Ja tens el teu certificat ACTIC?

Imatge principal a portada: 
Imatge centre col·laborador. Font: Daniel García Peris Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs s'explica en què consisteix aquesta acreditació i els passos a seguir per realitzar la prova d’avaluació.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Què és l’ACTIC?
Quines són les competències digitals?
Nivells i tipus de certificats
Com aconseguir la certificació?
Més informació
Continguts: 

Es tracta de l’acrònim d’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i Comunicació. Un certificat emès per la Generalitat de Catalunya que permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar, davant de qualsevol instància pública o privada, els seus coneixements, habilitats i actituds a l’hora de fer un ús segur i crític de les TIC.

Per obtenir aquest certificat, s’ha de superar una prova per ordinador que acredita un determinat nivell de competències digitals (bàsic, mitjà i avançat).

El Decret 89/2009, de 9 de juny, pel qual es regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), estableix que hi ha vuit competències digitals:

  • Competència 1: Cultura, participació i civisme

Utilització de manera eficient, cívica i segura dels recursos de què disposa la ciutadania en la societat digital, aplicant-los selectivament en els diversos àmbits de la seva vida quotidiana, amb la finalitat del desenvolupament personal, la participació i col·laboració en la societat.

  • Competència 2: Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

Ús de les funcions bàsiques d'un equip informàtic i del seu sistema operatiu, amb aplicació dels fonaments de la tecnologia digital.

  • Competència 3: Navegació i comunicació en el món digital

Utilització dels serveis disponibles a la xarxa per a la recerca d'informació, aplicant criteris de restricció adequats i registrant i emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions que ofereix internet per a la comunicació interpersonal i l'intercanvi d'informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de xarxes.

  • Competència 4: Tractament de la informació escrita

Ús d’un processador de textos per crear, tractar, elaborar i presentar informació i textos, destinats a ser impresos o publicats a Internet.

  • Competència 5: Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge

Tractament de la informació gràfica, sonora i imatges fixes i en moviment.

  • Competència 6: Tractament de la informació numèrica

Crear i utilitzar fulls de càlcul i aplicar-los a les activitats que requereixen l’ús d’operacions i funcions.

  • Competència 7: Tractament de les dades

Mantenir, consultar i presentar informació a través de bases de dades.

  • Competència 8: Presentació de continguts

Dissenyar presentacions gràfiques, integrant objectes de diferent naturalesa per presentar documentació i informació en diferents suports, destinada a ser projectada, impresa i/o publicada per Internet.

A partir de les vuit competències digitals, l’ACTIC s’estructura en tres nivells. Cada un d’aquests correspon a un tipus de certificació.

  • Nivell 1 - Certificat bàsic

Aquest suposa un domini elemental de les tecnologies de la informació i la comunicació.

La certificació bàsica acredita que la persona té el nivell 1 respecte de les sis primeres competències: cultura, participació i civisme, tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu, navegació i comunicació en el món digital, tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge i tractament de la informació numèrica.

Es tracta, doncs, d’un usuari bàsic que es pot considerar inclòs en la societat digital.

  • Nivell 2 – Certificat mitjà

Aquest suposa un domini efectiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació amb els seus àmbits generals d’aplicació.

El certificat mitjà acredita que la persona té el nivell 2 respecte de les vuit competències digitals definides: cultura, participació i civisme, tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu, navegació i comunicació en el món digital, tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge, tractament de la informació numèrica, tractament de les dades i presentació de continguts.

Les persones amb aquest certificat són usuàries que gaudeixen d’autonomia i capacitat crítica envers l’ús de les TIC.

  • Nivell 3 – Certificat avançat

Finalment, aquest suposa un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació amb els seus àmbits específics d’aplicació.

El certificat avançat acredita que la persona té el nivell 3 respecte, com a mínim, de dues competències triades per ella mateixa entre les cincs últimes competències definides: tractament de la informació escrita, tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge, tractament de la informació numèrica, tractament de dades i presentació de continguts.

Les persones usuàries amb aquest certificat tenen un ampli domini d’aquestes tecnologies i disposen de capacitat per aprofitar al màxim les prestacions que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, de construir usos alternatius i de donar suport a altres persones perquè puguin millorar el desenvolupament de les seves competències.

Totes les persones majors de setze anys poden realitzar la prova d’avaluació presencial. Per fer-ho, només s’han d’inscriure al nivell desitjat a través del portal d’Internet ACTIC i fer el pagament de la taxa corresponent.

Un cop realitzats aquests dos passos, només cal reservar el lloc, la data i l’hora per efectuar la prova al centre col·laborador més proper.

Pel que fa a la preparació de la prova, assenyalar que cada persona ho pot fer pel seu compte a partir dels materials formatius que la Generalitat de Catalunya o XTEC ofereixen. A més, diferents entitats i acadèmies de formació d’arreu del país ofereixen cursos de preparació.

Per obtenir més informació, es pot contactar amb l’Oficina Gestora ACTIC o trucant al 012.

field_vote: 

Les escoles reconegudes pel PFAVC

Imatge principal a portada: 
 Font: Generalitat de Catalunya
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Es presenten distribuïdes per àmbits d’actuació i compten amb una àmplia oferta de cursos al llarg de l’any.

El Pla de Formació de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PFAVC) constitueix un programa formatiu promogut per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. Està adreçat al voluntariat de qualsevol àmbit d’intervenció i distingeix les entitats i les escoles de formació de voluntariat per donar resposta a les necessitats formatives del sector.

