Des del 2007 l’edifici de l’Odèon espera en silenci que es concloguin les obres de millora que van quedar aturades per un fatal accident. Mentre s’investigaven les causes de la mort d’un treballador, l’Associació Cultural Plataforma Odèon ha continuat reivindicant i organitzant iniciatives culturals que servien també per recollir fons i per seguir demanant que s’acabin les obres de rehabilitació de l’emblemàtic espai.

Fa un mes es va rebre la notícia de que finalment el jutjat havia tancat la instrucció del cas de manera que les obres podrien reiniciar-se. De moment tot continua excepte els veïns que s’esforcen a reivindicar aquest espai que va veure néixer la companyia de Els Comediants i que es va convertir durant els anys 70, 80 i 90 en un autèntic punt de revolució cultural. Era molt més que una cooperativa cultural, era també una cooperativa social.

Hi havia un bar i el Cinema més petit del món; s’organitzaven actuacions cada setmana i hi havia concerts de la Nova Cançó, la Companyia Elèctrica Dharma, hi actuava la Marina Rossell, en Tete Montoliu, el Gato Pérez... Va ser fins el 1993, any en que es dissol La Cooperativa Cultural Odèon, un punt de referència cultural.

Després de dos anys de lluita, l’any 2002 l’ACPO va aconseguir que l’ajuntament comprés l’edifici i es planifiques una reestructuració. Però amb l’accident del 2007 va quedar tot aturat. Des de fa més de 12 anys l’ACPO ha continuat organitzant nombroses activitats elles el festival Re-percussió que enguany ha arribat al seu desè aniversari i atrau un públic multitudinari.

L’esperança no es perd i tots confien en que, tot i la crisi econòmica, podran veure de nou l’Odèon obert. Com explica en Jaume Bernadet, artista dels comediants des de 1975, s’imagina una inauguració amb l’edifici “ple de vida, amb els ecos de les il·lusions dels milers de ciutadans i ciutadanes que han lluitat”.