En el context de l'associacionisme, la creació d'espais segurs és clau per promoure la salut organitzativa i emocional de tots els implicats. Aquests espais permeten que les persones se sentin respectades, escoltades i valorades, fomentant així un ambient de confiança i col·laboració. A partir de l'experiència pròpia, la responsable pedagògica general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Sandra Ceballos, i la coordinadora del servei de Benestar de la mateixa entitat, Júlia Villier, han impartit un webinar amb exemples i les pautes necessàries perquè les entitats puguin esdevenir espais segurs i inclusius per a totes les persones que en formen part.

Per tal de posar una base, Villier comença posant el focus en l'arrel del concepte 'espai segur', destacant el seu origen en les lluites del col·lectiu LGTBI als Estats Units durant els anys 50 i 60, així com en els moviments antiracistes i feministes. Aquests espais, tant físics com metafòrics, permeten a les persones expressar-se sense risc i són llocs on es poden planificar protestes, intercanviar recursos i desafiar termes establerts.

En el webinar, les ponents destaquen la necessitat de compromís i acció per part de les entitats per garantir la seguretat i benestar de tots els seus membres, assegurant així un futur més inclusiu i respectuós per a tothom.

Prevenció, sensibilització i formació: elements clau

Ceballos es basa en el treball i les accions adoptades per MEG en el seu projecte d'espai segur per a presentar un model adaptable a totes les entitats. Aquest model es basa en un enfocament holístic, una mirada restaurativa, una visió comunitària i un model d'intervenció definit. La importància de la diagnosi a les entitats també es recalca, ja que permet comprendre les necessitats reals de les persones membres i planificar accions efectives per millorar el benestar.

Així mateix, la sensibilització i la prevenció són essencials per crear entitats més segures i saludables. Mitjançant l'educació, el desenvolupament d'habilitats i la implementació de mesures preventives, es pot fomentar un ambient on les persones es sentin respectades i valorades. Per aquest motiu, Ceballos destaca la necessitat de conscienciar i educar els membres de les entitats sobre la importància d'aquests aspectes.

La formació contínua és fonamental per assegurar el creixement i desenvolupament de les entitats. És per aquest motiu que es recomana elaborar un pla formatiu de benestar basat en la diagnosi de necessitats reals detectades. Aquest pla pot incloure formacions ordinàries i específiques, així com la creació de materials didàctics i recursos necessaris per a la formació.

Protocols per a una acció coherent i efectiva

Els protocols són imprescindibles per al funcionament de les entitats, ja que proporcionen una pauta clara sobre com actuar en diferents situacions i faciliten les passes a seguir i els recursos a consultar. Ens permeten garantir que les accions que prenem siguin consistents i efectives i ens proporcionen una estructura que ens ajuda a actuar de manera coherent i informada, especialment en situacions complexes o crítiques. Alguns exemples de protocols poden ser de dol, d'abordatge de violències masclistes o assetjament.

Finalment, Villier destaca la importància de l'acompanyament en el procés de creació d'espais segurs. Insisteix que és essencial mantenir una línia de comunicació oberta amb totes les persones que formen part de l'entitat per garantir que les necessitats detectades en la diagnosi han estat satisfetes.

El webinar ha conclòs amb una sessió de preguntes i respostes, on les ponents han encoratjat els participants a reflexionar sobre la importància de convertir les seves entitats en espais segurs. 'Per què volem que la nostra entitat esdevingui un espai segur?' 'Un espai segur per a qui i un espai segur de què?' han estat les preguntes clau que han deixat les assistents per continuar treballant en aquest objectiu d'entitat.