Per què i com s’avaluen els algoritmes?

Imatge principal a portada: 
L’auditoria d’algoritmes és necessària per a garantir la seva eficàcia i el respecte als drets humans.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Per a que siguin eficaços i reflecteixin resultats reals, han de ser processos quantitatius i qualitatius, duts a terme per una varietat d’agents en interdependència.

Els algoritmes són passos o seqüències que instrueixen un programari d’intel·ligència artificial en la consecució d’uns resultats específicament determinats. El seu benefici principal, vinculat al que ofereix la IA, és l’augment de l’eficàcia de qualsevol procés on estiguin implicats.

Imatges secundàries: 
L’auditoria d’algoritmes és necessària per a garantir la seva eficàcia i el respecte als drets humans.  Font: Pexels
Subtitols: 
Per què avaluar els algoritmes
Tipus d’avaluació d’algoritmes
Mètodes de les avaluacions
Ecosistema d’avaluació d’algoritmes
Continguts: 

La de la IA i els algoritmes està sent anomenada la ‘Quarta Revolució Industrial’, i molts actors consideren que analitzar aquests sistemes és imperatiu, entre altres coses perquè no és possible saber quina direcció prendran en el futur.

Concretament, l’informe de Digital Future Society recull quatre raons que argumenten sobre la necessitat d’avaluar amb deteniment els sistemes algorítmics. La primera és que l’impacte de la IA i els algoritmes és directament tangible, és a dir, que ja existeixen evidències dels seus impactes negatius, actuals i potencials. Per exemple: biaixos de gènere, exclusió de persones en situació de vulnerabilitat de determinats serveis públics, impactes en el medi ambient...

Una altra raó que esmenta l’informe és que les accions d’avaluació i auditoria han estat part essencial del procés d’instauració de molts altres sistemes precedents, tecnològics o no, com és el cas de l’anàlisi financera, el càlcul de l’impacte social i ètic, la rendició de comptes pel que fa als drets humans o la privacitat...

Una tercera raó, vinculada a l’anterior, que assenyala el document és el fet que l’avaluació d’algoritmes és una obligació ètica que ja està quedant plasmada a l’àmbit legal en alguns casos, encara que de manera nímia i amb moltes variacions segons l’estat. A la Unió Europea, però, sí que s’aposta, com a mínim, per un enfocament regulador. S’espera, però, que aquesta sigui la perspectiva adoptada en els pròxims anys de manera global.

Una última raó és que l’avaluació algorítmica és, per davant de tot, una qüestió socio-tècnica, la qual cosa vol dir que més enllà de fer auditories en relació amb l’àmbit tecnològic de la IA, cal traspassar la preocupació a l’esfera pública i social, cercant no només els biaixos en la programació dels sistemes sinó en la seva arrel pública i estructural.

L’avaluació o auditoria d’algoritmes és un mecanisme que permet identificar comportaments problemàtics d’aquests sistemes, sempre determinats i concretats: biaixos en les decisions, danys potencials, riscos en termes de drets humans o privacitat, o impacte en els drets o interessos de col·lectius.

Les diferents dimensions en les avaluacions d’algoritmes són: focus, locus, actors promotors, actors externs, moment, orientació a la normativa, tema, àmbit, nivell d’accés i metodologia.

  • Focus

El focus de l’avaluació dels algoritmes pot ser tècnic, quan es vol entendre merament el funcionament de l’algoritme i els seus codis i models, o holístic, que és una perspectiva més àmplia que se centra en la comprensió del context, les estructures i els actors que s’activen en el desplegament de l’algoritme i que poden influir en els seus resultats. L’informe objecte d’aquest recurs recomana combinar ambdues visions.

  • Locus

L’avaluació dels algoritmes pot ser interna, si el procés es desenvolupa en el marc d’una organització concreta, o externa, si té lloc en altres entorns de manera independent.

  • Actors promotors

Els actors o institucions que impulsen el procés d’avaluació dels algoritmes poden ser actors primaris, és a dir el personal de la pròpia organització que genera els algoritmes, que mai sol fer públics els resultats; secundaris, si es tracta d’institucions i empreses externes que són contractades per l’organització generadora dels algoritmes, i per la qual cosa no són totalment independents; o tercers, que investiguen els algoritmes de manera independent, normalment amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania o denunciar l’organització.

  • Rol dels actors externs

Segons la implicació de les comunitats afectades i del públic general en l’auditoria dels algoritmes, aquestes poden ser no participatives, si només les desenvolupen especialistes sense la consideració dels actors externs, o participatives, si, amb l’objectiu d’aportar diversitat i perspectives diferents a l’avaluació, s’hi impliquen les visions de les persones que s’hagin pogut veure afectades pel funcionament dels algoritmes. En aquest cas s’involucra a la ciutadania, a organitzacions de la societat civil, a entitats...

  • Moment

L’informe recull que el més aconsellable és fer una auditoria continuada dels algoritmes, durant tot el seu cicle de vida. Tanmateix, també s’identifiquen dos moments, les avaluacions ‘ex ante’, que es fan prèviament a la implementació de l’algoritme, i les avaluacions ‘ex post’, que venen a ser les auditories que es fan quan l’algoritme ja està en marxa.

  • Orientació a la normativa

Una altra forma de classificar les avaluacions dels algoritmes és segons el seu grau d’obligatorietat. En aquest sentit, hi ha aquelles auditories que són obligades per llei, que són totalment vinculants, i aquelles que compleixen un marc normatiu més ampli, com aquelles que s’orienten a recomanacions generals o disposicions ètiques. D’altra banda, també pot ser que les avaluacions no tinguin a veure amb una normativa regulada, i que, per tant, es realitzen com una alineació a bones pràctiques, per exemple per a contribuir a la igualtat de gènere.

  • Tema i àmbit

El més usual és que l’avaluació dels algoritmes es faci en el marc d’una temàtica concreta. Així, pot haver-hi tants tipus d’avaluació com temes, però sí que se sol fer una classificació en tres paraigües de continguts: dades i transparència, ètica general i drets humans.

Relacionat amb això, l’abast de l’auditoria pot variar depenent dels objectius i recursos que es tenen, per la qual cosa pot ser que s’avaluï un aspecte concret de l’algoritme o tot el seu cicle de vida.

  • Nivell d’accés

Depenent de la resta de factors, l’accés a les dades per a desenvolupar l’avaluació d’algoritmes pot ser més o menys gran. En aquest sentit, l’informe recull set nivells d’accés que tenen la caixa blanca (es coneixen totes les dades) en un dels extrems, i la caixa negra (només es poden fer observacions indirectes del sistema), a l’altre.

  • Metodologia

En l’avaluació d’algoritmes cal distingir, sobretot, entre les auditories, que analitzen el funcionament dels algoritmes segons uns criteris específics (hipòtesis sobre biaixos o estàndards que estableixen les regulacions), i les avaluacions d’impacte, amb un enfocament més ampli (possibles riscos del sistema abans de la seva implementació o impactes produïts posteriorment).

Hi ha molts i diversos mètodes per a avaluar algoritmes, i el seu ús depèn dels objectius de l’autoria i els recursos disponibles, així com de la dimensió de la qual tracten. L’informe objecte d’aquest recurs recull un total de 10 mètodes per a avaluar algoritmes, les claus dels quals es resumeixen a continuació.

  • Auditories de codi

L’objectiu de l’avaluació que es fa amb aquesta metodologia és avançar cap a la transparència algorítmica, i se centra en l’avaluació de tipus tècnic. Per fer-ho, s’analitza el codi font per a identificar els aspectes problemàtics que poden provocar resultats no desitjats. Sol dur-se a terme des de l’interior de la pròpia organització, perquè demana un accés complet a informació que pot ser sensible.

  • Scraping

Aquesta avaluació consisteix a interactuar de manera intensiva amb l’algoritme des de l'organització per a avaluar el seu funcionament i resultats, per la qual cosa té lloc sempre un cop ja s’ha posat en marxa l’algoritme. És, com l’anterior, una auditoria tècnica, però en aquest cas no cal l’accés complet a la informació sobre el codi font, per la qual cosa pot ser duta a terme per un agent extern.

  • Sock puppet

És similar a l’anterior metodologia, però la interacció amb l’algoritme la tenen programes que simulen ser usuaris del sistema. Com es tracta d’una interacció entre dos sistemes, la informació avaluable que s’obté com a resultat del procés és més detallada en relació amb les variables específiques que es volen estudiar que en el cas de l’scraping.

  • Carrier puppet

Un mètode similar al sock puppet en què un programa pren el paper d’una persona, però en comptes de tractar-se del rol d’usuari, agafa el de desenvolupador. Això vol dir que l’objectiu de l’avaluació no és el sistema finalitzat, sinó una fase intermèdia del mateix, en què el que es busca és precisament identificar les problemàtiques en el desenvolupament de l’algoritme. Sol ser una metodologia utilitzada per a impulsar bones pràctiques.

  • Auditoria col·laborativa

Aquesta metodologia és semblant a l’scraping, però en aquest cas la interacció amb el sistema la fan persones usuàries que són contractades per a fer proves reals del sistema. Això vol dir, però, que el procés té lloc abans de llançar l’algoritme. Pot ser una bona estratègia per a garantir el compliment de les obligacions legals o normatives. La participació en aquest cas no és totalment externa en el sentit que les persones usuàries contractades han de seguir unes instruccions, per la qual cosa no necessàriament inclou agents afectats per l’algoritme.

  • Anàlisi estadística

En aquest cas s’analitzen les dades que resulten del sistema després de fer-lo servir. L’objectiu d’aquest mètode és identificar aspectes problemàtics concrets, però és més limitat que l’anàlisi del codi. Pot ser útil per a complementar altres mètodes.

  • Checklists

També anomenats ‘llistes de verificació’, aquests processos parteixen de definir una sèrie d’indicadors prèviament a l’avaluació. S’inclouen preguntes sobre qüestions específiques, per la qual cosa pot ser útil contractar o col·laborar amb una consultoria externa que proposi temàtiques.

  • Enquestes a persones usuàries

Les també anomenades ‘auditories no invasives’ serveixen per a conèixer aspectes sobre algoritmes ja implementats. Ve a ser el mateix que les auditories col·laboratives, però en aquest cas ja no es tracta d’un ús simulat del sistema, sinó que es parteix de casos i experiències reals. Al centre d’aquesta avaluació estan les persones usuàries, de les quals es recullen les percepcions per a obtenir informació sobre el funcionament real del sistema. Pot fer molt servei com a complement a altres procediments més tècnics, i el seu ús és molt recomanat quan no és possible dur a terme cap altre procediment.

