MANIFEST:

Una societat que no es capaç de garantir l’exercici dels drets reconeguts per a tothom no es pot considerar rica, ni desenvolupada. A Europa, una de les regions catalogades com a benestants, la pobresa va en augment, i la taxa es va incrementar fins i tot durant el període de creixement. L’objectiu de reduir en 20 milions la xifra de pobres per l’any 2020 –inclòs en l’Estratègia 2020 de la Unió Europea— està molt lluny d’assolir-se.

LES DADES
El 17% de la població europea no té els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques. A Catalunya, gairebé la meitat de llars pateixen algun tipus de privació en la seva vida quotidiana i el 30% té problemes per respondre a despeses imprevistes. Hi ha 15.438 famílies a punt de quedar-se sense vivenda, 3.409 persones que viuen al carrer (un 27,6% més que al 2002) i 5.526 que viuen en recursos d’acollida (un 18,1% més que al 2001). La despesa mitjana espanyola en protecció social representa avui el 20% del PIB, set punts per sota de la mitjana europea.

ELS FETS
Malgrat ser l’Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, el 2010 s’està convertint, paradoxalment, en el que més n’acabarà generant. La crisi econòmica ha disparat el volum de població en situació de risc de pobresa I exclusió, i en el moment en què són més necessàries les polítiques socials, els governs les han supeditat a la millora dels indicadors macroeconòmics.
Les mesures d’austeritat s’han limitat a retallar despeses, en lloc d’establir vies per incrementar els ingressos de les administracions i reactivar l’economia des d’un punt de vista productiu, capaç de generar ocupació i crear les condicions necessàries per sortir de la crisi amb un teixit social enfortit.
La conjuntura actual ha agreujat la situació, però les causes són estructurals i requereixen una transformació de fons, en termes de valors i presa de consciència del nostre rol com a ciutadans i ciutadanes. Les legislacions internacionals I nacionals reconeixen nombrosos drets que en la pràctica no es fan efectius –a l’alimentació, a l’habitatge, a una renda
mínima, a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes...— i que són imprescindibles perquè puguem exercir també els nostres deures.

LES ACCIONS
Les polítiques socials han demostrat ser una eina eficaç per lluitar contra la pobresa: a Catalunya redueixen la taxa de risc a la meitat, d’un 33% a un 16,6% de la població. Ara cal potenciar-les més que mai i entendre-les no com una despesa, sinó com una inversió justa en el marc d’una lluita preventiva contra la pobresa i l’exclusió.
L’experiència de les entitats d’acció social que treballem amb els col·lectius més desafavorits ha de servir perquè, des del moment de la seva concepció, les polítiques socials siguin capaces de respondre als reptes i fenòmens emergents.
La coordinació entre l’Administració i les entitats és fonamental per construir un nou model social i econòmic.

LA CRIDA
Les entitats socials instem a la ciutadania a redescobrir la responsabilitat social compartida i reivindicar els drets de l’individu com a finalitats prioritàries. Per fer-los efectius i construir una societat cohesionada, cal apostar més que mai per les polítiques socials. Reclamem més inversió social –fins assolir el 27% de mitjana europea, si més no— com a mesura necessària, justa i preventiva per avançar vers l’eradicació de la pobresa.

+info: comunicacio@federacio.net