Recull de Màsters i Postgraus sobre gestió d'entitats

Imatge principal a portada: 
Elaboració de projectes. Font: puntCAT (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

En aquest recurs es mostra una selecció actualitzada de formacions superiors impartides per diferents centres docents en l’àmbit de la gestió i la direcció d’entitats durant el curs 2021/2022.

Imatges secundàries: 
 Font: Cedim News
 Font:
Subtitols: 
Direcció estratègica d’organitzacions no lucratives
Màster en Direcció de Fundacions i Associacions
Programa de Lideratge i Innovació Social
Màster universitari en Gestió i Comunicació d’Entitats Socials i Solidàries
Programa Direcció i gestió d’ONG i altres ONL
Continguts: 

Organitza: Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Data inici: Octubre 2021

Data finalització: Gener 2022

Objectius:

  • Aprendre eines pràctiques que han de servir per capacitar per a l’exercici de les funcions directives i gerencials en les organitzacions no lucratives que compten amb voluntariat dins dels seus recursos humans.
  • Desenvolupar habilitats directives aplicades a la direcció d’organitzacions no lucratives, xarxes, equips de treball, projectes...
  • Saber analitzar, avaluar i desenvolupar un model de gestió orientat a satisfer les necessitats dels usuaris.
  • Adquirir els coneixements i competències necessàries per a la implementació d’un sistema de gestió basat en la direcció estratègica.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici: 27/09/2021

Objectius:

  • Adquirir una formació imprescindible per exercir com a professional en la gestió directiva en l'àmbit de les entitats sense ànim de lucre: fundacions i associacions.
  • Cobrir una demanda cada vegada més alta de professionals en la gestió de fundacions i associacions.

Consulta tota la informació

Organitza: ESADE

Data inici: Octubre 2021

Data finalització: Maig 2022

Objectius:

  • Desenvolupar les competències claus per al lideratge i la gestió en entorns cada cop més incerts i dinàmics, facilitant l'adaptació de les persones directives de les ONL a les noves tasques i responsabilitats que sorgeixen al llarg de la carrera professional.
  • Formar a les persones directives del tercer sector en temes específics que més preocupen, tenint present les seves àrees d'actuació i d'interès.
  • Donar suport als responsables de les ONL en les cerca de solucions innovadores als reptes que afronta el planeta al segle XXI.
  • Impulsar una perspectiva internacional en aquestes persones, que permeti millorar la compressió del procés de globalització a tots els nivells.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Abat Oliba CEU

Data inici: Octubre 2021

Data finalització: Juny 2022

Objectius:

Aquest màster desenvolupa el seu programa combinant les lògiques empresarials, socials i mediambientals. Des d’aquest punt de vista, és a l’Economia Solidària on convergeixen les associacions, les fundacions, el cooperativisme, les empreses d’inserció, el mutualisme, el finançament ètic i el comerç just; instruments tots ells que permetran desenvolupat els Principis del Mil·lenni aprovats a les Nacions Unides.

Pretén potenciar, a través del concepte de territori socialment responsable, el desenvolupament de les noves formes d’empresariat social, la inserció laboral de les persones amb dificultats, els projectes basats en la innovació social, la sostenibilitat de les empreses a través de la implantació de departaments de Responsabilitat Social Corporativa, així com la gestió de programes de cooperació al desenvolupament.

Consulta tota la informació

Organitzat per: ESADE

Data inici: Octubre 2021

Data finalització: Maig 2022

Objectius:

  • Desenvolupar les habilitats de gestió de les persones amb responsabilitat directiva en les ONG.
  • Contribuir a crear una cultura que afavoreixi la millora de la gestió interna.
  • Fomentar la capacitat de lideratge de les persones amb responsabilitats directives.
  • Promoure les habilitats directives dels responsables, especialment referent al treball en equip, la presa de decisions, la comunicació i la negociació.

Consulta tota la informació

field_vote: 

Recull de formacions per millorar els nostres projectes

Imatge principal a portada: 
Celler Font: Angela Llop
Autor/a: 
Emilio Romero
Resum: 

Es mostren un conjunt de cursos que pretenen donar eines per fer un pas endavant a l'hora d'enfocar futurs projectes. S'impartiran a partir del proper curs en universitats, entitats especialitzades en el tercer sector i altres centres formatius.

Una bona planificació anual és clau per treballar amb perspectiva intentant evitar les presses d’última hora i, d'aquesta manera, enfortir les nostres capacitats per a la millora de les intervencions en el sí de les entitats. La importància de la formació contínua i l’enfortiment dels nostres equips de treball són elements claus per una òptima gestió associativa.

Imatges secundàries: 
Celler Font: Angela Llop
Cicle de grups: canvi, conflicte i transformació - CRAJ Font: Flickr
Subtitols: 
Curs d'introducció a la Gestió de projectes
Especialització tècnica en Projectes de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Màster en Project Management
Màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa
Direcció de fundacions i associacions
Disseny de Projectes Culturals
Postgrau en Gestió d'Entitats no Lucratives
Continguts: 

Organitza: La Salle Universitat Ramon Llull

Data inici docència: 23 d'octubre de 2021.

Objectius:

  • Definir i estructurar correctament un projecte.
  • Organitzar de manera eficient els diferents equips de projectes.
  • Identificar els paquets de treball.
  • Definir adequadament el pressupost per evitar desviacions.
  • Planificar la qualitat i els riscos associats a tot projecte.
  • Controlar l’execució d’un projecte.
  • Realitzar el tancament correcte d’un projecte.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Creu Roja

Data inici docència: Octubre de 2021.

