Arran la pandèmia, moltes famílies han tingut greus problemes per pagar el seu lloguer. Ja sigui perquè el pare o la mare estan en ERTO o directament a l’atur, la precarietat econòmica de moltes llars ha provocat una situació que els ha portat al límit, fins al punt de no poder assolir la despesa d’habitatge.

Aquestes famílies en situació de vulnerabilitat han comptat amb un petit respir per la moratòria de llançaments, que té l’objectiu de suspendre els desnonaments de les famílies que es trobin en una situació d’especial risc d’exclusió i hagin estat objecte d’una procés d’execució hipotecària.

El problema és que aquesta moratòria està prevista que acabi amb la fi de l’estat d’alarma, el 9 de maig, i en el cas que no es prorrogui la mesura totes aquestes famílies podrien ser desnonades. D’altra banda, la saturació que hi ha als jutjats arran la pandèmia pot provocar que no es realitzin més llançaments, el que pot desembocar a que moltes famílies s’exposin a quedar-se al carrer.

Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials

L’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ‘Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials’ remarca que al 2020 es va augmentar en un 17,5% les execucions hipotecàries a tot l’Estat espanyol.

L’estudi assenyala que, tot i que els desnonaments per impagament del lloguer van continuar la tendència a la baixa dels darrers anys i van disminuir un 42%, el descens va ser inferior al tercer trimestre, només del 13,6%, quan ja s’estava en estat d’alarma.

L’informe també alerta que les execucions hipotecàries, acció que pot desencadenar en futurs desallotjaments, van créixer fins a les 20.460, amb 4.643 només a Catalunya, sent la comunitat autònoma on es van arribar a efectuar més.

Com a punt positiu, arran la Covid-19, s’està arribant a més acords entre persones propietàries i inquilines, el que pot representar una reducció dels desnonaments.

Mesures a llarg termini

Per tal de fer front a la crisi d’habitatge que ha agreujat la pandèmia algunes de les possibles solucions són arribar a acords entre les persones tenidores i els bancs o bé que l’administració pagui part dels lloguers, assegura Eduard Cabré, consultor d’habitatge.

El director tècnic de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB), Carles Donat, aposta per “incrementar la inversió pública de l’Estat i de la Generalitat en habitatge”. En aquesta línia, la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla, demana augmentar el parc de lloguer social de Catalunya, ja que el parc de lloguer social del territori se situa en l’1,6% del total, uns 47.000 pisos, mentre que la mitjana a Europa és gairebé 10 vegades més, amb un 15%.

Una altre possible solució seria la regulació dels preus del lloguer, una lluita que el Sindicat de Llogateres ja porta temps demanant per garantir el dret a l’habitatge.

Lourdes Borrell, responsable d’estratègia social de la Fundació Hàbitat3 remarca que cal més prevenció i més oferta de lloguer social. “Per un costat, estem realitzant un servei de prevenció amb servei d’assessorament per lidiar amb els propietaris o trobar ajudes per a les famílies. D’altra banda, ens trobem amb una manca increïble d’habitatge de lloguer social. Falta molt habitatge d’aquest tipus a Catalunya, s’ha d’incrementar el parc de lloguer social i buscar totes les fórmules possibles, a més de realitzar aliances amb el tercer sector i altres organitzacions”.

“Des d’Hàbitat3 tenim convenis amb ajuntaments i administracions públiques per buscar habitatge social en el territori. Paguem el lloguer de mercat i el propietari fa un contracte de lloguer on garantim el pagament mensual, a més de solucionar les incidències i fins i tot petites rehabilitacions. D’aquesta manera, la família paga un lloguer social i la diferència de renda la posa l’ajuntament perquè no té parc propi”, afegeix Borrell.

Posposar la pandèmia de desnonaments 3 mesos

Aprovar urgentment una Ley de Vivienda Garantista, que aturi tots els desnonaments sense alternativa, amb regulació de lloguers i on bancs, fons voltors i especuladors deixin d'obtenir beneficis milionaris a costa d'un dret bàsic pic.twitter.com/upp0APHKeP

— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) April 14, 2021