La situació de les persones en trànsit que intenten arribar a Europa empitjora any rere any arran de l’enduriment de les polítiques migratòries d’una Unió Europea (UE) escorada cap a posicions cada cop més dures contra la immigració. Empesa per l’auge de l’extrema dreta, que massa sovint ha aconseguit imposar el seu marc ideològic en qüestions com la migratòria, el resultat de tot plegat és que les fronteres europees s’han convertit en espais d’excepció on els drets fonamentals es vulneren i es practica la violència contra les persones migrades i refugiades.

Així ho han fet palès moltes organitzacions que treballen a les vies d’entrada a Europa, com No Name Kitchen (NNK), que ha documentat centenars de casos de persones que han patit aquesta violència. “Quan t’agafen, ja pots plorar i suplicar… els és igual. Després, et retornen mitjançant devolucions en calent”, explica una testimoni, en un vídeo publicat per l’organització a la xarxa social X, sobre el tracte rebut per la policia a la ruta balcànica.

“Apallissen molt durament les persones a cops de porra, les marques són visibles als seus cossos, també en el cas de nens i nenes”, afegeix la Bárbara Bécares, responsable de comunicació de NNK, sobre la situació que viuen les persones en trànsit en el seu pas per països com Bòsnia i Croàcia.

Aquesta realitat no es podria sustentar sense el finançament de la UE, traduït en polítiques com l’externalització de fronteres, ni sense acords com el Pacte Europeu de Migració i Asil de la UE (PEMA), que han esdevingut pilars centrals de la política migratòria europea i, alhora, han impactat de valent contra les persones en trànsit.

La denúncia d’aquesta dura situació marcarà, un any més, l’esperit de la Caravana Obrint Fronteres, que enguany recorrerà la ruta balcànica, un dels trajectes més mortífers per a les persones que intenten arribar a Europa. Així, tres autobusos d’activistes partiran des de Bilbao, Madrid i València-Barcelona per recórrer Pàdua, Bihac i Trieste entre el 12 i el 21 de juliol.

“Teníem previst fer el recorregut per la ruta balcànica el 2020, però va arribar la pandèmia i va quedar pendent; després va sorgir la situació de les Canàries i el primer aniversari de la massacre de Melilla, i aquest any hem decidit reprendre la idea”, diu la Cristina García de Andoín, membre de la caravana, qui creu que és necessari posar el focus en aquesta ruta, “on la violència directa que pateixen les persones per part de diferents policies, i amb Frontex al capdavant, es produeix cada dia i molt activament, a banda que és una de les rutes més invisibilitzades”.

Així ho verbalitzen també des de l’organització de la iniciativa, que, des del 2016 viatja per diferents rutes migratòries per denunciar la vulneració de drets humans i la violència als espais de fronterers: “Reprenem aquesta ruta perquè continua sent necessari visibilitzar el que passa a la porta del darrere d'entrada a la UE”, afirmen.

Pocs dies abans d’unir-se a la caravana, la Cristina García de Andoín exposa a Xarxanet que experiències de denúncia col·lectiva com la Caravana Obrint Fronteres són necessàries per activar-se i alçar la veu contra la repressió perpetrada contra les persones migrants, i patrocinada per la UE. “No podem oblidar que aquesta violència que s’exerceix cada dia a les fronteres l’estem pagant amb els nostres impostos, per tant, tenim la responsabilitat de denunciar-la si no en volem ser còmplices”, assenyala.

Un acord migratori que reforça i legitima la repressió

La política d’externalització de fronteres, que s’ha incrementat exponencialment en els últims anys i busca obstaculitzar l’arribada de persones migrades i refugiades, té especial incidència a la ruta balcànica. Tot i que els efectes d’aquesta política es noten des de fa anys, aquesta tendència ha quedat reforçada pel PEMA, un instrument que ha intensificat les mesures repressives, posa en qüestió el dret d’asil i mina els drets humans.

