Joan Linares: "Els grans mercats fixen preus barats sense tenir en compte la pagesia que viu del camp"

La Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls es va fundar fa cent trenta-sis anys i és la cooperativa més antiga inscrita al Registre de Cooperatives Agràries de Catalunya. En aquests més de cent anys, ha viscut moments de tot, alguns de bons i altres no tan bons, com per exemple, la mort d'un dels presidents durant la Guerra Civil i l'increment de la nova activitat agrària posterior al conflicte bèl·lic. 

Joan Linares, gerent de la cooperativa, ens explica en aquesta entrevista que el 1992 van ser pioneres a l'hora de firmar un conveni cooperatiu amb la Cooperativa de Vila-rodona amb l'objectiu de promoure la intercooperació. Amb ell, a més, hem parlat d'altres temes d'actualitat, com les protestes de la pagesia de les últimes setmanes.

Sou la cooperativa agrícola més antiga de Catalunya, es va fundar el 1888. Amb quin objectiu es va crear? 

Som la més antiga registrada al Registre de Cooperatives Agràries de Catalunya, la més antiga des de l'inici. Potser n'hi ha una que és més antiga, però nosaltres vam ser cooperativa des del principi. Les altres venien de gremis, de llauradors o d'antics sindicats que es van passar a cooperatives agràries. 

Es va fundar després de la fil·loxera, quan hi havia falta de crèdit monetari, per poder ajudar els pagesos a invertir a tornar o cuidar les terres després de la plaga. 

Quantes persones formen la cooperativa actualment? 

Actualment, com a productors actius tenim uns 300 socis.

Amb quins productes treballeu? 

Amb el raïm, una part el descarreguem aquí i una altra part a la Cooperativa de Vila-rodona, que és on s’elabora el vi. Amb l'avellana i l'ametlla, que les recollim als pagesos i les guardem nosaltres fins que la Cooperativa Unió de Reus ens les demanen i les hi portem. Amb el mateix sistema funcionem amb la garrofa, les entrem aquí i les enviem a la Comercial Garrofa de Mont-roig del Camp, on tenim la trencadora. 

Pel que fa a l'oli, l'elaborem nosaltres amb olives arbequines, l'envasem i el soci pot retirar el seu oli, o el venem nosaltres a la nostra botiga. Si per excés o per quantitat de producció, no el podem vendre, també estem amb Unió Origen, que són els que es quedarien aquest oli. Aquesta és la secció de la nostra cooperativa on hi ha molts més socis productors actius. 

Quines són les denominacions d'origen a les quals pertanyeu? 

Estem a la DO Tarragona, amb el tema dels vins; a la DOP Siurana, pel tema dels olis; i a la DOP Avellana de Reus. A part, tenim el calçot, que és un producte que el comprem perquè no ens dediquem a l'horta, i el venem als nostres socis i a la nostra botiga. Per això, estem a la IGP Calçot de Valls.

"El gran comerç és el que marca al final els preus".

I en el moment actual difícil de l'agricultura, amb les protestes, com ho esteu vivint?  

Fa anys que nosaltres anem al darrere d'aquest tema, veiem el que està passant, veiem que el gran comerç és el que marca al final els preus. No és el gran consumidor, són els grans mercats, que fixen preus barats sense tenir en compte que al darrere hi ha uns pagesos que viuen del camp.

I amb aquestes protestes de les últimes setmanes, saps si ja s'ha aconseguit algun avenç en les negociacions, alguna cosa efectiva?  

Amb els polítics, de paraula, sí, però amb fets, no. Mentre s'estava debatent treure burocràcia, encara et demanaven més. 

"Sempre diem que els diners del camp, per al camp".

Com moltes cooperatives teniu una secció de crèdit. Com funciona? 

Una secció de crèdit funciona exactament com una entitat bancària, però no és una entitat bancària perquè no hi ha un registre al Banc d'Espanya, com a tal. És una secció més dintre de la cooperativa. Sempre diem que els diners del camp, per al camp. Pensem que no s'han de fer bogeries com s'han fet uns anys enrere, que s'han netejat algunes seccions de crèdit que feien les coses molt malament. Les que queden estan totes bé, donant el finançament a qui li han de donar i no al totxo: a l'agricultor per assumir les produccions i les collites o, si té granja, donar-li finançament perquè aquesta funcioni. 

La secció de crèdit són uns comptes que els socis tenen aquí i nosaltres posem a disposició el seu efectiu diari, finançament i tot el que puguin necessitar. Quan algú va a una entitat bancària i diu que vol comprar un tractor o unes terres i explica que és agricultor o granger, llavors li deneguen els préstecs.

Sou molt actius participant en diversos esdeveniments del sector que es fan a Valls. En quins participeu com a organització? 

La Festa de l'Oli Nou l'organitzem nosaltres i la fem quan acabem la collita. És una forma d'avisar el poble que ja tenim l'oli acabat i envasat, i que ja pot venir a buscar-lo quan el necessitin. També som organitzadors i fundadors de Firagost, la Fira Exposició del Camp Català. La Festa de la Calçotada, sent la cooperativa que tenim els productes que són necessaris per elaborar la salsa i, a més, sent membres de la IGP Calçot de Valls, com no hi hem de ser! 

En tenim una altra, la Fira Music Valls Va de Vins, que sorgeix el 2013, quan vam fer els cent vint-i-cinc anys de la nostra cooperativa. Llavors, vam creure convenient crear aquí a Valls una fira que promogués els vins de l'Alt Camp, ho vam traslladar a l'Ajuntament i van ser molt receptius. Vam parlar amb la DO Tarragona, ja que quasi més de la meitat dels productors d'aquesta denominació d'origen se situen a l'Alt Camp, i van dir que sí.

És una fira molt relacionada amb la música, oi? 

Sí, això va ser un afegit que es va voler donar a aquesta fira, per incentivar-la una mica més i per fer-ho una mica diferent de les que es feien als altres llocs, en què només eren punts de tast de vins i ja està. 

I vam considerar que es podia incorporar música amb concerts de gent local o relacionada amb el nostre món. Això va tenir molt bona rebuda del públic i vam continuar portant-ho per aquesta banda.