Gairebé totes les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d’accés a un habitatge digne (97%), el 80% de les accions d’aquestes entitats tenen a veure amb temes d’habitatge i més de la meitat (51%) de les persones que les entitats no poden atendre per falta de recursos necessiten un allotjament. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi ‘Habitatge i exclusió residencial’ que ha presentat aquest matí la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

El nou 'Informe Insocat' d’ECAS insisteix en la qüestió de l’habitatge com a element d’exclusió social i assenyala que afecta sobretot famílies amb infants, persones migrants, llars on l’única persona adulta és una dona i també persones joves soles.

L’informe recull que “cada cop hi ha més certesa i evidència que la desigualtat a Catalunya creix i que un dels factors que actua com a motor d’aquest creixement i fragmenta la societat són les oportunitats per accedir i mantenir un habitatge”. En aquest sentit, s’hi apunta que “les persones expertes entrevistades consideren, fins i tot, que es pot parlar de polarització al voltant de l’habitatge i el règim de tinença, en tant que heretar una propietat o poder-la adquirir és determinant en la vulnerabilitat social actual i futura”.

Més famílies en habitatges insegurs

La responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, Míriam Feu, ha explicat que en només tres anys (entre 2018 i 2021) les persones que viuen en un habitatge insegur han passat de ser el 4 al 10% de població. Malgrat la dificultat per tenir dades, es calcula que més de dos milions de persones viuen a Catalunya en un habitatge inadequat -infrahabitatges, amuntegament o estructures temporals- o en un habitatge insegur o sota amenaça de desnonament.

Vistes les dades, la responsable de l’Àrea de Gènere de ProHabitatge, Sílvia Laporta, ha demanat que l'habitatge protegit i accessible per sota del preu de mercat passi urgentment de l'1,5% actual al 15% abans de 2030.

Sense aquestes mesures estructurals no es veu sortida a un problema que s’agreuja, alerten les entitats. Unes organitzacions que en l’informe expliquen que veuen com es complica la situació sense poder disposar de recursos suficients o adequats per donar-hi resposta: “Oferir pagaments puntuals, donar accés a una habitació o proporcionar espais alternatius de lleure, formació, higiene... pot alleujar o alliberar temporalment de la precarietat que es viu a la llar, però no resol el problema”.

Problemes de salut física i mental, dificultats dels infants a l’escola i aïllament social són elements vinculats sovint als problemes d’habitatge, recorda l’informe. I recull situacions de supervivència cada cop més habituals: compartir habitatge de manera forçosa, lloguer o relloguer d’habitacions, persistència i amenaça de desnonaments, noves formes de desnonament invisible (no renovar el lloguer o pujada desorbitada del preu), ocupacions estigmatitzades, racisme immobiliari i viure al carrer de manera crònica o intermitent.

Tot plegat, insisteixen les entitats, fa que cada dia hi hagi més persones que no puguin tenir o, si el tenen, no el puguin mantenir, un habitatge digne. “Són situacions que generen angoixa i patiment”, ha subratllat el vocal de pobresa d’ECAS, Ferran Busquets.

A finals del 2021, un cens d'entitats socials va xifrar en 1.400 els pisos urgents per atendre col·lectius vulnerables, mentre que fa unes setmanes Càritas Barcelona advertia també que les dificultats per accedir a un habitatge digne i també una major precarietat laboral situen l'àrea de Barcelona en un nivell d’exclusió social superior al total de Cataluna i de l'Estat.

L’informe es tanca amb tot un seguit de propostes que van des de comprar i captar habitatge privat per evitar la tinença especulativa; estimular l’accés, la construcció i el manteniment del parc públic (aprofitar les transferències del Fons Next Generation de la Unió Europea) i garantir i incrementar l’habitatge protegit, fins a facilitar el lloguer assequible i accessible, i aconseguir que la Mesa d’Emergència resolgui els expedients en el termini de tres mesos.