Hi ha cinc aspectes bàsics de l’estat de la participació d’una entitat, que funcionen com a indicadors i com a punt de partida per a les metodologies posteriors.

El primer és la cultura organitzativa i el seu grau d’enfocament a la participació. Això es pot observar en el plantejament conceptual del funcionament estructural: parlar de “processos”, en lloc de programes; plantejar uns objectius en contant desenvolupament, en comptes de presentar els objectius com a fixes i establerts; prendre decisions d’una manera descentralitzada...

Un altre indicador és el perfil de les persones ateses. Cal tenir en compte que, sigui quin sigui l’objectiu de l’entitat, les persones usuàries dels serveis seran molt diferents, amb edats, orígens, bagatges, processos, creences i dolències molt diverses. Caldrà tenir present aquesta diversitat i perfilar els col·lectius de persones usuàries en la participació.

Un altre element bàsic és l’empoderament de les persones, que es vincula directament a la informació de què disposen i la capacitat de presa de decisions que s’hi desprèn. Aquest empoderament pot ser personal, en les relacions o col·lectiu.

Un quart aspecte que pot ajudar a establir les bases de la participació és la identificació i l’anàlisi dels canals i espais de participació. S’aconsella fer-ne un mapa o un esquema que identifiqui quins existeixen, les seves tipologies, i a quins col·lectius o grups s’adrecen. Els canals poden ser presencials o virtuals, unidireccionals o bidireccionals, individuals o grupals... Els espais poden ser de participació directa (sense intermediació, en assemblees, votacions, grups de treball), representativa (amb intermediació, exercint representacions segons els col·lectius) o dialògica (de tipus deliberatiu, amb el debat, la consulta...).

L’últim element a analitzar per a definir la natura primària de la participació és el nivell d’aquesta, el que es té i el que es vol assolir. En aquest sentit, el nivell més mínim de participació és que les persones poden fer aportacions, mitjançant una recollida d’opinions que els permet fer propostes i generar idees sobre temàtiques concretes. El nivell més alt és que les persones poden directament prendre decisions sobre certs temes, per a la qual cosa cal crear espais que potenciïn el debat i la deliberació, i garantir que disposen de tota la informació necessària.