Des de l’any 2006, cada estiu la Fundació Josep Carol promou i organitza camps de treball de diferents temàtiques i àmbits pel territori català. Aquesta entitat, vinculada a Escoltes Catalans, treballa per promoure l’escoltisme i els seus valors, i els camps de treball estival són un dels seus projectes més importants. Durant aquests camps, els joves que hi participen poden gaudir d’una experiència d’intervenció comunitària, com també del contacte amb la natura i de la interacció amb altres joves.

Aquest any, la Fundació organitza 9 camps de treball diferents en indrets del territori com Pont de Suert, Cunit o Ascó, per posar alguns exemples. El nombre de participants s’eleva fins a 198 joves (d’entre 14 i 17 anys) i també hi treballen 26 monitors i monitores de lleure. Els camps de treball tenen una durada de quinze dies i s’hi desenvolupen activitats lúdiques i de lleure combinades amb la realització de tasques de servei a la comunitat.

“No és una simple activitat de vacances. Són uns dies que afavoreixen unes experiències enriquidores i proposen unes actituds i valors que ben segur ajudaran a desenvolupar una manera de fer i de viure” afirma Joan Toronell, director de projectes de la Fundació Josep Carol.

#CampsTreball | Ahir van finalitzar els camps de treball de Pont de Suert, Vinaixa, i Vimbodí i Poblet!

Però ep! això no s’acaba!! Ahir també vam encetar els de Pinell de Brai i Caseres!

Continuem recuperant el patrimoni i fent servei a la comunitat#ProjectesEducatius pic.twitter.com/dpGYkvpfTS

— Fundació Escolta Josep Carol (@FundacioEJC) July 15, 2024

Joves diverses treballant per un objectiu comú

Un camp de treball s’assimila a altres activitats de lleure com unes colònies o uns campaments, però també té les seves peculiaritats. Joan Toronell explica que “els joves no es coneixen entre elles i són d’arreu del territori, fet que afavoreix la diversitat de pensament i maneres de fer dins del grup”.

Aquests camps de treball són un espai de coneixença i convivència per a aquests joves, i com conclou Toronell “les participants han d’estar disposades a conviure, treballar i gaudir del grup, respectant sempre les creences de cadascú. És un lloc on tot es fa entre totes”.

L’element clau del camp de treball és la intervenció comunitària, que es tradueix en una tasca tècnica: cada camp és diferent i comporta tasques i feines diverses, però normalment se centren en temàtiques ambientals, culturals, arqueològiques o patrimonials.

La recuperació de camins i patrimoni, gran protagonista

Enguany els camps de treball estan molt enfocats en la memòria històrica i la recuperació de patrimoni. Els dos camps que s’organitzen a la comarca de les Garrigues, com també el camp de treball de la Fatarella i el de l’Alta Ribagorça, dirigeixen la seva tasca tècnica en la recuperació i restauració de camins antics que han estat malmesos per les inclemències del temps.

Els camps de Cunit i de Vimbodí i Poblet també es centra en la recuperació d’elements patrimonials. En el cas de Vimbodí i Poblet, el projecte es basa a netejar i desbrossar el pati de l’antic convent que va funcionar com a escola. Va ser abandonada de fa temps i que la vegetació ha convertit en impracticable. En el cas de Cunit, es treballa en salvaguardar patrimoni com cabanes de pedra seca i aljubs (antics dipòsits per recollir aigües pluvials).

Memòria històrica

L’altre gran eix temàtic d’enguany és la recuperació de la memòria històrica. Hi ha fins a tres camps de treball diferents, tots situats en zones properes a la batalla de l’Ebre, on els objectius són rehabilitar, recuperar i netejar trinxeres i altres elements històrics, executant tasques arqueològiques amb l’ajuda de professionals.

Els tres camps de treball es troben a Ascó, Pinell de Brai i Caseres, entre les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Aquest fet no és casual, ja que fa anys que la Fundació Josep Carol col·labora amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) en l’organització d’aquests camps.

Aprendre fent

Darrere d’aquests quinze dies de feina, comunitat i lleure hi ha un treball pedagògic molt important. Joan Toronell afirma que “el mètode educatiu dels camps de treball es vertebra a través de la pedagogia de l’acció i es concreta en l’aprendre fent.” Afegeix que la Fundació “creu en la participació activa dels joves en el seu propi procés d’aprenentatge, posant-los en el centre de la intervenció educativa”.

Però l’objectiu dels camps també és poder incidir en el territori on es realitza. Així doncs, es busca que els projectes que es desenvolupen tinguin un poder transformador i puguin ajudar a resoldre problemàtiques dels pobles on es realitzen.

“Es busca que els projectes pels camps siguin a llarg termini, de manera que tinguin una projecció d’anys vista. Cada camp té les seves particularitats, de manera que n’hi ha que durant sis anys seguits no s’esgota la tasca tècnica i d’altres que amb dos anys, la feina ja queda enllestida. Pot ser que un mateix municipi realitzi intervencions diferents d’un any a un altre” explica Toronell, director de projectes de la Fundació.

Suar de valent per teixir amistats duraderes

Globalment els camps de treball són molt ben valorats per les persones joves que hi participen. La gran majoria repeteixen en edicions futures, però el més importants és que s’aconsegueixen teixir amistats fortes i duraderes després de quinze dies de treball en comú. “ El que millor valoren les participants és la convivència en grup. És una experiència que marca força de per vida” sintetiza Joan Toronell.

Més de 70 joves col·laboren en tasques de recuperació de memòria democràtica a les Terres de l'Ebre

ℹ️ Tenen entre 14 i 17 anys, i participen en camps de treball per recuperar trinxeres i vestigis de la Batalla de l’Ebre

https://t.co/Yd7OH7r5Z7 pic.twitter.com/WaZIMRO2LC

— Joventut (@joventutcat) July 16, 2024