L’educació és refugi: el suport de les universitats a les persones desplaçades forçosament

Segons l’ACLED (Armed Conflict Location and Events Data), el 2023 es van produir 139.000 actes de violència política. Interpretant les dades d’aquest darrer informe, Alexandro Solano afirmava a VilaWeb a principis de 2024 que “el món viu el moment amb més conflictes armats d’ençà de la Segona Guerra Mundial”. Al seu torn, ACNUR estimava que 117,3 milions de persones s’havien vist obligades a desplaçar-se a causa de les guerres i les violències i tensions polítiques el setembre de 2023.

En aquests contextos de conflicte i refugi, entre les moltíssimes vicissituds que suposen, s’hi troba el difícil o quasi impossible accés a l’educació superior. També ACNUR apunta que només un 6% de tota la població refugiada o desplaçada aconsegueix inscriure’s a la universitat o als estudis superiors. És una dinàmica que emmiralla les desigualtats socials que acompanyen l’estatus del refugi, i obstaculitza a les persones refugiades la construcció d’un futur en igualtat de condicions als països d’acollida o en l’eventual retorn a casa.

Amb la finalitat d’atendre a aquesta situació, moltes universitats catalanes, mitjançant les seves associacions solidàries i de cooperació, posen a la disposició de les persones de països en situacions de conflicte tot un sistema de beques i programes d’acollida, beques de matrícula universitària i acompanyament. Quatre d’aquestes universitats són la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG).

Els Ajuts #UABRefugi: Fundació Autònoma Solidària

Cada any, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) convoca, mitjançant la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i a través del seu Programa d’Acollida de persones en cerca de refugi, una sèrie d’ajuts per a estudis de grau, màster i doctorat. El programa té com a objectiu principal la defensa dels drets de les persones desplaçades forçosament, centrant-se, entre altres coses, en oferir-los l’oportunitat de reprendre els seus estudis a la UAB.

Aquest programa comença l’any 2015 amb un conveni de col·laboració entre la UAB i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), aleshores encara vinculada a la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). “Tot arrenca arran d’una sol·licitud que arriba a la UAB”, explica Marta Batalla, tècnica de la FAS, “on en Mohammed, l’aleshores bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Mosul a Iraq, que és traductor i investigador, demanava auxili a la UAB per a reiniciar un procés que havia deixat aturat als 80 quan va rebre l’acceptació per a fer un doctorat a la universitat, per tal de sortir del país junt amb la seva família després de la invasió d’ISIS”.

A en Mohammed se li va becar la matrícula, però també se li va oferir allotjament i un acompanyament per a la seva instal·lació a Catalunya coordinat per la FAS. “Aquest fet”, continua Marta Batalla, “va fer prendre consciència a la UAB que la universitat pot ser una via d’accés a drets per a persones que són universitàries o investigadores als seus països d’origen, on són perseguides, i que la universitat pot tenir eines per a generar canvis davant els desplaçaments forçosos”.

Així, a partir d’aquest cas, la UAB va posar en marxa una maquinària per a impulsar el conveni amb el CCAR, que implica una sèrie d’accions a favor de l’acollida a la universitat, entre elles i especialment les beques i un programa de mentoria social. Finalment, el 2021 aquestes beques s’institucionalitzen en la forma de la Convocatòria #UABRefugi, on a banda de la gratuïtat de la matrícula també es flexibilitzen els requisits d’accés, permetent-los, per exemple, accedir a la universitat sense la documentació legalitzada. 

Les beques són complementades pel programa d’acollida, on es fa un acompanyament integral a les persones nouvingudes i se’ls ofereix tutorització durant els estudis, accés a tots els serveis del campus i formació de català i castellà. Aquestes persones sempre són estudiants amb els estudis de grau no finalitzats o a punt per començar els estudis de màster, i totes elles provenen de països en conflicte, sigui directament del terreny o des de tercers països com el Líban.

A més, en la majoria de casos, les beques s’han gestionat amb entitats col·laboradores o l’administració pública, i només en deu ocasions s’ha tractat de beques integrals amb visat: “Durant els 8 anys del programa, s’han expedit 82 matrícules #UABRefugi, i la majoria s’han dirigit a persones que han arribat a territori espanyol pels seus propis mitjans o per entitats de refugi”, especifica Marta Batalla.

