El treball en xarxa a la Unió Europea és clau i està integrat en el seu ADN. El trobem en les convocatòries d’ajuts, projectes transfronterers, en els comitès d’experts de les institucions públiques, en les consultes sobre polítiques públiques, entre molts d’altres. Per no estendre’m, en aquest article m’agradaria posar l’atenció en com es desenvolupa el treball en xarxa entre les entitats del tercer sector, a través de tres reflexions.

1a) El treball en xarxa entre organitzacions o partenariats són indispensables per participar a la majoria de convocatòries d’ajuts europeus. Moltes vegades es demanen com a requisits als sol·licitants i, per suposat, són avaluats en funció de la seva pertinença i tasca específica dins el partenariat. És més! Fins i tot, ho trobem en algunes licitacions! Els partenariats faciliten l’intercanvi de coneixements, experteses, l’impacte real, la difusió dels resultats i eviten la competència entre organitzacions amb finalitats similars.

Demanar que es presentin projectes en partenariat és doncs, una bona pràctica per millorar el treball en xarxa i evitar que les entitats competeixin entre elles per accedir als fons. Això sí, no ens enganyem: tant aquí com a la resta d’Europa, els partenariats no es formen en 15 dies hàbils. Calen mesos per poder crear uns bons partenariats. Les convocatòries doncs es presenten amb diversos mesos vista, i algunes d’elles recurrents.

2a) No existeixen convocatòries específiques per entitats del tercer sector. Quin sentit té obrir convocatòries específiques d’aquest tipus si l’objectiu últim és donar resposta a un repte com la pobresa energètica, els menors tutelats o millorar els programes de formació. Les entitats juguen un rol important però passen a ser un dels actors involucrats (stakeholders), conjuntament amb les administracions públiques, empreses mercantils, universitats, ciutadania, etc. Donar resposta al repte passa, doncs, per davant d’estructures organitzatives.

Amb tot, no vol dir que la Comissió Europea menystingui el rol de les entitats del Tercer Sector. En determinats temes, les entitats del Tercer Sector són referents i esdevenen els principals actors conjuntament amb les administracions públiques. De fet, en algunes convocatòries aquest fet es tradueix en un major finançament (i menor co-finançament) en el cas d’organitzacions sense ànim de lucre.

3a) Les federacions (sobretot europees) prenen una rellevància cabdal, com a organitzacions capaces d’aglutinar a actors que treballen sobre una temàtica específica, connectant-los els uns amb els altres, donant a conèixer bones pràctiques i afavorint la cooperació entre elles. A més són considerades interlocutores clau en determinats temes. Precisament per aquest rol que desenvolupen, si que existeixen algunes convocatòries amb la finalitat de donar suport específic a federacions europees.

Per tant, no estem parlant d’un model de federació que bàsicament té la funció de defensar els interessos de les organitzacions sòcies davant l’administració pública (units per fer-nos escoltar/ defensar interessos), sinó que també té la funció de servir a les entitats sòcies, aportant coneixement, bones pràctiques, afavorint la creació de partenariats, entre altres (units per cooperar).

Tenint present la gran diversitat i grau de maduresa que existeix en el tercer sector català, creieu que hi ha quelcom que poguéssim aprendre’n?