Verònica González: "No podem continuar malgastant aigua i esperar que un miracle acabi amb la sequera"

El passat dissabte 20 d’abril, la Rambla de Barcelona va ser escenari d’una singular processó. L’anomenada brigada de l’aigua, amb un retaule de la Moreneta al capdavant, va desfilar per l’artèria de la capital catalana en una performance del moviment d’activistes climàtiques Rebel·lió o Extinció Barcelona,  organitzada en el marc de la campanya ‘D’on no n’hi ha no en raja’, impulsada per un conjunt d’organitzacions socials i ambientals davant el context de sequera que pateix Catalunya.

Rebel·lió o Extinció pretenia denunciar així la connexió entre la greu situació de sequera i l’emergència climàtica, evidenciar la mala gestió de governs i administracions i refusar les “falses promeses” que pretenen amagar la realitat. 

En parlem amb la Verònica González, ambientòloga i membre del grup barceloní de Rebel·lió i Extinció, que compta amb una llarga trajectòria com a activista ambiental, a entitats grans com Greenpeace, però també a grups més petits com la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny o la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, entre altres.  

   

Per què una processó amb la Moreneta per denunciar la greu situació de sequera que patim a Catalunya?

Vam plantejar així aquesta performance perquè ens vam assabentar que el 2008, i més recentment el 2018, durant anteriors episodis de sequera, hi va haver dirigents polítics que van dirigir-se a la Moreneta i li van pregar que plogués perquè s’acabés la sequera. Nosaltres pensem que la feina dels polítics i les administracions no ha de ser esperar un miracle sinó governar i actuar, representar-nos i vetllar pels interessos de la població. 

Les sequeres no són cosa de la providència…

Evidentment que no. Tenim clar que aquesta problemàtica està molt connectada amb el canvi climàtic. És cert que, en general, la zona mediterrània sempre s’ha caracteritzat per èpoques de sequeres, però també ho és que l’emergència climàtica ha fet augmentar la freqüència, la durada i la severitat d’aquests episodis. Aquesta tendència s’agreujarà si no hi ha un canvi profund a la societat i a escala mundial.

Cal un canvi en com gestionem l’aigua.

El que hem de fer és gestionar millor els recursos hídrics perquè l’aigua continuï arribant a tota la població, perquè convé recordar que és un dret fonamental de totes les persones. I al final qui més pateix la manca d’aigua durant aquests episodis de sequera és la població, i especialment la més vulnerable. Si gestionem bé aquest recurs i en prioritzem els usos, podrà arribar a tothom, però, insisteixo, cal un canvi profund i de model.

"Els episodis de sequera s’agreujaran si no hi ha un canvi profund a la societat i a escala mundial".

Això és el que vau voler posar en relleu amb l’acció de dissabte.

Exacte, el missatge de la performance amb la Moreneta és que no podem continuar malgastant aigua i esperar que un miracle acabi amb la sequera, sinó començar a fer bé la feina i adaptar-nos al context que tenim per solucionar aquesta situació el millor possible.  

Més enllà d’això, en el manifest que vau llegir també feu una crítica al tecnooptimisme que veu en la tecnologia la solució a tots els problemes.

Amb la tecnologia que ja tenim avui i la que es continua desenvolupant hi ha la idea o la confiança que si augmentem l'eficiència consumirem menys recursos i combustibles fòssils, però això no és així. En primer lloc, cal dir que aquestes tecnologies també tenen els seus impactes; i, a més, en qualsevol procés en què s’ha millorat l’eficiència gràcies al progrés tecnològic el que ha fet la indústria ha estat produir més i més. No s’ha aprofitat per reduir el ritme i el consum excessiu. En aquest context de sequera, un tema que ho exemplifica molt clarament és la mesura de les dessaladores que ha anunciat el Govern.

Com podem sortir d’aquest atzucac?