En aquest context, però, destaca una dificultat principal per a les beques, que és la inestabilitat de la circumstància de refugi: “És possible que l’asil d’aquestes persones els sigui denegat, de fet Espanya té unes taxes de resolució favorables a l’asil molt baixes en comparació amb la resta d’Europa”. Tanmateix, per la UAB, continua Marta Batalla, “la denegació d’asil no nega la història de vida de les persones refugiades, i per l’administració pública denegar els estudis a algú a qui ja se li ha atorgat la beca seria una pèrdua de diners, així que sempre es resol que la persona pot completar els seus estudis inclús en situació de denegació, entenent que el procés durà també a la regularització de la seva situació”.

En aquest sentit, i perquè les beques funcionen per subvencions públiques, es pot donar també que les atencions siguin diferenciades per motiu de crisis humanitàries a causa d’un soroll mediàtic desigual: “Per exemple, des del Ministeri d’Universitats es va llençar una concessió directa de finançament a les universitats que generessin programes d’acollida per a persones d’Ucraïna, cosa que no ha fet amb altres crisis humanitàries”, comenta Marta Batalla.

Les beques integrals de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona (UB), per mitjà de l’entitat Solidaritat UB, té des del 2015 un programa de beques per a persones procedents de zones en conflicte. El programa respon a l’objectiu de la universitat de contribuir a pal·liar una de les problemàtiques que s’esdevenen quan esclata un conflicte en un país, que és la interrupció de l’educació i el desplaçament forçat. Així, les beques es destinen específicament a estudiants que volen sortir del seu país i que ja han iniciat els seus estudis.

“El que proporcionem”, comenta Sara Carmona, docent de la UB i membre del Programa de Suport a les persones refugiades i provinents de zones en conflicte de Solidaritat UB “són beques per continuar els estudis, se’ls ajuda a sortir del seu país amb un visat d’estudiant”. El programa de beques és integral, el que significa que a part de la matrícula inclou l’allotjament en un dels col·legis majors de la UB, l’alimentació, una petita ajuda dinerària, l’assegurança mèdica, acompanyament psicològic i psicosocial i assessorament legal.

Solidaritat UB anuncia aquestes beques mitjançant xarxes de solidaritat, les universitats dels diferents països en conflicte, ONGs d’aquestes zones i ACNUR. S’oferten, generalment, al voltant de 15 places, un nombre que pot variar si no s’han graduat totes les persones o si s’han fet adaptacions curriculars. Tanmateix, mai queda cap plaça deserta, una circumstància que reflecteix les necessitats socials i globals actuals. “L’any passat”, apunta Sara Carmona, “ens van arribar 500 sol·licituds”. La selecció de les persones beneficiàries es fa aleshores a partir d’una entrevista, i tenint en compte les necessitats del moment i els recursos disponibles.

El primer any, per exemple, les beques van acollir majoritàriament estudiants de Síria. En els 9 anys de durada del programa, també han sovintejat els estudiants de Palestina, del Congo i d’altres països de l’Àfrica, així com algunes persones de l’Afganistan arran de la crisi afganesa. “Ens anem adaptant”, explica Sara Carmona, “per poder oferir una beca que sigui realment utilitària, que atengui realment a les necessitats d’aquestes persones”.

Pel que fa a les edats dels i les estudiants, la beca es destina sobretot a estudiants joves però que ja han cursat uns 30 crèdits de grau als seus països d’origen, ja que “oferir la beca per a tot el grau suposava bloquejar la plaça massa anys, i agafar estudiants massa grans suposaria una dificultat adaptativa a les condicions de pisos i habitacions compartides que podem oferir”. A més, també es cerca una certa paritat “perquè els nois solen ser obligats a agafar les armes, i les noies es veuen afectades doblement per la condició bèl·lica”.

En tot cas, però, “el requisit número 1 és la situació de vulnerabilitat que tingui la persona, ja que hi ha circumstàncies econòmiques en què sí que es podrà permetre sortir del país i adquirir un visat turístic, però en altres casos la persona no té aquests recursos, i la beca significa una oportunitat per a reprendre els seus estudis i la seva vida”.

Tanmateix, en aquests últims casos, l’ajuda mai està del tot garantida, ja que es poden donar dificultats per a l’expedició dels visats per part de l’administració nacional o internacional: “A vegades els visats arriben massa tard, desfasats amb el calendari acadèmic, o ni tan sols arriben, perquè directament no es verifica la veracitat de les nostres cartes d’acceptació”, afirma Sara Carmona. També es pot donar que un cop els i les estudiants són aquí, el permís de residència d’estudiant no cobreixi l’estada real d’aquestes persones, “perquè contemplen que el curs s’acaba al juny, però a la universitat no es tanquen les actes i les accions formatives fins al setembre”.

