Càritas evidencia com la pobresa impacta més a les grans ciutats

El nombre de persones en exclusió severa a la diòcesi de Barcelona ha passat del 5 al 9% de la població per l’impacte de la pandèmia. Però també ha augmentat l’exclusió no severa: 885.000 persones de la diòcesi barcelonina viuen en situació d’exclusió, això és el 32% de la població d’aquest territori, 300.000 persones més que l’any 2018. Són dades de l’’Informe sobre l’exclusió i desenvolupament social a la Diòcesi de Barcelona 2021’ elaborat per la Fundació FOESSA.

L’informe, que ha presentat aquest dilluns a l’Ateneu de Barcelona Càritas Diòcesana de Barcelona, posa en evidència que l’exclusió social a l’àrea de Barcelona està per sobre de la de Catalunya i de tot l’Estat. Els motius? Les dificultats d’accedir a un habitatge digne i també una major precarietat laboral situen Barcelona en un nivell d’exclusió social superior, segons el coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores.

Vistes les dades, la cap d’Anàlisi Social i Incidència i responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu, ha qualificat de “preocupant” la situació. “L’exclusió social a la diòcesi de Barcelona se situa tres punts per sobre de la de Catalunya (29,10%) i gairebé nou punts per sobre de la del conjunt d’Espanya (23,4%). La dada és preocupant, i significa que una de cada tres persones de la diòcesi és pobre”, ha advertit.

L’informe s’ha elaborat a partir de mil vuit-centes enquestes. Per mitjà de trenta-set indicadors s’ha pogut calcular aquest percentatge d’exclusió social de l’àrea de Barcelona. FOESSA reconeix que “les ciutats pateixen els problemes creats per un món globalitzat, sense comptar amb els recursos per resoldre’ls”.

Els resultats d’aquestes enquestes diuen, per exemple, que “gairebé 100.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur, 167.000 tenen feines intermitents o sous que no els permeten portar una vida digna i 69.200 persones viuen sense cap ingrés”, ha afirmat Flores.

Pel que fa a l’exclusió residencial, un 26,2% de la població (725.000 persones) afirma pagar una despesa excessiva en habitatge. “Això els col·loca en una situació d’incertesa i patiment constant -afirma Flores-, ja que no saben si el mes vinent podran pagar totes les despeses de la llar o si més endavant els apujaran el lloguer. És molt complicat construir una vida en aquestes condicions”.

El 17% d'habitants de l’àrea de Barcelona tenen diagnosticat un trastorn mental (nou punts percentuals més que fa tres anys); 140.000 llars no tenen accés als medicaments que necessiten i 33.000 afirmen haver passat gana en els darrers deu anys. Aquestes són algunes dades de l’informe de FOESSA que també indica que les famílies amb infants són les que tenen més dificultats.

Reduir les despeses en aliments

“L’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%, i es duplica amb relació a les famílies sense fills”, ha indicat Feu. Un 36% de les famílies han hagut de reduir les despeses en alimentació, i un 52%, en vestit i calçat. D’impagaments relacionats amb l'habitatge n’han viscut un 26% de famílies.

Juntament amb les llars amb infants i adolescents, els joves, les dones i les persones migrades són les més afectades per les desigualtats a Barcelona.

Fa un mes, Càritas Catalunya va presentar l’informe FOESSA de tot Catalunya, 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, on es conclou que gairebé el 30% de la població catalana viu en l’exclusió social.

“Calen polítiques públiques decidides i enfocades a reduir l'exclusió social. El repte de la protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat es transformin en cròniques”, ha exposat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets. El director de l’entitat posa el focus en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV): “Resulta inadmissible que la RGC només arribi al 28% de la població en situació de pobresa severa, i que, a la diòcesi de Barcelona, només un de cada deu sol·licitants de l’IMV el rebi”.

Càritas també reclama a les administracions una política decidida cap a l’habitatge social, plans d'ocupació enfocats als col·lectius en situació de més precarietat laboral i “avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI”.