  • Workshops

El procediment d’avaluació del ‘workshop’ o grup focal implica incorporar persones usuàries al procés d’avaluació algorítmica, un procediment que serveix de complement a la metodologia anterior. Es tracta d’organitzar trobades amb persones que hagin pogut ser afectades pel funcionament de l’algoritme, de manera que no només ajudaran a millorar el sistema, sinó que també tindran un espai on ser escoltades. Aquesta iniciativa aportarà un enfocament més holístic a l’avaluació, i permetrà explorar qüestions que potser no s’havien tingut en compte.

  • Estudis de cas i històries de desenvolupament

Aquesta metodologia és similar al que es coneix com a ‘etnografia digital’, i ofereix un acostament molt més profund a la dimensió més social del sistema. Els estudis de cas, concretament, impliquen l’observació directa, l’entrevista i altres mètodes qualitatius per a captar les dimensions sociotècniques dels algoritmes. Les històries de desenvolupament, per altra banda, consisteixen en traçar tot el procés de desenvolupament d’un algoritme per a identificar problemàtiques. Depenent de l’enfocament, es pot acudir a les comunitats afectades o dur-lo a terme únicament amb el personal de l’organització.

Per a que una avaluació d’algoritmes sigui eficaç, és primordial que es desenvolupi en un ecosistema divers d’organitzacions d’àmbits i sectors diferents (públic, privat i social; salut, educació, energia...). La interacció entre els diferents agents i l’entorn en què s’usa la IA és essencial per a fer una auditoria amb un impacte real sobre el desenvolupament dels algoritmes, en tant que aquests, al seu torn, també afecten diverses capes de la societat.

L’informe estableix tres nivells de governança en els quals analitzar aquests ecosistemes: macro, mezzo i micro.

  • Nivell micro: públic, privat i social

En el marc més ampli d’interacció, l’avaluació de l’algoritme ha d’incloure la interacció entre els sectors públic, privat i social. Així, no és només necessària la interacció entre el mercat que genera i marca les dinàmiques de la tecnologia i l’administració que les utilitza, i que n’hauria de liderar l’avaluació, sinó que el sector social, com a representant de la societat civil, ha de tenir un rol protagonista per a garantir la transparència en els processos i que la veu de les persones afectades és escoltada.

A més, les entitats poden contribuir a determinar com s’equilibra la relació entre administració i mercats, així com a establir valors que determinin la col·laboració.

  • Nivell mezzo: sectors d’activitat

Qualsevol sector d’activitat pot beneficiar-se de sistemes d’IA per a millores com l’automatització d’algunes tasques. Per això, és necessari establir mecanismes de rendició de comptes per als algoritmes individualitzats per a cada sector, ja que les situacions problemàtiques que es poden produir poden variar. A més, i tot i aquesta individualització, també cal tenir en compte les interrelacions entre sectors.

Així, si bé és imperatiu parar especial atenció als sectors que tenen més impacte i influència en la vida de les persones (com l’ordre públic, la justícia, les finances, la gestió de fronteres, els serveis bàsics...), tots els sectors que utilitzen els algoritmes en els seus sistemes (que són cada vegada més) haurien de ser auditats.

  • Nivell micro: actors amb un paper

Un últim nivell de governança en els processos d’avaluació d’algoritmes són els actors que tenen un paper directe o indirecte en el seu desenvolupament. La seva interrelació és necessària per a una avaluació profunda dels sistemes algorítmics.

Pel que fa als agents amb un paper directe, l’informe identifica tres tipus d’actors: personal de les organitzacions que utilitzen els algoritmes, consultores o organitzacions especialitzades i organismes avaluadors. D’altra banda, els actors amb un paper indirecte que és aconsellable que participin de l’avaluació d’algoritmes són les persones usuàries, el personal de les organitzacions que implementen els algoritmes, les entitats de regulació o supervisió, les empreses que desenvolupen els algoritmes i les organitzacions de la societat civil.

field_vote: 

Claus i característiques de l’Aprenentatge Servei

Imatge principal a portada: 
N’hi ha de molts tipus i àmbits diferents, per a totes les edats i contextos educatius.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Són projectes on alumnat de totes les edats participa en activitats de servei comunitari dutes a terme per entitats.

Les entitats que volen dur a terme alguna tasca o acció per a ajudar i contribuir a la comunitat, i alhora treballar per l’educació cívica des del vessant més pràctic, ho poden fer mitjançant projectes d’Aprenentatge Servei (APS). Aquests projectes poden ser implementats per les mateixes organitzacions, així com per institucions educatives o l’administració.

Imatges secundàries: 
N’hi ha de molts tipus i àmbits diferents, per a totes les edats i contextos educatius.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és
Característiques
Protagonistes de l’APS
Àmbits de treball
Passos per fer un projecte d’APS
Recursos i webs
Continguts: 

L’Aprenentatge Servei, tot i integrar una gran diversitat de projectes, el defineixen essencialment per tres claus. Primer, els programes que en formen part integren el servei a la comunitat com a resposta a unes necessitats socials concretes i l’aprenentatge de continguts, competències, valors o habilitats. Segon, l’APS és una metodologia pedagògica basada en l’experiència, la participació, la cooperació i la reflexió. Es tracta d’una proposta que combina el servei comunitari i l’aprenentatge en un sol projecte articulat.

La tercera clau és precisament que aquest projecte s’organitza mitjançant una col·laboració entre centres educatius i entitats del seu entorn, de manera que es creen sinergies on l’aprenentatge millora el servei i el servei dona sentit a l’aprenentatge. Això, però, no és realment una gran innovació: tant els centres educatius com les entitats solen organitzar experiències compartides d’aquesta mena, i només els falta sistematitzar-les.

Per a anar encara més enllà, cal dir que l’APS no es limita a designar un projecte únic, sinó que és una perspectiva a través de la qual veure l’educació i la tasca de cooperació comunitària. Implementar projectes d’APS, per tant, obre portes al desenvolupament social de les comunitats, ja que descobreix i reforça punts i valors en comú i obre espais d’intercanvi per a facilitar l’encarament col·lectiu dels reptes.

Hi ha alguns aspectes que tot projecte que vulgui encabir-se dins l’Aprenentatge Servei ha d’incorporar, i tenen a veure sobretot amb el plantejament i l’execució del programa. Primer, cal que l’aprenentatge estigui sistematitzat i incorporat tant al currículum del centre com al servei que es donarà, vinculant els continguts que s’aprendran, de caire transversal, a les necessitats que es volen encarar. Es tracta de treballar unes competències que l’alumnat ha de poder posar al servei de la comunitat, i que han d’estar incorporades com a una dimensió pedagògica en el disseny del projecte.

Un segon aspecte primordial és, evidentment, el servei. Aquest ha de definir-se com a resposta real a necessitats tangibles de l’entorn escollit, inspirant-se en la reciprocitat. S’hauran d’evitar, per a l’APS, projectes de tipus assistencialista, que vagin més enllà de la mera tasca i busquin un impacte significatiu i transformador en tots els agents que hi participen.

Un tercer requisit que han de complir tots els projectes d’APS és la participació activa de totes les persones que hi prenen part. Això vol dir que aquestes han de tenir veu en totes les fases del programa, des de la seva definició detectant necessitats fins a les propostes de millora un cop feta l’execució.

L’últim element fonamental de tots els projectes d’APS és la reflexió. Això vol dir que les persones que hi participen, tant des del centre educatiu com des de l’entitat, han de ser conscients del que fan i la seva utilitat.

Un dels avantatges dels projectes d’APS és que són molt flexibles, i ofereixen moltes possibilitats d’acció segons les necessitats socials i educatives que es volen cobrir. Així, les persones de qualsevol edat poden participar en un projecte d’APS, només cal que estiguin inscrites en algun centre educatiu: primària, secundària, batxillerat, formació professional, universitat, escoles d’adults, formació ocupacional...

Pel que fa a les entitats, no cal que treballin en una àrea concreta relacionada amb l’educació per a implementar o col·laborar en un projecte d’APS. Cal entendre l’educació com una funció social bàsica de tota entitat, de manera que, realment, qualsevol àrea de treball pot acollir i influenciar l’aprenentatge.

Així, per a la seva tasca de sensibilització, mitjançant l’APS, les entitats poden anar més enllà de la mera difusió comunicativa i educativa, fent un esforç per implementar activitats que creïn condicions per a que l’alumnat aprengui del treball que fa per la comunitat. Així, l’APS posa a les entitats en un rol de vincle entre els coneixements que ofereixen els currículums i la realitat social, que alhora beneficia a les organitzacions tant amb la feina que fan les persones participants com amb la promoció que el projecte fa dels seus valors i missió.

L’àmbit en el qual es durà a terme en el servei dels projectes d’APS pot ser de moltes temàtiques. De fet, hi ha tantes opcions com projectes, ja que cada organització duu a terme la seva tasca en el seu context i s’especialitza encara més a cada projecte. Tanmateix, els projectes s’emmarquen sempre en àmbits més amplis, i d’aquests, els més usuals a l’APS són:

  • Ajuda a altres persones: projectes d’atenció directa a col·lectius en risc d’exclusió, treball amb persones amb discapacitats, acompanyament de persones migrades...
  • Participació ciutadana: tasques de sensibilització per a motivar la participació al barri o poble tot treballant el compromís cívic, creació i col·laboració a mitjans de comunicació, activitats a processos participatius...
  • Medi ambient: són tots aquells projectes dedicats a la conservació del medi ambient, com sessions de reciclatge o neteja d’espais, cura de la fauna, implementació de l’estalvi energètic...
  • Intercanvi generacional: es tracta de programes que apropen persones d’edats diferents per a facilitar l’intercanvi de coneixement.
  • Acompanyament a l’escolarització: tasques d’acompanyament a nens i nenes i adolescents, reforç escolar, classes de català per a persones nouvingudes...
  • Patrimoni cultural: projectes de difusió, conservació i recuperació de productes culturals i artístics i tradicions populars.
  • Promoció de la salut: activitats de prevenció i promoció d’hàbits saludables, acompanyament a persones diagnosticades amb alguna malaltia...
  • Projectes de solidaritat i cooperació: projectes de caràcter més internacional, dedicats als drets humans, les causes solidàries i de cooperació...

