biblioteca

La publicació es divideix en tres capítols, el primer dels quals es dedica a analitzar la despesa militar per a l’any 2022, explicant les inversions en armaments del pròxim exercici, les desviacions entre el pressupost inicial i el real, així com una explicació del càlcul emprat per a estimar el cost real del Pressupost de Defensa. Aquest epígraf ofereix també una breu anàlisi de la petjada ecològica de les forces armades, que posa en relació l’estreta interrelació de la despesa militar i la crisi climàtica. El segon capítol explica la R+D en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, detallant les partides assignades al programa 464A, dedicat als PEA, i al 464B. Aquest capítol inclou també una anàlisi de l’evolució de la R+D civil i militar durant els últims anys. El tercer i últim epígraf ofereix una perspectiva històrica dels últims 25 anys, coincidint amb els primers Programes Especials d’Armament, argumentant que aquests programes expliquen la deriva armamentista actual de l’Estat espanyol i analitzant l’impuls que ha rebut l’economia militar en aquest període a través d’un ampli desplegament de suports, polítiques i fons públics.

Aquest estudi persegueix un doble objectiu: d’una banda, permetre la comparativa entre les convocatòries de les administracions finançadores estudiades; i de l’altra, sistematitzar i posar sobre la taula un conjunt de propostes concretes per avançar en la simplificació i convergència dels procediments. Aquest darrer aspecte pren encara més rellevància si es considera que un gran nombre de sol·licituds de subvenció presentades per les entitats contemplen el co-finançament del conjunt d’institucions objecte de l’estudi. Val a dir que existeixen més d’una setentena de convocatòries anuals impulsades per ajuntaments catalans per donar suport a projectes de cooperació i educació per al desenvolupament, el que multiplica, no només la dispersió de recursos, sinó també la complexitat per adaptar-se a les especificitats de cada convocatòria. La diagnosi realitzada constitueix la primera fase d’un treball de més recorregut que, en etapes posteriors, planteja treballar en les tres esferes abans esmentades: la política, la dels serveis generals i la de les unitats gestores de les convocatòries.

L’Agència Catalana del Consum, en col·laboració amb l’Associació de Celíacs de Catalunya presenten aquesta guia pràctica de la celiaquia a l’escola, impulsada per formar i assessorar al professorat i personal de les escoles en la detecció de la malaltia. La iniciativa vol ser d'utilitat com a guia pels educadors, personal i monitors de menjadors, que els ha de facilitar el coneixement de la patologia, la integració de l’infant celíac a l’escola i com evitar la contaminació creuada tant a l’aula com a la cuina o al menjador.

Al setembre de 2015, els estats membres de la Organització de les Nacions Unides (ONU) van acordar una agenda de desenvolupament internacional a 15 anys. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una part clau de l'agenda i parteixen del coneixement que, per a aconseguir un desenvolupament vertader, cal començar a centrar-se en aquells que han estat deixats enrere. A més, els ODS reconeixen que les inversions estratègiques en infància són fonamentals per a promoure la pau, posar fi a la pobresa al món i garantir que tots els éssers humans assoleixin tot el seu potencial. Aquest document es planteja una reflexió sobre com els ODS podrien incloure als nens i nenes que han perdut l'atenció familiar.