Cada mes de març i des de fa 10 anys la Xarxa 9 Barris Acull celebra la diversitat al voltant d'olles de sopa. Són sopes que traslladen els aromes i sabors dels països d'origen dels veïns i veïnes del districte de Nou Barris de Barcelona. El Festival Sopes del Món Mundial i la resta d'accions que desenvolupa la Xarxa busquen fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris dels nous veïns i veïnes que procedeixen de la immigració.

En l'actualitat 9 Barris Acull està integrada per més de vuitanta entitats (associacions de veïns, AMPA, parròquies, associacions culturals i esportives, entitats de lleure i de solidaritat, escoles d'adults etc.) i el districte municipal. Andrea Borison, membre de 9 Barris Acull, explica que per a les entitats formar part de la Xarxa és una manera d'afrontar de manera conjunta, coordinada i acompanyada tots els temes que tenen a veure amb la gestió de l'acollida i la diversitat, el foment de la convivència i la cohesió social als barris.

Aquest projecte té el seu origen a finals dels anys 90. Tal com expliquen a la plana web, "davant la nova realitat migratòria que estaven experimentant els barris i arrel de les notícies que arribaven d'altres països i que feien referència a l'emergència de problemes de convivència i brots xenòfobs, des del teixit associatiu del districte es va plantejar la necessitat de reflexionar entorn al tema i veure la manera d'afrontar-ho des de les diferents entitats".

En un principi, es va proposar la creació d'una entitat especialitzada en el fenomen migratori, però de seguida van veure que calia una forma més complexa d'organització: "Es tracta d'un fenomen transversal, al que cal donar resposta de manera transversal i coordinada". Van considerar que la millor opció era el treball en xarxa: "De manera que cada entitat ha d'assumir la nova realitat social, en la seva agenda i en el seu àmbit de treball, i donar-hi una resposta adequada". Així, la Xarxa ofereix un acompanyament en tot aquest procés, a través de formació, assessorament i coordinació amb la resta d'entitats.

"El treball en xarxa és més ric però alhora més complex de gestionar"

El funcionament en xarxa requereix un treball col·laboratiu i transversal que impliqui totes les entitats que hi participen. Andrea Borison ens fa cinc cèntims de com s'organitzen per tal de tirar endavant el projecte: Existeix un nucli de persones que formen part d'entitats o que participen al projecte a títol individual que conformen l'equip de coordinació de la Xarxa. Es reuneix cada quinze dies i és el que dóna seguiment al projecte i el que pren les decisions quotidianes.

Els eixos estratègics, que van modificant-se al llarg del temps i adaptant-se a la nova realitat, es van dissenyant en les diferents assemblees i a través del contacte amb les entitats és com es van detectant els aspectes que convé anar treballant.

"El treball en xarxa és més ric però alhora més complex de gestionar", afirma Andrea. Explica que treballar de manera col·laborativa permet que cada entitat hagi d'assumir des del seu àmbit de treball específic el repte de fer front a la nova realitat social del seu barri. "En ocasions, és també més complex de gestionar perquè cal anar alimentant el sentiment de pertinença i la implicació de les entitats que en formen part". En aquest sentit, el grau d'implicació de les diferents entitats no ha estat ni és el mateix. També assenyala que de vegades es fa difícil gestionar l'elevat grau de diversitat que existeix, "no només per la varietat de les àrees i àmbits de treball de les mateixes entitats sinó també en quant a la percepció que tenen aquestes entitats sobre el fenomen migratori".

Tot i les dificultats, Andrea afirma que al funcionar en xarxa "el treball per la convivència es converteix en un objectiu que s'assumeix com a propi". Així, el treball en xarxa permet compartir experiències i eines de treball, crear espais de reflexió, de debat i de formació, etc. "En definitiva, la xarxa permet abordar el fenomen de manera transversal i acompanyada".