Les entitats poden impulsar o col·laborar amb un centre educatiu o altres espais de formació per a dur a terme un projecte d’APS. El més aconsellable és dissenyar un projecte normal i corrent i introduir-hi les particularitats de l’APS. A continuació es detallen els passos que cal seguir:

  • Mesurar les capacitats de l’entitat

El pas previ a implementar un projecte d’APS és, primer, assegurar-se que l’entitat té la infraestructura per a dur-ho a terme i, segon, dissenyar un projecte o una col·laboració que s’adeqüi a les seves possibilitats. Per a això caldrà tenir en compte la dimensió de l’entitat (no és el mateix acollir un grup de 5 alumnes a un de 30) i els recursos, sobretot humans, de què disposa (caldrà que com a mínim una persona dediqui totes les seves hores o quasi totes a les activitats d’APS).

  • Pensar el servei i la participació

Un cop ja es té consciència de la disponibilitat de l’equip i dels recursos de l’entitat, caldrà pensar en el servei que les persones que participaran en l’APS duran a terme. Evidentment, aquest servei haurà d’estar relacionat amb la missió de l’entitat, però, a més, s’haurà de definir al detall quina classe d’alumnat el durà a terme, definint un perfil que respongui a qüestions com les places que es poden oferir, l’edat i l’àrea educativa dels i les potencials participants, quins dies i en quins horaris es farà el servei, qui supervisarà l’activitat, com s’acollirà i acompanyarà l’alumnat...

  • Definició d’aprenentatges

En el moment de pensar el servei també caldrà definir quins aprenentatges i competències es treballaran durant el servei. Això vol dir pensar si cal que l’alumnat tingui algun coneixement previ o faci alguna formació abans de començar el servei, així com llistar detalladament els coneixements que s’hauran adquirit un cop acabada l’activitat.

També es tractarà de tenir en compte qui farà el treball amb l’alumnat (professorat, personal de l’entitat, altres professionals...) i quin material serà necessari per a que aquest dugui a terme el servei.

  • Impulsar l’activitat

Un cop ja s’han definit les bases de l’APS serà el moment d’iniciar l’impuls de l’activitat. Això ho pot fer la mateixa entitat o un centre educatiu. En el primer cas, l’entitat haurà de buscar un centre a qui interessi la seva proposta. En el segon, l’entitat haurà de valorar si pot oferir el servei que el centre demana. En ambdós casos caldrà fer els passos indicats prèviament, per tal de veure si la col·laboració és possible.

Per cercar tant projectes de centres educatius com centres de formació que ja ofereixen la col·laboració, el primer pas és fer difusió aprofitant la xarxa de l’entitat i, sobretot, començar pels centres educatius més propers.

  • Dissenyar un pla

Un cop ja s’ha establert contacte amb el centre educatiu i s’ha decidit dur a terme la col·laboració, arriba el moment de determinar tots els detalls de la col·laboració i l’activitat, és a dir, dissenyar el pla junt amb el centre. Es tractarà de fer un document que reculli i concreti l’acord amb l’altra part de molts dels aspectes previstos en els passos anteriors, sobretot pel que fa als continguts de l’aprenentatge i l’activitat. Algunes preguntes que haurà de respondre el pla són: qui seran les persones interlocutores del centre i de l’entitat? Quines activitats es duran a terme i en quin moment? Quins mitjans econòmics, materials i humans caldran? Com es farà el seguiment del projecte?

S’haurà de dedicar un apartat a fer un calendari d’accions que inclogui també l’acollida i el comiat de les persones participants, així com alguns moments de reunions periòdiques amb les persones representants de les dues institucions per a fer un seguiment de l’activitat.

També és recomanable que el pla, tot i que ha d’estar ben definit, sigui mínimament flexible, per a permetre introduir les aportacions i suggeriments de les persones que duran a terme l’activitat.

  • Tancament: reconèixer l’ajuda

Caldrà contemplar com acomiadar les persones participants del projecte d’APS un cop s’acabi l’activitat. Es tractarà d’aprofitar una sessió per a detectar els aspectes positius de la col·laboració i donar les gràcies per l’ajuda, ja que aquesta haurà estat beneficiosa no només per a l’alumnat, sinó també per a l’entitat i el centre educatiu.

En aquest punt també es pot aprofitar per deixar oberta la porta a properes col·laboracions, tot subratllant i posant en valor els resultats positius.

  • Avaluació

Una última cosa a fer un cop s’ha finalitzat el projecte és avaluar el seu desenvolupament i resultats, d’una manera senzilla, però que impliqui a representants de totes les parts que han participat. Algunes preguntes que es poden plantejar per a aquesta fase són: És recomanable repetir l’experiència? Es podria mantenir en el temps? Quines modificacions caldria introduir per fer-ho?

A continuació es recullen algunes webs, eines i recursos que poden ser útils per a les entitats que volen desenvolupar un projecte d’APS:

field_vote: 

Principals temes de formació del voluntariat que tracta amb persones

Imatge principal a portada: 
S’hauran de treballar els interessos, les habilitats interpersonals, el col·lectiu i l’activitat, i recursos de relació.  Font: Pixabay
Autor/a: 
F Pere Tarrés
Resum: 

Gran part dels cossos de voluntariat de Catalunya es dediquen a l’atenció i la cura, i és important que les entitats on desenvolupen la seva tasca ofereixin un itinerari formatiu adequat.

Hi ha molts tipus de voluntariat, però una gran part d’aquestes tipologies fa referència a l’atenció, la cura i el tracte amb persones. Sigui per a fer una tasca d’acompanyament, de formació, d’integració o de mera companyia, la força principal de les entitats que treballen amb persones és el voluntariat.

Imatges secundàries: 
S’hauran de treballar els interessos, les habilitats interpersonals, el col·lectiu i l’activitat, i recursos de relació.  Font: Pixabay
Subtitols: 
L’atenció a persones
Formació sobre interessos
Formació sobre habilitats interpersonals
Formació sobre el col·lectiu
Formació de recursos
Per saber més
Continguts: 

El voluntariat que atén a persones és aquell que desenvolupa la seva tasca directament amb les persones que formen part del col·lectiu objecte de l’activitat de l’entitat. Les persones voluntàries d’aquest han de treballar alguns aspectes bàsics que complementaran altres qüestions específiques de la seva tasca, i que hauran de tenir presents durant totes les fases del voluntariat.

Per tant, si bé és cert que la formació per a l’atenció a persones depèn una mica del moment en el qual es trobi la persona voluntària, i pot canviar l’ordre de prioritats segons quin és el col·lectiu concret que atén, totes les classes de voluntariat d’atenció i cura a les persones han de comptar amb uns coneixements i formes de comportament bàsics.

El tema primer a treballar en aquest àmbit de voluntariat són els interessos que han dut a les persones a iniciar la seva activitat. Després, caldrà incorporar tres àrees temàtiques de formació: habilitats interpersonals, claus del col·lectiu que atenen i recursos que poden necessitar i on trobar-los.

Un dels passos bàsics de tot voluntariat és la pregunta: per què fer voluntariat? Això ve a ser el mateix que qüestionar-se pels motius que empenyen a una persona a realitzar un voluntariat atenent persones. Però no es tracta només de valorar individualment això, sinó d’aprendre de quina manera dur a terme una anàlisi personal i de l’entitat per a garantir que la seva pròpia realitat no afectarà negativament a la seva tasca i que, més aviat, pot ser un benefici.

Aquí es tractarà, per tant, de formar-se sobre els seus propis sentiments i treballar la capacitat de gestió de les emocions, avançant sempre amb l’objectiu de separar la seva vida diària de la de voluntariat. Així, caldrà que les entitats ofereixin eines formatives als seus equips per a garantir la seva estabilitat emocional.

Des d’un inici, les entitats han de tenir clar el perfil d’entrada de les persones voluntàries, que al seu torn han de tenir clara la seva tasca. Així i tot, serà només a partir d’un seguiment constant a partir de trobades i entrevistes per a conèixer les dificultats de l’equip que es podrà establir un itinerari formatiu que ajudi a la persona a potenciar els seus aspectes positius i a adquirir noves habilitats.

En el tracte amb persones cal treballar una sèrie d’habilitats, sobretot si es tracta de fer activitats d’atenció. A banda de les habilitats concretes necessàries per a l’atenció del col·lectiu concret amb el qual es treballa, i abans inclús d’adquirir aquestes capacitats, hi ha les habilitats relacionals o interpersonals. Per això, les entitats han d’oferir formacions en relació amb la receptivitat i el saber observar, perquè només coneixent en detall la situació que es vol abordar es podrà atendre la persona de manera eficaç.

També en relació amb les habilitats relacionals, el voluntariat d’atenció a persones haurà de treballar capacitats com l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat, de manera que els equips siguin capaços de posar-se al lloc de les persones que atenen sense, alhora, implicar-se massa. L’objectiu és saber i dominar els límits, perquè, contràriament, no es podrà dur a terme la tasca correctament.

A més de la formació més general sobre el treball personal, totes les entitats que treballen amb persones hauran d’oferir al seu voluntariat una formació més específica sobre el col·lectiu que atenen i l’activitat que desenvolupen. Aquest serà, realment, el gruix de l’itinerari formatiu del voluntariat. Es tractarà d’oferir-los eines transversals i multidisciplinars, i sempre serà necessari comptar amb la col·laboració de persones professionals en l’àmbit d’acció (de l’àrea de la psicologia, del treball social, de la inclusió, de la sociologia, de la pedagogia, de l’educació...).

Per preparar aquesta àrea de la formació caldrà tenir en compte no només el sector de la població atesa (gent gran, infància, adolescència, persones adultes...), sinó també el context en el qual es troba, les especificitats dins el mateix col·lectiu. No és el mateix treballar amb infants en una entitat d’educació en el lleure que amb infància hospitalitzada.

Alhora, també és necessari oferir formació al voluntariat sobre les activitats que durà a terme. Per exemple, les persones que treballen amb persones grans que es troben soles hauran de conèixer com ajudar-les en cas que tinguin dificultats per a moure’s; i si, en canvi, el voluntariat es dedica a fer classes de llengua per a persones nouvingudes, no només haurà de tenir eines pedagògiques, sinó també recursos per a atendre emocionalment a persones en situació d’immigració.