Imatges secundàries: 
 Font: Generalitat de Catalunya
 Font: The Climate Project
Subtitols: 
Àmbit lleure
Àmbit social
Àmbit comunitari
Àmbit cultural
Àmbit internacional
Continguts: 

El Centre de Formació de la Fundació Pere Tarrés és un centre especialitzat i de referència en formació de professionals del Tercer Sector i voluntariat. Ofereix cursos per a l’educació en el lleure, l’acció social i la gestió d’organitzacions sense ànim de lucre i socials.

L’Escola de l’Esplai de Lleida és una entitat educativa que desenvolupa la seva activitat de formació en el marc de l’educació en el temps de lleure, la intervenció socioeducativa i l’animació sociocultural. Compta amb una experiència de més de 40 anys.

Fundesplai, és una entitat sense ànims que promou la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora. La formació és un dels pilars fonamentals per capacitar joves i persones adultes en diversos àmbits professionals.

L’Escola Mirall és un centre educatiu que ofereix formacions relacionades amb el lleure, el voluntariat i la solidaritat internacional.

L’Escola de l’Esplai de Tarragona és una entitat educativa que desenvolupa la seva activitat de formació d’educadors i educadores en el marc del temps lliure, la intervenció socioeducativa i l’animació sociocultural.

L’Escola de l’Esplai de Girona dirigeix la seva proposta formativa als educadors i educadores d’infants, adolescents i joves, que treballen en els àmbits del voluntariat i professional de l’educació en el lleure.

L’Escola Adhara és una escola de formació que s’ha especialitzat en la introducció dels joves de 16 a 18 anys a la realitat del voluntariat, a través dels Cursos d’Iniciació al Voluntariat impartits arreu del territori.

Els cursos de formació d’Amics de la Gent Gran doten a l’alumnat d'eines que es requereixen per a la millora de la comprensió sobre els aspectes clau que estan relacionats amb les persones grans i el paper social del voluntariat.

L’escola de formació de L’AFANOC realitza cursos a Barcelona, Lleida i Tarragona, tant per realitzar voluntariat en l’entitat com per aportar recursos a familiars amb infants amb malalties oncològiques.

L’Escola de Formació de la Federació Catalana de Voluntariat Social aposta per una oferta formativa que vol difondre el valor i la importància del voluntariat, potenciar-ne les competències i reforçar-ne el seu compromís i la seva motivació.

L’Escola de Formació del Voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona té per objectiu principal promoure la formació de les persones voluntàries per facilitar-los elements teòrics i pràctics que permetin reflexionar sobre les seves tasques.

La formació de Creu Roja ha estat tradicionalment associada al camp de la salut i els socors. Tanmateix, actualment també ofereix cursos sobre intervenció social, pau i drets humans, cooperació i educació en el lleure.

L’oferta de formacions de la Coordinadora de Mentoria Social està destinada tant per a individus com per a col·lectius que poden estar interessats a aprendre sobre mentoria o professionalitzar-se en l’àmbit del disseny i gestió de projectes.

Des d’ABD es realitza una tasca de formació adreçada a persones i altres organitzacions que treballen especialment en l’àmbit de les drogodependències i la infància i família en risc.

Colectic, SCCL organitza i imparteix activitats formatives adreçades a ciutadania en general, professorat, entitats socials i de l’economia social i solidària, administració pública i escoles.

El CAE és una escola de formació especialitzada els àmbits en la dinamització sociocultural, l’educació en el lleure, el joc, la gestió associativa, la formació de voluntariat i la formació personal. Té els seus locals a Manresa.

Els cursos de formació de l’Escola del Voluntariat de Setem Catalunya cerquen l’accés a la informació i la reflexió personal per generar implicació en la construcció d’un món més just.

El Servei Civil Internacional de Catalunya organitza formacions locals i internacionals des de l’educació no formal per promoure una comprensió crítica del món i l’apoderament de la societat civil.

field_vote: 

8 elements que s'han d’incloure al pla de formació del voluntariat

Imatge principal a portada: 
Gestió entitats. Font: Àlbums SINAPSIS (Flickr) Font:
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

Pretén capacitar a les persones voluntàries i aquest recurs es dirigeix a tothom qui té responsabilitats formatives en les organitzacions.

La formació de les persones voluntàries és un dret recollit tant a la Carta del Voluntariat de Catalunya com a l’avantprojecte de Llei del Voluntariat i del foment de l'Associacionisme de la Generalitat de Catalunya.

Imatges secundàries: 
 Font:
 Font:
Subtitols: 
Finalitat del pla de formació
Objectius generals
Temàtiques a tractar
Públic destinatari de la formació
Accions formatives a realitzar
Modalitat de les accions formatives
Recursos necessaris
Realització de les accions formatives
Continguts: 

La primera cosa que s'ha de tenir en compte a l’hora de desenvolupar el pla de formació és quins resultats es volen assolir amb les accions formatives que es duguin a terme. Aquesta finalitat s’ha de plantejar en termes generals i ha de tenir coherència amb la detecció i anàlisi de necessitats de formació realitzada prèviament a a l’organització.

Primer s'ha de concretar què es vol aconseguir amb el desenvolupament del pla de formació i les diferents accions que ho integren.

