L'estat d'alarma declarat el 14 de març ha tingut diversos efectes positius en el medi ambient i la sostenibilitat. A la capital espanyola, el trànsit s'ha reduït fins a la meitat i les emissions de CO2 a l’atmosfera s'han reduït un 66% a tot l'estat, segons dades de Greenpeace.

A més, la generació de residus també ha caigut fins al nivell de l'any 1989. A la metròpoli de Barcelona el descens ha sigut d'un 24% respecte al període anterior al confinament pel tancament de l'activitat comercial i el canvi en els hàbits de consum. Aquests canvis es poden percebre en "moltes iniciatives que estan sorgint pel que fa al consum agroecològic de productes d'alimentació, cosa que ens fa creure que la gent sortirà més conscienciada de la pandèmia", explica el Fernando Fernández, coordinador de mobilització de Greenpeace a Catalunya.

Aquests efectes ens han fet replantejar com haurien de ser els sistemes econòmics i de consum després de la pandèmia. Per exemple, Rezero creu que en aquesta nova normalitat la gestió de residus hauria de donar un canvi de 180 graus. "Actualment el 60% dels nostres residus van a l'abocador o a la incineradora i el que hem de fer és invertir la tendència", explica la Rosa García, directora general de l'entitat.

El canvi es podria arribar a aconseguir apostant per un nou model de producció i consum "on tots els productes estiguessin dissenyats amb criteris de mínim consum de recursos, durabilitat, reparabilitat i un cop arribada la fi de la vida útil, que es poguessin recuperar i reciclar", puntualitza.

Més enllà de casa nostra també s'estan portant a terme diverses iniciatives. A ciutats com Amsterdam, per exemple, ja han elaborat un pla per rellançar l'economia mitjançant el 'model dònut' de l'economista Kate Raworth. Aquest consisteix a reduir en un 50% el consum de nous materials en la pròxima dècada i es basa, doncs, en la promoció de la reutilització i dels materials sostenibles.

Tot i això, sempre hi ha una altra cara de la moneda. L'emergència sanitària genera por entre la població, a la que s'incita a utilitzar plàstic, utilitzar vehicles privats i consumir productes d'un sol ús.

Segons l'Agència Catalana de Residus, els envasos que llancem han augmentat un 19% i la venda de tovalloletes d'un sol ús un 50%. Darrere d'aquesta situació d'excepcionalitat, la indústria plàstica en pot ser la gran beneficiada, que ja comença a fer pressió a països com els Estats Units per revocar la prohibició de les bosses de plàstic als supermercats. En alguns casos ja ho han aconseguit i fins i tot, s'ha prohibit als consumidors portar els seus propis productes reutilitzables.

"Nosaltres considerem que en termes sanitaris, el sistema d'un sol ús i el reutilitzable són el mateix. No entenem en aquest sentit per què no es fomenta la reutilització", diu el Fernando Fernández.

Així doncs, ens trobem davant d'un futur incert que tant pot anar cap a un primer escenari de sostenibilitat o que pot dur-nos a fer deu passes enrere.

La resposta de les entitats

Davant d'aquesta altra cara, la davallada del reciclatge o la creixent pressió dels lobbys per retardar la transposició de la legislació que limita els plàstics d'un sol ús, les entitats han llançat una crida al govern espanyol.

L'Alianza Residuo Cero, conformada per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Rezero, Retorna i Surfrider Foundation Europe, ha enviat un comunicat denunciant que el sector petroquímic està pressionant a Brussel·les per rebaixar les mesures contemplades en la Directiva de Plàstics d'un Sol Ús. Altres països com els Estats Units també s'estan veient sotmesos a la pressió dels productors de plàstic, que estan aprofitant la crisi de la COVID-19 per rebaixar la legislació ambiental.

"La crisi del coronavirus no pot servir d'excusa perquè aquestes empreses continuïn amb la política de sempre", explica Fernando Fernández. Per això, demanen al Govern Espanyol que no es doblegui i aposti per una gestió eficaç dels residus. El que hem de fer és "intentar aprofitar la crisi per sortir d'ella amb un estil de vida molt més sostenible", afegeix.

Un atzucac pels consumidors

En aquesta situació de por i vulnerabilitat, s'hi suma la contradicció dels missatges. Això pot arribar a confondre al consumidor, que per una banda rep que els productes d'un sol ús són més higiènics però, per l'altra i segons les institucions i els responsables sanitaris, que les úniques eines que tenim per evitar el contagi són el distanciament social i rentar bé les mans amb sabó.

Des de Rezero volen desmentir el mite que els productes d'un sol ús ofereixen més protecció: "hi ha molts estudis que evidencien que la supervivència del virus en el cas dels envasos, dels plàstics, encara és més llarga i pot arribar a durar tres dies", explica la Rosa García. I afegeix que "comprar envasat no és igual a més protecció. A més, això ens pot donar una falsa sensació d’higiene que encara ens posa en més risc".

El que aconsellen des de l'entitat és seguir les recomanacions oficials i a l'hora de comprar aliments optar pel producte fresc i sense embolcalls, i netejar-lo un cop s'arribi a casa. Però sobretot, aconsellen canviar el nostre model de consum: "la situació que estem vivint està lligada a l'impacte ambiental. Ara és el coronavirus, però en el futur vindran altres epidèmies fruit de la sobreexplotació dels recursos", avisa la Rosa García.