Així, aquest eix de la formació és molt ampli, i caldrà que les persones encarregades de la coordinació del voluntariat de l’entitat elaborin un pla de formació que incorpori aquestes especificitats. Es recomana seguir el recurs ‘Guia per elaborar un pla de formació del voluntariat' de Xarxanet.

Quan es treballa atenent a persones, a banda d’utilitzar les capacitats i sabers esmentats anteriorment, el voluntariat necessita comptar amb recursos que van més enllà del coneixement en si, que són més aviat eines per a facilitar-los la seva tasca d’atenció a persones. Es tracta d’introduir recursos com jocs, tècniques de relaxació, dinàmiques d’equip o expressió corporal al seu repertori que siguin flexibles i de fàcil adaptació depenent de la qüestió que es vol treballar amb el col·lectiu en concret.

Aquests recursos permetran al voluntariat a millorar la seva relació amb les persones ateses, i facilitarà molt l’intercanvi necessari per a dur a terme la seva tasca de la manera més òptima possible.

field_vote: 

Com posar en marxa un hort comunitari a l’entitat

Imatge principal a portada: 
Els horts contribueixen a la sostenibilitat de l’entitat i al foment de la cooperació de l’equip Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Es tractarà de definir coses com l’espai, els models d’hort, el tipus de reg, l’organització de l’equip i les formes de fertilització.

Una de les accions que poden dur a terme les entitats per contribuir a la sostenibilitat a l’hora que es treballen i es posen en acció valors com la cooperació o el consum conscient és la instal·lació d’un hort comunitari. Aquest pot ser exclusiu per a les persones associades i d’estructura o obrir-se a la col·laboració de les persones del barri, i es poden instal·lar a la mateixa entitat o cercar espais que es poden recuperar per a fer-ne un ús col·lectiu.

Imatges secundàries: 
Els horts contribueixen a la sostenibilitat de l’entitat i al foment de la cooperació de l’equip Font: Pixabay
Subtitols: 
Característiques i beneficis
La terra i els models d’hort
L’aigua i el tipus de reg
Fertilització i encoixinament
Organització i espais
Eines
Plantar: què i quan?
Continguts: 

Els horts comunitaris són horts cooperatius, més o menys grans, instal·lats a les ciutats, pobles o entitats per a ser gestionats de forma cooperativa. Es configuren com espais de participació amb sistemes de gestió propis, per la qual cosa potencien les relacions entre persones de totes les edats i contextos. Se solen desenvolupar sota els principis de l’agricultura ecològica, i permeten fomentar hàbits sostenibles i aprenentatges diversos sobre subsistència i alimentació.

En tots els casos, l’hort comunitari i el seu funcionament, disseny i organització sorgeixen del consens de totes les persones participants, i sempre amb respecte per les condicions, interessos i disponibilitat de cadascú. També s’han de tenir en compte els recursos de què es disposa.

El primer pas per a instal·lar un hort comunitari és aconseguir una terra on fer les plantacions. Si l’entitat ja disposa d’un terreny, això no serà un problema, però si es tracta, per exemple, d’una associació urbana, caldrà que es pregunti per les dimensions i tipologia de l’hort i valorar si instal·lar-lo a la seva terrassa i balcó o cercar un espai a banda. Per fer això últim, hi ha tres vies: aconseguir la cessió d’un sòl en desús (negociant amb la propietat i presentant un projecte per escrit), optar a un dels espais buits del districte, i llogar o comprar el terreny.

Un cop escollit l’espai, caldrà definir algunes qüestions. Una d’elles és el format que prendrà l’hort. Per a una instal·lació d’aquestes característiques, hi ha cinc modalitats que s’hauran d’escollir segons l’espai de què es disposi i el tipus de cultius que es volen plantar.

Per a entitats de tipus més urbà, la primera opció són les taules de cultiu, que són taules elevades de diferents mides ideals per a espais reduïts o pavimentats. Per a aquestes necessitats també es pot optar per un hort vertical, que s’instal·la en parets o estructures i que alhora funcionen com a elements de decoració. Són idonis per terrasses i balcons, però no serveixen per a plantes de gran volum o arrel profunda.

Si l’entitat disposa de més espai, pot optar per plantacions de terra, que, tanmateix, necessiten coneixements més extensos per a ser instal·lades. D’aquesta tipologia, la modalitat per a l’espai més reduït són els bancals elevats, calaixos d’un metre d’amplada i llargada variable que es posen a terra. Una segona opció són les parades en crestall, on s’instal·len quatre parades o bancals delimitats per cordills i estaques, en un sistema de cultiu rotatiu de quatre anys. Finalment, hi ha la manera tradicional, que és l’hort en solcs, cultivant la terra directament. És idònia per a espais oberts, però caldrà preparar prèviament la terra.

Un cop s’ha escollit la modalitat d’hort, caldrà tenir en compte qüestions sobre el seu manteniment, com el tipus de reg, la fertilització i l’encoixinament.

Un aspecte principal del funcionament de tot hort, que ajudarà a determinar la seva modalitat, és l’accés a l’aigua. Si es vol aigua gratuïta, el millor és recollir l’aigua de la pluja o prendre’n del veïnat sempre amb el suport i el vistiplau de les persones del barri. Tanmateix, el més segur és que calgui pagar l’aigua, per la qual cosa es pot optar per fer activitats per a recollir diners (idealment, relacionades amb l’hort) o buscar el suport econòmic de l’Ajuntament.

En tots els casos, és aconsellable disposar d’una reserva d’aigua important, sigui mitjançant un pou o bidons. A raó de l’aigua a la qual es té accés, caldrà temporitzar i establir els horaris de reg.

Pel que fa al sistema de reg, els formats d’ús d’aigua més eficients i respectuosos amb el medi ambient són els sistemes de reg localitzats: el gota a gota i les cintes exudants, que poden connectar-se a un programador, o la forma més tradicional, la regadora. També serà indispensable fer un bon encoixinament per a mantenir la humitat de la terra, com s’assenyala a l’apartat següent.

La fertilització és imprescindible per a que l’hort tingui èxit, i és una garantia del caràcter cíclic del projecte i un impuls a la sostenibilitat de l’entitat. Això es deu al fet que, si ve es pot optar per anar a buscar fems a una granja o comprar adob a empreses o plantes de reciclatge, el més aconsellable és generar adob de la brossa orgànica de l’entitat i del barri i de les restes de poda i collita.

Una altra acció d’aquest tipus que és necessària per a que l’hort funcioni és l’encoixinament, que ve a ser una capa protectora de fins a cinc centímetres, feta de palla, branques, suro, encenalls d’escorça o cartó, i que s’ha de renovar cada 6 – 12 mesos. Aquesta tècnica protegeix la terra, conserva la humitat, suavitza els contrastos de temperatura, disminueix l’assecament de la terra pel vent i la insolació, evita la compactació del sòl i redueix el creixement d’herbes no desitjables.

Tot hort, sigui comunitari o no, compta amb dos espais bàsics. El mateix hort, i un espai on desar les eines, que es pot habilitar al mateix edifici de l’entitat o instal·lant una petita caseta o cobert.

Pel que fa a l’espai de l’hort, s’haurà de decidir de quina manera es treballa la terra, si de forma totalment conjunta (sobretot per a horts petits) o fent un repartiment en parcel·les (de manera que cada persona o grup s’encarregui d’una part del cultiu).

Un altre punt que caldrà definir és com s’organitzarà el treball. Si ve tothom pot estar implicat d’alguna manera en les diferents tasques, el més aconsellable és crear comissions, de manera que una o diverses persones s’encarreguin sempre d’algunes tasques que van més enllà de treballar la terra, com el manteniment de les eines i l’espai, la distribució de la collita.

Dins d’aquesta qüestió de l’organització, és aconsellable implementar moments de trobada amb els quals cohesionar el grup i coordinar el treball i les diferents àrees. També és important incorporar espais de lleure al voltant de l’hort, com per exemple dinars, festes i jornades.

Per a treballar un hort calen eines. Aquestes es poden aconseguir demanant-les a granges i pagesos o comprant-les amb fons captats d’altres activitats. Alguns d’aquests materials són: la forca, l’aixadell, el rasclet, el cultivador, la pala de trasplantar, el plantador, l’escombra metàl·lica i les tisores de podar.

A banda de les eines, caldrà comptar amb altres recursos que facilitaran molt la feina de plantació, manteniment i recol·lecció: cubells, xarxes, carretons...

Un cop ja s’han definit totes les qüestions assenyalades als apartats anteriors, s’ha instal·lat l’hort i s’han adquirit els materials necessaris, ja es pot procedir a plantar. Per a decidir les espècies, s’haurà de tenir en compte el tipus d’hort, l’estació, la regió en la qual es troba l’espai, la rotació de cultius i la compatibilitat de les diferents espècies.

  • Què plantar i quan segons la zona

S’encoratja a les entitats que instal·lin horts comunitaris que aprofitin l’espai per a recuperar varietats locals i tradicionals, que, alhora, seran més adequades i, per tant, més sostenibles i impulsores de la biodiversitat per al clima i el terreny en el qual es troba l’hort. Per a conèixer quines espècies plantar segons la regió de Catalunya on es troba l’hort i el moment de l’any, es pot consultar el calendari del Grup de Treball ‘L'hort escolar ecològic com a recurs educatiu’ de la Selva marítima.

  • Les associacions

A banda de la zona i l’època de l’any, a l’hora de la plantació cal tenir en compte quines plantes s’afavoreixen i quines es perjudiquen. Això vol dir respectar l’associació de cultius. Per fer això, es pot seguir la guia d’associacions de cultius del projecte Sembra Natura de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Rotació de cultius

Finalment, si s’estan plantant hortalisses, serà convenient implementar la rotació de cultius, que és essencial per a garantir el manteniment de la fertilitat i els nutrients del sòl. Es tracta d’alternar entre les diferents famílies que es sembren, i mai repetir la mateixa espècie al mateix espai fins després de quatre rotacions.

