Des del 7 d’octubre de 2023, dia en què Hamas va llançar un atac de gran magnitud contra Israel, la resposta de l’Estat hebreu ha estat d’una brutalitat difícil de descriure. Nou mesos després, més de 38.000 persones han estat assassinades a Palestina, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, una xifra que podria ser molt més elevada, fins a les 186.000, segons els càlculs de la revista científica ‘The Lancet’.

Aquesta ofensiva indiscriminada contra el poble palestí –amb bombardejos a escoles i hospitals inclosos– ha estremit al món, però també ha posat en evidència la inacció de la comunitat internacional davant la barbàrie perpetrada pel Govern de Benjamin Netanyahu, que fins ara ha actuat amb total impunitat.

En el tauler internacional, una de les veus més crítiques contra l’actuació israeliana ha estat la del Govern espanyol. Públicament, el president Pedro Sánchez ha alçat la veu per denunciar la manera de procedir d’Israel a Palestina. “Rebutgem la matança indiscriminada de palestins a Gaza i Cisjordània” o “exigim l'immediat alto el foc humanitari d'Israel sobre Gaza i l'estricte compliment del Dret internacional humanitari que avui, clarament, no s'està respectant”, han estat algunes de les frases que el cap de l’executiu, qui també ha tirat endavant el reconeixement de l’Estat palestí.

Ara bé, malgrat aquesta postura aparentment contundent, realment, han canviat substancialment les relacions entre Espanya i Israel des del 7 d’octubre? Almenys en matèria militar, la resposta és un no tan rotund com la suposada crítica de Sánchez a l’actuació del Govern de Netanyahu.

Així ho fa palès l’últim informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, titulat ‘Business as usual’, en què l’entitat analitza el comerç d’armes espanyol durant el 2022 i la primera meitat del 2023, i posa el focus en les relacions comercials entre Espanya i Israel en termes d’armament des de l’inici de l’ofensiva israeliana a Gaza.

En aquest context, una de les revelacions més cridaneres de l’estudi xifra en més de mil milions d’euros la despesa espanyola en la compra d’armament a Israel –la gran majoria en municions– des del 7 d’octubre. D’aquesta manera, i malgrat que el Ministeri d’Exteriors espanyol va assegurar que s’havien paralitzat les operacions de venda d’armament a Israel des d’aquesta data, l’informe del centre afirma que les exportacions i importacions de material bèl·lic a l’Estat hebreu han continuat.

L’Estat espanyol, un dels principals exportadors d’armes del món

La primera dada que destaca l’informe ‘Business as usual’, elaborat per Tica Font, Eduardo Melero i Alejandro Pozo, és l'augment de les exportacions d’armes espanyoles el 2022 respecte a l’any anterior. Més concretament, van repuntar un 24%, la segona xifra més elevada pel que fa a l’històric d’exportacions en l’àmbit armamentístic.

Segons l’informe, aquesta tendència es va mantenir, i inclús reforçar, durant la primera meitat del 2023 –últim període en què el Govern espanyol ha fet públiques dades d’exportació de material de defensa–, amb una xifra d’exportacions que es va elevar fins als més de 1.750 milions d’euros, anticipant un any de rècord.

En un context global en què creix el militarisme i la despesa en defensa arreu, l’Estat espanyol se situa entre els principals països exportadors d’armes del món. De fet, el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) col·loca Espanya en la vuitena i novena posició en el rànquing d’exportadors mundials d’armes el 2022 i el 2023, respectivament.

La major part del material de defensa més venut són aeronaus militars, que representen el 75% del total. Els vaixells de guerra (7%), les municions (4%), vehicles terrestres d’ús militar (4%) i bombes, míssils i torpedes (2%). L’estudi destaca la gravetat en termes humanitaris que suposa la venda de material com municions, projectils i explosius.

Pel que fa als principals destins d’aquest material el 2022, l’informe destaca que més del 62% va anar cap a països de la Unió Europea (UE) i l’OTAN –per valor de més de 2.500 milions d’euros–, mentre que un 23% va acabar a l’Orient Mitjà i un 10%, a l’Àsia, és a dir, regions d’alta conflictivitat i tensió política. És igualment remarcable que l’Estat va exportar 31,3 milions d’euros en armes a Ucraïna el 2022, i uns 102 milions el 2023.