Les beques de Solidaritat UB han anat destinades enguany a 18 estudiants. Entre ells, hi ha l’Abdikerim Husein Abdella, que es troba estudiant el màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) de la UB, i viu a la residència universitària de la Diagonal. Ell és de Somàlia, on en el seu moment va fer la primària, però va haver de fugir a Etiòpia amb la seva família a viure a un camp de refugiats quan la situació de violència al seu país es va agreujar. A Etiòpia va estudiar la secundària i va fer un grau universitari, però en acabar els seus estudis va haver de tornar al camp de refugiats: “La llei d’Etiòpia no permet fer massa coses als refugiats, no hi havia quasi oportunitats per a treballar o estudiar, i vaig passar-me tres anys horribles al camp de refugiats sense fer absolutament res”.

A través d’ACNUR, l’Abdikerim va descobrir les beques de Solidaritat UB i hi va aplicar. El procés, però, no va ser fàcil. “Per una persona com jo, aconseguir una beca com aquesta té els seus obstacles. Vaig haver d’esperar molt per als visats i els documents necessaris per a sortir d’Etiòpia”, afirmava corroborant el que comentava Sara Carmona. Finalment, però, i després d’un difícil viatge, l’Abdikerim va arribar a Barcelona el 8 de desembre de 2022. Primer, durant poc menys d’un any, va fer els cursos transicionals de català i castellà, que van ser primordials per a conèixer gent i començar a construir xarxa. Després, ja sí, va iniciar els seus estudis de màster.

Ara, afirma estar molt feliç de poder continuar els seus estudis: “Per a algú com jo, que vivia en un camp de refugiats sense fer res, obtenir una beca per a estudiar en una universitat tan famosa com és la UB, és una grandíssima oportunitat. Les meves oportunitats eren nul·les, i ara tinc un futur. Quan acabi els meus estudis buscaré feina, i continuaré el meu viatge de vida”.  

Consulta el següent vídeo realitzat per Carolina Andrade i altres estudiants de la UB per conèixer els testimonis d'altres persones beneficiàries d'aquest programa: 

La UPC i el seu programa d’acollida a persones refugiades

L’any 2022, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va aprovar el seu ‘Protocol d’Emergències i Alertes Internacionals’, el qual incorporava, com a annex, el Programa d’Acollida a Refugiats. Aquest programa té l’objectiu de facilitar l’acollida de persones que han fugit del seu país a causa de guerres o altres emergències o contextos de persecució, i oferir-los formació universitària. Entre els beneficis que contempla, hi ha l’accés a beques de matrícula, suport psicològic, de salut visual i lingüístic, programes de mentoria i tutories acadèmiques.

A més, la UPC participa, en base a un acord amb la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat, en un programa de suport a estudiants sirians procedents del Líban, que als ajuts de matrícula incorporen una dotació mensual per a cobrir les despeses d’estada durant el període d’estudis. Tots aquests ajuts els gestiona el Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la universitat. Van destinats a persones refugiades o en situacions anàlogues amb recursos econòmics insuficients i que ja han iniciat els seus estudis universitaris al seu país d’origen.

Durant el curs 2023-2024, un total de 10 estudiants, 7 homes i 3 dones provinents de Síria, Iraq, Ucraïna, Bielorússia i Afganistan, s’han beneficiat d’aquests ajuts. Alhora, el programa ha donat continuïtat als estudis ja iniciats de persones com el Mohammad Al Khaled, que va venir de Síria, passant pel Líban, el 2018, i es troba a l’últim any del grau en Enginyeria Civil a la UPC.

El Mohammad es trobava al tercer curs d’aquest mateix grau a Síria quan els seus estudis van ser interromputs: “La meva facultat va ser objectiu de bombes, molts estudiants van morir. A mi, un dia, mentre feia un examen, la policia se’m va endur i em va ficar a la presó durant sis mesos”. És per això que va decidir marxar del país: “Quan vaig sortir de la presó vaig decidir deixar Síria perquè la situació era molt dolenta: hi havia nombroses detencions, especialment de joves, i els bombardejos eren constants. Tampoc teníem internet, aigua o electricitat. El 2017 vaig marxar al Líban amb la intenció d’acudir a ACNUR per registrar-me per anar a Europa”.

