Es tracta d’un estudi encarregat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) -l’organització de referència de l’associacionisme de la ciutat, que agrupa les federacions d’associacions de Barcelona- i dut a terme per la Fundació Desenvolupament Comunitari. L’estudi s’ha presentat aquest dilluns a Torre Jussana amb la presència de la regidora de Benestar i Cohesió Territorial de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Moraleda.

L’objectiu de l’estudi és avaluar la fortalesa del sector associatiu de la ciutat, ja que la coordinació de les associacions és un element clau en l’enfortiment de l’acció associativa. Aquest estudi permet aprofundir en el coneixement i en la realitat d’aquestes associacions, les seves claus d’èxit, i el rol que desenvolupen.

Major participació i canvi de rol

Actualment, un 84% de les associacions barcelonines pertanyen a organitzacions de segon nivell, xifra que suposa un augment del 20% respecte al 2003. I, a la vegada, més del 78% de les associacions de segon nivell formen part d’una organització de grau superior.

Així mateix, la recerca mostra com el rol de les entitats de segon nivell ha anat variant. En aquest sentit, si tradicionalment les funcions predominants han estat les de coordinació, representació de les entitats membres i interlocució, sobretot amb l'Administració; actualment la tendència és que prenguin un major protagonisme la generació de coneixement, la prestació de serveis i el reconeixement a les entitats que en formen part.

Els principals punts forts són: la capacitat d'aconseguir els objectius fixats, la capacitat d'aglutinar les associacions d'un àmbit i la relativa disponibilitat de recursos econòmics i infraestructurals. Les claus d'èxit més destacades: la realització de serveis que potencien les associacions que en formen part, com ara la formació i l'assessorament, l'assoliment de convenis plurianuals i la diversificació de les fonts d'ingrés. Els principals punts febles que afecten aquest sector associatiu són la renovació de directius, la comunicació amb les entitats membres, la manca d'una visió estratègica conjunta, el grau de dependència del finançament públic.