Objectius:

  • Oferir una formació tècnica per treballar en seu o en terreny en desenvolupament de projectes.
  • Aprendre a utilitzar les eines i els instruments vigents en les intervencions.
  • Descobrir un sentit pràctic i operatiu en l'aprenentatge i l'adquisició de coneixements.
  • Comprendre el sistema internacional de la cooperació al desenvolupament, potenciant el debat i l'acció en temes d'actualitat d'aquest camp.
  • Potenciar la participació, el desenvolupament comunitari i el treball en xarxa, elements clau en la cooperació.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Institut de Formació Contínua – IL3 (UB)

Data inici docència: 18 d'octubre de 2021.

Objectius:

  • Conèixer i utilitzar el vocabulari comú i compartit per tots els project managers a escala internacional.
  • Treballar, sobre casos reals, les tècniques i eines associades a les bones pràctiques del project management.
  • Iniciar, captar els requisits, dissenyar la solució, planificar, executar o implementar, monitorar i controlar i, finalment, tancar els projectes d'acord amb les metodologies, tècniques i eines més adients en cada cas.
  • Treballar en equip i conèixer les claus del lideratge, per assumir els reptes d'iniciatives per a nous projectes i negocis empresarials.
  • Reforçar significativament el currículum i consolidar la carrera professional de project manager de l'alumne.
  • Adquirir el millor conjunt de coneixements existent a escala internacional sobre project management.
  • Aconseguir el grau més gran d'eficàcia i eficiència en la gestió dels projectes.
  • Adquirir les habilitats directives i les competències necessàries per liderar i gestionar els equips humans i les altres parts interessades implicats en els projectes.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Data inici docència: 20 d'octubre de 2021.

Objectius:

  • Proporcionar a l'estudiant un coneixement avançat, multidisciplinari i actualitzat de la responsabilitat social corporativa en tots els seus vessants: governança, sostenibilitat, medi ambient i territori, política de compres i proveïdors, màrqueting responsable, recursos humans, finances, acció social, etc.
  • Adquirir coneixements de la legislació vigent en matèria d'RSC.
  • Obtenir coneixements dels elements de gestió de l'RSC i les bases per a la seva integració en l'estratègia, els òrgans de govern i la gestió empresarial.
  • Adquirir i desenvolupar la capacitat per a dissenyar, implementar i gestionar processos d'innovació i canvi en l'empresa, o qualsevol tipus d'organització, institució o administració seguint criteris de sostenibilitat i d'RSC.
  • Adquirir la capacitat per a gestionar de manera estratègica i prendre decisions eficients i sostenibles en llocs de responsabilitat d'organitzacions empresarials.
  • Dotar l'estudiant d'una correcta deontologia i ètica professional compromesa amb els drets humans fonamentals i els principis d'igualtat i no discriminació.
  • Consolidar i augmentar la capacitat de comunicar, transmetre i difondre els coneixements, tant oralment com per escrit.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 27 de setembre de 2021.

Objectius:

  • Adquirir una formació imprescindible per exercir com a professional en la gestió directiva en l'àmbit de les entitats sense ànim de lucre.
  • Cobrir una demanda cada vegada més alta de professionals en la gestió de fundacions i associacions.

Consulta tota la informació

Organitzat per: UOC i UdG

Data inici docència: 20 d'octubre de 2020.

Objectius:

  • Afrontar el conjunt d'un projecte cultural amb seguretat, dominant els diferents elements de caràcter conceptual i metodològic que en configuren el disseny.
  • Dominar la terminologia, els conceptes i les idees que acompanyen cada etapa del disseny d'un projecte cultural.
  • Plantejar un projecte cultural coherent i viable i aprendre les diverses fases que cal desenvolupar.

Consulta tota la informació

Organitzat per: Esneca Business School

Data inici docència: A escollir

Objectius:

  • Diferenciar els diversos processos grupals en les associacions de caràcter social.
  • Conèixer les característiques de la Responsabilitat Social Corporativa en Organitzacions sense ànim de lucre.
  • Comprendre les formes d'avaluació de projectes socials
  • Aprendre la planificació i organització dels recursos en associacions, ONG i altres entitats sense ànim de lucre.

Consulta tota la informació

field_vote: 

Màsters i Postgraus per millorar l'atenció a la infància i adolescència

Imatge principal a portada: 
Children. Font: ann_jutatip (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

A continuació es presenten diverses propostes formatives de les universitats catalanes per al curs 2021/2022 en aquest àmbit.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Màster en Models i Estratègies d'Acció Social i Educativa en la infància i l'adolescència
Màster en Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge
Postgrau en Psicomotricitat Preventiva
Postgrau en Intel·ligència emocional
Postgrau en Intervenció en Atenció Precoç: Primera Infància i Família
Continguts: 

Organitza: Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Data inici: Febrer 2022

Data finalització: Juny 2023

Objectius:

  • Desenvolupar habilitats d’acompanyament socioeducatiu com a adults professionals referents, amb infants i adolescents.
  • Aplicar críticament els coneixements sobre conflictes i desajustos, en els contextos que afecten la infància i l’adolescència (salut, educatius, culturals, socials, etc.) i establir i desenvolupar estratègies d’abordatge socioeducatiu.
  • Dissenyar i innovar en programes d’intervenció comunitària adreçats a la infància i l’adolescència i en projectes de participació infantil i juvenil.
  • Gestionar de manera eficaç i eficient equips, organitzacions i serveis per a la infància i l’adolescència.
  • Desenvolupar projectes d’acompanyament socioeducatiu a les famílies.
  • Conèixer els determinants socials i educatius que afavoreixen estils de vida saludables per a la infància i l’adolescència.
  • Saber identificar els factors socials i educatius que dificulten i afavoreixen una adequada construcció de la convivència en els espais escolars dels infants i adolescents.
  • Identificar i analitzar l’impacte dels canvis socioculturals i educatius per al disseny i la creació de nous espais d’oci i de desenvolupament cultural.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona

Data inici: Octubre 2020

Objectiu: Adquirir els coneixements i les competències necessàries per a la realització d'investigacions, avaluacions i intervencions al camp dels trastorns de la comunicació i del llenguatge, tant pel que fa als seus efectes a les persones directament afectades, com en els entorns educatius als quals hi viuen, sempre des de la perspectiva professional acreditada del grau amb què l'alumnat accedeix al màster.