Caldrà, per tant, dividir l’espai en quatre parcel·les. Una proposta podria ser:

  1. Parcel·la 1: Lleguminoses (mongetes, faves, pèsols) i crucíferes (cols, raves, bròquils, coliflors)
  2. Parcel·la 2: Compostes (escaroles i enciams), cucurbitàcies (cogombres i carabassons) i quenopodiàcies (espinacs i bledes).
  3. Parcel·la 3: Liliàcies (porros, alls i cebes) i umbel·líferes (apis, julivert i pastanagues).
  4. Parcel·la 4: Solanàcies (pebrots, albergínies i tomàquets).
field_vote: 

6 documents per avançar en la cultura de pau

Imatge principal a portada: 
La majoria són textos que analitzen les situacions actuals i proposen alternatives.  Font: Pexels
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Una selecció d'informes i publicacions del període 2021-2023 sobre conflictes, drets humans i cultura de pau arreu del món.

La cultura de pau és un concepte que engloba moltes temàtiques i àmbit en relació amb els drets humans, la no-violència, la justícia i la tolerància, i tot el conjunt de valors vinculats a aquestes qüestions. Té el seu orígen com a terme després de la Segona Guerra Mundial i l'escalada d'armes nuclears posteriors, però en l'actualitat, degut a la diversificació i el desenvolupament dels conflictes, ha pres una dimensió encara més àmplia.

Imatges secundàries: 
La majoria són textos que analitzen les situacions actuals i proposen alternatives.  Font: Pexels
Subtitols: 
Alerta 2023! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau
Anuari SIPRI 2023
Negociacions de pau 2022. Anàlisi de tendències i escenaris
Informe 61: Contra les guerres: Arguments i alternatives
Índex de la pau global 2023
Informe 2022/2023 Amnistia Internacional: la situació dels drets humans al món
Continguts: 

Aquesta publicació de l'Escola de Cultura de Pau analitza l'estat del món pel que fa a les tensions, les guerres i la pau aquest 2023. S'edita des del 2001, i fa una anàlisi de la conflictivitat i la construcció de la pau en l'àmbit mundial mitjançant els eixos dels conflictes armats, les tensions i el gènere i la pau i la seguretat.

L'objectiu de la publicació és oferir una perspectiva global alhora que regional pel que fa a les dinàmiques, causes i conseqüències dels escenaris de conflicte armat i de tensió en marxa en l'actualitat. Així, el document té també un caire preventiu, i cerca, alhora, assenyalar possibles oportunitats de desescalada, prevenció o reducció de conflictes.

L'Anuari SIPRI s'edita al centre de recerca per la pau Stockolm Internacional Peace Research Institute (SIPRI), i fa un anàlisi exhaustiu de l'estat global en qüestions de desarmament, armament i seguretat internacional. El del 2023 es pot comprar aquí.

Cada any, però, FundiPau edita un resum on recull les claus de l'anuari, tot exposant un repàs dels diferents conflictes armats en marxa en l'actualitat i la seva gestió, així com els nous reptes en matèria de pau i seguretat, l'evoloució de la despesa militar i armamentística i el control d'armes i el desarmament. Es pot desgarregar de manera gratuïta aquí.

L'Escola de Cultura de Pau de la UAB realitza un anuari sobre els processos i negociacions de pau que han tingut lloc al llarg de l'any. Fa una anàlisi sobre les negociacions que s'han produït a nivell global sobre els processos de pau, per tal d'assenyalar els patrons existents, amb l'objectiu de posar aquesta informació en format d'eines a l'abast d'agents que participen o poden influir en l'evolució dels processos de pau, ja siguin personalitats polítiques, persones mediadores o societat civil. A més, també es dediquen apartats a l'anàlisi d'aquests processos des d'una perspectiva de gènere. L'edició d'enguany es pot trobar aquí.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau va publicar aquest informe després de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. A propòsit d'aquest conflicte concret, el document recull diverses narratives que sorgeixen a la societat en el moment en què esclata un conflicte, amb l'objectiu de posicionar-se i enfrontar d'una manera fonamentada el relat hegemònic de caire bel·licista que regna en aquests contextos globals. Així, a publicació exposa diferents reflexions i posicionaments polítics que, des del pacifisme, encaren els debats que sorgeixen als països occidentals en l'esclat d'un nou conflicte.

Aquesta publicació en anglés de l'Institut per l'Economia i la Pau (Institute for Economics and Peace, IEP) és la 17a edició del seu Índex per la Pau Global anual, que analitza i classifica 163 països i territoris independents, que comprenen el 99% de la població mundial, segons el seu grau de pacifisme. Es tracta d'un document de tipus analític, que recull mitjançant fòrmules matemàtiques qüestions relatives a la pau i la violència recollides en diversos eixos com conflictes en marxa (morts per conflicte intern, relacions amb els països veïns, conflictes exteriors lluitats...), seguretat (estabilitat política, terrorisme...) o militarització (despesa militar, fons pel manteniment de la pau...).

Amnistia Internacional publica cada any una anàlisi exhaustiva sobre l'estat dels drets humans al món. Ho fa d'una manera transversal, des de diferents perspectives i temàtiques, i amb una mirada tant global com regional. L'edició 2022/2023 analitza 156 països, i retrata l'aparició de nous conflictes així com la represa o prolongació de conflictes ja existents on es s'han produits crims de guerra i a la humanitat. També observa situacions de violència cap a dones, nenes i persones LGTBI, i detalla els efectes de les crisis econòmiques en els preus de l'alimentació, els combustibles i la pressió sobre els serveis de salut i socials.

field_vote: 

Com participar en el Cos Europeu de Solidaritat

Imatge principal a portada: 
Les persones interessades poden participar sobretot com a voluntàries o encetant projectes solidaris locals.  Font: Pixabay
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

És un programa per a promoure el voluntariat i la solidaritat entre la joventut europea a través de finançaments a organitzacions de cooperació.

El Cos Europeu de Solidaritat és un programa de finançament versat a oferir oportunitats de voluntariat a les persones joves d’entre 18 i 30 anys. Els projectes que s’emmarquen en aquest programa, és a dir que són subvencionats per ell, gestionen, des de temàtiques molt diverses, iniciatives de projectes comunitaris de cooperació tant en el seu propi país com en d’altres, en què la joventut participa com a voluntària o, en alguns casos, treballadora.

Imatges secundàries: 
Les persones interessades poden participar sobretot com a voluntàries o encetant projectes solidaris locals.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Com funciona: gestió i àmbits de participació
1. Voluntariat i voluntariat d’ajuda humanitària
2. Projectes solidaris locals
3. Pràctiques i ocupació laboral
Països participants
Com participar
Requisits per a participar
Recursos i enllaços
Continguts: 

El Cos Europeu de Solidaritat, com a programa de subvencions, és gestionat per la Comissió Europea, i el posen en pràctica tres organismes: l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA), les agències nacionals de cada país participants i els Centres SALTO.

Les organitzacions que participen en el programa ho fan subvencionades per ell i coordinades per aquests agents, a partir d’executar projectes en el marc de les propostes llençades per la Comissió, en els quals s’ofereixen diferents marcs de participació a la joventut: voluntariat i voluntariat en ajuda humanitària (1), projectes de solidaritat (2) i pràctiques i ocupació laboral (3). Les claus d’aquests àmbits de participació es detallen als apartats següents.

Els projectes en els quals es pot dur a terme aquesta participació poden ser d’una gran varietat de temàtiques: creativitat i cultura, emprenedoria, medi ambient, educació física i esport, educació i formació, reptes socials, prevenció i recuperació de desastres, salut i benestar, treball amb persones migrades i refugiades...

Voluntariat

La majoria d’oportunitats del Cos Europeu de Solidaritat són voluntariats transfronterers, d’una gran quantitat de temàtiques que se centren en prestar ajudar a entitats o organitzacions de la regió que treballen pel benefici de la comunitat local. Hi ha dues formes de voluntariat, individual i en equip. El voluntariat individual pot tenir una durada de 2 a 12 mesos, es realitza en jornades de 30 a 38 hores setmanals.

El voluntariat en equip és semblant a l’individual, però és una opció per a un compromís de menys duració. La duració, per tant, sol ser de 2 setmanes a 2 mesos, i es realitza en jornades de 30 a 38 hores setmanals, i en grups d’entre 10 i 14 participants en els quals hi ha persones de, com a mínim, dos països diferents.

  • Cobertura

Els programes de voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat ofereixen diferents elements de cobertura econòmica. Per començar, les despeses de desplaçament d’anada i tornada, d’allotjament i d’alimentació estaran pagades, així com altres necessitats específiques com per exemple per a les persones amb discapacitat. A més, la participació inclou una petita assignació per a despeses personals (de 3 a 6 euros per dia) i una assegurança complementària.

A banda de les qüestions més econòmiques, el programa també ofereix diferents serveis de suport lingüístic i de formació necessaris per a dur a terme la tasca.

  • Organització

El voluntariat individual es fonamenta en la relació amb dues organitzacions. Primer, l’organització de suport, que es troba al país d’origen i farà funcions de preparació i gestió. A banda, hi haurà l’organització d’acollida al país de destinació, que és aquella amb qui la persona voluntària durà a terme la seva tasca, i aquella que la rebrà i li proporcionarà els serveis i suports necessaris.

Els voluntariats en equip no necessiten una organització de suport.

  • Inscripció

Abans de fer la inscripció, caldrà crear un compte d’EU Login, un servei d’autenticació de persones usuàries de la Comissió Europea. Un cop fet això, només s’haurà de crear un perfil, cosa que generarà un espai personal a la plataforma des d’on es podran cercar oportunitats, enviar candidatures, veure els certificats de realització, participar en concursos, i més.

Voluntariat d’ajuda humanitària

Des del 2022, el Cos Europeu de Solidaritat ofereix oportunitats de voluntariat transfronterer a països de fora de la Unió Europea que han patit tragèdies humanitàries o volen millorar la gestió de possibles futures catàstrofes. A banda, també s’aborden temes diversos, com la protecció de les dones, la infància, les persones migrades, la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la millora de la seguretat alimentària... En cap cas es tractarà d’un país amb un conflicte armat obert.

Com amb l’altre tipus de voluntariat del Cos, hi ha dos formats, individual i en equip, que segueixen els mateixos paràmetres.

  • Organització

Per a realitzar un voluntariat d’ajuda humanitària, es tindrà relació amb un mínim de tres organitzacions. Hi haurà, almenys, dues organitzacions de suport de diferents estats membres de la Unió Europea o tercers països associats al programa que ajudaran les persones interessades a preparar la seva experiència. També hi haurà, com a mínim, una organització d’acollida, que tindrà la seu al país de destinació, que no estarà associat al programa. És la que acompanyarà la persona voluntària durant la seva tasca.

