En el marc de l'Estratègia 2020, la Unió Europea es proposar millorar l’accés a l’educació infantil, lluitar contra l’absentisme i el fracàs escolar així com crear escoles de “segona oportunitat” a fi de rebaixar la taxa d’abandonament escolar a la UE com a mínim en un 10% l’any 2020.

En aquest sentit, la UE ha donat a conèixer el document “Abordar l’abandonament escolar prematur: una contribució clau a l’agenda d’Europa", una comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè econòmic i social europeu i al Comitè de les regions.

El document denuncia que, actualment, el 14% dels escolars europeus abandona els seus estudis abans d’hora, és a dir, uns sis milions d’estudiants que corren risc de caure en l’atur, la pobresa o altres formes d’exclusió social.

L’atur juvenil es situa actualment en el 20% i l’abandonament prematur hi contribueix de forma directa, com ho demostra el fet que, l’any 2009, el 25% de les persones que van abandonar els estudis es trobaven a l’atur o al marge del mercat laboral. A més, aquells que tenien feina, percebien salaris més baixos, tenien ocupacions més precàries i depenien més dels ajuts socials.

A banda dels perills que ocasiona per a la persona que abandona els estudis, l’abandonament escolar té importants costos quant al creixement econòmic i la competitivitat atès que les economies modernes es fonamenten en tecnologies avançades que requereixen treballadors especialitzats.

S’entén que abandonen prematurament els seus estudis els joves entre 18 i 24 anys escolar que completen com a màxim el primer cicle d’ensenyament de l’ensenyament secundari abans d’abandonar.

Per tot plegat, la UE insta els països membres a dissenyar mesures al llarg de tot el cicle educatiu encaminades a eliminar les causes de fons que generen l’abandonament i que permetin una segona oportunitat als joves que es penedeixin de la seva decisió d’abandonar els estudis.

Segons el document, les polítiques contra l’abandonament escolar han de centrar-se en:

• Prevenció: millorar l’igualtat en l’accés a una educació infantil de qualitat.
• Intervenció: intensificar la relació amb els pares, les tutories i l’orientació personalitzada així que apareguin els primer símptomes.
• Compensació: oferir escoles de segona oportunitat per obtenir les certificacions que no es van aconseguir en el seu moment, amb aules més reduïdes i atenció més personalitzada que a l’escola tradicional.