“Veritat, justícia i reparació” és el clam que han compartit milers de persones que s’han aplegat a les mobilitzacions celebrades arreu del país per protestar i expressar la seva indignació contra l’assassinat d’una quarantena de persones que intentaven travessar la tanca a Melilla. També és el clam d’entitats i activistes pels drets humans, que han condemnat la massacre –una més– perpetrada a la Frontera Sud i han exigit que s’aturin les polítiques migratòries de mort i es protegeixin els drets humans.

Les imatges de la massacre, difoses per l’Associació Marroquina de Drets Humans, parlen per si soles. Desenes de cossos amuntegats davant la impàvida mirada dels seus agressors, cops de porra i puntades de peus a persones indefenses estirades a terra amb les mans lligades, gent agonitzant sense rebre cap mena d’assistència. Tot plegat és una mostra més de l’acarnissament i el tracte inhumà i vexatori que pateixen les persones en trànsit i que aquest cop ha acabat en tragèdia a Melilla.

Aquestes escenes, que han provocat commoció i rebuig arreu, per contra, han estat aplaudides pel Govern espanyol, que ha qualificat de “ben resolta” l’actuació de la policia marroquina i les forces policials espanyoles a l’hora de frenar l’intent de travessar la frontera a Melilla. Unes paraules que han multiplicat la indignació envers el paper de l’Executiu espanyol en tot plegat.

Les entitats reclamen que la matança que no quedi impune

Aquest divendres, prop de dues mil persones van intentar franquejar la frontera per entrar a Espanya i només unes cent cinquanta van aconseguir el seu objectiu. La tanca va cedir i centenars de persones van caure a terra i van ser massacrades per la policia marroquina. El balanç és esfereïdor: almenys trenta-set persones mortes, segons diverses ONG i associacions pels drets humans; vint-i-tres, segons el Govern marroquí. A banda dels centenars de ferits. La majoria de les víctimes eren d’origen subsaharià.

“El que ha passat a Melilla ha estat una matança d’una brutalitat injustificable, ara el més important és que es depurin responsabilitats, que s’investiguin les morts d’aquestes persones i, sobretot, que hi hagi reparació per a les famílies”, assegura a Xarxanet la Maria Guillamet, membre de Solidarity Wheels, una associació que treballa per la defensa i promoció dels drets humans a la Frontera Sud i té presència a Melilla.

Diverses ONG locals han denunciat que les autoritats marroquines s’estan preparant a correcuita per enterrar els cossos de les persones assassinades a la ciutat de Nador, sense la investigació exhaustiva i independent que han reclamat nombroses associacions en defensa dels drets humans, per ocultar i sepultar la matança.

Guillamet confirma aquest fet i explica que hi ha una gran “opacitat i un bloqueig informatiu” sobre el que ha passat a la frontera; de fet, membres de Solidarity Wheels s’han intentat apropar a la zona, però no els han deixat. El mateix passa amb les activistes que estan a Nador, on s’han topat amb moltes dificultats per comunicar-se. “Exigim la identificació i repatriació dels cossos, i que sobretot s’informi les famílies”, reclamen des de l'entitat.

Una conseqüència de les “polítiques migratòries de mort”

Per a la Iolanda Maurici, de la Coordinadora Obrim Fronteres, la massacre de Melilla no és casual, al contrari, són fets “planificats i executats que responen a les polítiques migratòries de mort la Unió Europea (UE) i de l’Estat espanyol que hem de denunciar”.

En la mateixa línia, Jordi Armadans, director de Fundipau, considera que són “fets gravíssims” que posen de manifest la hipocresia de les polítiques migratòries europees i espanyoles: “Ens hem acostumat a la gestió de fronteres oblidant que parlem de persones; per això, parlar de solidaritat i acollida de persones refugiades mentre a la vegada, apallisses, maltractes i agredeixes a persones que miren de travessar una frontera per poder sobreviure és un frau conceptual en tots els nivells”, sentencia.