És imprescindible un gran acord entre governants per apostar per un canvi de model. Els polítics ens diuen que estan preocupats per aquest tema i que aplicaran mesures contra el canvi climàtic i per reduir el consum d’aigua, però la realitat és que no s’està fent. Cal ser clars i transparents amb saber quanta aigua tenim, quina quantitat consumim i quines mesures restrictives apliquem.

La població ja està patint aquestes restriccions.

És que no podem aplicar-les només a la població. No es tracta només d’imposar a les persones que tanquem l’aixeta i posar-nos més i més límits. Hi ha pobles en què no hi ha prou aigua als pous i no en raja de l’aixeta, i això no pot ser, cal atacar l’origen del problema.

"No es tracta només d’imposar a les persones que tanquem l’aixeta, cal atacar l’origen del problema".

I actuar en altres àmbits també.

Per exemple, en el tema de la ramaderia. Es continua apostant per l’agricultura i la ramaderia intensiva, i aquest no és un problema només de Catalunya, sinó de tot l’Estat. Continuem creant macrogranges que no són per satisfer la demanda  de carn que tenim aquí, sinó per exportar-la, com passa també amb fruites i verdures. Nosaltres diem que part de la solució és prioritzar l’agricultura i ramaderia extensiva, la tradicional, i potenciar l’agricultura regenerativa, per exemple. 

L’actual model turístic també és part del problema?

És molt necessari posar fre al turisme massiu, que, a més, també genera molts altres problemes en diferents àmbits, com el de l’habitatge, per citar-ne un. Tampoc podem continuar prenent decisions com ampliar l’aeroport o el port, ni insistir en grans complexos com el Hard Rock. Es poden prendre mesures, com apujar els impostos al sector de l’aviació, que és enormement contaminant i afavoreix aquest model de turisme massiu.

Aquest canvi no pot ser només a nivell local.

Hem de ser conscients que estem davant d’un problema d’abast global, i per tant el canvi ha de ser general i especialment a les societats occidentalitzades, principals responsables de tot el que està passant. 

Nosaltres estem treballant per canviar les coses a nivell local i ser un exemple per a altres països, però per molt bé que ho fem, si la resta no canvia, els efectes del canvi climàtic continuaran igual. Per això també Rebel·lió i Extinció és un moviment que s’estén a molts països del món. Confiem que entre totes, i amb la resta d’organitzacions i entitats amb qui compartim objectius, podrem canviar les coses.

La participació de la ciutadania també és important, per exemple a través d’eines com l’Assemblea Ciutadana pel Clima. 

Implicar la ciutadania sempre és important, no només en el tema de l’emergència climàtica, sinó amb molts altres problemes que ens afecten com a societat. I instruments com l’assemblea han de ser el camí per fer-ho. Pensem que la ciutadania ha d’estar més representada i de manera més efectiva en les decisions polítiques i la governança. 

En aquest sentit, també està en marxa l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, on participen molts ciutadans a nivell individual i moltes organitzacions, plataformes i entitats. Aquestes eines han de servir per fer pressió a la classe política perquè emprengui aquests canvis i actuïn com els nostres vertaders representants. Des de Rebel·lió i Extinció volem contagiar la ciutadania perquè s’uneixi a aquest moviment. El canvi és possible si participem tots i totes.

Quina importància té l’activisme en aquesta lluita?

Pensem que és imprescindible, i el que ens sap greu és que a vegades trobem a faltar que s’impliqui més gent. En el tema de la crisi climàtica, com en molts altres, si la ciutadania reclama canvis i aquests no es produeixen a través del sistema que tenim, que bàsicament es limita a votar cada quatre anys, el que cal és la mobilització.

Així arriben els grans canvis.

Hi ha estudis que demostren que tots els canvis importants que s’han aconseguit al llarg de la història han estat gràcies a la mobilització i l’activisme de la ciutadania. Des de sempre, són els moviments populars i no violents els que han obtingut millors resultats i han tingut més èxit. Sense la pressió ciutadana, no hi haurà canvis.