A l’hora de definir els objectius generals, aquests s’han de plantejar des d’un punt de vista de les persones que participaran en les accions formatives i de què seran capaces de fer un cop finalitzada les diferents accions. A més a més, resulta interessant diferenciar entre:

  • Objectius de fets, conceptes i principis: Fan referència als coneixements de les persones (quà sap una persona i què ha de saber).
  • Objectius de procediments: Fan referència a les estratègies, habilitats i tècniques que les persones dominen o han de dominar (saber fer).
  • Objectius d’actituds, valors i normes: Fan referència als principis que guien les accions i els comportaments (saber ser i estar).

El segon pas és definir els temes i continguts que es volen treballar durant un període de temps concret. En aquesta definició s'haurà de tenir present els tres aspectes de la conducta (fets, conceptes i principis, procediments i actituds, valors i normes) i les característiques de les persones destinatàries de les accions formatives.

Per tal d’assolir els resultats esperats, és bàsic que les accions formatives s’adaptin a les característiques de les persones participants. Entre els trets específics que s'han de tenir en compte hi ha l’edat, el nivell cultural i acadèmic, els coneixements en la matèria o les motivacions per participar en l’acció formativa.

En aquest punt s'ha de definir quina metodologia seguiran les diferents accions formatives que integren el pla. A continuació es mostren algunes accions a realitzar, que també es poden combinar entre si.

  • Curs de formació: Acció que es pot realitzar en un centre extern o en la mateixa entitat. La durada dependrà del grau d’especialització i de si es tracta d’un curs estàndard o un curs a mida (fet a petició de l’entitat).
  • Seminari: Acció de curta durada en què persones expertes realitzen una exposició o una conferència. També pot ser un espai per compartir experiències.
  • Consultoria (formació-acció): Les persones participants en l’acció formativa són les que donen resposta als problemes a resoldre i ho fan amb el suport d’un consultor/a.
  • Taller: Acció de curta durada on, de forma molt pràctica, es treballen tècniques i recursos concrets.
  • Conferència, jornada, congrés, etc.: Accions externes o internes on aprofundir, compartir, debatre o fer propostes sobre una temàtica concreta.

Un altre element que s'ha d’especificar en el pla formatiu és si les accions es realitzaran en el si de l’entitat (formació interna) o es contractarà a una altra organització o persona externa per desenvolupar-la (formació externa). La decisió dependrà de la realitat de cada entitat i de les necessitats concretes.

Per al desenvolupament del pla és molt important conèixer els recursos materials dels quals disposa l’entitat, així com els espais, pressupost i fonts de finançament. Aquests elements condicionen la presa de decisions a l’hora de decantar-nos per un tipus d’acció formativa o un altre, així com la modalitat.

Finalment, cal fer un calendari per indicar quan es duran a terme aquestes accions (durada, dates i horaris) i especificar en quin moment les persones voluntàries les realitzaran. Es parla de quatre moments:

  • Programa de formació bàsica o d’iniciació: Es tracta de totes aquelles accions on es dóna a conèixer informació relacionada amb el voluntariat o el funcionament de l’organització.
  • Programa de formació específica: Es tracta de totes aquelles accions adreçades a capacitar a la persona voluntària per realitzar una tasca concreta. La realització d’aquesta formació és indispensable per poder iniciar a desenvolupar la tasca.
  • Programa de formació especialitzada: Es tracta de totes aquelles accions adreçades a aconseguir el grau d’especialització que requereix una activitat o tasca concreta.
  • Programa de formació permanent: Es tracta de totes aquelles accions adreçades a augmentar i/o mantenir els coneixements i capacitats de les persones voluntàries.
field_vote: 

7 guies clau per al disseny i la redacció de projectes

Imatge principal a portada: 
 Font: Jessica Lewis
Autor/a: 
Marina Aguilar i Mañas
Resum: 

En aquest recurs es presenten diverses publicacions que poden facilitar la tasca de gestió de projectes a les persones encarregades de materialitzar-los.

Per a totes les organitzacions és de vital importància conèixer les claus d’èxit que ajuden a la identificació, formulació i elaboració de projectes de forma clara. Aquests elements permeten:

Imatges secundàries: 
 Font: Jessica Lewis
 Font: Octavian Dan
Subtitols: 
Com redactar un projectes
Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes
Cómo elaborar un proyecto
Cómo hacer proyectos
¿Hacemos un proyecto? Desde el principio hasta el final, lo que debes recordar
Fem projectes!: guia de disseny i gestió de projectes associatius
Guia pràctica d’avaluació de programes del tercer sector social
Continguts: 

En aquesta guia, editada pel Centre de Recursos de l'Ajuntament de Barcelona (CRAJ), es recullen els elements fonamentals que pretenen donar resposta a tot allò que cal tenir en compte a l'hora de crear un projecte, començant per la necessitat real del mateix i acabant amb la seva comunicació i avaluació.

Aquesta publicació forma part de la col·lecció 'Útils pràctics' de Torre Jussana i s'hi poden trobar quins són els conceptes bàsics que cal tenir en compte en el moment de formular un projecte. També incorpora un guió que permet desenvolupar tots els elements que componen un projecte.

A més de conèixer com elaborar un projecte, aquest manual editat per l’Instituto Asturiano de la Juventud permet aprofundir en les diferències entre un pla, un programa, un eix, un projecte, una activitat i una tasca. També recull alguns dels criteris que es poden tenir en compte per a la selecció a les convocatòries, diferents exemples de projectes i eines útils per ampliar els coneixements.