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya-Centre Internacional de Formació Contínua

Data inici: Octubre 2021

Data finalització: Març 2023

Objectius: Capacitar professionals que puguin desenvolupar programes de psicomotricitat en persones amb trastorns de desenvolupament global ens els diferents àmbits (motriu, emocional, psíquics/cognitiu i relacional-social), i al llarg de totes les etapes del cicle vital.​

Consulta tota la informació

Organitza: Universitat de Girona-Fundació UdG: Innovació i Formació

Data inici: 24 de setembre de 2021

Data finalització: 2 de juliol de 2022

Objectius:

  • Conèixer i comprendre els beneficis de la intel·ligència emocional sobre la salut, presa de decisions, aprenentatge i rendiment (acadèmic i laboral).
  • Desenvolupar competències emocionals en participants del postgrau.
  • Formació especialitzada (teòrica, tècnica i pràctica) per acompanyar i potenciar la intel·ligència emocional de les persones en els diferents àmbits.
  • Eines per dissenyar, posar en pràctica i avaluar programes d’educació emocional.

Consulta tota la informació

Organitza: Institut de formació contínua IL3 (UB)

Data inici: 18 d'octubre 2021

Data finalització: 30 de juny 2022

Curs especialitzat en la prevenció, detecció i intervenció de tots els trastorns, ja siguin greus i permanents o lleus i transitoris, que puguin aparèixer a la població infantil entre els 0 i 6 anys d’edat, així com la intervenció en l’entorn socioeducatiu i sanitari de l'infant i la seva família. Es desenvolupen recursos i estratègies per a orientar i assessorar les famílies d’aquests nens/es, acompanyant els pares i mares en la criança i/o en el procés d’acceptació de les necessitats i les dificultats específiques dels seus fills i filles.

Amb aquest postgrau s'obté una formació específica per poder treballar en serveis d’atenció precoç i en tots aquells serveis que requereixin un coneixement especialitzat de la petita infància i les seves famílies.

Consulta tota la informació

field_vote: 

8 guies clau per treballar aprenentatge servei (APS) a les entitats

Imatge principal a portada: 
Mans. Font: tricotin_tricotan (Flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

Aquest recurs presenta un conjunt de documents que serveixen per treballar elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l'adquisició d'aprenentatges.

L’APS és una proposta innovadora que parteix d'elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l'adquisició d'aprenentatges i en la qual les persones participants es formen treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. L’APS és una iniciativa que necessitat disposar de les eines per incorporar-se a les intervencions.

Imatges secundàries: 
 Font:
La participació i col·laboració entre entitats és clau Font: Federació d'Ateneus de Catalunya
Subtitols: 
Aprenentatge Servei: Educar per a la ciutadania
Com fer APS en els centres educatius? Com fer APS en les entitats socials? I Aprenentatge servei i inclusió social
Com impulsar l'APS a l'àmbit local?
APS pau, drets humans i solidaritat: Noves propostes d’educació per a la Justícia Global
Aprenentatge Servei i gent gran
Com fer APS a través de les arts?
Experiències d'Aprenentatge Servei
Avaluació dels aprenentatges en els projectes d'Aprenentatge Servei
Continguts: 

Aquesta guia és una introducció panoràmica a l'aprenentatge servei. Es presenten l'origen i els trets més característics, posteriorment s'exposen les teories que el fomenten, es revisa la metodologia d'aquests projectes, es presenta l'aplicació en els àmbits educatius formals i no formals i, finalment, es mostren les condicions per a la seva implantació territorial.

Aquestes tres guies expliquen com la metodologia educativa d'aprenentatge servei es pot aplicar als centres escolars, a les entitats socials i al procés d’inclusió social. Des de la detecció de necessitats, passant pel disseny i fins a l’avaluació de l'experiència, la guia dóna 10 claus bàsiques per a implementar APS a les escoles.

La implicació de l'aprenentatge servei en un territori exigeix una explícita i continuada voluntat política, especialment de les persones representants, però també d'agents educatius locals. Aquesta guia explica com la metodologia educativa d'aprenentatge servei es pot aplicar a l'àmbit local. Des de la detecció de necessitats, passant pel disseny i fins a l’avaluació de l'experiència, la guia proposa 10 passos bàsics per a implementar APS a l'àmbit local.

Aquesta guia compta amb la participació de LaFede.cat (Organitzacions per a la Justícia Global), l’Ajuntament de Barcelona, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona.

L'aprenentatge i servei suposa una clara aportació per a l'educació per a la justícia global perquè ofereix una nova línia metodològica i alhora permet redimensionar el seu sentit i fer plausible la idea d'educació transformadora en contextos i accions determinades. En aquesta guia es troben reflexions, materials, enllaços, i pistes per repensar o dissenyar un projecte d'APS en aquest àmbit.

L'envelliment socialment actiu també significa la participació social després de la jubilació, de manera que la gent gran va ocupant un lloc clau en la societat. Dur una vida activa i d’aportació familiar, social i ciutadana no només és un guany per a aquestes persones, sinó que és una aportació valuosa per a tota la societat.

