Centre Delàs d'Estudis per la Pau

En la proposta del govern de Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol per a 2023, el pressupost del Ministeri de Defensa s'incrementa un 26,31% amb l'objectiu d'aconseguir el 2% del PIB en 2029. Aquest va ser un compromís adquirit pel president Pedro Sánchez després de la Cimera de l'OTAN de juny de 2022. Però la realitat és que aquests pressupostos de 2023 ja superaran en 17 dècimes el susdit 2% del PIB. La diferència radica en el fet que hi ha partides militars que no es troben enclavades en el Ministeri de Defensa, i estan repartides per altres ministeris.

Aquest informe busca aprofundir en les diferents maneres que utilitzen l’Estat i la indústria israeliana, en permanent sinergia i complicitat, per a fer negocis que permetin, d’una banda, el manteniment d’un model securitari cada vegada més costós, a Israel, als Territoris Ocupats de Palestina i a les respectives fronteres; de l’altra, l’expansió global de la marca que, a més de permetre aquest manteniment, proporciona ingressos, poder i complicitats.

La publicació es divideix en tres capítols, el primer dels quals es dedica a analitzar la despesa militar per a l’any 2022, explicant les inversions en armaments del pròxim exercici, les desviacions entre el pressupost inicial i el real, així com una explicació del càlcul emprat per a estimar el cost real del Pressupost de Defensa. Aquest epígraf ofereix també una breu anàlisi de la petjada ecològica de les forces armades, que posa en relació l’estreta interrelació de la despesa militar i la crisi climàtica. El segon capítol explica la R+D en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, detallant les partides assignades al programa 464A, dedicat als PEA, i al 464B. Aquest capítol inclou també una anàlisi de l’evolució de la R+D civil i militar durant els últims anys. El tercer i últim epígraf ofereix una perspectiva històrica dels últims 25 anys, coincidint amb els primers Programes Especials d’Armament, argumentant que aquests programes expliquen la deriva armamentista actual de l’Estat espanyol i analitzant l’impuls que ha rebut l’economia militar en aquest període a través d’un ampli desplegament de suports, polítiques i fons públics.

Des d'un enfocament crític i amb perspectiva de seguretat humana, aborda la problemàtica de la crisi climàtica i els seus vincles amb el militarisme.

La publicació identifica a Espanya 25 asseguradores armades i 19 de fons de pensions que financen a empreses d’armes, alhora que actualitza un any més les dades sobre els bancs que inverteixen i financen el sector armamentista, la Banca Armada a Espanya.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que aborda la construcció de pau a les ciutats per aportar propostes alternatives a l'actual model securitari. La recerca dona peu a una proposta d’Agenda de Pau a les Ciutats a partir d’una anàlisi prèvia de les violències urbanes i les seves diferents tipologies i afectacions sobre les vides i cossos de totes les habitants de les ciutats arreu.

Tercer treball del Centre Delàs dins la línia de recerca en Gènere i militarisme. Se centra en determinar els impactes que el context actual de securitització i militarització a Occident, encetat després dels atemptats gihadistes de principis del segle XXI i agreujat per l’aflorament d’aquest tipus de governs, poden generar i estan generant en els drets de les dones i de les persones LGTBI, en el pla tant simbòlic com material, que puguin agreujar la situació d’inseguretat i precarietat permanent en què aquests col·lectius ja viuen per l’anomenat contínuum de les violències.

Actualizació del finançament d’armament nuclear, de bombes de dispersió i de les principals indústries militars espanyoles (2011-2016).