Amb aquesta publicació, editada per Bolunta (Agencia per al voluntariat i la participació social de la Diputació Foral de Bizkaia), es donen a conèixer de forma sintètica tots els aspectes claus per comptar amb projectes correctament dissenyats. La guia també mostra bibliografia de referència.

En aquesta guia, editada per l’Ajuntament de Vitoria, apareixen consells útils per a la correcta elaboració de projectes. Parteix de la base d'unes qüestions que han de fer-se abans de posar-se a escriure, quins verbs usar en la fase de redacció i quina informació ha de contemplar la memòria final, entre altres.

Publicada pel Centre de Recursos de l'Ajuntament de Barcelona (CRAJ), aquesta guia parteix d'un projecte fictici que serveix d'exemple pràctic de l'estructuració d'un projecte. Les seves quatre parts més importants són:

  1. Què és un projecte i quina relació té amb l'associacionisme?
  2. La gestació del projecte
  3. Implementació i seguiment del projecte
  4. Avaluació

Aquesta publicació forma part de la 'Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de polítiques públiques' i, de forma exhaustiva, aporta un marc de referència comú, exhaustiu i pràctic per apropar l’avaluació de programes al tercer sector social.

field_vote: 

Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere

Imatge principal a portada: 
 Font: Sahron McCutcheon
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs es posa especial èmfasi en les publicacions que fan referència en l’àmbit de les Ciències Socials i Jurídiques.

La Xarxa Vives d’Universitats ha publicat ‘Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere’, una col·lecció d’obres que tracten diverses disciplines i àmbits de coneixement oferint pautes de revisió d’assignatures des de la perspectiva de gènere.

Imatges secundàries: 
 Font: Sahron McCutcheon
 Font: Element5
Subtitols: 
Comunicació
Dret i Criminologia
Sociologia, Economia i Ciència Política
Educació i pedagogia
Continguts: 

La guia, elaborada per Maria Forga, docent de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, posa de manifest que l’anàlisi de gènere en la disciplina de la comunicació es troba en ple auge, tant en l’àmbit acadèmic com en la pràctica professional i activista. El document resulta útil en un moment en què el feminisme i el contra-feminisme són presents diàriament en mitjans de comunicació, xarxes socials i cultura pop. A través del text es pot intuir que la reflexió sobre el paper de la comunicació en la construcció de les desigualtats, no ha fet més que començar.

Consultar

La publicació proposa desenvolupar la mirada sensible al gènere en la docència per determinar quines persones són reconegudes com a persones davant el discurs jurídic. La guia, elaborada per la professora de la Universitat d’Alacant M. Concepción Torres, exemplifica què s’ha exposat a través d’una àmplia selecció de textos jurídics per a cadascuna de les branques del dret i en un ampli període temporal. S’ofereixen diverses anotacions amb perspectiva de gènere, com per exemple del Codi Penal de 1944 i del recentment aprovat Pacte contra la Violència de Gènere.

Consultar

Rosa M. Ortiz Monera i Anna M. Morero Beltrán, professores de la Universitat de Barcelona, recullen en aquesta guia un ampli ventall de bones pràctiques i diversos recursos docents. El document proporciona indicacions sobre com el professorat pot ajudar l’alumnat a incorporar la perspectiva de gènere en la recerca, especialment en els Treballs Finals de Grau i Màster. Així mateix, s’hi recullen diferents eines de consulta, com pàgines webs, bibliografia, glossari de conceptes i enllaços a guies docents, que poden servir d’exemple.

Consultar

A través d’aquesta guia, Montserrat Rifà Valls, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una reflexió sobre els biaixos de gènere que poden estar presents en l’exercici de la docència, i posa de manifest com el professorat pot contribuir a reforçar i perpetuar la desigualtat de gènere, si no es té en consideració aquesta problemàtica. Aporta una sèrie de coneixements per entendre el món i les relacions socials a partir de fonts de referència i autoritat acadèmica. La publicació també persegueix la posada en pràctica de la participació i l’esperit crític.

Consultar

field_vote: 

Acompanyaments de les entitats en els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC)

Imatge principal a portada: 
Acció Social Font: F Pere Tarrés
Autor/a: 
Emilio Romero
Resum: 

Des del tercer sector es pot col·laborar en els treballs en benefici de la comunitat de persones amb responsabilitat penal per millorar la seva reinserció i, perquè no, oferir valors que caracteritzen l’àmbit associatiu com poden ser: cooperació, solidaritat, compromís social, inclusió, respecte, etc.

En l’actualitat existeix una xarxa de més de 1.700 entitats públiques i privades sense ànim de lucre on desenvolupar els TBC, i en aquest recurs podeu valorar si us sembla interessant per a la vostra entitat. Aquest recurs integra tota la informació publicada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on podeu consultar tota la informació i documentació.

Imatges secundàries: 
Acció Social Font: F Pere Tarrés
Raval Art Font: F Pere Tarrés
Subtitols: 
Els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC)
Participants en el procés de compliment d’un TBC
Característiques del servei
Obligacions de les parts
Altres temes a destacar
Continguts: 

Consisteix en l’obligació de la persona penada d’exercir una activitat no retribuïda d’utilitat pública i/o interès social amb la finalitat de servir de reparació a la comunitat per la infracció comesa. Els treballs en benefici de la comunitat no es poden imposar sense el consentiment de la persona penada.