En aquesta guia es fa una doble lectura de les aportacions de les persones grans a l’aprenentatge servei: com a receptors/es de les accions d'infants i joves que s’apropen a aquest col·lectiu, i com a protagonistes des de les accions que les mateixes persones grans poden fer en servei a la societat.

En aquesta guia es pot veure una aproximació a la relació entre les propostes d’educació artística i l'aprenentatge i servei, observant punts i espais comuns.

La millor forma d'abordar l’educació artística és a partir de processos de creació-recerca, així el jovent pot viure l’experiència creativa en primera persona i finalitzant el procés amb un resultat concret fruit de les seves capacitats. Per tancar el cicle comunicatiu de la creació, cal que aquesta concreció trobi alguna manera de mostrar-se a l'entorn.

Aquesta publicació aplega una selecció de bones pràctiques amb la voluntat de donar a conèixer una proposta educativa que combina l'aprenentatge de continguts, habilitats i valors amb el servei a la comunitat.

Aquesta guia vol ser una aproximació a l'avaluació dels aprenentatges en els projectes d’aprenentatge i servei. És una guia amb un caràcter pràctic però no és un document tancat, sinó més aviat un recull de recursos per començar a explorar i experimentar plegats les possibilitats d'avaluació innovadora que ofereix l'aprenentatge servei.

field_vote: 

7 guies per a una comunicació inclusiva

Imatge principal a portada: 
 Font: Tim Mossholder
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Es presenten diversos documents per a l’ús d’un llenguatge inclusiu, no només en allò que fa referència al masculí i femení, sinó també a col·lectius diversos.

El llenguatge emprat al llarg de la història de la humanitat havia pretès, de d’un principi, tenir un estàndard neutre. No obstant això, la realitat és que l'ús del genèric del masculí per anomenar tot allò referent als dos gèneres ha acabat, d’alguna manera, invisibilitzant a les dones. L’objectiu més general de la comunicació inclusiva és donar rellevància a la presència dels dos sexes en els diferents missatges emesos i evitar també l'ús d’imatges que puguin afectar la dignitat de dones o homes o que transmetin estereotips sexistes.

Imatges secundàries: 
 Font: Tim Mossholder
 Font: Pierre Bamin
Subtitols: 
Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat
10 punts per visibilitzar les dones en el llenguatge
Transgenere’m, promoció per la Igualtat de Gènere
Llenguatge inclusiu i no sexista
Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona
Guia de llenguatge inclusiu
Guia d’usos no sexistes de la llengua
Continguts: 

Aquesta guia, publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el març de 2021, està destinada a les administracions públiques, els mitjans de comunicació i tots els agents socials. L’objectiu és fer un tractament de la discapacitat amb un llenguatge adequat, lliure d’estereotips i que utilitzi la terminologia amb què les persones amb discapacitat se senten més identificades, per contribuir a donar-ne una imatge objectiva i a afavorir-ne la inclusió social.

Aquest document creat per l’Ajuntament de Barcelona, parteix de la importància de l’ús d’un llenguatge no sexista per ajudar a crear un món més just i igualitari. La guia compta amb una llarga llista d’exemples i propostes d’un llenguatge inclusiu i no sexista, i ho ofereix per mitjà d’un disseny molt visual que permet la captació ràpida dels conceptes. A banda de la llengua i les imatges, també exposa que qualsevol tipus de contingut ha de ser inclusius per fomentar la participació femenina i corregir la tendència a un enfocament androcèntric dels relats.

Elaborada per un grup d’alumnes de l’Institut Gaudí de Reus l’any 2017, aquesta guia proporciona eines a la comunitat educativa per ajudar en la millora de l’ús del llenguatge dins i fora de les aules. El document és fruit de l’observació del material que utilitza el centre educatiu i l’anàlisi d’enquestes contestades pel professorat i per l’alumnat, en què es van detectar diverses mancances a l’hora d’utilitzar un llenguatge inclusiu. Exposa la coeducació com un mètode educatiu que es fonamenta en el principi de la igualtat entre sexes i la no discriminació.

Publicada per l’ Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona en el marc del seu Pla Integral 2018-2021, aquesta guia pretén ser un instrument que contribueixi a l’ús de termes i expressions lliures de sexisme. El document ho aborda des de dues principals vessants, la presa de consciència que la forma de comunicar-nos pot ser discriminatòria i excloent; i facilitant recursos que permetin assolir una comunicació inclusiva i no sexista, que doni visibilitat i reconegui per igual a dones i a homes, evitant ambigüitats.

Amb aquesta guia, publicada l’any 2011, es vol desemmascarar i aportar solucions a alguns usos androcèntrics del llenguatge, com aquells que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. S’entén per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes. El document també descriu diverses estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l’ús del masculí com a genèric.

Publicada per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), aquesta publicació vol contribuir a integrar la diversitat de la societat catalana en l’ús d’un llenguatge inclusiu, que eviti els estereotips i no suposi cap barrera o menysteniment per a les persones o els col·lectius. Recull diverses propostes per evitar un llenguatge discriminador o que incorpori prejudicis, evitar les concepcions xenòfobes i paternalistes, i les atribucions tòpiques.

