La xifra dels 1.400 pisos que es necessiten per cobrir el dret a l’habitatge de les famílies vulnerables surt d’un estudi de la Taula del Tercer Sector, Cohabitac -coordinadora de fundacions promotores i gestores d’habitatge social de lloguer de Catalunya- i la Fundació Habitat3, en el qual han participat setanta-vuit entitats que gestionen habitatge social a Catalunya. Aquesta necessitat és per a un període de tres anys, però 1.148 ja són necessaris per als dos pròxims anys.

En aquests moments, aquestes entitats gestionen 4.098 habitatges, això suposa un augment del 169% respecte el 2015, quan en tenien 1.522. Hi viuen 9.952 persones. El 74,2% són persones adultes (7.387) i el 25,8% infants i adolescents (2.565). Les últimes dades amb les quals es pot comparar són del 2015 i es recullen a l’estudi ‘La contribució del tercer sector al lloguer social’: llavors, el 72% eren persones adultes i el 28% infants.

L’increment d’habitatge s’explica, segons recull ara l’informe ‘Situació actual i necessitats futures d’habitatge de les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. La contribució del Tercer Sector al lloguer social’, tant per la feina d’adquisició de nous pisos que fan les entitats com per l’obtenció d’habitatges per cessió de la Generalitat o de particulars (1.117 habitatges). També s’han incorporat a la Taula noves entitats gestores d’habitatge a través de la federació Cohabitac (1.581 habitatges).

“Necessitem aquests pisos socials per donar una sortida a les persones més vulnerables i evitar que acabin escollint altres alternatives, com l'ocupació o l'infrahabitatge", va exposar dimarts la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. “El motiu sempre és el mateix: la pobresa”, va insistir i es va referir a incendis en infrahabitatges que s’han produït amb persones mortes. L’últim ha estat el foc en uns baixos de la Plaça Tetuan, a Barcelona, on van morir quatre membres d’una mateixa família.

Davant d’aquest greu context d’emergència de l’habitatge, les entitats socials insisteixen a demanar a les entitats financeres que hi col·laborin venent o cedint habitatges perquè es puguin destinar a lloguer social. També fan una crida a propietaris particulars que disposen de pisos buits perquè els cedeixin.

En el mateix sentit que Alsina, la presidenta d’Habitat3, Carme Trilla, va explicar que “la realitat és cada vegada més dura, per això es necessiten cada vegada més pisos per atendre més gent”. “Com a societat no ens podem permetre el luxe que hi hagi cases sense famílies i famílies sense cases. És incomprensible”, va exposar Alsina.

Un 18% no paguen res

El 15% dels casos són famílies o persones en risc d'exclusió social, seguides de les persones amb problemes de salut mental (14%). Un 18% accedeixen al pis de manera gratuïta, mentre que la majoria (un 70%) paguen entre 150 i 300 euros de lloguer.

Pel que fa a localització, el 38% dels pisos són a la ciutat de Barcelona, el 16% a la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona, el 20% a les comarques gironines i el 26% restant es distribueix a la resta de municipis de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona.

L’informe també detalla que el 44% d’aquests habitatges són propietat de les mateixes entitats, el 43% es lloguen i el 13% són cedits temporalment per privats o pel sector públic. I hi afegeix que el finançament, l’acompanyament social a les persones que hi viuen i la qüestió de la formació i la inserció laboral són els temes que més preocupen les entitats que els gestionen.

Des de l’inici de la Covid-19, l'exclusió social ha agumentat i el tercer sector social ha hagut de duplicar les ajudes per a l’habitatge. Es calcula que a causa de la pandèmia, unes sis mil famílies han perdut casa seva a Catalunya perquè no poden fer front al lloguer o a la hipoteca. Tant Alsina com Trilla van insistir que la dificultat per accedir a un habitatge digne és una de les principals preocupacions i van subratllar que cal actuar amb urgència.