Quina és la missió de la vostra organització?

La qualitat de vida i la màxima integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Per què afegim això de les seves famílies? Per dos motius. D'una banda, perquè els nostres promotors són aquelles famílies valentes que no es conformen. I d'altra banda, perquè hem de ser realistes: malgrat totes les polítiques d'acció social, la gran cuidadora i el suport que tenen les persones amb discapacitat són sempre les famílies. I cuidar el que cuida és intel·ligent.

Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?

D'una banda, Barcelona és una ciutat dinàmica amb una vida associativa molt rica, que ha donat lloc a moltes entitats i a molts models diferents d'intervenció. Si ets una persona amb discapacitat pots escollir quin tipus d'entitat o de servei s'ajusta més a les teves necessitats. D'altra banda, però, en conjunt representem poca cosa. Avui tenim les millors normatives i apostes per a la integració de les persones amb discapacitat, però això no ha generat prou volum encara de llocs de treball, d'habitatges per a persones amb discapacitat, de centres de formació, etc. Per tant, hi ha anys de feina per davant.

Què aporten les cooperatives d'iniciativa social a la societat?

L'aportació de les cooperatives en general a una economia més social és importantíssima i ve d'antic. La propietat compartida i el sentiment de que allò és teu és un element de competitivitat i un compromís per no deixar ningú enrere. Les cooperatives han soportat molt millor la crisi que altres empreses per aquesta capacitat de flexibilitzar-se i ser solidàries. Les cooperatives d'iniciativa social neixen de la voluntat de la gent de fer-ho, orientades a objectius socials i que funcionen de manera democràtica i transparent. Partim de l'aprofitament de totes les capacitats que tenim, de la distribució de la riquesa i del treball que es fa, de les capacitats i el compromís de les persones i, per tant, hem de tenir un futur espectacular.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra organització?

Som una cooperativa de treball i la gent que contribueix més a l'objecte i activitats de la cooperativa són els socis treballadors, els cooperativistes. Tot i així, hi ha entitats promogudes per nosaltres o amb què col·laborem on el voluntariat és imprescindible. Calen persones voluntàries que acompanyin i donin un cop de mà a les persones amb discapacitat. També estan els pares i les mares. Hi ha una associació de recent creació que es diu AFAT (Associació de Familiars i Amics del TEB), on hi ha familiars i amics i tots són voluntaris en el fons. Intenten complementar la tasca que fem i substituir-nos en aquelles coses que no arribem. En total, podríem dir que tenim un centenar de voluntaris i voluntàries.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Per coses tan senzilles que són difícils d'explicar. Per què tots volem que el món sigui millor i més just? Per aquestes raons hi ha voluntaris. Hi ha coses que saps que depenen de la il·lusió i de l'aportació que tots hi fem. Per què ho fan els voluntaris? Perquè volen, per compromís, per responsabilitat social, perquè formen part de la "tribu" i volen deixar als que vénen darrere un món millor.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Deixa'm que t'ho expliqui al revés. Fa 10 anys, de fet fa 14 anys, vam fer un canvi substancial. Vam pensar que per ser competents i seguir creixent havíem de canviar i fer diferents cooperatives especialitzades, en comptes d'una molt gran. I sort que ho vam fer perquè no pensàvem que les coses canviarien tant i tan ràpidament com han canviat.

Què passarà d'aquí a 10 anys? Si l'economia no s'ha recuperat, al menys esperem que estarem en escenaris millors que els actuals. També pensem que les societats seran més complexes i desgraciadament més competitives. Per tant, a les persones amb discapacitat, que són més vulnerables, els serà més difícil tenir una presencia activa en tot tipus de coses. En canvi, les opinions i les actituds de la gent seran molt més favorables. Amb tot això, nosaltres hem d'intentar reforçar tota aquesta xarxa d'economia social compromesa amb la discapacitat i els col·lectius vulnerables perquè puguin mantenir els espais i ocupar-ne de nous.

Per tant, a nivell de TEB pensem que en 10 anys anirem millor, serem més grans i estarem més diversificats. Si tot va bé, no només hi haurà cooperatives que haguem generat nosaltres sinó que les diferents entitats que avui estem treballant a Barcelona ens posarem d'acord per fer nuclis d'actuació més grans i més potents. Amb aquest escenari treballem i estem fent passos.

Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l’entitat?

Hi ha moments impagables, te n'explicaré tres. Porto treballant en aquesta casa més de 40 anys i un d'aquests moments més apassionats i emotius per a mi va ser el dia que vam fer el primer contracte. El segon té a veure amb l'esport. Els Jocs Olímpics del 92 van ser els jocs de tothom i aquest sentiment que té la ciutat va dependre molt de les persones amb discapacitats. Hi van haver més de 100 mil voluntaris i segur que tots recorden alguns moments emblemàtics, i aquella cosa impensable, emocionant, espectacular d'aquella gent amb discapacitat que formava part de la mateixa festa que tothom i feien coses impensables. Al 92 va canviar la mirada sobre les persones amb discapacitat i aquí vam tenir una gran contribució. I l'últim, fa uns quinze dies quan vam presentar en públic el TEBVist, una televisió on line feta per persones amb discapacitat. Ha estat una gran sorpresa i ho hem celebrat molt!

Les tres experiències tenen un component comú: l'element sorpresa. És a dir, veure com aquelles persones per les quals tu has apostant tant són capaces de fer el que pensaves i molt més. I aquest plus de més és el que t'emociona i et sorprèn. Són els nostres herois.

Més informació:

• Grup cooperatiu TEB
• Associació de Familiars i Amics del TEB