Els treballs en Benefici de la Comunitat (TBC) poden consistir tant en tasques de suport a persones com en tasques administratives, mediambientals, de suport a escoles, geriàtric i altres. Des del Departament de Justícia tenen tot un equip responsable de connectar amb la persona penada i les entitats.

L’objectiu final d’aquesta mesura és que la persona pugui fer un retorn positiu a la societat que es derivi de la infracció que ha comès. En ser penes menors, es dóna l’oportunitat de continuar amb el seu procés vital.

Dins del protocol per regular el compliment de la pena de TBC es distingeixen els següents participants:

  • Entitats col·laboradores del Departament de Justícia que ofereixen un catàleg de places per desenvolupar diferents actuacions. Aquest catàleg recull les tasques a desenvolupar, nombre de places, horaris, requisits i habilitats. Cal tenir en compte que aquestes tasques són de suport, no han d’ocupar un lloc de treball i han de ser d’utilitat per a la societat.
  • Departament de Justícia posa a disposició de les entitats col·laboradores un centre de recursos i designa un delegat (DEM) per a cada persona que participi en l’entitat.
  • El DEM facilitarà a l’entitat tota la documentació per formalitzar l’activitat de la persona penada (carta de compromís, full de registre d’assistència, calendari i pla de treball, model d’informe valoratiu i protocol d’actuació en cas d’accident durant la realització de les tasques a l’entitat.

S'ha parlat de la importància d’unes bones relacions entre les parts, més enllà de la relació establerta pel pla de treball. Hem de treballar amb elements positius que reforcin l’autoestima i li possibilitin fer una tasca útil per a la societat.

D’altra banda, cal tenir en compte les característiques de la persona penada i les seves circumstàncies socials i personals. A més, les jornades poden tenir una durada mínima de 4 hores i una màxima de 8 hores.

Finalment, l’administració ha de garantir, preferentment, que el servei es desenvolupi en el mateix entorn de la persona implicada: aquesta proximitat possibilita potenciar els aspectes socialitzadors i no agreuja la penalitat de la mesura.

Ambdues parts tenen responsabilitats en les seves funcions. Per exemple, la persona penada ha de tenir una actitud correcta amb la gent de l’entitat, ser puntual i respectar el calendari i horari acordat. I entre les seves obligacions, destaquem:

  • Utilitzar adequadament els materials i recursos de l’entitat, els equips, etc.
  • Informar immediatament al referent sobre qualsevol situació que comporti un risc per la seguretat i la salut dels treballadors i les treballadores. A més, cooperar amb l’entitat per què el protocol de riscos laborals es pugui portar a terme correctament.

D’altra banda, l’entitat col·laboradora és responsable de seguiment de l’activitat del penat durant el compliment de la mesura respecte al pla de treball i calendari acordat. També és molt important comunicar al DEM qualsevol incidència i realitzar l’informe valoratiu.

Més enllà de la part jurídica, les entitats i les persones penades han de crear un espai confortable, amb una bona acollida per part de l’entitat on es presenti la missió, qui som i que fem, l’equip i el seu pla de treball.

L’inici i el final de la col·laboració depèn de l’entitat i de la persona penada, l’adhesió al programa és voluntari, i es pot tancar a causa de: finalització del servei, no adequació als requeriments del programa i/o desacord en la continuïtat per alguna de les dues parts.

Les persones que realitzin TBC estan incloses en el Règim General de la Seguretat Social pels accidents o malalties de treball. El Departament de Justícia es fa càrrec de gestionar les altes i baixes de la seguretat social i del cost de la mateixa.

Per a més informació, es pot consultar aquest enllaç web en què s'explica amb detall gran part del contingut que s'exposa en aquest recurs.

field_vote: 

6 estratègies d’intervenció en la formació

Imatge principal a portada: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Es presenten un conjunt de formes d’intervenció a l’abast de les organitzacions que intenten respondre a variables com la finalitat, el tipus de contingut o el públic objectiu.

Les organitzacions tenen al seu abast diverses estratègies d’intervenció en formació que permeten respondre amb més eficiència a les necessitats de formació detectades en els diversos agents que conformen les entitats. Limitar la intervenció formativa al curs més tradicional és un reduccionisme que no aporta valor afegit a l’entitat i que pot abocar a una mala gestió del pla formatiu. En aquest sentit, aconseguir fer ús de les estratègies adequades és clau per intervenir en allò que es pugui considerar important i urgent.

Imatges secundàries: 
 Font: Fundació Pere Tarrés
 Font: Fundació Pere Tarrés
Subtitols: 
Aprenentatge informal
Formació interna
Autoformació
Formació externa
Formació a mida
Tutoria personalitzada o mentoria
Continguts: 

És l’estratègia més eficient, la manera natural com les persones aprenen i la pròpia d’aquelles entitats amb maduresa organitzativa. Les activitats informals tenen com a característica principal que són obertes i que la persona que les realitza acostuma a tenir la sensació que controla el seu procés. Aquesta sensació és bàsica perquè qualsevol se senti agent del seu procés d’aprenentatge i augmenti la seva motivació i implicació emocional.

L’aprenentatge informal fuig de l’homogeneïtat i es basa en propostes d’activitats diverses. Prima la metodologia i es posa especial èmfasi en el procés de construcció i interpretació del coneixement. Tot i que la major part d’experiències d’aprenentatge informal no tenen avaluació concreta, o la que tenen és molt parcial, no es pot deixar de banda la necessitat l’avaluació de l’assoliment dels objectius en aquest procés. Per a aquesta finalitat es pot recórrer a recursos més propis d’aquest aprenentatge, com qüestionaris o esquemes.

