La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) és una associació d’utilitat pública que treballa per defensar el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides o migrants vulnerables. Altrament, també fan un acompanyament a les persones refugiades que acaben d’arribar a Catalunya.

El nombre de persones que viuen en situació d'asil no para de créixer, igual que les sol·licituds que rebem cada dia a Catalunya. La CCAR explica durant la presentació del seu anuari 2023, que per demanar-lo s’ha de fer un primer contacte telefònic amb la Policia Nacional per tal de realitzar una entrevista, això comporta certs problemes.

El dret d'asil no és un dret si no hi pots accedir.

Fa més d'un any que denunciem que el telèfon per obtenir cita d'asil està totalment col·lapsat. #20J #DiaMundialPersonesRefugiades #DefensemLesPersonesNoLesFronteres pic.twitter.com/srjYm9UjVr

— Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (@CCARefugi) June 20, 2024

Afirmen que “des de l’abril de 2023 l’única manera d’aconseguir una cita per l’entrevista és trucant a un telèfon totalment col·lapsat”, la poca agilitat en aquests tràmits ha desencadenat en una mitjana de temps d’espera d’entre sis i nou mesos. Un dels principals problemes, expliquen, és aquest. Cal destacar que durant el temps que aquestes persones viuen sense protecció institucional, queden totalment desemparades.

L'evolució de les dades és clara, cada vegada hi ha més persones que demanen asil a Espanya i Catalunya. Barcelona és la província on més sol·licituds s'han fet a Catalunya amb 9.422 persones, és la tercera província de l'Estat per redere de Madrid (52.684 sol·licituds) i Màlaga (10.517 sol·licituds).

Accem, una ONG d’àmbit estatal que treballa per millorar les condicions de vida de persones en situació de vulnerabilitat, també es posiciona mostrant la seva preocupació per “la tendència de donar menys garanties a les persones sol·licitants de protecció, plasmada en el Pacte europeu sobre Migració i Asil”.

La CCAR descriu aquests moments de saturació i col·lapse com a “maltractament institucional”, i fan èmfasi en les conseqüències psicològiques que poden arribar amb la dilatació d’aquest tràmit.