El pensament estratègic en tant que procés de reflexió intern de l'entitat, considerant tant la mateixa organització com els efectes de l'entorn sobre aquesta, ens obliga a plantejar-nos i respondre qüestions al voltant de qui som, què ens agradaria fer en un futur, on ens situem, a on ens agradaria arribar i què hem de fer per aconseguir-ho.

La planificació estratègica com a procés reflexiu, analític i que requereix el consens i participació de tota l'entitat per tal d'implicar-ne a tots els membres en l'assoliment dels objectius estratègics no es pot abordar si cal afrontar situacions amb urgència o existeix un clima conflictiu a l'entitat.

Algunes de les condicions que cal tenir en compte i estructurar a l'hora d'abordar el procés de planificació estratègica són:

- Disposar d'una cultura organitzativa basada en l'autocrítica, la transparència i l'afrontament positiu dels canvis a l'entitat, entesos com a millorarde la capacitat interna i per tant de la qualitat dels serveis prestats.
- Gaudir de certa tranquil·litat per a reflexionar sobre la pròpia entitat i els canvis en l'entorn, disposant del temps necessari i no estant immers en la resolució de problemes urgents.
- Planificar i tenir recursos destinats al procés de planificació estratègica que contemplin el cost de l'obtenció de la informació d'anàlisis: ús d'enquestes, grups de discussió, estudis, tallers participatius, etc.; de la comunicació i difusió del procés a tots els membres de l'entitat i del suport d'un consultor extern durant el procés.
- Comptar amb la complicitat i implicació dels membres directius que han de percebre la planificació estratègica com una necessitat i coliderar el procés.
- Implantar el pensament estratègic de manera participativa. El procés de planificació estratègica ha de recollir els criteris i punts de vista de tots els col·lectius de l'entitat: directius, àrees de coordinació, tècnics, voluntaris, socis, beneficiaris, etc. de manera que s'obtingui una visió global i precisa de tot el funcionament de l'entitat. La participació, així mateix, facilita la comprensió de les línies estratègiques i la implicació en els resultats, alhora que el sentiment de pertinença a l'entitat.

Tots aquests aspectes s'han de concretar i especificar a l¿hora de dissenyar el procés de planificació estratègica seguint els següents passos:

- Identificar i seleccionar les àrees o temes en el quals es centrarà la planificació estratègica: activitats i projectes, recursos humans, finançament, comunicació, voluntariat, etc.
- Definir qui participarà en cada fase del procés i qui serà el seu rol en l'anàlisi o recollida d'informació, la presa de decisions, l'elaboració de les línies estratègiques i la redacció i comunicació del pla estratègic.
- Formar un equip o comitè de planificació ( de 3 a 6 persones) encarregat d'impulsar i liderar el procés format per persones de la Junta Directiva, de Gerència o coordinació d'àrees i tècnics.
- Conèixer i recollir la informació tant interna com externa que es consideri necessària per l'anàlisi i presa de decisions.

Els requeriments de la planificació estratègica condicionen situacions diverses a l'hora de plantejar-la:

- Què es posposi per quan esdevingui una prioritat de la Junta Directiva i es contempli com a necessitat, també, per part dels tècnics de l'entitat.
- Què tingui com a finalitat principal la participació i cohesió dels membres de l'entitat, vers la identificació de punts crítics i favorable i la definició d'actuacions a seguir.

Cap d'aquestes conseqüències deslegitimen el procés de planificació estratègica, ans al contrari, el pensament estratègic és un mitjà, i no un fi en si mateix, per conèixer allà on volem arribar, definir actuacions i adjudicar els recursos per arribar-hi.

En cap cas l'eina de la planificació ha de limitar o ofegar l'entitat, s'ha d'adaptar a les necessitats i situació de partida d'aquesta.