El Mohammad va estar cercant oportunitats per internet per a venir a Europa durant tot el temps que va ser al Líban, però la situació tampoc era fàcil: “Al Líban la gent és molt racista amb els sirians. Treballava 12 hores al dia, sense dies de descans, i vaig ser segrestat durant sis hores pels Xiïtes, que em volien fer tornar a Síria”. No va ser fins un any després que va trobar els ajuts de la Generalitat i hi va aplicar. El setembre de 2018 arribava a Barcelona.

Un cop a Catalunya, i durant tot un any, en Mohammad va viure amb una família a Mataró, on va aprendre sobre la cultura i l’idioma. El 2019 va poder reprendre finalment els seus estudis a la UPC, on, tot i que li van convalidar algunes assignatures, va començar des de primer. De moment, afirma no haver tingut cap problema per a quedar-se a Catalunya perquè renova el seu visat anualment. Tanmateix, no té l’estatus d’asil, i això pot suposar un problema en un futur pròxim: “Quan vaig arribar volia registrar-me per a l’asil per tal d’obtenir una residència de cinc anys i després optar a la nacionalitat, però em van dir que si ho feia no podria continuar amb aquest programa. Ara em trobo que necessito estudiar un màster o treballar i aconseguir un permís de treball”. Amb tot, i havent tingut ja una experiència laboral a l’AMB durant un any, la seva intenció és quedar-se a treballar a Catalunya i intentar portar la seva família, a qui no veu des del 2017.

UdG: ajuts, suport i acompanyament a persones desplaçades

A la Universitat de Girona (UdG), la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional (UCSOP) gestiona diversos programes d’ajuda i suport a persones refugiades. Per començar, hi ha els Ajuts d’Emergència, destinats a "minimitzar les conseqüències negatives d’aquells estudiants en situació de greus dificultats econòmiques que no han pogut accedir a altres ajudes per causes justificades”, expliquen. Una part d’aquests ajuts es destina a estudiants amb estatus de refugiat, i poden cobrir matrícules, desplaçaments i, en casos excepcionals, ajuts per al lloguer i la manutenció.

En aquest sentit, la UdG es troba actualment elaborant un protocol de reconeixement d’estudis previs i treballant amb altres universitats catalanes i espanyoles per a solucionar les possibles dificultats.

Alhora, quan han arribat estudiants en situació de refugi, la UdG ha activat altres accions de suport com ensenyament del català, mentoria a estudiants de la universitat per a que donin suport en l’adaptació d’aquestes persones, i un seguiment i acompanyament als i les estudiants en situació de refugi.

La UdG també compta amb programes concrets com el ‘Programa de represa dels estudis per a persones refugiades ubicades al Líban’, coordinat pel Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat: “Gràcies a aquest programa, un estudiant ha pogut accedir a la UdG i està a punt de finalitzar el seu grau”. També tenen un programa específic per a estudiants i professorat provinent d’Ucraïna, un finançament que fins ara els ha permès cobrir les despeses de matrícula de diverses persones, entre elles una professora.

Un mirall de la situació global

Marta Batalla, la tècnica de la FAS, afirma que hi ha hagut “un augment exponencial cada any de persones interessades en les beques, conseqüència de l’augment de desplaçaments a nivell global”. Alhora, també expressa que les ajudes que les universitats tenen capacitat d’oferir van molt lligades al ressò mediàtic i les diferents qüestions geopolítiques lligades als conflictes: “Això provoca que alguns col·lectius no rebin tant de suport com altres”.

Per aquesta raó, Sara Carmona, de Solidaritat UB, expressa que el rol de les universitats és merament educatiu: “Necessitem aliances amb la societat en general i amb les empreses, que s’ofereixi un relleu a les ajudes que una persona nouvinguda necessita, que se l’ajudi a construir una xarxa”. Amb tot, continua Sara Carmona, “serà necessari continuar amb els programes, atesa la situació global”, una situació de la qual “nosaltres som responsables perquè juguem a la política i al comerç internacionals”, d’aquí que requereixi, igualment, una resposta integral.

Així i tot, Sara Carmona també defensa l’aportació de les universitats en aquesta resposta: “Cal que seguim oferint oportunitats d’aprendre a tothom, especialment a qui no té accés a l’educació o ha hagut d’interrompre el seu camí. La necessitat és present, i mentre sigui present és també cultural i social”.