L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.