L’acord, que les entitats defensores de les persones migrades i refugiades coincideixen a definir com un retrocés de drets i un aprofundiment en l’òptica securititzadora i criminalitzadora envers la migració, focalitzarà bona part de la crítica de la caravana al llarg del viatge.

“Nosaltres diem que el PEMA és un pacte contra els drets humans, que es carrega la Convenció de Ginebra i tot el dret internacional dels drets humans, normalitzant les detencions massives –també de menors– i promovent un sistema indiscriminat d’expulsions exprés”, expressa la Cristina García. En aquest sentit, l’acord legitima unes pràctiques que ja s’estaven duent a terme, com l’externalització de fronteres, i ha servit per reforçar-les.

Segons l’activista, això ha consolidat les fronteres d’entrada al continent com a “espais on no s’està aplicant la legalitat i ha normalitzat la política de punts calents com els que ja existeixen a les Canàries o a Lesbos, aprofundint en la discriminació i la rebaixa de les garanties del dret d’asil”

En la mateixa línia, des de la caravana apunten que “els interessos econòmics i les aspiracions d'adhesió a la UE permeten mantenir un joc pervers amb els governs dels Balcans perquè continguin la migració a costa de vulnerar els drets humans de les persones que es desplacen per causes forçades”, i alerten que “militaritzar encara més les fronteres de països que encara no s'han recuperat de les ferides de la guerra civil suposa reforçar la violència contra les persones migrants i contra la població en general”.

Un itinerari per fer memòria i connectar lluites

El primer destí de la caravana, a Pàdua (Itàlia), servirà per connectar amb historiadores i activistes per explorar la memòria de la guerra als Balcans i la situació actual de les persones migrants i refugiades en trànsit.

També s'aturarà a la base militar de l'OTAN situada a la localitat italiana d’Aviano per denunciar el creixent militarisme i l’augment de la despesa militar a escala europea arran de la guerra d'Ucraïna i les tensions amb Rússia, així com pel genocidi contra el poble palestí perpetrat per Israel.

A Bòsnia i Hercegovina, la caravana farà una parada a Bihac, una ciutat que va ser brutalment assetjada durant la guerra dels Balcans, i que actualment és un punt de pas per a persones en trànsit que intenten travessar la frontera croata. “Tot i el pas dels anys, en molts casos les ferides de la guerra continuen presents, i volem aprendre d’experiències de resistència que van tenir lloc a la zona, com les dones de negre o els grups solidaris”, apunta García.

L’expedició també visitarà el camp de detenció de Lipa, on es concentren moltes d'aquestes persones que volen arribar a Europa.

De tornada a Itàlia, la caravana arribarà a Trieste, on té previstes diverses activitats, incloent-hi la visita al Centre de Permanència Temporal de Gradisca i trobades amb organitzacions de voluntariat i salvament marítim, així com activistes de Linea d'Ombra i migrants a la plaça del Món. “La idea és que a Trieste es faci una trobada més de caràcter internacional i organitzacions europees s’hi apropin i s’hi sumin”, assegura l’activista, qui anticipa que la voluntat d’articular, de cara al pròxim curs, “dues o tres accions coordinades per dur a terme a diferents llocs d’Europa”.

Finalment, la caravana recordarà la memòria democràtica visitant l'antic camp de concentració nazi Risiera di San Sabba, especialment en el context actual de govern de l'extrema dreta de Giorgia Meloni a Itàlia.

Aquesta experiència de denúncia col·lectiva, en marxa des del 2016 i cada cop més consolidada, vol posar en evidència la deriva d’una Europa més deshumanitzada i fortificada, construint lluites i propostes que obliguin a respectar els drets fonamentals. “Les persones que creiem i defensem que els drets humans han de ser per tothom ens hem d’activar davant dels buits que estan deixant les nostres institucions en aquest àmbit”, rebla la Cristina García de Andoín.