  • Cobertura

El programa de voluntariat d’ajuda humanitària del Cos cobreix les mateixes despeses que el voluntariat normatiu, tot i que no s’especifica l’assignació per a les despeses personals.

  • Inscripció

Les persones interessades en fer un voluntariat en ajuda humanitària hauran d’inscriure’s aquí seguint el mateix procés que el del voluntariat normatiu i expressar el seu interès per aquest mode de voluntariat. Cal tenir en compte que per a participar en l’ajuda humanitària s’haurà de realitzar una autoavaluació i una formació en línia i presencial.

El Cos Europeu de Solidaritat ofereix la possibilitat a la joventut d’encetar projectes per la seva banda a la seva localitat que abordin determinats reptes socials d’abast local, regional o nacional. El requisit principal és que aquests projectes responguin a les prioritats establertes per la Unió Europea (inclusió, compromís democràtic, igualtat de gènere, canvi climàtic, ciutadania...). En tots els casos la iniciativa ha de tenir una duració determinada, d’entre 2 i 12 mesos, i dur-se a terme a temps parcial. A més, el projecte ha de ser dut a terme per cinc persones com a mínim, que es trobin totes elles entre els 18 i els 30 anys.

El suport financer per a arrencar i executar la iniciativa que ofereix el Cos és de 630 euros mensuals.

  • Com fer la sol·licitud

Per als projectes solidaris cal sol·licitar un finançament directe per la via oficial mitjançant les convocatòries obertes del Cos, que serà avaluada per l’agència nacional. Si es vol, es pot optar per demanar l’acompanyament d’una entitat experimentada mitjançat el portal d’entitats acreditades del Cos.

Abans de fer la sol·licitud per al finançament caldrà crear el grup del projecte, fer la inscripció al Cos de totes les persones del grup, i obtenir un identificador d’organització. També seria interessant informar-se i tenir al cap diversos documents, com la Guia del Cos Europeu de Solidaritat o les diferents pàgines de l’agència nacional.

A partir d’aquí, és el moment de donar forma al projecte, estructurant les idees en objectius, participants, resultats esperats, pressupost, activitats... Pot ser interessant consultar el recurs ‘Com dissenyar projectes’ de Xarxanet. Un cop fet això, ja es pot procedir a presentar la sol·licitud. Aquí caldrà respondre a qüestions com les raons del projecte, com beneficiarà la comunitat, quines activitats es realitzaran... Caldrà omplir el ‘formulari de sol·licitud ESC30 per a projectes solidaris’, i es pot seguir un model com aquest.

Els programes de pràctiques i ocupació del Cos Europeu de Solidaritat s’han suspès per al programa 2021-2027, però aquells que ja estaven en marxa i es gestionaven amb el pressupost del programa anterior, continuen fins a la seva finalització. Es tracta d’oportunitats de tipus laboral en l’àmbit del sector de l’ajuda comunitària.

Pràctiques

Els programes de pràctiques del Cos es poden realitzar tant al propi país com a l’estranger, i tenen una duració de 2 a 6 mesos (renovables una vegada), en jornada completa. Són remunerats per l’organització responsable.

  • Cobertura

Els programes de pràctiques no cobreixen només aquesta remuneració, sinó també una petita ajuda en cas de necessitar reubicació, les despeses del viatge, una assegurança complementària, i qualsevol necessitat específica. També donen accés a diversos serveis de suport de formació i lingüístics.

Ocupació

Els programes d’ocupació laboral del cos també es poden realitzar a l’estranger o al propi país, però tenen una duració mínima de 3 mesos, i, tot i que no hi ha duració màxima, el suport financer a l’organització on es durà a terme el contracte es limita als 12 mesos. En tant que contracte laboral, aquest tipus de programes es regeixen plenament segons el dret nacional, i són en jornada completa i estan remunerats per l’organització contractant.

  • Cobertura

Aquests programes cobreixen les mateixes despeses que els de pràctiques, i la remuneració és en forma de salari formal.

  • Inscripció

Per a inscriure’s tant als programes laborals com de pràctiques del Cos cal seguir el mateix procediment que en el cas del voluntariat.

El Cos Europeu de Solidaritat diferencia dos tipus de països. Primer, els ‘països del programa’, un grup format pels països de la Unió Europea i Islàndia, Liechtenstein, Macedònia del Nord i Turquia. Segon, els anomenats ‘països socis’, que són els següents països, veïns de la Unió Europea: Albània, Algèria, Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Egipte, Geòrgia, Israel, Jordània, Kosovo, Líban, Líbia, Moldàvia, Montenegro, Marroc, Noruega, Palestina, Rússia, Sèrbia, Tunísia i Ucraïna.

Algunes activitats estan obertes als dos grups de països, però n’hi ha d’altres que no. La informació pertinent es podrà trobar a la pàgina oficial de cada activitat.

Per a participar en el Cos Europeu de Solidaritat, en tots els casos i com ja s’ha indicat en alguns apartats, el primer pas és tenir un perfil d’EU Login. Després, cal inscriure’s al portal del Cos Europeu de Solidaritat, una plataforma de trobada entre persones joves i organitzacions subvencionades on es generarà un espai personal des d’on trobar programes de voluntariat, finançament de projectes solidaris i possibilitats d’ocupació i pràctiques, així com de formació.

A més, el perfil és obert, i permet indicar la disponibilitat de la persona per a que les organitzacions contactin directament amb ella.

Això, com ja s’ha assenyalat, és comú per a totes les oportunitats que ofereix el Cos Europeu de Solidaritat. Per a conèixer les especificitats, cal consultar els apartats corresponents a cada oportunitat (1, 2 i 3).

El mínim d’edat per a inscriure’s al Cos Europeu de Solidaritat són els 17 anys, però no es podrà iniciar un projecte fins als 18. El màxim, són els 30 anys, amb l’excepció del voluntariat d’ajuda humanitària, que situa el màxim en els 35.

A banda d’això, hi ha alguns requisits que cal complir. En primer lloc, és necessari comprometre’s a respectar els ‘principis del Cos Europeu de Seguretat’. També és important tenir en compte que només es permet realitzar una activitat de voluntariat de llarga duració (de 2 a 12 mesos. Tanmateix, si que es podran dur a terme projectes solidaris, pràctiques i estades d’ocupació i voluntariat en equip.

D’altra banda, si es realitza una activitat de voluntariat de curta durada (de fins a 2 mesos), encara es podrà fer una activitat de llarga duració o participar en programes de voluntariat en equip, pràctiques i ocupació, o projectes solidaris.

field_vote: 

Claus per a desenvolupar un programa Erasmus+ des de les entitats

Imatge principal a portada: 
El programa finança gran diversitat d’accions articulades a través d’entitats i organitzacions.  Font: Pexels
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

És un tipus de subvenció europea versat en l’educació i la joventut, i centrat especialment en la cooperació internacional.

Erasmus+ és un programa de finançament de la Unió Europea en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport, que enguany es troba emmarcat en el període 2021-2027.

Imatges secundàries: 
El programa finança gran diversitat d’accions articulades a través d’entitats i organitzacions.  Font: Pexels
Subtitols: 
Abans de començar
Participació en el programa
Qui ho gestiona
Accions socials del programa
Com presentar la sol·licitud
Enllaços d’interès
Continguts: 

Per a que una entitat o institució sigui finançada pel programa Erasmus+, ha de presentar un projecte. Això vol dir identificar clarament les necessitats de recursos i definir de manera detallada tot el procés. També caldrà tenir al cap les diferents convocatòries i escollir la que millor s’adapti a les necessitats del programa.

Per tant, s’hauran de tenir en compte aspectes com les capacitats de l’entitat i el seu equip, les diferents convocatòries del programa, l’encaix adequat del projecte amb la convocatòria i si caldrà o no buscar altres fonts de finançament, és a dir, impulsar el cofinançament.

​La població destinatària del programa Erasmus+ són les persones físiques. Així mateix, la seva participació s’articula sempre a través d’organitzacions, institucions o organismes, les ‘organitzacions participants’, que són les que gestionen i executen els projectes on participen les persones físiques. Per a participar, doncs, les entitats han de presentar una sol·licitud per a presentar el seu projecte per a que sigui subvencionat pel programa Erasmus+. Si el projecte és escollit, es firma un conveni de subvenció com aquell que té lloc per a altres tipus de subvencions públiques.

El programa està obert a totes les organitzacions actives en els àmbits de la formació, l’educació, la joventut i l’esport.

Hi ha dos grans agents que gestionen les diferents accions que conformen el programa Erasmus+. Un d’ells és l’Agència Executiva d’Educació i Cultura (EACEA) de la Comissió Europea, que executa una sèrie d’accions de les descrites a l’apartat ‘Accions socials del programa’. Els documents pertinents a les convocatòries gestionades per l’Agència Executiva, com per exemple els formularis de sol·licitud, es poden trobar al Portal de finançament i licitacions.

El segon agent primordial d’Erasmus+ són les agències nacionals, que gestionen la gran majoria de les accions que conformen el programa. Erasmus+ es duu a terme sobretot mitjançant un sistema de gestió indirecta en què la Comissió Europea traspassa les tasques d’execució pressupostària a les agències nacionals, per tal d’acostar el més possible el programa a la ciutadania, i garantir que s’adapta el millor possible als diferents sistemes educatius i de joventut nacionals. Les dades de contacte de cada agència nacional es poden trobar aquí.

El programa de finançament Erasmus+ contempla gran quantitat d’accions a finançar, totes elles relacionades amb l’intercanvi i el diàleg entre països. Aplega els diferents tipus de programes a finançar en quatre accions, i en la majoria d'elles hi poden tenir cabuda les activitats de les entitats i associacions.

La primera acció clau, ‘mobilitat de les persones’, dona suport, com el seu títol indica, a activitats que impliquen el moviment de persones entre països. Això inclou projectes que poden sorgir d’entitats com la mobilitat d’alumnat i personal, activitats de participació juvenil per a augmentar la conscienciació de la joventut europea sobre els drets i els processos de presa de decisions, la mobilitat d’entrenadores esportives, o oportunitats d’aprenentatge de llengües.

