Aquesta llei, que substitueix l’anteriorment vigent Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, és el resultat de la transposició de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives i s’integren en una norma única («Directiva marc de residus»)

Alguns dels aspectes principals d'aquesta llei que es poden destacar són els següents:

• Les administracions públiques han de promoure en el marc de contractació de les compres públiques l’ús de productes reutilitzables i de materials fàcilment reciclables, així com de productes fabricats amb materials procedents de residus, que tinguin una qualitat que compleixi les especificacions tècniques requerides.
• Les administracions públiques han d’impulsar mesures de promoció dels productes preparats per reutilitzar-los a través de la contractació pública i d’objectius quantitatius en els plans de gestió.
• Les autoritats ambiental han d’establir una recollida separada de residus i abans del 2015 ha d’estar establerta una recollida separada almenys per als materials següents: paper, metalls, plàstic i vidre.
• S’estableix un calendari de substitució de les borses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable amb un objectiu de substitució del 100% en 2018.
• Es preveu la creació de la Comissió de coordinació en matèria de residus com a òrgan de cooperació tècnica i col·laboració entre les diferents administracions públiques.
• La planificació de la gestió dels residus és un instrument essencial de la política de residus i per això, aquesta llei desenvolupa programes de prevenció de residus que estableixin les mesures i els objectius de prevenció tant a escala estatal, autonòmica i local.
• Es segueix el principi de “qui contamina, paga” i per tant, els costos hauran d’anar a càrrec del productor inicial dels residus, dels posseïdor actual o de l’anterior posseïdor dels recursos.

Més informació