Almenys 37 persones van morir i 77 van desaparèixer a la frontera de Melilla el 24 de juny passat. Sis mesos més tard, Amnistia Internacional denuncia l'encobriment de les autoritats espanyoles i marroquines, que no han garantit investigacions efectives i transparents per saber què va passar realment.

"És essencial que els governs garanteixin la veritat i la justícia pel que va passar aquell dia per impedir que torni a passar", apunta Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Amnistia denuncia que cap dels dos governs ha donat a conèixer investigacions sobre el nombre de persones mortes i desaparegudes ni sobre les actuacions de personal de fronteres, ni tampoc han fet públic el material gravat per les càmeres de vigilància.

L'organització publica, a més, un informe amb testimonis que proven que Espanya i el Marroc van cometre crims de dret internacional i posa en evidència l'obstaculització de les famílies i les organitzacions per part de les autoritats marroquines.

La policia espanyola i marroquina va cometre crims de dret internacional

"La policia espanyola ens ruixava als ulls mentre la policia marroquina ens llançava pedres al cap", diu Salih, de 27 anys. Zacharias, de 22, explica que les forces de seguretat els llançaven de tot: bombes de gas, pedres, bales i pilotes de goma: "No podíem veure res i era difícil respirar".

Els testimonis assenyalen que desenes de persones ferides no van rebre atenció mèdica adequada durant almenys vuit hores, centenars van ser traslladades i abandonades en zones remotes, i algunes van ser tornades al Marroc, empresonades i sotmeses a abusos. "A la presó els colpejaven amb martells al cap fins que es morien", afirma una de les persones entrevistades.

A més, l'informe mostra com persones refugiades i migrants que residien en habitatges informals a Nador i voltants, van patir un increment d'atacs de les forces de seguretat marroquines els dies anteriors, que van destruir pertinences i aliments, un fet que va provocar que moltes persones s'unissin per travessar la frontera el 24 de juny.

Amnistia considera que aquests actes poden ser constitutius de violacions del dret a no patir tortura i altres maltractes, així com del dret a la salut i la vida.

Les Nacions Unides ja han mostrat preocupació en diverses ocasions sobre el tracte racista contra les persones subsaharianes en aquesta frontera, que "revela l'statu quo de les fronteres de la UE, que s'usen com a "forma d'exclusió i violència" per "impedir el pas de poblacions no blanques".