La segona acció clau és la ‘cooperació entre organitzacions i institucions’, que es pot donar tant en associacions anomenades ‘d’excel·lència’, és a dir centres universitaris i acadèmies, com en associacions per a la cooperació, associacions per a la innovació, projectes de desenvolupament de capacitats i esdeveniments esportius sense ànim de lucre. Pel que fa a la cooperació, Erasmus+ contempla tant associacions de mida més aviat gran, que vulguin ampliar les seves capacitats d’actuació a nivell transnacional, com associacions a petita escala, per a facilitar-los l’accés al programa.

En relació amb les associacions per a la innovació, Erasmus+ ofereix finançament a aliances entre agents clau de l’educació, l’empresa i la investigació, i a projectes versats a la visió de futur en clau d’innovació, creativitat, participació i emprenedoria social de l’educació i la formació. Per als projectes de desenvolupament, el programa contempla el finançament de projectes destinats a l’impuls de capacitats en àmbits diversos: educació superior, educació i formació professional, joventut i esport.

La tercera acció clau del finançament Erasmus+ és el ‘recolzament al desenvolupament de polítiques i a la cooperació’, especialment mitjançant el programa ‘Joventut Europea Unida’, que es destina a organitzacions juvenils que contribueixen a la divulgació d’informació per la participació. A més, aquesta acció també engloba programes destinats a la preparació de l’agenda política europea en matèria d’educació, joventut i esport; l’experimentació política; la realització d’estudis d’abast europeu o internacional; la transparència i el reconeixement de capacitats i qualificacions; el diàleg polític; i la cooperació amb organitzacions internacionals.

La quarta acció clau d’Erasmus+ són les ‘Accions Jean Monnet’, destinades a donar suport a institucions d’educació superior.

Per a presentar un projecte al programa Erasmus+, les entitats han de seguir els següents passos:

  • 1. Registre

Totes les persones sol·licitants, siguin físiques o jurídiques, han de registrar-se abans de res al portal d’Erasmus+, i crear un compte EU Login. A banda d’això, el procediment canvia segons si es tracta d’accions gestionades per l’Agència Executiva o per agències nacionals. En el primer cas, caldrà que l’entitat accedeixi al portal de licitacions i finançament i s’hi registri. En el segon cas, haurà de registrar-se al registre d’organitzacions d’Erasmus+.

En el marc del registre, també s’hauran d’adjuntar dos documents referents a la justificació de la forma jurídica: el formulari d’entitat legal, que pot extreure d’aquí, i el formulari d’identificació financera, que es pot descarregar d’aquí.

  • 2. Compliment dels requisits

En el moment de desenvolupar el projecte, i abans de sol·licitar el finançament, cal que l’entitat s’asseguri que es compleixen diferents requisits. Aquests es resumeixen en grups de criteris. Primer, els criteris d’admissió, que fan referència a qüestions com el compliment de terminis de presentació, a l’accessibilitat de les sol·licituds i a la quantitat d’informació oferta i la seva estructura. Aquí també s’inclouen els criteris d’admissió específics per a cada acció, que es detallen a la Guia.

En segon lloc, hi ha els criteris d’exclusió, que tenen a veure amb la solvència de l’entitat, i contemplen situacions en què aquesta ha incomplert, segons sentència ferma o decisió administrativa definitiva, obligacions referents al pagament d’impostos o obligacions ètiques i deontològiques de la professió a la qual pertany, entre d’altres. També s’inclou aquí la demostració, per part de l’entitat, de deficiències significatives en el compliment de contractes passats.

El tercer grup de criteris són els criteris de selecció, que fan referència a la capacitats financeres, és a dir que compta amb un finançament estable i suficient per a realitzar el projecte, i operatives, això és, que el seu equip compta amb els coneixements, les qualificacions i els recursos necessaris per a dur a terme el projecte.

L’últim paraigua de criteris són els criteris de concessió, que són específiques per a cada acció (es descriuen a la Guia) i permeten a l’Agència Executiva o nacional avaluar la qualitat de les propostes de projecte presentades.

  • 3. Condicions financeres

A banda dels requisits esmentats al subapartat anterior, hi ha certes condicions de tipus financer que els projectes han de complir per a ser finançats pel programa Erasmus+, i que és important que l’entitat tingui en compte a l’hora de fer la presentació del projecte. Primer, aquest projecte no pot haver acabat, i, en cas d’haver començat ja en el moment de la sol·licitud, s’haurà de demostrar que calia encetar-lo abans de la firma del conveni.

D’altra banda, la sol·licitud ha de ser redactada per l’entitat sol·licitant, i el seu contingut ha de ser totalment original. A més, la concessió no és acumulativa, la qual cosa significa que en cap cas un projecte serà subvencionat dues vegades pel pressupost de la Unió Europea. A banda, el programa Erasmus+, com la majoria de les subvencions europees, es basa en el principi del cofinançament, cosa que implica que junt amb la concessió de la Unió Europea s’haurà de contemplar com a mínim una altra font de finançament, que pot sortir dels propis recursos de l’entitat.

Finalment, en tots els casos, i com succeeix amb totes les subvencions europees, el projecte finançat no pot tenir com a objectiu el benefici econòmic, és a dir, ha de ser sense ànim de lucre.

  • 4. Formulari de sol·licitud

Per sol·licitar una subvenció en el marc del programa Erasmus+ caldrà omplir el formulari específic de cada acció, disponibles a les webs de la Comissió Europea o de les agències nacionals (detalls de contacte). L’idioma utilitzat per al formulari ha de ser una de les llengües oficials de la Unió Europea, però el resum del projecte ha d’estar escrit en anglès.

Acabat el termini de presentació de sol·licituds, l’Agència Executiva o l’agència nacional pertinent avaluaran les diferents propostes i decidiran quins projectes es subvencionaran, basant-se en la classificació proposada per un comitè d’avaluació i el pressupost disponible per a cada acció. Un cop presa la decisió, es notificaran els resultats a les entitats pertinents i es procedirà a la firma del conveni de subvenció.

field_vote: 

Recursos i eines per a les entitats d’Economia Social

Imatge principal a portada: 
Pensades per a formar, acompanyar i fer xarxa.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Un conjunt de plataformes i documents útils per a ajudar a les entitats que treballen en l’Economia Social i Solidària a millorar i facilitar la seva tasca.

L’Economia Social i Solidària és un paraigua sota el qual es troben entitats, institucions, empreses i grups ciutadans. Al recurs ‘Claus de l’Economia Social i Solidària’ de Xarxanet, s’ofereixen les característiques definitòries d’aquest àmbit de treball, que tenen a veure especialment amb els objectius de les entitats que hi treballen, dedicades a la millora social.

Imatges secundàries: 
Pensades per a formar, acompanyar i fer xarxa.  Font: Pexels
Subtitols: 
Mapa de l’ESS
Assessorament i acompanyament
Formacions
Documents
DigitESSt i digiTeca: digitalització de l’ESS
Continguts: 

El Mapa de l’Economia Social i Solidària de Pam a Pam recull gran part de les iniciatives d’ESS que hi ha a Catalunya. És útil no només per a les persones que volen canviar els seus hàbits de consum, sinó també per a les entitats que treballen en aquest àmbit que volen crear sinergies amb altres institucions. És per això que pot ser molt aconsellable registrar-se per a aparèixer-hi. Per fer-ho, l’entitat en qüestió haurà d’entrevistar-se amb la coordinació del mapa.

Per fer una cerca, l’eina ofereix un motor de filtratge per territori, sector, subsector i paraula clau. Un cop seleccionada l’entitat o empresa d’interès, el mapa posa a la disposició un resum de la seva àrea de treball i l’enllaç a la seva pàgina web i les seves xarxes socials. A més, la seva fitxa també incorpora una avaluació de l’entitat segons alguns criteris vinculats a l’ESS com la democràcia interna, perspectiva feminista, condicions laborals, llicències lliures, transformació social, gestió de residus...

Gràcies a l’impuls que està gaudint el sector de l’Economia Social i Solidària, i la mateixa idiosincràsia col·laborativa del sector, hi ha moltes administracions i organitzacions que ofereixen assessorament, suport i acompanyament a altres entitats, persones o empreses que volen endinsar-se en aquest món o volen millorar la seva gestió.

Aquí es recullen alguns serveis d’aquest caràcter disponibles en territori català:

Tota entitat, empresa o grup que treballa en l’Economia Social i Solidària o que vol encetar la seva activitat en aquest àmbit, necessitarà tenir un equip actualitzat en els processos, el context i la legislació referent. Això vol dir que hauran de formar-se en aquestes qüestions, i fer-ho de manera més aviat continuada.

Algunes plataformes que ofereixen formació en ESS són:

A banda de la formació, les entitats i empreses que treballen en l’Economia Social i Solidària poden ajudar-se de documents i guies per a millorar o facilitar la seva tasca sense haver de dependre d’horaris o altres persones. Les organitzacions i administracions que s’impliquen en aquest àmbit disposen de biblioteques on es poden cercar documents de totes les temàtiques de l’àmbit. A continuació es llisten alguns d’aquests directoris i documents:

Com tota organització, empresa o servei, les entitats que treballen en l’Economia Social i Solidària hauran d’estar presents en l’àmbit digital. Ja no només perquè avui en dia tot és alhora al marc analògic i al virtual, sinó perquè a més la digitalització permetrà a aquestes entitats arribar més lluny del que ho fan físicament.

Tenint això en compte, el grup de recerca Dimmons del programa MatchImpulsa de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital va posar en marxa el DigitESSt, una eina d’autodiagnosi de la digitalització de l’entitat que, un cop realitzat, genera la digiTeca, un directori de recomanacions personalitzades per a impulsar l’àmbit digital de l’organització en qüestió.

A més, aquesta eina també ofereix la possibilitat a l’entitat d’incorporar-se a la incubadora Ubbik (UOC), on tindran a la seva disposició el consell i l’acompanyament de les persones expertes del Servei d'Assessorament en Economia Social i Solidària (SAESS) de Barcelona Activa.

field_vote: 

Recursos per a persones cuidadores no professionals

Imatge principal a portada: 
Són persones que desenvolupen tasques de cura continuades a persones dependents del seu entorn familiar.  Font: Pixabay
Resum: 

Algunes prestacions i serveis públics i privats per a donar suport i acompanyament als cuidadors i cuidadores de persones en situació de dependència.