Es tracta d’una eina, publicada per la Generalitat de Catalunya el 2011, que vol facilitar la consulta i resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. El document insisteix a no abusar de determinats recursos, s’hi indiquen límits i es fan certes apreciacions per evitar que es facin servir solucions concretes d'una manera mecànica. Es normalitza l’ús del masculí com a categoria gramatical no marcada i, al mateix temps, es reivindica l’ús de formes dobles per precisar o emfasitzar la referència a homes i dones.

field_vote: 

7 eines per treballar la motivació de les persones voluntàries

Imatge principal a portada: 
Project Success. Font: ken fager (flickr) Font:
Autor/a: 
Marta Requeno i García
Resum: 

En aquest recurs es presenten diverses guies i materials que aborden la motivació de les persones voluntàries i que poden resultar útils per a les entitats.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Com fer accessible el teu pla de voluntariat
Bones pràctiques en la gestió del voluntariat
Claves para la gestión del voluntariado en entidades no lucratives
Motivación del voluntariado en 30 Claves
Motivaciones de la persona voluntaria: el compromiso inicial
Volunteer Now
Volunteer power
Continguts: 

Publicada per la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), juntament amb la col·laboració de diverses entitats socials, aquesta guia aprofundeix sobre les mesures que han de prendre les entitats perquè els seus plans de voluntariat siguin accessibles a tothom.

Dins d’aquest manual de l’Obra Social Fundació la Caixa es poden trobar algunes idees i bones pràctiques d’altres entitats sobre com gestionar el voluntariat, acció fortament vinculada amb la motivació.

En aquest manual sobre gestió de voluntariat, elaborat per la Fundació Luis Vives, es posa de relleu com la motivació i el compromís esdevenen la base per garantir la continuïtat d’aquestes persones en el si de l’entitat.

César García Rincón de Castro analitza en aquesta publicació el concepte “motivació social” i els diferents tipus. A més a més, presenta trenta punts clau per treballar amb les persones voluntàries.

Aquest material de Miguel Ángel Díaz Hernández pot ser útil per entendre millor allò que mou inicialment al voluntariat.

En aquesta web d’Irlanda del Nord podeu trobar un gran nombre de recursos, exercicis i activitats per millorar gestió de les voluntàries. Com a exemple, us podeu descarregar aquest dossier sobre motivació.

En aquesta web americana podeu consultar diferents materials sobre motivació elaborats per Tom McKee, un referent en la gestió del voluntariat en el món anglosaxó.

field_vote: 

7 errors que cal evitar quan s’organitza un webinar

Imatge principal a portada: 
 Font: Austin Distel
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Si es fa correctament, pot provocar interès entre el públic i és una eina eficaç de generació de contactes, foment del coneixement i transmissió d’experiències.

La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat la moda dels webinars. Moltes organitzacions han vist en aquest format una bona manera d’oferir una trobada o xerrada, i així poder mantenir tant algunes activitats com la relació amb persones usuàries, voluntariat i equip tècnic. Fins ara, aquest era un format comunicatiu força usat en el món comercial i empresarial, però ho era menys en l’educatiu i del tercer sector.

Imatges secundàries: 
 Font: Austin Distel
 Font: Arthur Lambillotte
Subtitols: 
Poc valor afegit
Dirigir-se a un públic inadequat
Falta de contingut atractiu i interactiu
No limitar-ne l’abast
Desconeixença de les limitacions del format
No disposar de l'equip adequat
Manca de seguiment de les persones assistents
Continguts: 

Les persones assistents podran un mal disseny de coberta de les diapositives, la inadequada tria de la data o l’horari i, fins i tot, que a posteriori no s’enviï l’enllaç de la gravació. Però allò que no entendran és que el webinar no aporti valor afegit ni continguts que despertin el seu interès per seguir la conferència fins al final. En aquesta línia, la millor manera de determinar si els webinar són valuosos és mitjançant comentaris qualitatius i proves quantitatives.

Pel que fa a la quantitat, cal veure si el nombre de seminaris augmenta en el temps, això donarà una mostra de la motivació de l’entitat per organitzar-los, fruit d’una bona resposta per part del públic. L’ideal seria no només aconseguir nous i noves assistents nous, sinó també que repeteixin. Qualitativament, si no es rep cap missatge que agraeixi el contingut, és motiu de preocupació. Si no s’assoleix resposta, és hora de tornar a la casella d’inici i assegurar-se que realment es té alguna cosa que val la pena dir.

És important la forma de posar en marxa un webinar, però no ho és menys tenir clar a quin públic es dirigeix. No sempre ha de ser el mateix i, la seva segmentació dependrà dels objectius de l’organització i dels mateixos seminaris. Arribar al públic a qui realment pot interessar la conferència és clau per aconseguir una participació adient i amb aportacions rellevants. Per la seva banda, els públics que no estan interessats en el webinar poden resultar un perjudici a l’hora de fer difusió de l’esdeveniment.

Quan s’organitzen els primers webinars, és interessant fer ús de tots els canals per arribar al major nombre de persones possibles. Tanmateix, quan es converteixen en habituals, es tracta de generar confiança i repetir assistents amb el pas del temps. Una forma de saber si és el públic és adequat i s’està fidelitzant amb la iniciativa, és quantitativament. Si es tenen inscripcions però no assistents, hi ha alguna cosa que falla. De la mateixa manera, si s’obté assistència, però aquestes persones no repeteixen, potser cal canviar l’enfocament.

La majoria de webinars són unidireccionals. Gran part de les persones assistents s’inscriuen i, si es presenten al dia i hora indicats, escolten passivament la presentació o comproven els seus correus electrònics mentre fan algun desplaçament a qualsevol xarxa social. Si el webinar és capaç d’interrompre això amb l’interès que desperta en el seu públic, s’aconseguirà un major compromís, aprenentatge i retenció. Tot això ajuda a generar confiança envers l’entitat, que se sentirà en força per seguir insistint en aquests formats.