De la mateixa manera, Carles Darder, portaveu de Stop Mare Mortum, posa el focus en les polítiques europees de gestió dels fluxos migratoris i assenyala que “externalitzar fronteres a països que no respecten els drets humans és assegurar-se la jugada: el delicte està fora de les nostres fronteres, però el subvencionem”.

Alhora, creu que les escenes viscudes a la frontera de Melilla no deixen de ser una forma de persuasió a qui vol intentar-ho de nou. En aquest sentit, plou sobre mullat: “Hem vist a policies turcs punxar embarcacions, hem vist a Frontex a les costes de Sicília intimidar petites pasteres passant-hi ben a prop, hem gravat a la policia espanyola llençant pots de fum a gent que surt nedant de la platja d’El Tarajal, i ara veiem i sofrim amb ells, la pèrdua de quasi quaranta persones tractades com a bestiar.

Igualment, la Iolanda Maurici vol posar en focus, un cop més, en el cinisme de les polítiques migratòries que maten “persones que fugen de les guerres, de la fam i d’altres desgràcies com el canvi climàtic” i la hipocresia que ha posat sobre la taula la gestió del procés d’acollida de les persones que han marxat d’Ucraïna: “A unes se les acull, mentre a altres se les massacra”, insisteix.

La responsabilitat del Govern espanyol

Més enllà de la culpabilitat directa de les autoritats marroquines en la matança, també cal posar els ulls en el paper del Govern espanyol, que, per a les entitats de drets humans, és igualment culpable del què ha passat. “L’Executiu espanyol és totalment responsable, és molt fàcil tenir sicaris externalitzant fronteres; així, quan els que maten persones són uns altres, es renta les mans”, diu la Maria Guillamet.

En aquests termes s’expressa LaFede.cat en el comunicat que ha fet públic, en què rebutja la violència policial i les estratègies d’abordatge de la immigració per part del Govern espanyol, alhora que exigeix “responsabilitats polítiques per aquests assassinats” a l’Executiu de Sánchez.

Tot plegat, en bona part, és conseqüència de deixar en mans de països autoritaris el control dels fluxos migratoris. Per al Jordi Armadans, és fàcil d’entendre: “El Marroc fa allò que vol que Espanya faci, però no s'atreveix a fer directament, és així de senzill”. Una manera d’actuar que, per a la Iolanda Maurici, suposa “fer la feina a l’extrema dreta”.

La reacció de Pedro Sánchez, lloant l’actuació criminal de les forces policials a la tanca de Melilla, s’emmarca en la nova etapa de la relació entre Espanya i el Marroc després del gir històric espanyol respecte al Sàhara Occidental. L’abril passat, l’Executiu de Sánchez donava suport a la posició del Marroc i legitimava l’ocupació marroquina a l’antiga colònia espanyola. De fet, el de l’altre dia va ser el primer intent de travessar la frontera des de l’establiment del nou marc d’entesa entre ambdós països.

“Des del pacte pel Sàhara Occidental, la pressió policial a la zona s’ha incrementat molt, com la presència militar, també s’ha intensificat el desmantellament dels assentaments de manera brutal”, remarca la Maria Guillamet de Solidarity Wheels. Darder també apunta en aquesta direcció i creu que “estrènyer lligams amb el Marroc es vesteix com a control de fronteres o com a ajudes al desenvolupament, quan en realitat és cedir al xantatge d’un règim que utilitza aquestes persones com a moneda de canvi; en som responsables”, rebla.

Per això, el portaveu de Stop Mare Mortum reclama “governs valents que vegin els fluxos migratoris com una oportunitat, no com una amenaça”, recorda que tenim les eines per fer-ho i advoca per fer pedagogia per fer madurar una societat massa acostumada a la simplicitat dels eslògans populistes”.

Mentrestant, les mobilitzacions al carrer per denunciar la massacre i reclamar vies legals i segures per a les persones en trànsit continuen i tindran com a epicentre el divendres 1 de juliol, quan diversos col·lectius socials de Melilla, comunitats de migrants i el moviment antiracista han convocat una marxa unificada a tot l’Estat, prevista per a les 19.30 h, en homenatge a les persones assassinades.