a què es refereix l’informe és el cas Tarajal, del 2014, en què una quinzena de persones van morir al mar intentant creuar cap a territori espanyol “mentre agents de la Guàrdia Civil desplegaven mitjans antidisturbis per impedir-ho”, recorda l’informe. Al voltant d’aquests fets, el comitè també lamenta el tancament de la causa oberta per la tragèdia.

Sobre tot plegat, el CAT recomana a l’Estat, un cop més, revisar la legislació sobre l’ús de la força i de les armes conforme a les normes i estàndards internacionals; revisar i publicar els procediments operatius i protocols pel que fa a la gestió de manifestacions i controls de fronteres; així com dirigir esforços per garantir que els agents de l’ordre rebin formació sobre l’ús de la força.

Finalment, en una qüestió que han denunciat repetidament entitats com SOS Racisme, com és el racisme present en les actuacions i investigacions policials, i que l’entitat, juntament amb altres, ha posat de manifest recentment a la campanya #DoyConElPerfil, l’informe exigeix a l’Estat a “limitar els registres corporals a l'estrictament necessari i al criteri de proporcionalitat respecte de l'objectiu perseguit” i “garantir la prohibició estricta dels controls d'identitat basats en perfils racials”.