Aporta molt valor afegit a l’organització, ja que s’acostuma a dissenyar i a desenvolupar-se per aquesta, fent servir recursos i continguts propis i amb les propostes i peticions de tots els agents involucrats. És una estratègia que reforça la gestió del coneixement de l’organització. La formació interna acostuma a recollir l’experiència del treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització formativa i afavorir l’increment de la motivació de totes les persones que formen part de l’entitat.

És el procés d’aprenentatge autònom en què l’entitat fa servir recursos dissenyats amb aquest propòsit per a les persones que en faran ús, i que acostuma a anar reforçat amb un sistema tutorial proactiu o reactiu. Sovint, l’autoformació va de la mà de la formació en línia, però no sempre ha de ser així. En aquest procés, la persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un agent formador que actua com a transmissor dels coneixements.

Aquest fet no significa obligatòriament que la persona que s’està formant no pugui ser guiada per alguna externa. Així i tot, en la majoria de casos, la persona tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i això permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

Com el seu nom indica, aporta una mirada diferent sobre l’entorn. És una bona manera perquè el personal tècnic, el voluntariat i, fins i tot, les persones que gestionen l’entitat puguin tenir una visió, des d’un altre punt de vista, d’allò que veuen en el seu dia a dia. És una bona forma d’evitar rutines i certs vicis que poden generar-se en l’organització. Incorpora noves tendències en contingut o metodologia, i de vegades, també de la manera de fer d’altres organitzacions. És útil quan la formació no es pot assumir internament.

És l’estratègia idònia per centrar la intervenció de l’organització en una situació problemàtica concreta, en una necessitat específica i en un col·lectiu molt particular. Requereix un treball i un disseny preestablert anteriorment i predeterminat expressament per a la finalitat exposada. Les persones encarregades de programar-la han de tenir en compte que ha d’aportar molt valor afegit i s’han de posar tots els esforços en l’acompliment dels objectes. No tota la formació que promou l’organització es pot considerar que és a mida.

És l’acompanyament individual, o bé en grups molt reduïts, que es fa amb un objectiu molt concret, ja sigui la integració d’un nou membre a l’organització, la promoció a un nou càrrec de responsabilitat, la realització d’un projecte o el seguiment d’un determinat procés. A grans trets, tant la tutoria personalitzada com la mentoria vindrien a ser una relació de desenvolupament personal en la qual una persona més experimentada o de major coneixement ajuda a una altra menys experimentada o amb menor coneixement. Fa de guia.

En aquest cas, adquireix gran importància el rol de comandament de la persona encarregada d’aquests processos. Els grans avantatges d’aquest tipus d’estratègies són la prevenció de possibles errors, l’augment de la xarxa de contactes i la claredat del full de ruta.

field_vote: 

6 modalitats que poden adoptar les accions formatives

Imatge principal a portada: 
 Font: Mikael Kristenson
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

En aquest recurs s’inclouen diferents formats, en funció de la finalitat, el públic al qual es dirigeixen o la participació esperada, entre altres.

Les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge es podrien definir com aquells mètodes didàctics d’adquisició i de desenvolupament de competències que prenen en consideració aspectes estratègics, organitzatius i logístics, i que es duen a terme per aconseguir objectius preestablerts. Aquestes accions formatives poden adoptar diferents formats, en funció de la finalitat, el públic al qual es dirigeixen o la participació esperada, entre altres.

Imatges secundàries: 
 Font: Mikael Kristenson
 Font: Jaime Lopes
Subtitols: 
Curs estàndard
Taller
Seminari
Conferència
Formació a l'aire lliure
Jornada
Continguts: 

És la modalitat tradicional. S’acostuma a utilitzar aquest terme per fer referència a la formació en què s’exposa un determinat contingut concret, per a un grup tancat de persones participants, l’alumnat, en un període de temps concret. La persona que imparteix la formació acostuma a ser el centre de l’acció formativa. És una modalitat adient per a grups no superiors a 25 components i compta amb poca interacció tant entre l’alumnat com amb la persona formadora.

El taller és una activitat formativa, eminentment vivencial i pràctica. Consisteix en una modalitat centrada en l’activitat de la persona participant, que és guiada o supervisada per qui imparteix la formació. Tot i el suport teòric necessari, com en tota formació, predomina la part pràctica com a exemple de la teoria. Exigeix una gran participació per part del grup i és un espai per aprendre mentre s’està pràcticament. És idoni per a grups reduïts, de màxim unes 12 persones, ja que la interacció entre elles és gran.

Vindria a ser l’acció formativa basada en les aportacions de les persones participants. Per norma general, els seminaris estan centrats en un tema, en el qual es pretén aprofundir. El seu objectiu és arribar a solucions o respostes a través del debat i les propostes que sorgeixen al llarg de la seva realització. Compta amb una persona experta que dinamitza els diversos grups, de 15 persones màxim, que poden compondre el seminari complet. Es tracta d’una modalitat en què la interacció entre les persones és clau perquè tingui èxit.

