Què està passant amb el padró de Barcelona?

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
 Font: Canva
Barcelona donarà de baixa del padró les persones empadronades a les seus d'entitats socials. Font: Canva.
 Font: Canva
Les entitats mostren preocupació per les conseqüències negatives de les modificacions del padró. Font: Canva.

Què està passant amb el padró de Barcelona?

Autor/a: 
Oscar Loro Castilla
Suport Tercer Sector - Jurídic

Resum: 

L’Ajuntament de Barcelona començarà a donar de baixa del padró de la ciutat aquelles persones empadronades a seus d’ONG a partir de juny.

El 19 d’abril, el Departament de Població i Processos Electorals va emetre una carta que van rebre algunes fundacions que treballen amb persones en situacions irregulars o sense llar. El consistori avisava que “s’ha comprovat que l’adreça de la vostra entitat no correspon a un habitatge o equipament residencial” i continuava amb “a partir d’aquesta comunicació, ja no s’hi podran tramitar més altes padronals”.

Carta enviada per l'Ajuntament de Barcelona. Font: Fundesplai.

Les fundacions amb les quals Xarxanet ha contactat prefereixen mantenir-se en l’anonimat per evitar possibles problemes en un futur, però afirmen que aquesta decisió és un retrocés en drets, donat que moltes persones afectades no podran tenir accés a quelcom tan bàsic com és la sanitat, la correspondència o el dret a vot.

Aquestes entitats afectades no saben quines persones de les quals estan empadronades a les seves seus seran notificades i quines no, també asseguren que en molts casos no es podrà comunicar amb la persona afectada. Eliminar en bloc a totes les persones empadronades a les seus d’aquests organismes no governamentals farà que moltes, per no haver sigut notificades o bé per no poder fer el tràmit, quedin fora del sistema.

Les entitats consultades afirmen no haver parlat amb el consistori abans de la decisió, però la mateixa Sonia Fuertes, Comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, afirma que "el que no es va concretar eren terminis, però ja ho vam dir i es va anunciar. I ho vam dir a l’abril".

Amb aquest anunci, hi ha entitats que no saben com treballaran a partir d'ara, igual que hi ha projectes d’ajuda a persones sense llar que queden aturats fins a tenir clar com s’ha de procedir. Les afirmacions entre ambdues bandes són oposades.

Des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha explicat que “no ha restringit l’accés a la modalitat del padró en domicili fictici, la ciutat continua empadronant i compromesa amb garantir el dret de les persones”. Des del consistori afirmen que aquesta mesura es fa per tenir més control sobre la realitat demogràfica de la ciutat, calculen que centenars de persones empadronades a la ciutat ja no hi resideixen.

Fuertes explica que “una seu d’una entitat no és un lloc on visquis. Si has empadronat 1.000 persones, potser no les pots gestionar i pots estar fent frau de llei. Són grans xifres i cal control. Hi ha gairebé 46.000 habitants sense domicili fix. Jo crec en la feina de les entitats, i les conec, però hi ha coses que no poden ser”.

Aquest empadronament, però, és diferent de l’empadronament col·lectiu que s’ha estat treballant fins ara en algunes d’aquestes fundacions notificades. Sigui com sigui, les persones empadronades en les seus que han sigut notificades seran donades de baixa del padró. En aquest sentit, cal destacar que la Diputació de Barcelona té publicada al seu web una guia anomenada “Les obligacions dels consistoris en matèria d’empadronament” on es descriu que:

“Davant l’absència total de domicili, l’ajuntament pot recórrer a una adreça fictícia, sempre que els serveis socials integrats a l’estructura orgànica d’alguna administració pública en coneguin l’habitant, i informin sobre l’habitualitat de la seva residència al municipi, n’indiquin l’adreça fictícia (la del servei mateix, alberg municipal, punt geogràfic on pernocta, etc.) i es comprometin a intentar fer-li arribar una notificació de l’Administració, com ara una targeta electoral”.

Sonia Fuertes també s'ha aproximat a les necessitats de les entitats, afirma que "tenim coses millorables? D’acord. Potser el juny és un problema? Parlem-ne. Però hem d’avançar per regular i empadronar bé. Ho hem d’entendre des de la racionalitat i des de la normativa. Si la preocupació és el procés, es pot revisar".

Ara bé, què passarà amb les persones que fins al juny no rebin cap notificació? Si no saben que han sigut donades de baixa del padró, perden el dret a vot a les eleccions municipals? Perden el doctor o la doctora de capçalera? Perden el dret a demanar ajudes per veïns i veïnes fins que no es tornin a empadronar?

Afegeix un comentari nou