La manera més senzilla d’activar la participació és demanar a les persones que es presentin i expliquin alguna cosa de la seva vida, professional idealment, al principi del seminari web. També pot resultar interessant demanar deures abans del webinar i enviar un qüestionari de resum un cop acabat. D’aquesta manera, les persones assistents vindran preparades i conservaran el coneixement a posteriori. Algunes qüestions que es poden plantejar a l’inici són:

  • Què espereu d’aquesta sessió?
  • Per què hi participeu?
  • Teniu coneixements sobre el tema que s’hi tracta?

Un webinar no es pot organitzar pensant que donarà resposta a un nombre considerable d’objectius. S’ha d’entendre com una eina més en la cerca d’assolir els objectius generals de l’entitat. És evident que no poden sorgir com un bolet iniciatives d’aquest tipus, però tampoc es pot pretendre que la posada en marxa d’un cicle de webinars, per exemple, serveixi per erradicar totes les mancances comunicatives que hagi pogut experimentar l’entitat. L’important és triar un objectiu i crear el seminari amb aquest propòsit, limitant-ne l’abast.

Malgrat les millors intencions que es tinguin a l’hora de posar-lo en marxa, un webinar no és un taller en directe i les persones assistents estan disperses en l’espai, la qual cosa requereix la necessitat d’esprémer totes les opcions que ofereix el format en línia. No és una reunió presencial i tampoc un vídeo autònom. És probable que el públic tingui diverses pestanyes obertes en el mateix moment i només pot prestar atenció en els instants clau en què el contingut les atrau.

Com a bones idees per evitar aquesta situació, resulta interessant resumir la presentació abans de començar i després d’acabar amb els punts clau. També es pot interpel·lar periòdicament les persones participants amb preguntes atractives i moments interactius de taller. No es pot oblidar d’incloure fitxers multimèdia i comparticions de pantalla, per combinar amb les diapositives. Per acabar, és gairebé obligatori enviar un correu electrònic recopilant els punts principals i enllaçant a altres recursos.

La qualitat d’una presentació es manifesta, principalment, es presenta en tres formes:

  • Qualitat de la presentació. És la manera més fàcil de millora amb poca inversió addicional. Es pot treballar amb una persona experta en disseny o bé utilitzar una plataforma per crear-la
  • Qualitat del vídeo. És la més difícil de millorar. Per començar, cal assegurar-se que el programari del webinar sigui sòlid. A partir d’aquí, hi ha multitud d’opcions, tant de programari de pagament com lliure, per fer-ne ús.
  • Qualitat d’àudio. Per aquí vindran la majoria de queixes. Com a consell, qualsevol micròfon USB bo serà millor que l’opció predeterminada del portàtil.

Finalment, un error comú que es fa és a posar tot l’esforç del webinar en crear-lo, trobar persones per dur-lo a terme, adequar les inscripcions, triar la plataforma on es visualitzarà, difondre i promocionar-lo... Però després s’escatima en el seguiment. Cal tenir en compte que un percentatge significatiu de persones que s’inscriuen a un esdeveniment com aquest, no hi assistiran. Però fins i tot els que hi assisteixen, voldran tenir una gravació de la presentació. Això s’ha de tenir en compte i fer-lo arribar com més aviat millor a les persones interessades.

field_vote: 

5 publicacions per saber més sobre la comunitat gitana

Imatge principal a portada: 
 Font: Arnau Selga
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs es mostren algunes publicacions que fan referència a aquest col·lectiu, tant documents d’anàlisi, com estratègics i de gestió.

L’any 2016 es van complir 600 anys del primer document escrit que certificava l’arribada d’una família gitana a Perpinyà. La presència de la comunitat romaní que, precisament a la capital del Rosselló, ha destacat per ser una de les encarregades de mantenir viva la llengua catalana. Des de fa temps, l’Administració catalana ha posat en marxa moltes iniciatives per reconèixer no només la presència del poble gitano a Catalunya, sinó el seu llegat cultural.

Imatges secundàries: 
 Font: Arnau Selga
 Font: Brad Neathery
Subtitols: 
Informe Anual FSG 2020. Discriminación y Comunidad Gitana: la discriminación en el acceso al empleo
Pla integral del poble gitano: 2017-2020
Recomanacions sobre el tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació
Guía de Estilo para periodistas: ¿Cómo informar de colectivos en riesgo de exclusión?
Guía práctica para periodistas: igualdad de trato, medios de comunicación y comunidad gitana
Continguts: 

Elaborat per la Fundació Secretariado Gitano, l’informe de 2020 se centra en la discriminació en l’àmbit laboral. Encara que la publicació tracti en gran part dels casos atesos per l’entitat al llarg del 2019, fa una especial menció a les conseqüències generades per la pandèmia de la Covid-19 i l’impacte que està tenint, també, en la discriminació i l’antigitanisme. L’informe remarca la necessitat imperiosa que l’ordenament jurídic compti amb una llei integral d’igualtat de tracte i no discriminació que doni resposta a les vulneracions de drets per orígens ètnics.

La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies publica aquest Pla, una continuïtat del 2014-2016, amb l’objectiu, entre altres, de definir polítiques d'actuació específiques a favor del poble gitano de Catalunya. Parteix de recomanacions i evidències que han demostrat científicament tenir èxit en la promoció i la inclusió de les minories ètniques. Així mateix, també promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana.

Publicat el 2018 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), aquest document pretén ser una eina útil de formació i sensibilització adreçada al col·lectiu professional de la comunicació per fomentar un tractament just, digne, real, igualitari i intercultural de la comunitat gitana, tot tenint en compte la perspectiva de gènere. Desgrana els diversos aspectes segons els públics als quals es dirigeix, començant les recomanacions cap a les persones professionals de la comunicació, les empreses de comunicació i les autoritats.