Una conferència és la modalitat idònia perquè una o més persones que dominen un tema transmetin el seu coneixement a un públic interessat en la temàtica tractada. Seria el més semblant a un curs. És l’acció formativa més útil per arribar a un gran nombre de participants, ja que la interacció entre les persones que en formen part és pràcticament nul·la. Avui dia, es pot dur a terme tant en format presencial com virtual, mitjançant videoconferència.

Es tracta de la modalitat més informal, en què les persones que hi participen poden tenir més la sensació d’estar realitzant una activitat lúdica que una pràctica formativa. Normalment les organitzacions les proposen per posar a prova habilitats i actituds, més que coneixements. Hi ha moltes opcions de formació a l’aire lliure, des d’una visita guiada fins a una gimcana, passant per activitats estructurades que s’han de fer en qualsevol espai que no sigui l’habitual de treball o d’aprenentatge.

Es defineix com a jornada d’estudi o també jornada d’actualització ‘update’, aquella en la qual es pot tractar un tema monogràficament o diversos temes relacionats entre si. En aquest cas, la metodologia també pot ser diversa, en funció del col·lectiu i de les temàtiques que cal tractar. El seu objectiu principal és aprofundir en continguts. Ha de comptar amb la participació de persones expertes que hi intervinguin successivament per tal de generar un valor afegit a la trobada. Requereix d’una preparació prèvia per part de les persones participants.

field_vote: 

Vols aprofundir en l'àmbit de la cooperació?

Imatge principal a portada: 
Camps de treball. Font: Gazteaukera (flickr) Font:
Autor/a: 
Emilio Romero Boticario
Resum: 

En aquest recurs es presenta una selecció d'estudis post universitaris que es desenvoluparan a diferents universitats catalanes durant el curs 2020/2021.

Imatges secundàries: 
 Font:
Màster Globalització, Desenvolupament i Cooperació UB Font: Fundació Solidaritat UB
Subtitols: 
Màster en Cooperació internacional al desenvolupament i acció humanitària
Màster en Desenvolupament urbà i territorial: Gestió i transformació de les ciutats
Màster en Desenvolupament, Cooperació i Acció comunitària
Màster en Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social
Màster en Cooperació, Desenvolupament i Transformació Social
Màster en Estudis Internacionals: Organitzacions i Cooperació Internacionals
Màster en Salut Internacional i Cooperació
Continguts: 

Organitza: Universitat Oberta de Catalunya i Creu Roja

Data inici docència: 21 d'octubre de 2020

Data fi docència: No s'especifica.

Objectius:

  • Oferir una formació tècnica per a treballar en seu o en terreny tant en desenvolupament com en acció humanitària.
  • Aprendre a utilitzar les eines i els instruments vigents en desenvolupament i acció humanitària.
  • Descobrir un sentit pràctic i operatiu en l'aprenentatge i l'adquisició de coneixements.
  • Comprendre el sistema internacional de la cooperació al desenvolupament, potenciant el debat i l'acció en temes d'actualitat d'aquest camp.
  • Potenciar la participació, el desenvolupament comunitari i el treball en xarxa, elements clau en la cooperació.

Més informació

Organitza: Universitat Politècnica de Catalunya

Data inici docència: Febrer de 2021

Data fi docència: Novembre de 2021

Objectius:

  • Formar coneixement tècnic a partir d'entendre les ciutats, des de l'especificitat del marc de cada context cultural, econòmic i polític-administratiu.
  • Conèixer i valorar noves propostes (bones pràctiques) de gestió urbana i territorial a través de la transferència de coneixements.
  • Incentivar l'actitud proactiva a la recerca i al reciclatge permanent dels professionals mitjançant el sistema 'lifelong learning'.
  • Preparar al professional per al treball pluridisciplinar.

Més informació

Organitza: Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Data inici docència: Octubre 2020

Data fi docència: Juny 2021

Objectius:

  • Analitzar les causes i conseqüències dels principals problemes globals en l’actual context de globalització.
  • Servir-se de l’anàlisi geopolítica per comprendre la situació en matèria de desenvolupament i els trets identitaris i culturals de l’Amèrica Llatina, el Magreb, l’Orient Mitjà, l’Àfrica subsahariana i l’Àsia a partir de casos pràctics.
  • Fer una aproximació a les bases del desenvolupament i analitzar-ne tant els indicadors per mesurar-lo com les noves dimensions i visions crítiques sobre el desenvolupament.
  • Aprofundir en les relacions entre gènere i desenvolupament, així com entre migracions i desenvolupament; saber identificar els reptes de les migracions forçades i les persones refugiades
  • Conèixer i identificar les principals característiques de l’acció humanitària.
  • ​Analitzar els principals actors, agendes i estratègies de desenvolupament
  • Aproximar-se a la cooperació des de l’acció comunitària, en tant que enfocament que parteix de la implicació de les pròpies comunitats en els processos de transformació social.
  • ​Abordar els processos de planificació de projectes de cooperació al desenvolupament des d’eines com l’Enfocament del Marc Lògic o la Teoria del Canvi.
  • Fer una aproximació a les noves tecnologies com a instrument pel canvi social i poder analitzar des les dificultats d’accés a les noves tecnologies i la seva incidència en el desenvolupament, fins a l’impacte dels social media i les xarxes socials en les estratègies de desenvolupament.
  • ​Realitzar una introducció als mètodes de recerca especialment vinculats als estudis de desenvolupament i afavorir experiències internacionals en diferents entitats i organitzacions que permetin complementar l’anàlisi teòrica.

