L’Observatori Permanent de la Immigració i l’Observatori espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia, són dos organismes que fan un seguiment estadístic sobre la situació de les persones d’altres orígens a l’Estat espanyol.

Concretament, l’ Observatori Permanent de la Immigració (OPI), reuneix la informació estadística en matèria d’estrangeria, immigració, protecció internacional i nacionalitat, a fi de servir com a sistema d’anàlisi sobre els moviments migratoris i que aquest serveixi per implementar les polítiques públiques adequades pel que fa a aquesta matèria.

En el cas de l’Observatori espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe), té la funció de recopilar i analitzar la informació sobre el racisme i la xenofòbia a fi de conèixer la situació dins del territori estatal, així com les perspectives d’evolució, a fi de col·laborar amb els diferents agents públics i privats nacionals i internacionals i lluitar-hi en contra.

Actualment, en un context en el qual la crisi ha afectat a tota la ciutadania i això afecta directament a la població immigrada, on es produeixen tensions constants a les fronteres de l’Estat i que hem viscut manifestacions clares de rebuig manifest cap a la immigració, no només des dels ciutadans sinó també des d’alguns representants de partits polítics, alguns experts consideren que la tasca d’aquests Observatoris és molt necessària. En canvi, ambdós es troben en una situació de perill respecte a la seva funció.

Respecte a l’OPI, ha estat més d’un any sense ningú que entomi el projecte i l’Oberaxe fa tres mesos que no té ningú al capdavant.

Per altra banda, els butlletins mensuals que editaven sobre racisme i xenofòbia es van deixar de publicar l’any 2011. Una altra de les tasques d’aquests observatoris és reflectir l’evolució de les persones estrangeres amb tarja de residència o certificat de registre. Abans aquestes dades es publicaven trimestralment, ara es fa semestralment.

S’ha de tenir en compte que en matèria d’immigració hi ha hagut fortes retallades, de fet, el govern espanyol a l’any 2012 ja va eliminar el fons de suport a l’acollida i integració d’immigrants i el reforç educatiu.

També es va aprovar el controvertit decret amb el qual es deixava a les persones immigrades amb situació administrativa irregular fora de l’accés a la sanitat pública.

A més, moltes persones immigrades no són ciutadanes des d’un punt de vista legal i, per tant, no són considerats com a membres plens d’una societat ni poden participar de les decisions col·lectives.

Per tant, un problema que es denuncia des de les organitzacions i persones expertes que treballen amb aquest col·lectiu és que les persones d’altres orígens que viuen a casa nostra, en moltes ocasions, viuen sense la protecció jurídica que tenen altres ciutadans.

A conseqüència de tota aquesta situació, hi ha moltes veus, com el sociòleg Miguel Pajares de la Universitat Complutense de Madrid diguin que s’està desmantellant tota la tasca feta fins ara a ambdós Observatoris.

També s’hi ha posicionat en contra el sindicat UGT i CCOO. En el cas d’aquest últim, el seu membre José Antonio Moreno ha manifestat que la immigració ha desaparegut de l’agenda política.