Malgrat que ja ha passat més de dos mesos des que es va iniciar l'equinocci de tardor, el fred i la pluja s'ha fet esperar fins fa poques setmanes, quelcom que demostra, tal com assenyalen des del projecte de ciència ciutadana Ritme Natura, que la tardor s'ha endarrerit, una situació que ja s'ha viscut en els darrers anys i que és un dels efectes menys visibles del canvi climàtic. Les conseqüències d'aquest endarreriment, però, van més enllà del canvi tardà de color de les fulles i té una sèrie d'efectes sobre els ecosistemes naturals.

Ritme Natura és un projecte, impulsat pel CREAF i el Meteocat l'any 2018, que canalitza les observacions fenològiques de la ciutadania, és a dir, els canvis estacionals en les plantes i els animals, tals com la floració, l'aparició d'insectes i la migració de les aus. Parlem amb la coordinadora del projecte, l'Ester Prat, tècnica del CREAF, sobre el Ritme Natura, les conseqüències del canvi climàtic i la fenologia.

Com sorgeix aquest projecte de ciència ciutadana?

Neix com a evolució de l'observatori ciutadà FenoDato, basat en observacions fenològiques fetes per ciutadans a través de Twitter. Si et fixes, a les xarxes socials hi ha molta gent que comparteix imatges d'arbres que canvien de color o de flors que han sortit, amb els comentaris corresponents, sobretot a la tardor o la primavera. Se'ns va acudir que si ens posaven les coordenades, les espècies i ens deien, exactament, quin canvi de fase és el que veien, nosaltres podíem recollir aquestes observacions i fer-les servir científicament.

El servei meteorològic de Catalunya té una secció que es diu Phenocat, que la formen un conjunt d'observadors de fenologia que ho fan voluntàriament, però ho fan de manera molt dedicada. Observen una zona durant tot l'any i anoten les dades i canvis exactes que ells consideren que hi ha hagut. Vam pensar que això ho podíem ampliar a tota la ciutadania, ja que molta gent ja ho feia espontàniament al Twitter.

I va acabar derivant al Ritme Natura.

Per una sèrie de restriccions de Twitter, vam canviar el mètode, i vam passar a fer servir l'iNaturalist. L'objectiu d'estendre-ho a tota la ciutadania ens permet augmentar la capacitat d'observació, tant territorialment com temporalment. Aquestes dades ens serveixen per comparar entre anys i veure com el canvi climàtic està avançant o endarrerint els canvis de fase que veiem.

Més que les imatges, a nosaltres el que interessa més és la data, el lloc on s'ha vist i quin canvi de fase s'ha observat. La imatge ens serveix per corroborar el canvi que han entrat els ciutadans, per poder-ho validar. Però fem èmfasi en la resta de dades, sobretot.

"Les dades ens ajuden a comparar i veure com el canvi climàtic avança o endarrereix els canvis de fase".

Quin és el perfil de la persona que hi col·labora?

No es necessita cap coneixement especial. En principi es necessita identificar l'espècie que estàs veient i el canvi de fase. Com he dit, per fer l'entrada de dades fem servir l'iNaturalist, que és una plataforma on la gent penja observacions de biodiversitat en general, de qualsevol planta o animal que veu. El que no es feia en aquest aplicatiu era identificar el canvi de fase. Però nosaltres hem afegit aquest camp. Així que quan entres una observació, et demanen l'espècie, el lloc i el canvi de fase, que és el que nosaltres ens interessa més.

L'avantatge d'iNaturalist és que, si no saps l'espècie, la pots deixar en blanc, i com és com una xarxa social, altres persones que participen veuran l'espècie i la podran identificar. En principi no cal tenir coneixements massa tècnics i simplement saber identificar el canvi de fase, és a dir, saber si el 50% de les fulles ja són grogues o si han caigut, o si han sortit el 50% de fulles, pr exemple.

Quines espècies s'han d'observar?

Al nostre web tenim un llistat d'espècies que vam pensar que eren les més fàcils per a gent que no té coneixement específic en aquest camp. Hi ha una sèrie de fitxes on es poden veure les fotos i t'explica més o menys l'època on hauria de passar el canvi a observar. Aquest llistat el vam fer amb gent del departament de botànica. És una llista d'espècies comunes a Catalunya, fàcils d'identificar i amb canvis de fase visibles.