Més informació

Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona

Data inici docència: Octubre 2020

Data fi docència: Sense concretar

Objectiu:

  • Analitzar i interpretar els processos i els problemes ambientals per integrar les relacions dels fenòmens de naturalesa mediambiental amb altres de tipus econòmic, social i cultural.

Més informació

Organitza: Universitat Rovira i Virgili

Data inici docència: 16 d'octubre de 2020

Data fi docència: 15 de novembre de 2021

Objectiu:

  • Formar especialistes amb habilitats per a l'anàlisi, la planificació, l'avaluació i l'execució de propostes orientades a la cooperació, al desenvolupament i a la transformació social, capaços de cercar solucions innovadores i adaptables, sempre amb criteris de responsabilitat.

Més informació

Organitza: Universitat de Barcelona

Data inici docència: 13 d'octubre de 2020

Data fi docència: Sense concretar

Objectius:

  • Aprofundir l'estudi de la societat internacional i comprendre l'estructura institucional i de relacions que configura el món actual.
  • Estudiar les organitzacions internacionals i els àmbits materials principals de la cooperació internacional institucionalitzada (manteniment de la pau i la seguretat internacionals, economia i comerç internacionals, cooperació per al desenvolupament, protecció i promoció dels drets humans, medi ambient, etc.), partint d'uns cursos generals sobre història contemporània, economia internacional, dret internacional públic i relacions internacionals.

Més informació

Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona

Data inici docència: 14 de setembre de 2020

Data fi docència: 14 de setembre de 2022

Objectius:

  • Comprendre els determinants de la salut i la seva relació amb la pobresa, així com els límits i capacitats dels poders públics per prendre accions en pro de la salut.
  • Aprendre les bases per analitzar la cooperació internacional i el coneixement sobre els problemes de salut en regions de mitjana o baixa renda i establir solucions concretes i funcionals a aquests problemes de salut.

Més informació

field_vote: 

5 guies d’estil per parlar adequadament de la salut mental

Imatge principal a portada: 
 Font: David Perkins
Autor/a: 
Joan Rosinach
Resum: 

Els problemes de salut mental són un tema sobre el qual sovint resulta difícil informar. Les guies que es mostren en aquest recurs poden servir per tractar adequadament la temàtica.

S’entén per trastorns mentals una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten temporalment i substancialment la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària. Aquesta condició pot causar alteracions de pensament, de percepció, d’estat d’ànim i de personalitat o comportament, tot i que de vegades és invisible i no aparent davant els altres, alterant de forma esporàdica les facultats mentals. Tothom és tant susceptible de tenir problemes de salut mental com de patir qualsevol altra malaltia.

Imatges secundàries: 
 Font: David Perkins
 Font: Emma Simpson
Subtitols: 
Les paraules sí que importen
Com parlar de salut mental
Recomanacions per informar sobre salut mental
El tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals
Salud mental y medios de comunicación: guía de estilo
Continguts: 

Aquesta guia d’estil per a mitjans de comunicació, publicada per la Confederación Salud Mental España l’any 2019, té com a objectiu oferir a periodistes dades i claus sobre l’ús del llenguatge més adequat a l’hora d’informar sobre temes o aspectes relacionats amb la salut mental. La seva principal finalitat és que professional de la comunicació puguin generar informació veraç i contrastada. Es tracta d’una versió actualitzada de les publicacions del 2003 i 2008, i en revisa continguts, proposa noves fórmules comunicatives i posa el focus en noves realitats que s’han de tenir en compte.

Creat per les entitats que forment part de Salut Mental Catalunya (SMC), aquest document vol esdevenir una guia d’ús per a totes les persones i entitats vinculades a l’àmbit de la salut mental. Pretén unificar l’estil del discurs i resta obert a què tothom que ho cregui oportú hi pugui fer aportacions, millores i actualitzacions. El llenguatge vehicular és el català i l’any 2019, la guia va ser revisada i validada per les entitats de SMC, per tal d’anar-la aplicant en les diverses comunicacions i donar-la a conèixer en els diversos contextos en què s’aplica.

Aquesta guia de mitjans publicada per Obertament l’any 2016, vol ser una eina útil de consulta per als professionals de la comunicació, i els facilita recursos i recomanacions per elaborar continguts acurats relacionats amb la salut mental. Tracta el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de salut mental, i trenca mites i estereotips sobre els trastorns mentals. Explica la importància de no relacionar el trastorn mental com la causa de violència o perillositat i d’evitar mostrar imatges o àudios que transmetin aïllament social, patiment, compassió o rebuig.

L’any 2015, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) publicava aquesta guia en forma de recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals. El document aporta expressions adequades per descriure les persones amb problemes de salut mental i avisa que l’ús de termes inexactes pot reforçar els estereotips i l’estigmatització. També s’estableix un seguit de recomanacions per als programes informatius de televisió o butlletins de notícies radiofòniques, magazins, petits reportatges, espais de debats i entrevistes.

Després que professionals de la comunicació, així com instàncies públiques i privades han confirmat la seva utilitat, la Confederació FEAFES publicava el 2016 una actualització de la Guia d'Estil 'Salut Mental i Mitjans de Comunicació'. En aquesta edició, s’actualitzen dades i es revisen definicions, amb l’objectiu d’apropar les noves perspectives i normatives que s'han obert durant els darrers temps. En línia amb la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, s’hi preveuen mesures tant de no discriminació com d'acció positiva.

field_vote: