El 2022, el Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme (SAiD), un servei gratuït on col·lectius i particulars poden adreçar-se si han patit agressions o discriminacions racistes, va atendre a un total de cinc-centes vuitanta-quatre persones a Catalunya. D'aquest total, el 81,4% es van identificar com a conductes racistes, uns tres-cents trenta-set casos. Es tracta d'una xifra alta si es compara amb les obtingudes en anys anteriors. El 2021, per exemple, va ser del 70%.

No es tracta d'una situació que agafa per sorpresa a l'Associació Catalana de Residents Senegalesos a Catalunya, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i SOS Racisme Catalunya, els tres col·lectius que han emès un comunicat que vol difondre aquesta realitat desgraciadament normalitzada. "Ens preocupa el biaix racista que detectem en les diferents fases de les investigacions policials", destaca la carta sota l'etiqueta #DoyConElPerfil. 

En concret, el racisme es dona a l'hora d'identificar a les persones, un fet que consideren una conseqüència del racisme estructural. Destaquen especialment el reconeixement en "les detencions, atestats policials, acusacions i processos judicials sense garanties" que afecten els venedors i venedores ambulants, ja que seria el col·lectiu que més en pagaria les conseqüències.

Més de la meitat dels casos acaben sense denúncia

Moltes de les identificacions contenen errors i "no tenen en compte el racisme estructural existent", un que acaba afectant la vida de les persones que formen part del col·lectiu, sobretot si les denúncies acaben en condemnes. "Aquestes investigacions policials poden derivar en un procés penal que impactarà en totes les esferes de la vida diària de la persona acusada i especialment a la seva llibertat", destaquen.

El comunicat, que ja compta amb el suport de més de cinquanta entitats, està estretament relacionat amb les dades de l'últim informe emès per SOS Racisme Catalunya, '(In)Visibles: L'estat del racisme a Catalunya. Informe 2022'.

Al document es destaca que, precisament, la tipologia més identificada en nombre de nous casos assumits s'engloben dins el grup de discriminacions i abusos perpetrats per membres de cossos de seguretat pública. En concret, parlem de seixanta-nou dels expedients, un 22% del total de casos. Tot i això, el 2022 només en van poder denunciar quaranta-cinc.

Aquesta situació d'infradenúncia és una tendència continuada que, segons apunten, va a l'alça des de fa un temps. El passat any, la dada va resultar alarmant: en el 67% dels casos identificats van quedar en res. Entre els motius que porten a les persones identificades a no recórrer a la justícia s'hi troba la por a les possibles represalies o inclús la desconfiança envers el sistema.

Les estadístiques també destaquen que les situacions racistes han estat perpetuades en primera instància per la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb un 64%, seguida dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional.

Un canvi estructural per eliminar el racisme

Que el cas acabi amb una sentència absolutòria on es reconeguin els errors és el millor resultat per a les persones detingudes de forma injusta, però això seria més aviat una situació utòpica. Molts dels casos acaben en condemnes, reafirmant així l'atestat policial. La versió policial és la que es pren com a única i vàlida, sense tenir en compte imatges o altres tipus de proves que contrastin la declaració.

"¿Qui es farà responsable de la reparació de les persones que han patit una acusació injusta?", es pregunten, tenint en compte que en l'actualitat ningú se'n fa càrrec. A més, també alerten sobre les identificacions per part de particulars, les quals es fan sense cap garantia i solen estar condicionades per la policia, ja que volen identificar costi el que costi als individus tot i no ser els delinqüents reals, acusant-los perquè "encaixaven amb el perfil".

A banda de fer una crida per acabar amb el racisme estructural, volen "instar a les autoritats competents a establir un major control i supervisió de les investigacions", per posar fi a aquestes situacions de vulnerabilitat davant les autoritats, ja que les persones que són discriminades per raça solen tenir més números de ser detingudes injustament.

Tanmateix, preguen a les autoritats que "promoguin una cultura de transparència, rendició de comptes i promoció de mecanismes de control dels cossos de seguretat pública". A més, demanen sensibilitzar a la societat sobre aquesta situació i "garantir que els processos d'identificació siguin imparcials, justos i lliures de racisme".