A Catalunya regeix la llibertat religiosa, fonamentada tant en la Constitució Espanyola, que defineix l’Estat espanyol com un estat aconfessional com en la pròpia regulació, la Llei de llibertat religiosa, que estableix la llibertat de culte.

Precisament com a conseqüència d’aquesta llibertat de culte, la llei també regula la possibilitat de disposar d’un espai de culte propi, per la qual cosa es demana que els creients d’una mateixa religió s’agrupin en una associació religiosa per poder obtenir un reconeixement públic.

Aquesta qüestió regulada en les nostres lleis i fonamentada en el precepte de la Constitució espanyola que estableix que ningú pot ser discriminat per motiu de la religió que es confessa, no sempre es respecta a la pràctica i això és el que s’ha denunciat a l’informe “ Elecció i Prejudici”que Amnistia Internacional ha presentat a Barcelona i a Brussel·les.

Segons aquesta organització, les associacions musulmanes pateixen discriminació en tant en quant han de resar al carrer per manca de mesquites i apunta que aquesta situació va potenciar almenys 40 disputes entre associacions musulmanes, associacions de veïns i autoritats municipals entre el 1990 i el 2008 relacionades amb els centres de culte.

Amnistia denuncia que les sol·licituds per construir mesquites a Catalunya es troben amb molts obstacles tècnics i rebuig social i fa especial esment a que fins i tot alguns partits polítics han declarat públicament que la seva construcció és incompatible amb el respecte de la cultura i de les tradicions catalanes.

L’organització de Defensa dels drets humans considera que aquesta situació és contraria a la llibertat religiosa, que inclou el dret de celebrar cultes religiosos col·lectius a llocs adequats. També expressa que els esforços duts a terme pels governs europeus per combatre els estereotips negatius en contra d’aquest col·lectiu són molt minsos.