El potencial de les famílies per millorar l'escola

Autor/a: 
Eneida Iturbe
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

El potencial de les famílies per millorar l'escola

Autor/a: 
Eneida Iturbe

Resum: 

El 97% dels centres escolars catalans compten amb una associació de pares i mares d'alumnes i cada cop es fa més palpable que la participació i implicació de les famílies a l'escola enriqueix l'educació.

Encara que existeixi una percepció de feblesa de l'associacionisme de familiars d'alumnes, un estudi de la Fundació Jaume Bofill demostra que aquesta continua vigent trenta anys després i que, a més, gaudeix de bona salut. Les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) són un model generalitzat i estès a gairebé tots els centres de Catalunya i la gran majoria de famílies amb fills en formen part; en total, tenen associades més de 400.000 famílies. Només l'1% dels centres públics i el 10% dels concertats no tenen AMPA.

Són dades d'una enquesta realitzada per la Fundació Jaume Bofill en el marc del seu projecte Famílies amb veu. Es tracta d'un projecte de recerca-acció que vol conèixer i enfortir el moviment de pares i mares que s'organitzen en relació amb l'escola.

L'estudi conclou que la funció de les AMPA és essencial perquè "complementa, o fins i tot substitueix, els serveis bàsics competència de l'escola o de l'Administració". Es refereix a que sovint són aquests col·lectius els que s'encarreguen de les activitats extraescolars, l'acollida matinal, el menjador, la formació de pares i mares, etc. Amb aquesta labor estan contribuint a l'accessibilitat a l'educació, a la conciliació familiar i laboral i a la igualtat d'oportunitats per a tots els nens i nenes.

Les AMPA reclamen un paper més actiu

Lluny de sentir-se col·lapsades, les AMPA valoren positivament la seva gestió i volen fer-se càrrec de més activitats i tenir un paper més actiu en altres àmbits, com poden ser la programació anual del centre o el procés d'elecció del director/a.

Les AMPA tenen, doncs, voluntat d'involucrar-se més, però en alguns casos es poden trobar amb les reticències del professorat. La cap del projecte "Famílies amb veu", Mónica Nadal, assenyala en un reportatge de Para Todos La2 que els professors "han d'aprendre que guanyen molt més deixant que participin les famílies". Afegeix que per aconseguir aquesta implicació i coresponsabilitat entre famílies i escola cal una relació de confiança mútua: "Cal partir del reconeixement de la contribució que fan les famílies a l'equitat i a la qualitat educativa, a través de les associacions de pares i mares, dels consells escolars... Només a partir d'aquest reconeixement com a actor legítim dins el sistema educatiu podran començar a canviar les relacions entre família i escola".

"Vaig triar l'escola per l'AMPA"

Són paraules de la Marina, que porta les seves filles a l'Escola El Sagrer, de Barcelona. L'autogestió caracteritza l'AMPA d'aquest centre i té una quarantena de persones contractades, com ara, una persona especialista en plàstica, una en biblioteques i una altra en conversa d'anglès. És una aportació pedagògica que fa l'associació a l'escola i aquests professionals participen directament a les aules. L'AMPA també gestiona la cuina i tots els monitors i monitores, sense subcontractar cap servei. Això és possible gràcies a uns 60-70 pares i mares que gestionen les diferents comissions de l'AMPA de manera totalment voluntària.

Les famílies participen activament a les decisions de l'escola, "fins i tot en el continguts pedagògic", ens explica la presidenta de l'AMPA, Àngels Torné. La direcció del centre i l'AMPA mantenen reunions periòdiques i creen conjuntament el projecte d'escola.

Àngles Torné ens desvetlla que el secret és "pujar al carro i anar canviant les coses". Assegura que tenir a molta gent disposada a implicar-s'hi i comptar amb la bona predisposició de l'escola són bàsics per poder desenvolupar aquest projecte.

Les famílies a l'aula!

A nivell estatal hi ha més de 120 Comunitats d'Aprenentatge. Es tracta de projectes educatius que es caracteritzen, precisament, per la implicació de totes les persones que de manera directa o indirecta influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants, incloent a professorat, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, membres d'associacions i organitzacions veïnals i locals, persones voluntàries, etc.

En aquest model les famílies participen directament a l'aula. Els/les alumnes treballen en grups petits amb el suport d'un adult/a, que pot ser tant un professor/a com un familiar o una persona voluntària. Les escoles i les famílies uneixen esforços i la responsabilitat és compartida. Així, el paper de les famílies es considera "motor de transformació del context i de millora de la convivència i excel·lència en els aprenentatges".

La primera Comunitat d'Aprenentatge va sorgir a Barcelona, l'any 1978, al centre d'educació de persones adultes de La Verneda Sant Martí. El Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA), de la Universitat de Barcelona, va investigar com desenvolupar aquesta perspectiva en l'educació infantil, primària i secundària. Així, va elaborar el model de Comunitats d'Aprenentatge, que ara està a l'abast dels centres educatius que vulguin donar el pas de realitzar aquesta transformació. L'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa ho fa fer l'any 2001 i els resultats d'aquest canvi han estat molt significatius.

El 91% de les AMPA estan federades

Cada AMPA i cada escola són un món, però, tot i així, també s'impliquen en iniciatives més enllà del seu centre i fan comunitat, enfortint el compromís cívic. A més, s'associen entre elles. Estem parlant de les federacions i confederacions d'AMPA. La majoria d'associacions estan federades i es mostren satisfetes amb els serveis i activitats de les seves federacions, com ara, l'assegurança, l'assessorament, la formació, etc.

Les principals federacions de Catalunya són: Federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya (FAPAC), Confederació Cristiana d’associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (CCAPAC), Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes d'escoles de secundària (FAPAES), Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes d’escoles lliures (FAPEL), Agrupació Escolar Catalana (AEC) i Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes amb discapacitat intel·lectual (FAMPADI).

El projecte "Famílies amb veu" compta amb el suport d'aquestes federacions i confederacions i ha recollit en aquest vídeo algunes de les seves aportacions.

Afegeix un comentari nou