Elaborada per l’Asociación Gallega de Reporteros Solidarios (AGARESO) i publicada el 2011, aquesta guia pretén ser una eina útil i de fàcil maneig. Es tracta d’un document que vol servir d'ús diari per corregir defectes, aclarir dubtes i consolidar bones pràctiques a l'hora de fer comunicació sobre la migració, la discapacitat o la realitat gitana. Parteix de la base que les persones migrants, les persones amb discapacitat i la comunitat gitana són els col·lectius en risc d’exclusió sobre els quals es centra aquesta guia d'estil per a periodistes.

Aquesta guia, publicada per la Fundació Secretariado Gitano, profunditza en l'estudi del dret fonamental de la igualtat, el seu gaudi per part de la comunitat gitana i la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació en aquest context. Tot i sortir a la llum el 2010, els temes tractats són d’actualitat i algunes de les reflexions donen resposta a preguntes com:

  • És la comunitat gitana discriminada?
  • En quina mesura els mitjans de comunicació contribueixen al fet que la imatge de la comunitat gitana sigui estereotipada?
  • Com poden contribuir els mitjans de comunicació a millorar la imatge de la comunitat gitana?
  • Quines bones pràctiques coneixem en aquest àmbit?
  • Quina legislació protegeix el dret a la Igualtat?
field_vote: 

Criteris per garantir una comunicació amb imatges inclusiva

Imatge principal a portada: 
 Font: Patrick Hendry
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

És important que des del tercer sector es tingui en compte què hi surt i com apareix cada representació visual.

En una societat que ha de ser del tot inclusiva i no discriminatòria, i en què cada vegada resulta més importat el tema visual, cal cuidar que les imatges que es mostren comptin amb la màxima diversitat. És habitual que les entitats facin ús tant de suports gràfics com audiovisuals per fer visible la seva tasca, anunciar esdeveniments, denunciar situacions o conscienciar a la població sobre qualsevol temàtica.

Imatges secundàries: 
 Font: Patrick Hendry
 Font: Yomex Owo
Subtitols: 
Dimensió de gènere
Representació de cossos humans
Diversitat familiar
Pluralitat cultural
Naturalitat en la discapacitat
Equip inclusiu
Continguts: 

S’ha d’evitar relacionar les persones amb uns rols suposadament definits pel seu gènere. Quan es representa a dones és important no cosificar-les ni fer especial rellevància al sexe les per defecte. Si en intercanviar el sexe de la imatge passa a veure’s ridícula o incomprensible, en efecte, és sexista. Cal integrar la dimensió de gènere en tots els nivells – disseny, desenvolupament i avaluació– de la pàgina web, les xarxes socials, els cartells, etc.

Pregunta:

  • Es faria la mateixa representació amb un home?

Sovint, a l’hora d’escollir imatges en què apareixen persones, es tendeix a cercar homes i dones que segueixin uns estàndards normalitzats en el subconscient de la societat. Això succeeix especialment en bancs d’imatges, on la gran majoria de persones són, per exemple, joves i belles. Les entitats han de tenir en compte que és necessari fer ús d’imatges de cossos humans que representin el global de la ciutadania, no tothom és alt o esvelt o té els ulls blaus.

Preguntes:

  • Tots els cossos són normatius?
  • Hi apareix gent que no sigui prima o alta?

Comença a quedar llunyana la idea de quina és la família tradicional (heteroparental) i actualment en la gran majoria de contextos ja es parla de diversitat familiar, en què les famílies per elecció, o per transicions ecològiques, poden tenir estructures molt diverses. Aquesta singularitat s’ha de tenir en compte, com no pot ser d’una altra manera, a l’hora de triar les imatges o elaborar grafismes que vulguin transmetre informacions en aquest àmbit.

Preguntes:

  • Hi apareixen famílies de tot tipus?
  • S’hi veuen representades relacions afectives diverses?

Si es fa necessari representar un altre país o es parla d’algun territori allunyat, cal posar tots els esforços en evitar fer-ho a través d’estereotips, la transmissió de tòpics o la manifestació d’alguns prejudicis. Per dur-ho a terme de forma adequada, el primer pas és informar-se degudament de quina pot ser la imatge més representativa de la cultura d’aquella part del món i de les persones que s’hi senten identificades. Sovint, tot i no fer-ho amb cap mala intenció, es pot caure en errors de certa magnitud en alguns casos.

Preguntes:

  • Aquesta imatge reflecteix la cultura de tot un país?
  • Puc ferir sensibilitats ètniques amb aquesta fotografia?

En les imatges, igual que en la resta de mitjans i eines que s’utilitzen per a la comunicació, cal mostrar la discapacitat d’una manera oberta. Les representacions han de mostrar amb total naturalitat persones amb diversitat funcional o amb qualsevol altra discapacitat sense que ningú es pugui sorprendre. Com major sigui el nombre de persones d’aquest col·lectiu que es plasmi en un context normalitzat, millor serà per la societat. També és responsabilitat de les entitats tenir-ho en compte com a agent que promou la igualtat.

Preguntes:

  • Les persones amb discapacitat són tractades com qualsevol altra?
  • Es promou una visió caritativa o paternalista?

Per molt que es tinguin en compte tots els punts tractats amb anterioritat, si abans de començar un projecte no es compta amb un equip inclusiu en què se sentin identificats el major nombre de col·lectius, serà difícil que el resultat final sigui completament satisfactori. Per això, i en cas que la representativitat no pugui ser del tot àmplia, cal cercar recursos i persones expertes que donin un cop de mà a l’equip al moment de garantir aquesta comunicació amb imatges inclusiva.