Dieu que estem tenint una tardor endarrerida. Què vol dir això?

El que vol dir és que, en comparació amb els últims anys, el canvi de color de les fulles dels caducifolis s'està endarrerint. La temperatura és més alta, no ha fet fred fins molt tard, no ha plogut i les fulles encara no han canviat de color. Ha començat a fer fred molt més tard que anys abans i això és a causa del canvi climàtic. La tardor arriba més tard, i l'hivern també dura menys. L'estiu s'està allargant durant l'any, amb el qual la sortida dels fruits s'avança, perquè de seguida comença a fer calor. I a la tardor, al revés, les fulles cauen més tard.

Quins efectes té aquesta situació?

Té efectes sobretot en diverses funcions de l'ecosistema. Es veu molt clar en les flors i fruits. Si les dates en què hi ha més flors obertes no són les que eren, sinó que s'han avançat, quan arriba el pic de papallones o insectes que les han de pol·linitzar, es troben que no hi ha flors, ja s'han assecat. Així que podríem dir que afecta a la pol·linització d'una manera enorme. Així que, ni les flors es poden pol·linitzar, amb el qual la planta acaba morint, ni els animals es poden alimentar i també acaben morint. Es produeixen asincronies entre espècies d'aquest tipus.

"Una tardor endarrerida afecta a la pol·linització d'una manera enorme".

Ens fixem en les inundacions, les sequeres o els huracans, però això és una prova de les conseqüències del canvi climàtic.

La gent no és conscient que potser hi ha plantes que no s'han pogut pol·linitzar, o que hi ha espècies que s'estan perdent per culpa d'això. Com dius, la ciutadania veu més els fenòmens meteorològics extrems, però a escala d'ecosistema hi ha espècies que estan desapareixent per culpa d'això.

El Ritme Natura pot ajudar també a conscienciar la gent en aquest sentit.

És molt aquest l'objectiu. El servei meteorològic, amb els voluntaris que tenen, fan una observació molt estricta, per poder comparar entre anys i amb dades climàtiques. Nosaltres no podem demanar a la gent aquest nivell d'observació ni exigència, però en canvi, si aconseguim un bon gruix d'observacions, poden ajudar a complementar el Servei meteorològic, sobretot en zones en què ells no tenen observadors. Però sobretot és la funció que dius, de donar a conèixer a la gent i que siguin conscient, que s'aficionin a mirar-ho i a seguir-ho, perquè és informació útil.

Quin és el nivell d'implicació de la ciutadania en un projecte com aquest?

És bo, però a vegades costa que tinguin constància. No parem de fer tallers i xerrades, i és quan la gent s'anima molt i puja alguna cosa. Però després ens costa molt que continuïn i vagin fent, no s'acaben enganxant. Alguns altres sí que ho fan amb molta constància, sobretot aquells que els agrada molt aquest àmbit.

Amb què esteu treballant actualment?

Fa unes setmanes hem iniciat el FenoTwin, una campanya en la qual demanem que la ciutadania pugi a iNaturalist fotografies dels canvis cíclics de la natura que la ciutadania vegi al seu voltant. Amb aquestes dades, combinem les observacions fenològiques fetes sobre terreny per persones voluntàries amb les realitzades des de satèl·lit, tal com hem fet darrerament amb un projecte amb l'ESA (Agència Espacial Europea). Això ens permet generar un Digital Twin de la fenologia, un portal on veure els dos tipus d'imatges en forma de mapa i disponible per fer consultes.

També fem molta tasca a les escoles, on el projecte té molt bona acceptació. Als professors els encanta per treballar-ho a classe, i ho estem potenciant. Per tractar que hi hagi un seguiment, volem muntar un programa perquè les escoles hi col·laborin observant tot l'any. Que l'escola es cuidi d'observar el pati o el seu entorn, durant tot l'any, i ens vagin informant. Que ho treballin diferents cursos i diferents classes i alumnes. És un lloc on aquest tipus d'observació es pot fer bé.