A més, des del Centre Delàs assenyalen la laxitud que, en molts casos, ha imperat a Espanya pel que fa al control de l’exportació d’armament. “L’escàs nombre de denegacions només pot interpretar-se com manca de voluntat política per a aplicar de manera rigorosa la Llei 53/2007 sobre control del comerç exterior de material de defensa i doble ús i els criteris que estableix la Posició Comuna 2008/944/PESC de la UE”, apunten.

El comerç d’armes amb Israel no cessa tot i la situació a Gaza

A Palestina, Israel està perpetrant un genocidi contra el poble palestí, que també constitueix delictes de crims de guerra i crims de lesa humanitat. Per una banda, el Govern espanyol ha mostrat la seva desaprovació respecte a l’actuació d’Israel; però, per l’altra, “les relacions militars entre Espanya i Israel s’han mantingut, en l’essencial, com eren abans del 7 d’octubre”, sosté el document.

La dada més preocupant en aquest sentit des de l’inici del genocidi és que el novembre del 2023 es van exportar des de l’Estat espanyol 987.000 euros en municions a Israel. Una operació que va dur a terme l’empresa Nammo Palencia amb destí a l’empresa Elbit Systems, una de les principals proveïdores de l’exèrcit d’Israel. El mes de desembre del 2023 també s’han documentat exportacions d’armes i municions, carros i automòbils blindats de combat, tot i que en aquest cas el destí final van ser les Filipines.

Pel que fa a les importacions entre ambdós països, tampoc s’han interromput, ben al contrari. La investigació xifra en 1.027 milions d’euros el valor dels contractes adjudicats a empreses de seguretat i defensa israelianes i les seves filials a Espanya.

Per tant, la publicació desmenteix les paraules del ministre d’Afers Exteriors i del president espanyol, que van assegurar que la compravenda d’armament amb Israel havia quedat aturada des del 7 d’octubre. “El Govern espanyol ha primat així la seguretat jurídica de les empreses d’armament per davant la garantia dels drets humans”, sentencia l’informe, i afegeix que “les úniques alteracions han estat la paralització temporal de noves autoritzacions d'exportació a Israel i la negació de trànsit en port espanyol a un vaixell que portava armes per a aquest país”.

Més enllà de les importacions i exportacions de material de defensa entre Espanya i Israel, el document destaca, entre altres, la continuïtat de les relacions en àmbits com la col·laboració empresarial entre empreses per accedir a tercers mercats, la cooperació entre universitats, empreses i institucions en projectes de recerca i formació o la col·laboració bilateral entre els dos països en matèria d’intel·ligència i seguretat.

Proposta per a un embargament d’armament a Israel

Aquestes exportacions d’armament a Israel, subratllen des del Centre Delàs, “són contràries a la legislació en la matèria”, i citen l’article 6.3 del Tractat sobre Comerç d’Armes, segons el qual Espanya hauria de denegar l’atorgament de noves autoritzacions i revocar, o almenys suspendre, les autoritzacions d’exportació concedides abans del 7 d’octubre i que encara es trobin en vigor.

L’informe no es queda aquí i explora les possibilitats d’imposar un embargament d’armament a Israel. Per fer-ho viable i legal, atès que la llei no preveu aquesta possibilitat, proposa fer “una norma amb rang de llei, incloent-hi els decrets llei aprovats pel Govern”.

En aquesta línia, es proposen possibles modificacions de la normativa espanyola per millorar la legislació relativa al control del comerç exterior de material de defensa, productes i tecnologies de doble ús. Per exemple, permetent embargaments d’armes a països determinats, millorant els documents de control per a les autoritats de destí i establint una regulació més estricta de les importacions de material de defensa, així com prohibint l'adquisició d'armes de països implicats en genocidi o crims de lesa humanitat.

En aquest sentit, des de l’entitat es fa la reflexió de “si en una situació com la de Gaza, el Govern no aplica la legislació per a parar el comerç d'armes amb Israel, cal preguntar-se per a què serveix”, i sentencia: “fins ara, només per legitimar la política de foment d'exportació d'armes i per donar seguretat jurídica a les empreses".