Pel que fa als rols de gènere, és imprescindible que l’equip sigui el més paritari possible. És evident que alguns àmbits professionals estan més assignats a dones i altres més a homes, però comptar amb personal amb formació específica i representació d’ambdós sexes ajudarà a no perdre de vista la perspectiva de gènere, així com la diversitat d’opinions i percepcions subtils sobre els continguts.

field_vote: 

Eines per a una comunicació lliure d’estereotips i prejudicis

Imatge principal a portada: 
 Font: Mika Baumeister
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

El recurs se centra en el llenguatge sobre col·lectius específics, com l’LGTBI, les persones amb discapacitat i aquelles que pateixen racisme o prejudicis ètnics i culturals.

‘Per construir un món més igualitari. Guia de Comunicació inclusiva’ és una publicació que l’ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania amb l’objectiu de caminar cap a una comunicació respectuosa, que inclogui i no exclogui, generi empatia i ajudi en la convivència.

Imatges secundàries: 
 Font: Mika Baumeister
 Font: Melany Rochester
Subtitols: 
La pluralitat de les persones
Racisme i prejudicis ètnics i culturals
Gènere i LGTBI
Persones amb discapacitat o diversitat funcional
Salut mental
Continguts: 

A l’hora de definir una persona, pot fer-se des de múltiples eixos, començant per l’edat i la identitat sexual, i acabant per les capacitats físiques i intel·lectuals. Entremig, es trobarien el color de pell, la classe social, la religió o l’origen, entre molts d’altres. Per tant, les persones no ens definim únicament per un d’aquests eixos (o riques o negres o homosexuals), sinó que som fruit d’una combinació específica i única en el món. Aquesta especificitat s’ha de tenir en compte a l’hora de comunicar, evitant jerarquitzar qualsevol dels eixos d’identitat uns per sobre dels altres.

La racialització és una construcció social en què les persones blanques se situen per sobre de tota la resta i això té conseqüències de tot tipus: administratives, socials, laborals, d’estàndards de bellesa, etc. Les races no existeixen, el racisme sí. En el nostre llenguatge tendim a fer ús de moltes expressions que són conseqüència directa de l’etnocentrisme i el racisme, que cal evitar. És imprescindibles utilitzar una comunicació en què tothom s’hi senti inclòs i hi tingui cabuda.

Hi ha expressions molt arrelades que reforcen la visió racista i colonial que tenim del món, en són exemple:

  • Treballar com un negre
  • Feina de ‘xinos’
  • Anar com un gitano
  • Sense moros a la costa

Segurament són frases usades sense mala intenció però, en la cerca d’un llenguatge igualitari, cal evitar. Igualment, s’ha d’anar amb compte amb les generalitzacions perquè, quan es produeixen, es parteix de molts prejudicis culturals i ètnics, especialment quan es fan servir macro etiquetes com àrab, de l’est, asiàtic, llatinoamericà, africà, etc... Cal tenir present que entre una persona etíop i una sud-africana hi ha més diferències que entre persones catalanes i alemanyes.

El món actual encara entén que una persona amb cos de mascle s’identificarà com a home i una persona amb cos de femella s’identificarà com a dona. A més, també considera que els homes i les dones són complementaris/àries i s’atrauen sexualment sense tenir en compte, moltes vegades, que això és molt més complex. Així mateix, la nostra societat patriarcal té una visió del món i de la cultura que considera tot allò masculí com universal i per sobre de la resta de gèneres, fet que fomenta la desigualtat.

Pel que fa al col·lectiu LGTBI, cal tenir present que engloba més persones que no només als gais, ja que en aquest cas es faria referència només als homes homosexuals. És necessari, al parlar d’aquest col·lectiu, utilitzar un llenguatge que inclogui a lesbianes, transsexuals i transgènere, bisexuals, intersexuals, queer, asexuals,... El terme LGTBI i les seves variants (LGTBQ i LGBTI+) sí que aglutinen a totes les persones.

És habitual desdoblar, és a dir, especificar homes i dones, per intentar ser igualitari. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta pràctica també és excloent, ja que se senten fora les persones que no s’identifiquen ni com a home ni com a dona. A Suècia, la solució que han trobat és fer ús del pronom neutre. De fet, fa poc temps l’acadèmia de la llengua sueca va acceptar com a vàlid el pronom neutre que reclamava una part de la població i ara s’utilitza de manera habitual.

És imprescindible que cada vegada fem ús d’una comunicació més respectuosa per incloure i donar visibilitat a les persones amb discapacitat. La discapacitat física, auditiva, visual, intel·lectual i per trastorn mental és part de la diversitat humana, una condició determinada per factors personals i de context. El llenguatge ha de permetre eliminar els obstacles de l’entorn i garantir els drets de totes les persones amb discapacitat.

La Convenció de Nacions Unides, quan parla sobre els drets de les persones amb discapacitat, fa servir el terme persona amb discapacitat. Tanmateix, hi ha associacions, entitats i persones que prefereixen l’ús del terme persona amb diversitat funcional. Sigui quina sigui la tria, s’han d’evitar:

  • Descripcions negatives o sensacionalistes (víctima de, pateix de, relegat a una cadira de rodes)
  • Infantilització permanent (‘sordet’, ‘ceguet’, ‘malaltó’...)
  • Excessiva proesa (campió/ona, herois/ïna…).

En aquest àmbit, és primordial evitar expressions i metàfores que estigmatitzin la salut mental o la frivolitzin. Per tant, un ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència i alimenta un estigma que parteix del desconeixement i dels prejudicis. Cal tenir en compte que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. El trastorn mental no necessàriament disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que més aviat les altera de forma esporàdica.

Des de Xarxanet vam publicar a mitjans de 2020, un recurs en què s’exposen diverses guies per tractar els problemes de salut mental.

field_vote: