Vol dir que si hi ha rendes no exemptes (totes les que no siguin quotes de socis, subvencions i donatius), necessàriament haurien de tenir una retenció perquè l'entitat pugui aplicar aquestes causes de no presentació del model.

Per exemple, els interessos bancaris o els ingressos de lloguer de locals, tindrien retenció. Mentre no superessin els 1.000 euros anuals, no serien motiu de presentació.

En canvi, si l'entitat emet factures o cobra quotes a usuaris de les seves activitats, com que no portaran retenció, sí que estarien obligades igualment a presentar declaració i a fer comptabilitat de doble partida, com ja ho estaven abans de la reforma.