La Flama del Canigó és el foc ritualitzat que, baixat del cim del Canigó, encén moltes de les fogueres de la revetlla de Sant Joan. L’associacionisme educatiu, en el seu afany de perpetuar cultura i tradicions, hi participa activament. Com és el cas de l’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals (AEiG Pau Casals), que ja suma 45 anys d'experiència en l'acte.

El dia 23 de juny, un grup reduït d'escoltes i guies de l’agrupament va coronar el cim de la muntanya -juntament amb altres participants i entitats- per recollir la Flama i portar-la amb fanals i torxes fins al barri de la Sagrera, a Barcelona. Irene Pijoan, cap a l’AEiG Pau Casals explica com viu l’entitat la màgia d’aquesta tradició.

Com a agrupament, què representa per vosaltres la Flama del Canigó?

La primera vegada que vam participar en la tradició de la Flama del Canigó va ser per celebrar el desè aniversari de l'agrupament ara fa 45 anys. Va ser en un context de certa regressió de la llengua catalana, i ens volíem posicionar clarament a favor de parlar en català i d'entendre'ns com a part dels Països Catalans.

Ens semblava que, com a agrupament escolta, tenia sentit. Des de llavors, no hi ha hagut cap any que no ho hàgim fet o que no ens hàgim plantejat maneres d'adaptar-ho, fins i tot durant la Covid. La tradició de la Flama del Canigó està molt integrada en l’ADN de l’AEiG Pau Casals i és una de les nostres tradicions principals.

I per què aquesta tradició? Potser algunes de les persones que van començar fa 45 anys encara hi participen i us ho han explicat?

De les que van començar fa 45 anys, ara mateix no hi ha ningú. El que sí que tenim és el relleu d'una certa dificultat que hi ha hagut els últims anys, però és un posicionament clar que creiem que ha de defensar l'escoltisme i el guiatge.

La idea principal era aquesta, portar la tradició de la Flama i entendre que el foc que ens uneix amb la resta de flames de Sant Joan dels Països Catalans. Hem fet molt d'esforç per poder mantenir la tradició.

És més complicat participar-hi ara que fa uns anys, doncs?

Hi ha certes dificultats institucionals. Durant molts anys teníem més facilitats, per exemple, la Guàrdia Urbana ens escoltava. Ens trobem amb situacions en què la Urbana no entén què estem fent i hem d'explicar-ho constantment. Clar, només ens veuen amb teies enceses i hem d'explicar-nos. Però, en general, no hem tingut cap problema greu, només hem d'explicar-ho i ens deixen seguir.

Abans també teníem cotxes que venien darrere nostre. L'any passat, després de discutir-ho amb l'Ajuntament de Barcelona, vam aconseguir que vinguessin autobusos. Barcelona ha canviat i el recorregut sempre el busquem per llocs segurs.

Però això no us ha aturat.

A vegades hi ha dificultats, però continuem celebrant i portant la Flama. És una qüestió de desconeixement i no és precisament un acte que l'Ajuntament de Barcelona actual promocioni gaire. Ens trobem que per continuar participant-ho hem de defensar-ho molt, explicant què fem i per què ho fem.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de AEiG PAU CASALS (@aeigpauca)

En què consisteix el descents de la Flama?

Pugem fins al cim del Canigó per anar a buscar la flama i formem part del descens, que és quan la baixem fins al barri de la Sagrera. Portem pals llargs amb cera que s'encenen i ens anem passant la Flama. Un cop arriba a Barcelona, fem el recorregut corrent, que d'una hora i mitja aproximadament fins que arribem al nostre barri. És molt bonic de veure, hi participen tots els infants i joves de l'agrupaments.

Déu-n'hi-do. Quantes persones hi esteu involucrades?

Els infants i joves de l'agrupament i les seves famílies som unes 100 persones. A més, també hi participen els Castellers de Barcelona i la Satànica de Sant Andreu, i això faria més de 150 persones.

I, d’aquestes, quantes persones pugen al Canigó?

La darrera vegada vam pujar 12 persones fins al refugi i 4 fins a agafar la Flama.

Has explicat una mica com ho feu, però com ho viu la comunitat més enllà de l'agrupament?

Tot l'acte és organitzat per la Festa Major de la Sagrera. Hi ha un sopar popular amb unes 200 veïnes i ens reben molt bé. Formem part de l'acte.

Deies que fa 45 anys que participeu de la tradició. Heu fet alguna cosa especial?

Sí, amb la pujada al cim del Canigó vam encetar la campanya dels 55 cims que volem fer els pròxims mesos. Cada persona de l'agrupament que pugi un cim amb el fulard de l'AEiG Pau Casals es farà una foto i la intenció és arribar a fer-ne 55 entre tots i totes abans que s'acabi l'any.

Alguna anècdota relacionada amb la tradició?

La flama última del Canigó ens la va encendre el Quim Masferrer. Va ser graciós, va venir, ens va encendre la flama i vam continuar, però per a nosaltres va ser especial.

Volem reafirmar-nos en què és una tradició que ens fa molta il·lusió i que animem a altres agrupaments a sumar-s'hi. Creiem que és una bona manera de construir comunitat i continuar endavant.