Un dels autors d'estudi, l'antropòleg Joan Uribe, ha aclarit que "la majoria" dels trastorns que pateixen aquestes persones són "estrès, angoixa i ansietat, producte del fet de viure al carrer, dormir malament i passar por". Concretament, tres de cada quatre indigents corren risc de patir una malaltia mental i el percentatge és una mica més alt entre les dones que entre els homes.

Pitjor salut
A banda de les malalties mentals, els indigents tenen pitjor salut que la resta de la població i tenen “necessitats que els serveis sanitaris no estan cobrint", com malalts de sida o diabetis que no reben el tractament adequat. Les malalties més freqüents entre els indigents són les relacionades amb el sistema ossi i muscular, ja que el 68% pateixen alguna malaltia d'aquest tipus, especialment dolor crònic lumbar i cervical. També el 57% dels indigents tenen problemes cardiovasculars.

Malgrat que els indigents pateixen més malalties que la població en general, acudeixen menys al metge, i quan ho fan es dirigeixen als serveis d'urgències. En aquest sentit, Uribe ha insistit que "el sistema sanitari ha d'obrir un espai per a les persones sense sostre" perquè, "tal com funciona ara, els deixa fora".

1.800 persones sense llar
Segons aquest estudi, que s’ha fet a partir d’entrevistes a 611 indigents entre abril i juny de 2008, a Barcelona hi ha 1.800 persones sense llar. Aquesta xifra inclou els individus que viuen al carrer, els que viuen a centres públics o privats, els que habiten en barraques i els que han estat acollits temporalment per amics o familiars.

Els autors han detectat que la xifra de dones és de només el 12% i que el 61% del total porten menys de tres anys al carrer, de manera que la seva situació no s'ha "cronificat" i "encara es pot fer alguna cosa".