Aquest grups de dubtosa naturalesa escullen entitats com ara les d’atenció a la drogodependència, d’atenció a persones amb risc d’exclusió social, de teràpies alternatives, ONGD, etc.

Sovint sota aquesta estructura de legalitat aconsegueixen registrar-se al Ministeri d’Interior o en el Registre d’entitats religioses del Ministeri de Justícia.

Un dels major problemes amb el qual ens trobem a data d’avui per tal de controlar aquestes sectes, és que dins la nostra legislació actual no existeix cap regulació de què són teràpies alternatives ni de la necessitat d’una titulació oficial per tal de exercir-les.

A més, la llei de llibertat religiosa facilita l’entrada d’una sèrie de grups que tot i que legalment poden complir amb els mínims que demana la normativa, les seves pràctiques poden arribar a ser més que qüestionables.

Per tal de controlar aquestes entitats, una de les propostes seria dur un major control des dels registres tant d’associacions com d’entitats religioses. De fet, alguns països europeus com ara França demanen informes.

Altres mesures serien treballs de sensibilització de juristes vers els perills de les sectes, prevenció a nivell escolar, detenció de l’intrusisme des dels col·legis professionals i l’opció de poder constituir una comissió o observatori de les sectes tant a nivell europeu com nacional i autonòmic.

Amb aquest sentit de control i prevenció va néixer l’AIS, entitat privada sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública que està dedicada a l’assessorament, investigació, formació i atenció terapèutica a les famílies i afectats.