Les persones cuidadores no professionals desenvolupen les tasques de cura i atenció de manera continuada a persones en situació de dependència per qualsevol raó, amb la qual manté un vincle afectiu i sol ser-ne familiar.

L’administració pública ofereix diversos serveis de suport, acompanyament i ajuda per a aquestes persones, així com algunes entitats i organitzacions. A continuació es recullen alguns d’aquests recursos.

Imatges secundàries: 
Són persones que desenvolupen tasques de cura continuades a persones dependents del seu entorn familiar.  Font: Pixabay
Subtitols: 
Què és una persona cuidadora no professional
Prestació econòmica
Servei de suport
Conveni especial de persones cuidadores no professionals
Formació
Programa de suport a la persona cuidadora
D’entitats i fundacions
Continguts: 

Segons el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, són aquelles persones que dediquen una part considerable del seu temps a cuidar d’una persona dependent, que, a més, està sent atesa per cures en l’entorn. La persona cuidadora ha de complir diversos requisits: ser capaç de presentar les cures adequadament, assumir formalment els compromisos necessaris per al suport, realitzar les accions formatives que se li proposen, i facilitar l’accés dels serveis socials de les administracions públiques competents a l’habitatge de la persona dependent per a que valorin la seva situació.

La Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors és una ajuda econòmica excepcional en el marc del Pla Individual d’Atenció (PIA) dels serveis socials. Es destina a les persones en situació de dependència per a que puguin ser ateses a l’entorn familiar, i, en alguns casos, la condició de persona cuidadora pot ser assumida per la o el cònjuge o parella de fet, els seus parents per consanguinitat, afinitat o adopció, o les persones del seu entorn relacional.

Per a poder ser considerada persona cuidadora no professional en el marc de la prestació aquestes persones hauran de complir alguns requisits: per a una persona amb grau de dependència 2 o 3, caldrà que visqui amb ella; per a una persona amb dependència de primer grau, només s’haurà d’assegurar l’atenció immediata; la persona en dependència haurà d’estar sent atesa amb cures de l’entorn; la persona cuidadora haurà de ser capaç de proporcionar les cures, assumir formalment els compromisos necessaris d’aquestes cures i realitzar les formacions necessàries per a realitzar-les; i, finalment, haurà de facilitar l’accés dels serveis socials de les Administracions públiques a l’habitatge.

La Generalitat de Catalunya ofereix el Servei de suport als familiars cuidadors i altres persones cuidadores no professionals, una prestació en la qual les persones cuidadores no professionals poden sol·licitar formació, orientació i assessorament a professionals del sector.

Per accedir a aquest servei cal acreditar la situació de necessitat, la residència a Catalunya i, per a les persones nouvingudes, el compliment dels requisits de la normativa d’estrangeria, acollida i integració.

A partir de l’abril de 2019, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya va habilitar el Conveni especial de persones cuidadores no professionals, on es poden donar d’alta les persones que es trobin realitzant tasques de cura i atenció a persones dependents del seu entorn.

Per a sol·licitar l’alta, cal aportar a la Tresoreria General de la Seguretat Social la resolució administrativa on són identificades formalment com a persones cuidadores i el seu DNI i el de la persona que tenen sota la seva cura.

L’avantatge principal d’aquest conveni és que les persones cuidadores no professionals podran integrar a la seva vida laboral i, per tant, cotitzar, els anys dedicats a la cura de la persona en situació dependent. Es tracta d’una iniciativa que va venir a donar resposta al Real Decret-Llei 6/2019 de l’1 de març sobre mesures urgents per a la garantia d’igualtat de tracte i oportunitat entre dones i homes en l’àmbit laboral i l’ocupació.

Hi ha diversos cursos i formacions que les persones cuidadores no professionals poden dur a terme per a facilitar-li la tasca de cura i millorar la qualitat de vida de la persona en dependència, que a més és una condició a vegades necessària per a les prestacions econòmiques d’aquest àmbit.

L’oferta formativa en aquest sentit és molt àmplia, i passa per tots els nivells de l’atenció (habilitats instrumentals, noves tecnologies...), depenent del sector on s’imparteixin, sigui en centres de salut, associacions i fundacions, administració o associacions de persones usuàries. També hi ha diferents formats a disposició de les persones afectades (en línia, presencials, híbrids, d’aprenentatge autònom, tallers, càpsules, conferències...).

El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya recull un llistat d’activitats formatives acreditades per a persones cuidadores no professionals en l’àmbit de la formació bàsica i en el marc de la formació monogràfica.

Per la seva banda, la Fundació Pere Tarrés, amb una llarga tradició d'acompanyament a les persones cuidadores no professionals, ofereix també un ample catàleg de cursos per a aquestes persones.

L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania barcelonina el Programa de Suport a la Persona Cuidadora del servei de teleassistència. És un servei que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels i les familiars encarregades de la cura de persones amb una certa dependència. El poden sol·licitar persones de qualsevol edat que viuen i tenen cura de familiars amb dependència, discapacitat o malaltia. L’únic requisit és que estiguin empadronades a Barcelona i viure a la ciutat de manera permanent.

El programa ofereix diverses prestacions de suport i acompanyament que la persona cuidadora pot necessitar, siguin de tipus professional (trucades de seguiment individualitzat, visites, activitats d’hàbits de vida saludables, bones pràctiques i senyals d’alarma...), psicoeducatiu (consells de cura i autocora, recomanacions, informació concreta...) o específic (com per exemple, algunes prestacions tecnològiques).

Per a sol·licitar l’entrada al programa la persona haurà d’estar registrada al servei de teleassistència. Si no en forma part, pot donar-se d’alta al Centre de Serveis Socials o al Centre d’Atenció Primària (CAP). Si ja és usuària del servei de teleassistència, només haurà de prémer el penjoll o trucar al 93 547 92 00.

A banda de les prestacions, serveis i recursos que ofereix l’administració pública, hi ha diverses fundacions, organitzacions i entitats que treballen en l’àmbit de les cures i ofereixen serveis de suport i acompanyament a les persones cuidadores no professionals. A continuació se’n recullen alguns:

field_vote: 

7 formacions en violència de gènere

Imatge principal a portada: 
Totes elles estan destinades a teixir el coneixement necessari per a un treball empàtic i conscient de la violència de gènere.  Font: Pexels
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Resum: 

Alguns cursos i càpsules formatives dedicades a l’abordatge i la intervenció en casos de violència de gènere per aquest 2024.

La violència de gènere és un tipus molt específic de violència que es troba profundament arrelat a l’estructura social. Això vol dir que per a abordar-la i, potser, erradicar-la, caldria fer-ne un abordatge integral i transversal a totes les dimensions socials. Tanmateix, la dificultat d’aplicació d’aquesta forma d’intervenció implica que estigui en mans de les persones especialitzar-se teòricament i pràcticament en el treball de les violències masclistes.

Imatges secundàries: 
Totes elles estan destinades a teixir el coneixement necessari per a un treball empàtic i conscient de la violència de gènere.  Font: Pexels
Subtitols: 
Eines d’intervenció Educativa contra la Violència Masclista
Curs de Violència domèstica i de gènere
Víctimes i agressors. Eines bàsiques d’intervenció
Obre els ulls a la Violència Masclista
Abordatge legal i social de les violències sexuals des d’una perspectiva integral
Diploma d’Expertesa de Violència Masclista i Mitjans de Comunicació
Serveis Assistencials a Víctimes de Maltractaments
Continguts: 

Aquest curs de Fundesplai exposarà les dinàmiques de la violència masclista, les seves manifestacions, i les diferents eines i habilitats que cal desenvolupar per a prevenir-la des d’una perspectiva socioeducativa. Es detallaran diferents estratègies per a afrontar aquestes situacions, sempre amb perspectiva de gènere, per tal que es puguin detectar i aturar.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) posa a disposició de les persones interessades aquest curs en línia adreçat a formar persones professionals que treballen en la intervenció en l’àmbit familiar que volen especialitzar-se en l’acció en casos de violència de gènere. Aquesta formació posa èmfasi en l’anàlisi de la resposta jurídica en aquestes situacions.

La Fundació Pere Tarrés ha obert dues edicions d’aquest curs dedicat a aprofundir en el marc sociocultural i educatiu on es poden donar situacions de violència de gènere. S’oferirà a les persones assistents coneixement sobre els processos interns de la relació víctima-agressor, i eines per a fer un acompanyament d’aquestes situacions dins l’entorn específic de l’àmbit laboral.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya lidera aquest projecte formatiu dedicat a millorar la detecció, prevenció i abordatge dels casos de violència de gènere als àmbits social i de la salut, desenvolupat conjuntament per la Unió Consorci Formació (UCF) i l’Institut Català de la Salut. Es duen a terme diverses càpsules i accions formatives per a diferents col·lectius.

Algunes formacions programades i en procés són: ‘Abordatge i detecció de la VM per a professionals de la salut de l’àmbit hospitalari i els serveis d’urgències’, ‘Model integrador en l’atenció a la violència sexual de l’Hospital Clínic’ i ‘Paper i intervenció del personal administratiu de l’àmbit sanitari en casos de violència masclista’.

L’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) encetarà tres edicions d’aquesta formació el 2024. S’hi detallaran les eines i coneixement primordials per a evitar la revictimització de les dones que han patit violència de gènere mitjançant, entre altres coses, un mòdul de psicologia per a l’acompanyament emocional.

  • Dates: 13 i 27 de gener i 10 de febrer de 2024
  • Modalitat: presencial, a la seu de La Bonne (c/Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona)
  • Preu: 350 euros
  • Més informació i inscripcions

AADAS ofereix un catàleg ampli de formacions en l’àmbit de les violències sexuals que es pot consultar aquí.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ofereix aquesta formació d’especialització on les persones assistents aprendran a reconèixer, analitzar i valorar les desigualtats i violències de gènere que es reprodueixen en el discurs dels mitjans de comunicació.

La Fundació Pere Tarrés oferirà aquest curs el març del 2024 adreçat a persones que volen aprendre eines de comunicació i abordatge per a acompanyar i donar suport a dones i menors que han patit violència. Especialment adreçat a persones que treballen en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Es tractaran qüestions com el marc legislatiu sobre la protecció a les víctimes de violència de gènere, la influència de la violència en dones i menors o mètodes de prevenció social.

field_vote: